Intel·ligència i Percepció

1. Intel·ligència i Percepció

2. Mapa conceptual sobre Intel·ligència • Definicions: Resolució problemes nous • Capacitat d’adaptació • Teories Factorials Verbals • Raonaments • Numèric • Expressiu • Espacial

3. Mapa Intel·ligència • Desenvolupament: Estadis Sensorio motriu • Operacions pre-operatives • Operacions concretes • Operacions formals • Intel·ligència i llenguatge Piaget • Chomsky • Paulov • Vygotsky • Com es mesura Test del domino • Test Binet Simon • Quocient intel·ligència • Pensament creatiu

4. Som prou llestos per saber què és la intel·ligència • Resol: L’home és el més savi dels éssers vius perquè té mans. Anaxàgores • Imagina’t al cor d’Àfrica. Un grup de 3 missioners i tres caníbals que han de travessar un riu. Disposem d’una petita barca que n pot portar més de dues persones cada vegada. Com que els caníbals tenen molta gana no poden trobar-se a una banda del riu més caníbals que missioners. Com ho faries per portar els missioners i els caníbals a l’altra banda del riu?. Quants viatges han de fer? • I ara un d’ocells. En una formosa branca d’un pi pinyoner hi ha set ocells de plomatges multicolors. Un caçador furtiu i malintencionat dispara 4 perdigons i en mata tres de cop to maleint el perdigó desaprofitat. Quants pardals queden a la branca?

5. Definició aproximada • Si mai ningú us els ha proposat es tracten de tres problemes nous. Ara imagineu que per poder sobreviure els heu de resoldre. Tens tres situacions noves i inèdites i que sou capaços de resoldre. D’aquesta capacitat de resoldre problemes nous se’n diu intel·ligència. És més difícil saber el conjunt de mecanismes, aprenentatges, aspectes físics, el paper de la memòria, que intervenen quan heu resolt un dels problemes proposats. Sabem més sobre els resultats i les funcions de la intel·ligència que del seu procediment. • Sabem on arribem però no ben bé com hi arribem. • Els factors que possibiliten el que se’n diu una conducta intel·ligent són molt diversos: • L’herència, l’aprenentatge,la memòria, les característiques físiques, l’entorn cultural, l’edat, el sexe...I encara cal afegir que cada situació on l’home ha de fer servir la intel·ligència genera nous factors que abans no hem dit. Capacitat de resoldre problemes

6. 2 • Hi ha altres formes d’enfocar la intel·ligència. Conducta adaptativa, capacitat dels éssers vius a adaptar-se a les circumstàncies que els envolten. Com més capacitat d’adaptació més intel·ligència i més possibilitats de sobreviure com espècie i com individu. • Un gat, un nen tenen gana i en aquell moment no disposen de menjar a prop, però poden aconseguir-ne, s’adapten a la situació i fan els possibles per sortirse’n, tenen una conducta intel·ligent. Per exemple un nen veu un plàtan damunt les tovalles d’una taula. No hi arriba però estirant les tovalles aconsegueix de fer caure el plàtan. S’ha adaptat ha tingut una conducta intel·ligent. Un nen d’un mes ploraria o es moriria de gana. La intel·ligència, la capacitat d’adaptació, també s’aprèn i pot millorar. • Si s’agafa un gos i se’l posa dins un laberint, té gana i veu menjar a un extrem de la tanca i per tal de sortir-ne ha d’anar just en direcció contrària. Donarà el tomb i aconseguirà, anant enrere per aconseguir sortir i menjar. Depèn dels animals, cadascun el farà amb una velocitat diferent. Hi ha animals més intel·ligents que altres.

7. Els factors d’intel·ligència • Capacitat de resoldre problemes. • Capacitat d’adaptació. També allò que medeixen els tests d’intel·ligència. Capacitats o possibilitats de l’home. Podríem parlar de vuit factors per definir la intel·ligència: • Verbal: Domini de paraules • Percepció: Capacitat de percebre el món • Raonament deductiu: D’una premissa general arribem a un conclusió particular • Raonament inductiu: De premisses particulars arribem a conclusions generals • Raonament numèric: Capacitat amb els nombres i el càlcul • Afluència verbal: Capacitat d’expressió oral • Aptitud espacial: saber visualitzar objectes a l’espai • Caldria també relacionar la intel·ligència amb el llenguatge, l’aprenentatge i la memòria. • No naixem intel·ligents, cal aprendre a desenvolupar aquesta capacitat que tenim, no es pot parlar d’intel·ligència sense fer referència a com i què aprenem • El llenguatge possibilita el pensament abstracte i aquest és el factor de la intel·ligència que ens distingeix dels animals i va lligat al desenvolupament de la mateixa. • La memòria és una capacitat més secundària però és fonamental a l’hora de resoldre problemes

8. Desenvolupament de la intel·ligència • Com aprenem? • Quan vas néixer no eres tan llest com ara. La intel·ligència s’ha format amb els anys i just a la teva edat s’està acabant el procés de maduració intel·lectual. • El primer psicòleg que ha estudiat d’una manera més sistemàtica i durant uns 60 anys aquesta qüestió fou el suïs Jean Piaget (1896-1980). • Quan naixem sols disposem d’unes conductes anomenades reflexos. • Els reflexos són conductes innates molt senzilles com ara xuclar, agafar, moviment...Aquests reflexos són la base amb la qual el nen, en contacte amb l’entorn, anirà construint la seva intel·ligència. • Per exemple, el reflex d’estrènyer amb la mà serà la base per arribar a escriure . Han passat moltes coses des que un nen agafava tot allò que tenia a prop fina a saber destriar els moviments dels dits, coordinar-los amb el llenguatge i escriure una paraula o una frase. Però sempre hi ha un mecanisme bàsic: el reflex inicial i el contacte amb l’entorn que generen problemes que cal resoldre. El nen va a acumulant tot allò que aprèn i el desenvolupament de la intel·ligència consistirà en l’acumulació d’esquemes i maneres de resoldre problemes

9. Teoria de la Intel·ligència múltiple • Alfred Binet va crear el 1905, la primera prova estandaritzada d’intel·ligència per a valorar a grups escolars. El test de Binet relacionava els nens amb una edat mental determinada. El 1916, el psicòleg Lewis Terman de la Universitat de Stanford, va traduir i revisar aquesta mateixa prova, coneguda com l’escala d’intel·ligència Stanford-Binet, per aplicar-la als EEUU. Avui es fa servir per mesurar la intel·ligència a partir de calcular la proposició de l’edat mental respecte a l’edat cronològica multiplicada per cent: quocient intel·lectual.

10. Howard Garner: la intel·ligència múltiple • Intel·ligència Lògico-matemàtica: habilitat per a fer servir el raonament. Gent hàbil en la resolució de problemes. Oficis: informàtica, anàlisi, enginyeria, estadística, investigació, etc • Intel·ligència lingüística: habilitat per entendre i fer servir les paraules. Gent que gaudeix jugant amb les paraules: escrivint, fent debats, fent mots encreuats. Oficis: política, periodisme, ensenyament, vendes lleis, escriptura etc. • Intel·ligència visual-espacial: capacitat de reconeixement i reproducció de formes geomètriques i d’orientació en l’espai. Oficis: arquitectura, dibuix, guiatge etc

11. 2 • Intel·ligència interpersonal: habilitat per comprendre els estats d’ànim de les persones que ens envolten i la capacitat de modelar-los. Oficis: ensenyament, relacions públiques, psicologia, vendes, treball social. • Intel·ligència intrapersonal: habilitat per conèixer i entendre els propis sentiments i emocions i per fer servir-los com a guia del nostre comportament. Oficis: psicoteràpia, art, filosofia etc. • Intel·ligència fisicokinestèsica: habilitat per a realitzar moviments físics amb gràcia i precisió. Oficis: esportistes, ballarins, actors etc.

12. 3 • Intel·ligència musical: habilitat per reconèixer, reproduir i compondre melodies musicals. Oficis: música • Podem tenir una part de cadascuna o sobresortir en alguna en concret. Fe ara els tests de cadascuna. • Buscar un exemple mínim de personatges famosos per a cadascun dels models d’intel·ligència que hem caracteritzat. Quin us agrada més?. Per què? Correspon al mateix model d’intel·ligència en el qual heu destacat?