1 / 18

ELS VERBS

ELS VERBS. VERBS IMPERSONALS. SEGONS LA RELACIÓ AMB ELS COMPLEMENTS HI HA. ELS TEMPS VERBALS. Situen l’acció en el temps. Són: - present (ara) - passat o pretèrit (abans) - futur (després). PRESENTS: - Indicatiu: jo canto - Subjuntiu: jo canti

kalila
Download Presentation

ELS VERBS

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. ELS VERBS VERBS IMPERSONALS

  2. SEGONS LA RELACIÓ AMB ELS COMPLEMENTS HI HA

  3. ELS TEMPS VERBALS • Situen l’acció en el temps. • Són: - present (ara) - passat o pretèrit (abans) - futur (després)

  4. PRESENTS: - Indicatiu: jo canto - Subjuntiu: jo canti - Imperatiu: canta (tu) PRETÈRITS O PASSATS: - Indicatiu formes simples: - imperfet: cantava - perfet simple: cantí - perfet perifràstic: vaig cantar - Indicatiu formes compostes: - indefinit: he cantat - plusquamperfet: havia cantat ELS TEMPS VERBALS

  5. - Subjuntiu formes simples: Imperfet: cantés - Subjuntiu formes compostes: - perfet: hagi cantat - plusquamperfet: hagués cantat ELS TEMPS VERBALS

  6. - FUTURS: - Indicatiu: - simple: cantaré - compost: hauré cantat - CONDICIONALS: Simple: cantaria Compost: hauria cantat ELS TEMPS VERBALS

  7. FORMES NO PERSONALS DEL VERB • INFINITIU: • Equival a un substantiu. • És el nom del verb. Acaba sempre en -ar, -er o -re i -ir. • S'utilitza en moltes perífrasis verbal (vaig a menjar, acabo de mirar, torna a pagar...)

  8. Forma el pretèrit perfet perifràstic. Verb anar + infinitiu del verb conjugat. No són correctes els acabats en -guer (*poguer, *sapiguer,capiguer, etc.) Moltes vegades els infinitius de la 2a. conjugació els fem acabar en -ir. Concebre (*concebir), admetre (*admitir), permetre (*permitir), rebatre (*rebatir)... L’INFINITIU

  9. L' INFINITIU • L' infinitiu no té valor imperatiu, per tant és incorrecte usar-lo amb valor d’obligació o de recomanació. Ex: Empenyeu (no *empènyer). • L’expressió de + infinitiu en sentit condicional és incorrecta. S’ha de fer servir si + verb. Ex: Si m’ho haguessis dit... (* D’haver m’ho dit...)

  10. EL GERUNDI • Actua com un adverbi. • Pot formar oracions subordinades adverbials. Ex: escoltava música menjant un gelat. • Indica sempre una acció simultània o anterior a la verb principal. Mai pot indicar accions posteriors. Ex: *Va caure de l’escala trencant-se la cama (incorrecte→gerundi copulatiu). Menjant un gelat escoltava música.

  11. EL GERUNDI • Tampoc és correcte el gerundi especificatiu (aquell que pot ser substituït per un relatiu), ja que expressa un temps posterior al del verb principal. Ex: *Hi va haver un gran nombre de visitants, provocant l’enfonsament de la torre. Cosa que va provocar... • Els gerundis no acaben mai en -guent (*poguent, *sapiguent...), s’ha de dir poent, sabent...

  12. EL PARTICIPI • Equival a un adjectiu i per tant ha de concordar amb gènere i nombre amb el substantiu al qual acompanya. • Forma els temps compostos dels verbs: haver + participi. • També actua com a verb auxiliar en algunes perífrasis verbals.

  13. L’IMPERATIU • Denoten una obligatorietat en el compliment d’una acció. • Quan hem d’ordenar farem servir la 2a. persona del plural, mai l' infinitiu. Ex: Passeu per aquí (*passar per aquí) • Una ordre afirmativa fa servir l’imperatiu. Ex:Vine ara mateix. • Una ordre negativa fa servir el present de subjuntiu. Ex: No vinguis fins demà. No fumeu

  14. LES PERÍFRASIS VERBALS • Conjunt de dos verbs que expressen una sola idea. • Consta d’un verb en forma personal i d’un infinitiu, participi o gerundi. • Els dos verbs actuen conjuntament. • El verb auxiliar expressa els morfemes de número, persona temps,... • La forma no personal indica el significat lèxic.

  15. Perífrasis d'obligació • Mai (*Tenir que...) • SÍ, Haver de... Ex: Heu d’estudiar • Mai (*Es precís que...) • SÍ, Cal que... Ex: Cal que feu els deures • Mai (*Hi ha que...) • Sí, S’ha de fer... S’ha de fer la feina

  16. PERIFRÀSIS DE PROBABILITAT • Deure + Infinitiu. Ex: Deuen ser les dues. Deu tenir gana. Deu voler alguna cosa. • Mai: *Seran les dues. *Tindrà gana. *Voldrà alguna cosa.

  17. USOS DEL VERB SER • Indica el mateix que trobar-se en un lloc (ser + CC lloc). Ex: En Pere és al bar. • Expressa qualitats permanents o definitives. Ex: La Maria és alta. • Si el subjecte és inanimat expressa qualitats transitòries. Ex: La porta és oberta. • Indica el temps en què ha de passar un fet. Ex: L’examen serà dilluns.

  18. USOS DEL VERB ESTAR • Indica el mateix que residir, treballar en un lloc: Ex: La Maria està al tercer pis. • Indica qualitats transitòries dels éssers: Ex: La Maria està malalta. • Indica el temps que dediquem a fer una cosa: Ex: Estic tot el dia estudiant.

More Related