90 likes | 234 Views
José Ramón Ayllón JUSTÍCIA I UTOPIA. Pàgines 136- 164. Eva Cunill i Rodríguez. AILLON DIVIDEIX EL CAPÍTOL EN 5 APARTATS. 1.L’enigma del mal 2.Patologies del progrés 3.La temptació de la utopia 4.El model marxista 5.La justícia possible. 1.L’enigma del mal
E N D
José Ramón Ayllón JUSTÍCIA I UTOPIA Pàgines 136- 164 Eva Cunill i Rodríguez
AILLON DIVIDEIX EL CAPÍTOL EN 5 APARTATS 1.L’enigma del mal 2.Patologies del progrés 3.La temptació de la utopia 4.El model marxista 5.La justícia possible
1.L’enigma del mal El mal és un misteri: universal inevitable incomprensible Hipòtesis sobre qui mou els fils del mal i la nostra existència: * Marc Aureli respon: Caos cec, destí immutable i providència bona. * Nietzche nega lo diví per substituir-ho pel caos. * Neruda es pregunta: Com saben les estacions que han de canviar de camisa? I les arrels que han de pujar a la llum? * Homer personalitza el destí amb les filanderes que teixeixen la vida i els deus, personifiquen la providència, no poden evitar el destí L’home com a principal responsable dels mals del món “homo homini lupus”
2.Patologies del progrés Progrés = benestar Benestar = diners Ens oblidem que l’important son les persones En quina mida el que avancem justifica el que retrocedim? Exemple: Productes alimentaris al 3er món
3.La temptació de la utopia - No vivim en un món feliç - La utopia només és possible sobre paper - La utopia és irreal - Lo real és la LLIBERTAT PER TANT: LA UTOPIA ÉS UN IDEAL IMPOSSIBLE PERÒ MOLT DESITJAT
4.El model marxista Salta la utopia de la realitat marxista imposant-se Frustració present en tot moment Perverteix la realitat amb “granges” de treballs forçats Neix, creix i mor LA UTOPIA NO DEIXA DE SER-HO
5.La justícia possible • Naufraguem en la justícia i el mal. • Les utopies salvadores no arriben. • Justícia vista com harmonia de l’ànima i de la ciutat.
CONCLUSIONS Els humans cerquem la felicitat, que: Depèn de la llibertat Ha d’estar regida per la justícia Ha d’estar fonamentada per la llei Sense la llei, la llibertat és excessiva i deixem de ser justos AIXÍ DONCS, LA JUSTÍCIA HA DE REGIR LES NOSTRES VIDES PER ARRIBAR A LA FELICITAT, MENTRE QUE LA UTOPIA SEGUIRÀ SENT UN IDEAL IRREALITZABLE