1 / 24

COM AJUDAR ALS VOSTRES FILLS A TENIR BONS HÀBITS D’ESTUDI I AUTONOMIA DE TREBALL

COM AJUDAR ALS VOSTRES FILLS A TENIR BONS HÀBITS D’ESTUDI I AUTONOMIA DE TREBALL. CULTURA DE L’ESFORÇ CITES PER A LA REFLEXIÓ.

hollie
Download Presentation

COM AJUDAR ALS VOSTRES FILLS A TENIR BONS HÀBITS D’ESTUDI I AUTONOMIA DE TREBALL

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. COM AJUDAR ALS VOSTRES FILLS A TENIR BONS HÀBITS D’ESTUDI I AUTONOMIA DE TREBALL

  2. CULTURA DE L’ESFORÇCITES PER A LA REFLEXIÓ “Imagino un dels joves que diàriament trobo en la meva tasca eductiva. Envoltat d’aparells electrònics que el connecten a una societat en xarxa, alhora que l’aïllen dels seus veïns: vivint en una ciutat disfressada de centre comercial; interioritzant missatges de comoditat, guanys sense esforç, facilitat, satisfacció sense mesura...; globalitzat en el seu vestuari en el llocs de diversió, en la cultura que consumeixi. Quins referents poden ajudar aquest jove a enfrontar-se a la seva educació, a la seva recerca de respostes? On troba la cultura de l’esforç, necessària en tot aprenentatge?” Francesc Brunés

  3. “CAL EXIGIR als nens una mica d’esperit de sacrifici. Ja n‘hi ha prou de dir que, de temps de patir, ja en tindran quan siguin grans. La idea és molt bonica, però va en contra d’ells mateixos. Perquè també cal aprendre a patir. I se n’ha d’aprendre de petit. En la mesura justa, però si patir una mica. Si no, després, quan toca patir de veritat, no s’hi està preparat”. “També hauríem de replantejar-nos l’excessiu culta a la motivació. A vostè el motiva gaire anar a treballar cada dia? Però hi va, oi?. Doncs això també s’ha d’aprendre de petit...!. La vida és així, i no com ens agradaria que fos. Un docent ha de procurar que la seva classe sigui amena i ha d’adaptar-la a les característiques dels nens, però mentalitzent-nos d’una vegada que és bo que els nens facin determinades coses simplement perquè toca. Sense cap més motivació. I que si no responen, han d’atenir-se a les conseqüències”. Daniel Booda

  4. Cal que aprengui coses i que les aprengui bé. No pas per allò que aprendrà, sinó perquè, durant el procés, anirà adquirint hàbits de tot mena. Hàbits que són imprescindibles i que necessitarà tota la vida. Després, si se li obliden, no hi fa res. L’important és el que ha hagut de fer per aprendre-les: segurament, escoltar a classe, preguntar el que no entén, fer un treball de grup i, per tant, posar-se d’acord amb els altres membres, buscar i compartir informació, fer un esquema, estudiar, renunciar a alguna estona de lleure, fer bona lletra el dia de l’examen, patir nervis per si el suspèn... És a dir, haurà hagut d’esforçar-se i, en definitiva, haurà hagut de fer un petit assaig general del que li espera quan sigui gran, que és del que es tracta”. Daniel Booda

  5. “Hem abandonat la cultura de l’esforç Els nostres nens són molt bonics però a part de nens són persones i un dia seran grans i seran el que els hem ensenyat a ser, pensem-hi!” Pere Bosch ---------------------------- “El meu pare no em va fer mai cap discurs sobre l’esforç. No calia. De petit una vegada vaig tenir un regal extraordinari, inesperat, molt superior a les modestes joguines que corrien per casa: un cotxe gran de llauna que anava a pedals i que permetia que una criatura com jo hi pugés i el fes córrer. Va ser un dels millors regals que em van fer de petit! Amb els anys vaig saber que aquella joguina en realitat era de segona mà; li havien donat al meu pare, i ell, durant dies i dies, aprofitant les hores en què tots dormíem, la va anar pintant i restaurant, en una habitació tancada a pany i forrellat, fins a deixar-la ben nova. Al meu pare no li calia fer discursos sobre el valor de l’esforç...”. Francesc Brunés

  6. EN QUÈ CONSISTEIX L’ESFORÇ? • L’esforç és un motor. • El que ens ajuda aconseguir les metes que ens proposam i a superar els obstacles de la vida diària.

  7. COM PODEM ENSENYAR ALS NOSTRES FILLS EL VALOR DE L’ESFORÇ? • Marcant metes realistes, adequades a la seva edat i al seu caràcter. - No fa falta pensar situacions excepcionals per educar en l’esforç: Aixecar-se a l’hora, complir l’hora, menjar de tot, ordenar l’habitació, acabar el que es comença, practicar algun esport, son ocasions quotidianes per créixer en aquest terreny. - Si l’ensenyem a esforçar-se en coses petites, serà capaç d’afrontar cada vegada majors reptes. - Així, anirà controlant la seva impulsivitat, la seva impaciència, etc.

  8. Buscant motivacions que les resultin properes: - Cal tenir en compte que els nins i els adolescents viuen el present. - Probablement a un adolescent no li motivi massa “ser una persona de profit el dia de demà”, però caldrà recordar-li que si vol sortir amb les seus amics, primer ha d’estudiar el temps previst.

  9. Practicant amb l’exemple: - El nostre exemple de pares és essencial. Als fills els ajuda veure que els seus pares també s’esforcen, treballen, no es queixen, assumeixen els seus errors i també els imprevistos sense perdre la calma. - La clau és proporcionar unes estratègies. No és estalviar-los el mínim sofriment, sinó que els hem de proporcionar les estratègies que els ajudin enfrontar-se amb les dificultats que es van trobant diàriament. - Una persona que no ha tingut oportunitat d’esforçar-se, manca de la seguretat i autoestima que requereixen els reptes diaris.

  10. QUAN S’HA D’EDUCAR? L’educació en hàbits comença quan el nen és nounat. Si un nen es deixa portar per tot el que li ve de gust en cada moment, possiblement no estudiarà, no ajudarà a casa i quan sigui un adult, no sabrà enfrontar-se a les dificultats i als contratemps.

  11. INSTAURAR UN HÀBIT D’ESTUDI • HÀBIT: Conducta que es realitza amb regularitat i que degut a la repetició s’arriba a automatitzar i no requereix esforç. • PER QUÈ S’HAN D’ENSENYAR HÀBITS D’ESTUDI? - Per optimitzar el rendiment. - Per fomentar l’autoestima.

  12. ORIENTACIONS PER INSTAURAR UN HÀBIT: • Crear un horari. • Pensar objectius, ben definits i accessibles. • Senyalar els passos adequats per aconseguir-los. • Oferir oportunitats per realitzar-los. • Donar senyals adequades: horari i lloc on s’han de fer. • Reforçar les aproximacions a l’objectiu marcat, felicitar al noi/a pel seu esforç. • Oferir models adequats. Ser coherents. • Acord entre els pares i els diferents adults que viuen a casa sobre què s’exigirà a l’adolescent.

  13. COM AJUDAR A ADQUIRIR ELS HÀBITS D’ESTUDI I L’AUTONOMIA PERSONAL? • Hi ha d’haver una col·laboració família-escola. • Hi ha d’haver una implicació dels pares en el procés d’aprenentatge. • S’han de tenir en compte els factors que condicionen les aprenentatges (per així poder intervenir-hi).

  14. 1) RELACIÓ FAMÍLIA-ESCOLA

  15. 2) EL PAPER DELS PARES EN EL PROCÉS D’APRENENTATGE • LA COL·LABORACIÓ FAMÍLIA-ESCOLA • Relació pares-tutor: entrevistes, acords i seguiment. • Respectar el criteri dels professors i ajudar als fills a adaptar-se a la realitat escolar. • L’ORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL DES DE CASA • Potenciar i valorar les habilitats i els interessos personals. • Orientar partint d’aquesta realitat personal. • EL ROL DELS PARES. EL ROL DELS MESTRES • Importància de separar la tasca educativa com a pares de la tasca docent. • Si és possible, delegar la funció del reforç escolar a professionals externs a la família.

  16. EL PAPER DELS PARES EN EL PROCÉS D’APRENENTATGE • ELS PARES COM A MODELS I TRANSMISSORS DELS VALORS DE L’EDUCACIÓ • L’actitud dels pares cap a l’aprenentatge condiciona l’actitud dels fills. • Conèixer i respectar els valors educatius que reben a l’escola i, en la mesura del possible, fomentar-los també des de casa.

  17. 3) FACTORS CONDICIONANTS DE L’ÈXIT EN ELS APRENENTATGES R E N D I M E N T PLANIFICACIÓ FACTORS AMBIENTALS Atenció MEMÒRIA INTEL·LIGÈNCIA PLANIFICACIÓ FACTORS AMBIENTALS Atenció MEMÒRIA INTEL·LIGÈNCIA MOTIVACIÓ MOTIVACIÓ ATENCIÓ MEMÒRIA INTEL·LIGÈNCIA R E N D I M E N T PLANIFICACIÓ FACTORS AMBIENTALS AUTOESTIMA

  18. FACTORS AMBIENTALS • LLOC D’ESTUDI • Fix: sempre el mateix • Individual: (si és possible) • Ordenat: se sap on trobar cada cosa • MOBILIARI • Cadira: respatller recte i alt. Angle recte • Taula: alçada proporcional a la cadira, prou gran • Prestatgeria: llibres a la vista i ordenats • Suro: per penjar-hi allò que no s’ha d’oblidar • CONDICIONS AMBIENTALS • Il·luminació: si pot ser natural. Si és artificial tenir dos punts de llum, el general i un altre sobre la taula • Ventilació: cal renovar l’aire • Temperatura: entre 18 º i 22 º • Distraccions: evitar estímuls que dificulten la concentració

  19. PER QUÈ CAL PLANIFICAR? Compromet amb uns objectius concrets Obliga a un treball diari Estalvia temps i esforç Trenca amb la indecisió de què estudiar i quan fer-ho Permet un control i una revisió del que s’ha realitzat Permet compaginar l’estudi amb el descans CARACTERÍSTIQUES D’UNA BONA PLANIFICACIÓ Realista: Adequada a les possibilitats de cadascú Flexible: Adaptable a diferents circumstàncies i èpoques Personal: Adequada als objectius i interessos de cadascú Seqüencial: Plantejar objectius a llarg, mitjà i curt termini. El més important és COMPLIR-LA ! PLANIFICACIÓ: l’agenda

  20. PLANIFICACIÓ: l’agenda • ELABORACIÓ D’UN HORARI D’ESTUDI • Fer una llista de les àrees per ordre de dificultat. • Analitzar el temps disponible, tenint en compte: Dormir, menjar, temps lliure, classes, activitats extraescolars, temps d’estudi, etc. • Quan estudiar: trobar l’horari adequat a les condicions individuals, fer pauses cada hora. • Distribuir les àrees: ordenar per dificultat i dedicar un temps a cada àrea al llarg de la setmana. • Elaboració d’un horari provisional per establir després el definitiu.

  21. AUTOESTIMA • ESTRATÈGIES PER MILLORAR L’AUTOESTIMA • Verbalitzar tots els aspectes positius. • Ajudar a analitzar correctament els problemes. • Acceptar les limitacions. • Donar confiança. • Oferir responsabilitats. • Donar afecte. • Evitar les comparacions. • Exigir en funció de les capacitats. • Ensenyar al nin/a a aprendre dels errors, tolerant i positivitzant les situacions que surten malament. • Tractar al nin/a com a una PERSONA ÚNICA. • Substituir el verb ÉSSER pel verb ESTAR. • Utilitzar un LLENGUATGE POSITIU.

  22. RESPONSABILITAT Assumir els deures i les obligacions procurant complir-los el millor possible. Concretar quines són les responsabilitats dels fills i les conseqüències de complir-les o no. Elogiar el comportament responsable. No salvar-los de les conseqüències del seu comportament. AUTOMOTIVACIÓ Capacitat de trobar incentius interns per esforçar-se en aconseguir un objectiu personal. Recompensar l’esforç per la feina més que els resultats. Ensenyar a fixar-se en els aspectes positius de tota activitat. Elogiar la capacitat d’il·lusionar-se a l’hora de fer alguna activitat. EDUCAR EN VALORS

  23. EDUCAR EN VALORS CURIOSITAT/GANES D’APRENDRE Desig d’augmentar el coneixement i esforç per aconseguir-ho. • Fer preguntes que els ajudin a descobrir les respostes i que estimulin el seu interès. • Guiar en el procés d’adquirir nous coneixements a partir de la seva curiositat. • Facilitar que siguin ells els que resolguin els seus problemes. • Valorar l’actitud de curiositat i de voler aprendre

  24. FI Gràcies per la seva atenció

More Related