Download
1 / 25
250 likes | 415 Views
Tema 1. Teoria de la imatge. Carme Echazarreta. Dominik Agut | Ferriol Ametller | Ivette Casadevall | Oriol Fernández | Cristian Varela. Índex. Història de l’art prehistòric (pg. 3-10) La funció de la imatge en l’art grecollatí (pg. 11-12) La imatge en l’antic Egipte (pg. 13-18)
E N D
Tema 1 Teoria de la imatge. Carme Echazarreta Dominik Agut | Ferriol Ametller | Ivette Casadevall | Oriol Fernández | Cristian Varela
Índex • Història de l’art prehistòric (pg. 3-10) • La funció de la imatge en l’art grecollatí (pg. 11-12) • La imatge en l’antic Egipte (pg. 13-18) • Edat mitja i Barroc (pg. 19-24)
Història de l’art prehistòric Des dels seus inicis, la religió ha estat associada a l’art, jugant un paper important en el desenvolupament de la història de l’art i la pròpia civilització. La prehistòria suposa l’etapa més llarga en la historia de la humanitat. Les primeres manifestacions artístiques daten de 30.000 anys a. C., amb l’home de Cromagnon.
Venus de Willendorf Una de les escultures més representatives i significatives en la història de l’art. Figura la màxima representació de la fertilitat femenina, exagerant les virtuts al màxim nivell.
Representació al Paleolític L’art dins del període Paleolític fa principal èmfasi a la representació d’animals, dignes i representacions humanes. Tot i que en l’època paleolítica es prioritzava la necessitat més bàsica de l’ésser humà: menjar, les representacions gràfiques no necessariament eren només una extrapolació d’aquesta màxima, els experts mencionen aquestes il·lustracions com un terme més ampli i complex.
Recurs cromàtic i estilístic La gamma cromàtica utilitzada per l’home de Cromagnon al període paleolític es basava en colors ocres, vermells, taronja, groc, marró... La representació gràfica dels animals que es feia era molt realista i acurada. La transparència o les figures superposades eren algunes tècniques utilitzades en aquest període.
A la prehistòria apareixeran nous avanços tècnics i artístics, com l’art rupestre i mobiliari, i espirituals, com el ritual funerari. Apareix, alhora, l’ús del color.
Cova d’Altamira. Representa el zenit de l’art paleolític. Destaca la utilització de cromatisme ocre, vermell, marrons, groc i negre. L’art del Paleolític al Neolític suposa l’aparició de l’art llevantí. Els canvis climàtics van modificar les formes de vida conegudes. La sedentarització i l’urbanisme comportaren l’aparició de la ceràmica i el teixit. A l’època mesolítica va seguir l’època de pedra nova, que té els seus orígens a Àsia.
Cap al final de l’època magdaleniana es produeix una simplificació dels traços. L’art parietal es desenvolupa al nord d’Àfrica i a la zona oriental de la península Ibèrica. L’art surt de les coves. Les representacions més comuns com la caça, la guerra o les activitats agrícoles.
Els monuments megalítics representen manifestacions religioses i plasmen la idea del renaixement etern. Un exemple mundialment conegut es el de la localitat de Stonehenge (UK). Dibuixa una planta de ferradura amb un altar al centre.
Funció en la imatge de l’art grecollatí El desenvolupament de l’àmbit comercial va reforçar l’aparició de la burgesia mercantil. L’artista, alhora, comença a agafar importància i el partenón i l'acròpoli suposa un signe important de notorietat per una ciutat.
La cerca del concepte absolut de bellesa amb Apoxiomeno (IV a.C.) o Fidias (V a.C.) suposa un element important en l’art grec. Com a element a destacar, tot i que l’art sempre ha tingut un contingut teològic, destaca a Grècia la representació a través d’escultures o de il·lustracions pictòriques la divinitat o el culte als emperadors.
La imatge en l’antic Egipte El rang jeràrquic establia la màxima responsabilitat al rei (o faraó) que ostentava els poders que garantitzaven la prosperitat del territori.
La vida del faraó estava regida per constants cerimonials, doncs era la encarnació del Déu. L’organització jeràrquica de la societat establia una separació de poders segons el rang (faraons el màxim nivell i comerciants el mínim nivell).
Religió. Suposa un element important dins de la cultura egípcia. Prima el culte als deus i als faraons. Els rituals que esdevenien la vida després de la mort dels faraons ho portaven a terme els sacerdots, els quals feien d’intermediari entre oficiant de culte i el món sagrat.
Mort. Significava la separació entre el ba i el ka. Per garantitzar la continuïtat en l’altre vida conservaven dins les tombes aliments, joies i elements indispensables per la seva segona vida. El reina dels morts es situava al vall del Nil.
Llibre dels morts Suposa una recopilació de fórmules màgiques per ajudar a superar els perills del viatge cap a l’altre món (de Osiris). El qual, per poder anar-hi necessitava abans passar un judici celebrat a la sala de Maat (deesa de la veritat i la justícia) on s'avaluaria el pes del cor del mort (si aquest era lleuger significava que havia fet accions bones; si era molt pesat, significava que havia fet accions dolentes).
L'església representa el màxim poder dins l’Edat Mitja. Alberga tot el patrimoni cultural i espiritual. És per tant, que les màximes representacions artístiques tenen representació per la religió i l’obra de l’artista.
Al Renaixement l’artista s’independitzarà del gremi per treballar en solitari. Un exemple son les pintures de Van Eyck, Velázquez o Boticelli. La crisi religiosa produeix una consolidació de l’estat modern, portant un nou estat modern i de política de masses. L’artista a través de les seves pintures s’expressa, comunica i transmet el que porta dins.
El triomf de la revolució burgesa destaca la figura de l’artista i recalca la seva independència. L’art per l’art. Representa un canvi per l’art. On sempre aquest havia retractat la realitat, evolucionarà per representar nous camins per la creació.
