1 / 30

Pla Director per a la Societat de la Informació al municipi de Manlleu

Pla Director per a la Societat de la Informació al municipi de Manlleu - Comissió d’infraestructures -. Manlleu, 4 de novembre de 2004. Ìndex. Situació actual Infraestructures Companyies de serveis Companyies operadores Conveni per a Noves Urbanitzacions

hashim
Download Presentation

Pla Director per a la Societat de la Informació al municipi de Manlleu

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Pla Director per a la Societat de la Informació al municipi de Manlleu - Comissió d’infraestructures - Manlleu, 4 de novembre de 2004

  2. Ìndex • Situació actual • Infraestructures • Companyies de serveis • Companyies operadores • Conveni per a Noves Urbanitzacions • Infraestructures Comunes de Telecomunicacions (ICT) • Televisió Digital Terrestre (TDT) • Radio Digital (DAB) • Power Line Communications (PLC) • Enquesta d’ús de les NTIC • Informació necessària per a un coneixement detallat • Objectius de la Comissió d’Infraestructures

  3. Situació actual • Es constata, en base a les dades del projecte Microcom (iniciativa desenvolupada per la STSI), que la cobertura per als serveis de telefonia mòbil és òptima per part dels tres operadors (Movistar, Vodafone i Amena) dins el nucli urbà • En referència a les radiocomunicacions (TV i Ràdio), les dades reflexen una qualitat del senyal òptima per a totes les emissores de la CCRTV • L’ajuntament de Manlleu no està adherit al Conveni per a noves urbanitzacions de Localret • No es coneixen iniciatives publiques ni privades en l’àmbit de xarxes sense fils (Wifi) • Cal conèixer el grau de compliment en l’aplicació del Decret d’infraestructures comunes de telecomunicacions (ICT) per a les noves promocions d’habitatges

  4. Situació actual • Desconeixem el grau de cobertura del servei de telefonia mòbil en la totalitat del terme municipal (fora de nucli urbà) • Cal conèixer el planejament actual de l’ajuntament, per al desplegament ordenat d’infraestructures de radiocomunicacions (GSM; GPRS, TDT, 3G o d’altres) • Cal conèixer, si s’escau,procediments d’intervenció a la via publica per a la dotació d’infraestructures tubulars municipals • Cal conèixer els actius de propietat municipal que puguin existir a la via publica que permetin suportar el desplegament de serveis de telecomunicacions

  5. Companyies de serveis Endesa AT Gas Natural Red Eléctrica de España Renfe Polígon industrial Infraestructures. Companyies de serveis

  6. Operadores de Telecomunicacions Telefónica Polígon industrial Infraestructures. Operadors de telecomunicacions

  7. Infraestructures. Operadors de radiocomunicacions Operadores de Radiocomunicacions

  8. Conveni per a Noves Urbanitzacions. Antecedents • La liberalització del mercat de les telecomunicacions s’inicià amb l’aprovació de la Llei 31/1987, d’ordenació de les telecomunicacions. El caràcter dinàmic del sector i els processos de liberalització en l’àmbit de la Unió Europea van comportar un procés de reforma profunda que motivà successives adaptacions, tenint el seu principal exponent la Llei 11/1998 General de Telecomunicacions (derrogada per la Llei 32/2003) • No obstant, aquest procés liberalitzador no ha comportat una competència efectiva pel que fa a la incorporació d’infraestructures de telecomunicacions en les actuacions urbanístiques vinculades a urbanitzacions residencials i polígons industrials de nova creació, amb l’objectiu d’establir els mecanismes que permetin introduir una competència efectiva en aquest àmbit. • Conscient d’aquest desajustos, el Consorci Localret promou amb el operadors de telecomunicacions (Telefònica, Retevisión, Menta i Alpi) la signatura d’un conveni per el desenvolupament de xarxes de telecomunicacions a Catalunya

  9. Conveni per a Noves Urbanitzacions. Objectiu del Conveni • Establir, de mutu acord, un marc de relació entre les parts signants i els Ajuntaments consorciats a Localret, que permeti facilitar i optimitzar el disseny, projecció, execució, ús i manteniment, de les infraestructures soterrades de telecomunicacions en les actuacions urbanístiques vinculades a urbanitzacions residencials i polígons industrials de nova creació, sent d’aplicació en tot el territori municipal dels Ajuntaments consorciats que s’adhereixin expressament al conveni i que prenguin els acords municipals necessaris que permetin dur-ho a terme

  10. Conveni per a Noves Urbanitzacions. Procediment d’actuació • Fase Inicial – Informació prèvia • Localret informa a les operadores de telecomunicacions i Ajuntament afectat, dels projectes en previsió de desenvolupament vinculats a actuacions urbanístiques d’urbanitzacions residencials i polígons industrials de nova creació, emmarcats en municipis d’Ajuntaments consorciats adherits expressament al conveni • Els operadors i l’Ajuntament afectat comuniquen a Localret, en un termini no superior a 15 dies naturals des de la recepció de l’informació, la seva voluntat de participar i la necessitat de considerar en el disseny variables o criteris no recollits en el conveni. En cas de sol·licitud de documentació per part de l’operador, per no ser complerta l’enviada originàriament d’acord al conveni, l’operador disposarà d’un termini de 7 dies naturals per a prendre una nova decisió.

  11. Conveni per a Noves Urbanitzacions. Procediment d’actuació • Fase primera – Disseny i projecte Disseny Bàsic • Localret redacta el disseny bàsic de les infraestructures soterrades de telecomunicacions d’acord a la comunicació rebuda de les operadores i/o Ajuntament, i segons els criteris establerts a l’annex A dels convenis • Localret entrega a les operadores, en un termini no superior a 20 dies naturals, un plànol del disseny bàsic indicant els elements d’ús exclusiu i/o de caràcter compartit. • L’operador confirma a Localret, en un termini no superior a 15 dies naturals, l’acceptació del disseny basic o indica les modificacions necessàries a realitzar. • En cas d’haver indicat modificacions a realitzar, Localret entregarà novament a les operadores, en un termini màxim de 5 dies naturals, el disseny bàsic modificat a fi de que sigui aprovat. Projecte. • Aprovat el disseny bàsic per part de les operadores, Localret redacta el projecte de les infraestructures soterrades de telecomunicacions d’acord amb els criteris establerts a l’annex A, i compost de la documentació relacionada en els convenis. • Localret entrega a les operadores i Ajuntament, en un termini no superior a 30 dies naturals, una copia del projecte. • L’operador i l’Ajuntament confirmen a Localret, en un termini no superior a 7 dies naturals, l’aprovació del projecte.

  12. Conveni per a Noves Urbanitzacions. Procediment d’actuació • Fase segona – Supervisió i control d’execució de les obres Inici de les obres. • Iniciades les obres, Localret porta a terme la supervisió i control de l’execució de les obres vinculades a la construcció de les infraestructures de telecomunicacions recollides en el projecte, vetllant per que aquestes s’ajustin al projecte redactat i d’acord a les especificacions indicades a l’annex A del conveni. Execució de les obres. • Durant l’execució de les obres, Localret informa a l’operador, amb una periodicitat mensual, de l’estat de la planificació i execució de les obres recollides en el projecte. • Davant qualsevol modificació que es produís per motius constructius durant l’execució de les obres respecte al projecte inicialment redactat, caldrà l’acceptació de les mateixes per part de l’operador en un termini no superior a 7 dies naturals, i en qualsevol cas abans de la seva execució. Finalització de les obres. • A l’acabament de les obres, Localret notifica a l’operador la data de recepció de les obres d’urbanització per part de l’Ajuntament. • Localret procedeix a la verificació de la correcta execució de l’infraestructura objecte de cessió d’ús a l’operador, amb l’objecte de permetre el seu immediat i apropiat ús.

  13. Conveni per a Noves Urbanitzacions. Procediment d’actuació • Fase tercera – Acceptació de les obres Acceptació i posada a disposició de les obres. • Verificada la correcta execució de l’infraestructura de telecomunicacions objecte de cessió d’ús a l’operador, es procedeix a la signatura per part de Localret, l’operador i l’Ajuntament de l’annex B del conveni, Acta d’acceptació i posada a disposició. • El titular de les infraestructures objecte de cessió d’ús a l’operador, serà a tots els efectes l’Ajuntament. • Localret entrega els plànols Asbuilt en suport digital ( plànols final d’obra ), en un termini no superior a 30 dies naturals des de la data de signatura de l’annex B del conveni, Acta d’acceptació i posada a disposició. Ocupació de les obres. • L’Ajuntament haurà de procedir a l’otorgament, en presència de Localret, de l’autorització d’ocupació a l’operador de les infraestructures destinades al seu ús, en un termini no superior a 15 dies naturals des de la notificació de Localret a l’operador de la recepció de les obres d’urbanització per part de l’Ajuntament.

  14. Conveni per a Noves Urbanitzacions. Procediment d’actuació • Fase quarta – Conservació de les infraestructures Amb caràcter general el conveni estableix que el manteniment de les infraestructures aniran a càrrec de les operadores i Ajuntament, que hagin expressat la seva voluntat de disposar d’infraestructura per el seu us, eximint a l’Ajuntament del manteniment correctiu mentrestant els conductes sol·licitats en reserva es trobin vacants.

  15. Infraestructures Comunes de Telecomunicacions. ICT’s • Què és una ICT? • La constant evolució de les tecnologies disponibles actualment ha ampliat de manera notable l’oferta de programes de televisió i de ràdio, i d’altres serveis de telecomunicació, com són la connexió a Internet o el servei per cable • Per tal de garantir l’accés dels ciutadans a tot aquest ventall d’oportunitats, en els darrers anys s’està treballant en l’adequació dels habitatges pel que fa a la seva infraestructura de telecomunicacions • Una ICT (Infraestructura Comuna de Telecomunicacions) és la instal·lació que, emplaçada a l’interior dels edificis, permet l’accés efectiu, lliure i de qualitat als diversos serveis de telecomunicacions • Els edificis de nova construcció, o aquells sotmesos a gran rehabilitació, han de comptar amb una ICT en el moment del lliurament dels habitatges als propietaris i en conseqüència han de preveure la recepció dels serveis de telecomunicació • Normativa jurídica Reial Decret 401/2003, de 4 d'abril, pel qual s’aprova el reglament regulador de les infraestructures comunes de telecomunicacions (BOE 115 de 14.05.2003)

  16. Infraestructures Comunes de Telecomunicacions. ICT’s • Esquema d’un edifici amb infraestructura d’ICT

  17. Televisió Digital Terrestre (TDT) • Què és la tecnologia TDT? • La Televisió Digital Terrestre (TDT) substituirà a la televisió analògica convencional que tots coneixem, a partir de l’1 de gener de 2012. Actualment, ja ens podem adaptar a aquesta nova tecnologia, que ens aportarà grans avantatges, com una oferta de programes, una millor qualitat d’imatge i de so, així com l’accés a multitud de nous serveis interactius • La introducció de la Televisió Digital Terrestre (TDT) comporta un conjunt d’avantatges tècnics que han propiciat la decisió, a tota Europa, que aquest sigui el mitjà de difusió que ha de substituir a la televisió analògica convencional. La TDT s’emet sota un estàndard únic europeu, el DVB-T. En països com el Regne Unit o Alemanya, aquest sistema de difusió digital ha començat a introduir-se àmpliament i una gran part de la població ha fet ja el canvi al sistema digital.

  18. Ràdio Digital (DAB) • Antecedents • La ràdio que actualment rebem es basa en tecnologia analògica. Durant les darreres dècades s’han anat aportant millores a la ràdio analògica com el so estèreo (ràdio FM) o la possibilitat de transmissió de dades via RDS (amb una clara limitació en el conjunt d’aplicacions per la baixa velocitat de transmissió) • Respecte a la qualitat de l'FM convencional, quan es tracta de recepció en moviment, es requereixen alts nivells de recepció per a gaudir de senyal de qualitat i sovint, hi ha sorolls, distorsions i cancel·lacions del senyal que dificulten la seva correcta recepció • Finalment, la banda d'FM també presenta una elevada saturació de l’espectre. Si es vol donar cobertura a tota Catalunya, atesa la variada orografia del territori i el gran número de zones d’ombra a les quals no arriben les cobertures dels grans centres emissors, són necessaris molts centres emissors petits repartits per tot el territori. Això implica que si es vol un senyal lliure d’interferències, no es poden assignar les mateixes freqüències a dos centres emissors propers. Per tant, estem davant d’un problema de saturació de l’espectre i que provoca problemes freqüents d’interferències, especialment en moviment

  19. Ràdio Digital (DAB) • Què és la ràdio digital? • La Ràdio Digital Terrestre (T-DAB) soluciona totes les limitacions i defectes de la ràdio analògica. Aquesta tecnologia va néixer l'any 1987 sota l'estàndard T-DAB). • L’any 1995 l'ETSI (European Telecommunication Standard Institutest) va aprovar el nou estàndard tecnològic com ETS 300 401 i actualment s'està implementant i posant en marxa a escala mundial. Entre els avantatges que presenta el DAB, cal destacar: • Qualitat de so CD amb baixos nivells de recepció • Incorporació de serveis múltiples • Oferta més àmplia de sintonies • Xarxes de freqüència única

  20. Power Line Communications. PLC • Què és la tecnologia PLC? • La tecnologia PLC, permet la transmissió de veu i dades a través del cablejat elèctric existent • Així, qualsevol endoll de la nostra vivenda es pot convertir en un punt de connexió a Internet, per transmetre dades o bé per a realitzar una connexió telefònica • Pot transportat multitud de serveis com: • Internet • Telefonia • Televisió interactiva • Aplicacions en l’àmbit de la domòtica

  21. Enquesta d’ús de les NTIC a Manlleu • Disposició i ús de l’ordinador Base: Disposa d’ordinador a la llar (n=181) DISPOSA D’ORDINADOR A LA LLAR (1) NOMBRE D’ORDINADORS A LA LLAR (resultats en %) (resultats en %) % Sobretaula % Portàtils No Sí Base: 300 casos Nombre mig d’ordinadors a la llar: Mitjana: 1.21 ordinadors

  22. Enquesta d’ús de les NTIC a Manlleu • Disposició i ús de l’ordinador (resultats en %) FREQÜÈNCIA D’ÚS DE L’ORDINADOR DISPOSA D’ORDINADOR vs. FREQÜÈNCIA D’ÚS DE L’ORDINADOR (resultats en %) Base: 300 casos

  23. TIPUS DE CONNEXIÓ D’INTERNET TÉ A LA LLAR TÉ TARIFA PLANA DE 24 HORES A LA LLAR Enquesta d’ús de les NTIC a Manlleu Base: Disposa d’Internet a la llar (n=132) • Disposició i ús d’Internet (resultats en %) Disposa d’ordinador a la llar 60.2 Base: Disposa d’ordinador a la llar (n=181) DISPOSA D’INTERNET A LA LLAR (resultats en %) Ns/Nc No disposa d’Internet Disposa d’Internet (resultats en %) Sí Ns/Nc Suposa que el 44% de la població de Manlleu disposa de connexió a internet a la llar No

  24. LLOC D’UTILITZACIÓ D’INTERNET Enquesta d’ús de les NTIC a Manlleu • Disposició i ús d’Internet Base: S’ha connectat alguna vegada a Internet (n=150) S’HA CONNECTAT ALGUNA VEGADA A INTERNET (resultats en % de casos) (resultats en %) No s’ha connectat a Internet S’ha connectat a Internet

  25. TIPUS D’ÚS D’INTERNET FREQÜÈNCIA D’UTILITZACIÓ D’INTERNET Enquesta d’ús de les NTIC a Manlleu • Disposició i ús d’Internet S’ha connectat a Internet Es connecta a Internet 1 cop o més per setmana 50 38.2 Base: S’ha connectat alguna vegada a Internet (n=150) Base: Es connecta a Internet 1 cop a la setmana o més (n=115) (resultats en %) (resultats en % de casos) Número mig de vegades es connecta a Internet: 3,28 cops / setmana Altres inclou: Diversos usos i recerca de viatges

  26. TÉ DVD REPRODUCTOR COM APARELL EXTERN (resultats en %) TÉ TELÈFON MÒBIL (resultats en %) Número mig de telèfons mòbils hi ha a la llar: 2.18 telèfons Enquesta d’ús de les NTIC a Manlleu • Disposició i ús de la telefonia mòbil i de la TV Base: Té telèfon mòbil (n=233) NÚMERO DE TELÈFONS MÒBILS HI HA A LA LLAR (resultats en %) Té telèfon mòbil No té telèfon mòbil DISPOSA DE TV DE PAGAMENT (resultats en %) Disposa de TV de pagament No té DVD No disposa de TV de pagament Ns / Nc Té DVD

  27. Enquesta d’ús de les NTIC a Manlleu • Previsió de creixement de l’ús de les nTIC CREU QUE LA SEVA FAMÍLIA NECESSITA/RÀ LES NOVES TECNOLOGIES (resultats en %) Sí les necessita/rà No les necessita/rà Ns/Nc

  28. Informació necessària per a un coneixement detallat • Serveis disponibles en la central pública de Telefònica: • XTB • XDSI (bàsics, primaris) • ADSL (bàsic, class i premium), • xDSL (especificar tipus) • ULL (oberta o no) • Frame Relay • ATM • InterLan • MetroLan (especificar velocitat màxima) • MacroLan (especificar velocitat màxima) • Previsions de serveis no disponibles: data prevista de disponibilitat • ULL desagregat o en previsió ? • Nombre de terminals TRAC i previsió de substitució?

  29. Informació necessària per a un coneixement detallat • Nº d’abonats per a cadascun dels serveis: • XTB • XDSI (bàsics, primaris) • ADSL (bàsic, class i premium) • xDSL • Frame Relay • InterLan / MetroLan / MacroLan • Municipis, poblacions a les que dóna serveis. • Percentatge d’ocupació per a cadascun dels serveis. • Número d’abonats disponibles (vacants) per a cadascun del serveis. • Percentatge de viabilitat d’ADSL sobre la xarxa exterior existent per servei: bàsic, class i premium. • Plànols de la cobertura territorial del servei d’ADSL en el municipi

  30. Objectius de la Comissió d’Infraestructures per a la propera reunió • Cal obtenir informació detallada dels àmbits que s’estimin com a decisius per a aquesta comissió • Definir un primer esbós dels objectius o reptes que hauran d’assolir-se a curt, mig i llarg termini • Per a cadascun d’aquests objectius o reptes, cal detallar quines accions caldrà dur a terme tant a curt, mig i llarg termini, així com els actors implicats que afectin a les mateixes

More Related