TÈCNIQUES TEATRALS

1. Cardoso, Anaïs Eriksen, Nina Ginjaume, Clàudia Mateo, Fran León, Anna López, Issvel Peeters, Ilke Turu, Aina Fonaments de l’educació sociocomunitària Universitat Autònoma de Barcelona Educació Social TÈCNIQUES TEATRALS

2. Conjunt de pràctiques socioeducatives amb persones, grups o comunitats que genera processos de creació cultural i persegueix l’empoderament dels participants Teatre com a pràctica sociopersonal i com a medi de comunicació Teatre com a instrument de formació L’animació teatral

3. L’objectiu de qualsevol tipus de teatre és enriquir a l’home en tots els sentits, i la millor forma de fer-ho és implementant la seva capacitat de relació amb el món sociocultural que el rodeja, fent que descobreixi i aprengui el millor nombre de registres comunicatius possibles. L’animació teatral ii

4. Fenomen essencialment humà on participen al mateix temps la faceta personal però també social de les persones, tenint en compte que tot treball teatral és grupal. • Instrument formatiu que ajuda al creixement, desenvolupament i a l'autonomia de les persones i les comunitats. • Punt de trobada i descobriment per les persones independentment de l'edat, professió o sexe. • Medi de expressió i de comunicació a través del qual les persones poden descobrir i experimentar els seus límits i possibilitats ja sigui en l'àmbit personal com en el de les interaccions socials. • Ha de ser un camp de proves on els individus experimentin amb la seva creativitat però també amb la de l'altre. Teatre

5. El teatre, com metodologia de la intervenció sociocultural pretén: • Les persones es trobin a si mateixes en la intervenció amb els altres. • Descobrir aspectes ignorats de la pròpia personalitat. • Ser més organitzatius per enfrontar problemes col·lectius. • Crear un teixit sociocultural fort per tal de millorar la qualitat de vida de la comunitat. Teatreii

6. Constant en la història Fenomen personal i social Acte de comunicació Element culturalitzador, desvetllador de consciències, i facilitador de processos de transformació social. història

7. Relació de tècniques

8. Relació de tècniquesii

9. Context: Problemàtiques socials, cultures… Participants: Característiques individuals i grupals. Inquietuds Materials Entorn: Favorable a l’objectiu Tècniquesteatrals: condicionsd’aplicació

10. Formació i educació per a la presa de consciència, el desenvolupament, el respecte al medi ambient i el canvi social. • Iniciar, promoure, organitzar o oferir serveis de caràcter creatiu, artístic, cultural i turístic. • Empoderament de persones i col·lectius i millora de la qualitat de vida de les comunitats a través del teatre. • Recolzar, revitalitzar, afavorir la comprensió, educar i enriquir l’herència, la tradició i la cultura de les comunitats. • Formació i capacitació pedagògica i teatral de persones i grups teatrals i/o de formació. Tècniquesteatrals: situacionsd’aplicació

11. Educar divertint. • Conèixer el teatre i les pràctiques i experiències teatrals (teatre de conscientització, teatre d’intervenció, de resistència, de l’oprimit...) • Teatre d’educació per a la salut i al servei de la prevenció. • Iniciar, promoure, i organitzar manifestacions culturals entre artistes i persones amb handicaps o discapacitats per contribuir a la seva integració socioprofessional. Tècniquesteatralssituacionsd’aplicacióii

12. Flexibilitat • Treball i millora de l’afectivitat i les emocions • Permet recrear situacions de la vida real • Desinhibició • Aprenentatge de forma implícita • Molt comunicativa, també en l’àmbit no verbal, obre oportunitats a persones que no tenen tantes habilitats verbals • Dona perspectives diferents per trobar solucions a diferents situacions • Facilita la relació i el coneixement entre els participants • Millora el coneixement d’un mateix • Dona veu per poder defensar opinions Tècniquesteatrals:puntsforts

13. Molt poc teòriques • Necessiten adaptació al context • Manca de rigidesa, imprevistos • Requereix molta preparació prèvia per part dels dinamitzadors per poder realitzar un bon anàlisi de la dinàmica • Possible reticència o negació a la participació • Els participants poden mostrar-se cohibits i no expressar-se lliurement • Les situacions recreades poden resultar molt distants de la realitat Tècniquesteatralspunts febles

14. Teatre de l’oprimit

15. Es busca conèixer la realitat per a transformar-la, com en la pedagogia de l'oprimit de Paulo Freire. Anomenem oprimit als individus o grups que són socialment, políticament, culturalment, o per raons de raça o sexualitat o de qualsevol altre manera, desposseïts del seu dret al diàleg o impedits d’exercir-lo. Teatre de l’oprimit

16. Transformar els espectadors en actors i promou la resolució de situacions conflictives a través de tècniques teatrals. Influència de Bertolt Brecht i de la pedagogia de l’oprimit de Paulo Freire. finalitats

17. Terme encunyat per AugustoBoal desenvolupat cap als anys 60. La seva creació està basada en la idea de diàleg i interacció entre audiència i actor, tot i que s’ha emprat per desenvolupar idees més complexes. història

18. 1. Humanitzar la humanitat 2. Aprendre a viure en societat jugant amb el teatre. El teatre de l’oprimit és un assaig per a la realitat. 3. Transformar a l’oprimit en protagonista, i subjecte actiu, de la seva pròpia vida. objectius

19. Tècniques del teatre de l’oprimit

20. TÈCNIQUES DEL TEATRE DE L’OPRIMIT

21. TÈCNIQUES DEL TEATRE DE L’OPRIMIT

22. Úcar, Xavier. El teatro en la animación sociocultural: Técnicas de intervención. Editorial Diagrama, 1992. Telondefondo, nº13-julio 2011, Teatro del Oprimido: improvisación, educación y pasión. www.comminit.com www.margonga.com/teatre-de-loprimit/ www.theatreoftheoppressed.org www.viquipedia.com bibliografia

23. Cardoso, Anaïs Eriksen, Nina Ginjaume, Clàudia Mateo, Francisco León, Anna López, Issvel Peeters, Ilke Turu, Aina Fonaments de l’educació sociocomunitària Universitat Autònoma de Barcelona Educació Social TOTS SOM TEATRE! Gràcies per la vostra atenció