Roda de premsa Palma, 5 de maig de 2009

1. Roda de premsa Palma, 5 de maig de 2009

2. «Resposta actual i vàlida per orientar la política turística regional» 1987

3. Mutació turística 1987 2009

4. Marc global Dinàmica interna + + Pluralitat d’efectes Mutació turística

5. «Analitzar la situació actual del turisme en els seus aspectes més destacats, així com les perspectives de llur evolució futura» 17 abril 2007

6. FULL DE RUTA Diagnòstic Reflexió Sensibilització 6 maig 2009

7. Mutació turística Mutació regional 1987 2009

8. Turisme Assumeix una elevada representativitat en l’estructura productiva balear Permet mantenir un gran finestral obert a l’exterior Teixeix un complex entramat d’interrelacions + + ESTRATÈGIA REGIONAL

9. Objectius: Examinar les tendències determinants del turisme + Orientar la política turística regional i apuntar les bases d’unes línies d’acció raonables i viables + Articular un model d’interacció TURISME-SOCIETAT-MEDI AMBIENT !! Caminar cap a una NOVA CULTURA TURÍSTICA

10. Patrons de comportament turístic vs Nous Vells Estratègia turística Condicions desenvolupament Maximització capacitat vs !! Caminar cap a una NOVA CULTURA TURÍSTICA

11. Visió Holística vs Economicista Horitzó temporal Intertemporal vs Curt termini Assignació de recursos Aprofitament vs Acumulació Actitud envers els canvis !! Proactiva vs Reactiva Caminar cap a una NOVA CULTURA TURÍSTICA

12. 498 pàgines + 100 figures (quadres, gràfics, mapes, etc.) + 500 referències bibliogràfiques + 50 col·laboracions d’investigadors i experts Elaborat pel:

13. Primera part. Estructura econòmica 1 Segona part. Dinàmica del turisme 2 Tercera part. Continuïtat del turisme 3 Quarta part. Condicionants a mitjà i a llarg termini 4 Cinquena part. Reptes de futur 5 Itinerari:

14. Itinerari: 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 4 4 4 4 4 4 5 5 5

15. Itinerari: 1 «L’actual estructura econòmica balear i els canvis que ha experimentat al llarg dels darrers vint anys s’expliquen, sobretot, arran del paper que ha tengut el turisme en l’entramat productiu regional, tant en termes de les activitats que li són pròpies com d’aquelles sobre les quals exerceix efectes multiplicadors»

16. Renda per càpita: Dinamisme laboral: Finances públiques: Obertura a l’exterior: Sector turístic: Teixit productiu: Itinerari: 1 Balears > Espanya  Ocupació +  Atur  Ingressos (impostos) +  Despeses (provisió serveis)  Rèdits +  Vulnerabilitat  Interdependència activitats turístiques  Terciarització +  Serveis avançats

17. Itinerari: 2 «Les Balears s’insereixen en el context de moderació previst per a les destinacions europees més tradicionals, amb un producte turístic força madur que competeix amb els veïns més emergents de la Mediterrània i les regions més llunyanes de l’índic»

18. Fluxos turístics: Composició mercats emissors: Canvis demanda turística: Adaptació oferta turística: Estructura empresarial: Itinerari: 2 Balears < Món, Mediterrània Alemanya > Regne Unit  Espanya Configuració producte Canals de comercialització  Despesa mitjana +  Estacionalitat   Segmentació  Heterogeneïtat +  Atomització  Interrelació

19. Itinerari: 3 «Les Balears han assolit, des d’un punt de vista quantitatiu, fites difícils de superar, les quals, emperò, són fruit d’un tipus de desenvolupament que, en termes qualitatius, evidencia l’existència d’elements de risc que assenyalen certa capacitat de ruptura»

20. Continuïtat del turisme: TEMPORAL + QUALITATIVA Diversificació i qualitat dels serveis prestats Adopció de les novetats tecnològiques i capitalització del coneixement acumulat Utilització de les dimensions de la imatge turística com a eina de diferenciació Articulació d’estratègies que millorin l’eficiència i impulsin la rendibilitat sectorial Potenciació de la cooperació entre el sector públic i els agents privats Assegurament d’una relació positiva entre el turisme i la població resident Fonament de la competitivitat turística en factors estructurals (productivitat) Itinerari: 3

21. Itinerari: 4 «El procés de canvi continu i intens que deriva de la introducció de nous esquemes i models que poc a poc van substituint els que imperaven durant la segona meitat del segle XX, imposa la necessària modificació de comportaments i estratègies dels agents públics i privats, tenint en compte elements no contemplats en el passat, que seran claus a mitjà i a llarg termini»

22. Entremat d’interrelacions entre els elements del sistema turístic: ECONOMIA + + MEDI AMBIENT SOCIETAT Qualificació del capital humà i adequació de l’oferta de formació Ordenació dels assentaments urbans, els nuclis turístics i les activitats productives Valorització del patrimoni natural i control dels impactes ambientals derivats del turisme (contaminació hídrica, residus, canvi climàtic, congestió, etc.) Desenvolupament d’infraestructures i millora dels serveis públics afectes al fet turístic (accessibilitat, mobilitat, telecomunicacions, sanitat, cultura, etc.) Estimulació de la capacitat innovadora Eficàcia i eficiència del marc jurídic i institucional (finançament, ordenació, etc.) Itinerari: 4

23. Itinerari: 5 «Ha arribat l’hora, per tant, d’encetar un procés de transformació, ‘la segona transformació’, i de bastir una nova cultura turística que, des d’un enfocament holístic, reculli les múltiples dimensions al fet turístic i les interrelacions que s’hi estableixen, asseguri el posicionament internacional de la destinació i, alhora, impulsi una senda de creixement econòmic durador, sense comprometre el benestar de les generacions futures, com a única via per garantir la prosperitat regional»

24. El repte de la COMPLEXITAT Caminar cap a una nova cultura turística equival a avançar en una planificació turística integral, holística, capaç de compatibilitzar l’existència d’un mercat turístic competitiu -que assigni eficientment els recursos- amb un mesures reguladores de caràcter estratègic que recullin múltiples dimensions inherents al sistema turístic -algunes de les quals només s’han contemplat marginalment fins al dia d’avui- i, especialment, les interrelacions que s’hi estableixen, amb l’objectiu últim d’articular i dissenyar directrius d’acció coherents que esdevenguin un marc de referènciaper a la presa de decisions sectorials i responguin a l’opció turística desitjada i a la manera d’assolir-la en el futur. Itinerari: 5

25. El repte de la COMPETITIVITAT Caminar cap a una nova cultura turística consisteix a avançar en el reconeixement i l’activació dels mecanismes (palanques) de creació de valor a cadascun dels processos (interaccions) que tenen lloc entre les diferents dimensions del sistema turístic balear, com a única via per combinar les actuals rendes de situació amb la capacitat necessària d’anticipació i adaptació exigida pel mercat, per tal de garantir el posicionament internacional del turisme i la seva contribució a la prosperitat regional. Itinerari: 5

26. El repte de la SOSTENIBILITAT Caminar cap a una nova cultura turística consisteix a avançar en l’adopció de fórmules que facin compatible el desenvolupament turístic i la consevació del medi ambient, controlant i internalitzant les interaccions que s’estableixen dins els sistema turístic balear per garantir, en última instància, la capacitat de satisfer les necessitats de la població resident i dels turistes sense comprometre el benestar de les generacions futures. Itinerari: 5

27. 61,4%