1 / 39

Revisió del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015

Revisió del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015. Agustí Maure - Director General d’Energia i Mines Joan Esteve - Cap d’Àrea de Planificació Energètica – ICAEN 22 de març de 2010. ÍNDEX. Introducció. El Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 i la seva revisió 2009.

ermin
Download Presentation

Revisió del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Revisió del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 Agustí Maure - Director General d’Energia i Mines Joan Esteve - Cap d’Àrea de Planificació Energètica – ICAEN22 de març de 2010

  2. ÍNDEX Introducció. El Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 i la seva revisió 2009. Prospectiva Energètica de Catalunya en l’horitzó de l’any 2030. Bases per a una nova política energètica catalana. Revisió de les previsions i objectius quantitatius a l’horitzó 2015 i 2020 en l’àmbit de l’estalvi i l’eficiència energètica i les energies renovables. Recursos econòmics públics necessaris. Repercussions en el sistema econòmic i productiu.

  3. El Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015aprovat pel Govern català al mes d’octubre de 2005, aborda els principis genèrics de la política energètica de la Generalitat de Catalunya. El Pla de l’Energia defineix el posicionament polític del Govern de la Generalitat sobre tots els aspectes energètics que afecten a Catalunya, incloent les qüestions lligades a la seguretat del subministrament energètic. Generalitat de Catalunya Direcció General d’Energia i Mines Introducció El Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015

  4. Generalitat de Catalunya Direcció General d’Energia i Mines Introducció El 24 de novembre de 2009, el Govern aprova la revisió del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 • Revisió triennal fixada pel propi Pla de l’Energia. • Esdeveniments en el món de l’energia als darrers anys (preus creixents de l’energia, nous compromisos mundials, europeus i espanyols en matèria d’energia i canvi climàtic). MOTIVACIÓ • Actualització de previsions d’oferta i demanda energètica en funció de l’evolució a nivell català: implantació d’energia eòlica, objectius d’energia solar fotovoltaica, solar termoelèctrica i biocarburants, aprovació del Pla Marc de Mitigació del CanviClimàtic a Catalunya 2008–2012, etc.

  5. Generalitat de Catalunya Direcció General d’Energia i Mines Introducció El 24 de novembre de 2009, el Govern aprova la revisió del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 • Revisió de la Prospectiva Energètica de Catalunya 2030 (PROENCAT-2030): escenaris basats en polítiques energètiques i preus molt alts de l’energia. Consideració del paquet energia-clima de la Unió Europea. • Revisió d’objectius quantitatius de la planificació a l’horitzó 2015: ajust de les previsions de l’oferta i la demanda energètica en el període 2010-2015. Revisió dels objectius en estalvi i l’eficiència energètica i energies renovables. ASPECTES CENTRALS • Revisió del Pla d’Acció 2006-2010: s’inclouen aspectes no suficientment desenvolupats en la primera versió: suport a la competitivitat industrial en l’àmbit energètic, Programa GenerCat, pobresa energètica, IREC, etc.

  6. Generalitat de Catalunya Direcció General d’Energia i Mines Prospectiva Energètica de Catalunya 2030 Anàlisi prospectiva - estratègica a l’horitzó 2030 (PROENCAT 2030) Els sis escenaris contemplats a l'anàlisi prospectiva - estratègica són els següents: • Escenari E1 o Escenari base. • Escenari E2 o Escenari voluntarista. • Escenari E3 o Escenari de adaptació tardana. • Escenari E4 o Escenari anticipatiu. • Escenari E5 o Escenari crític “reactiu”. • Escenari E6 o Escenari crític “canvi d’era”.

  7. Generalitat de Catalunya Direcció General d’Energia i Mines Prospectiva Energètica de Catalunya 2030 Escenaris PROENCAT 2030 • preus de combustibles fòssils l’any 2030 en valors corrents de 133 $/barril; no hi ha problemes d’oferta de combustibles fòssils per a cobrir la creixent demanda mundial fins a l’any 2030. E1 i E2 • preus de combustibles fòssils l'any 2030 en valors corrents de 250 $/barril. La producció mundial de petroli assoleix un altiplà de producció ("plateau-oil") a mitjan la dècada 2010-2020, que es manté estable fins a l'any 2030. Situacions puntuals d'escassetat, amb augment al final del període prospectiu. Tensionament progressiu dels mercats internacionals de gas natural i carbó, amb graduals increments dels preus. E3 i E4 • preus de combustibles fòssils l'any 2030 en valors corrents de 450 $/barril. “Peak-oil" a mitjan la dècada 2010-2020, amb un augment dràstic dels preus. La demanda de petroli no s'adequa a l'oferta després de produir-se el "peak-oil" i una part de la demanda mundial queda insatisfeta, per motius de manca de disponibilitat i d'assequibilitat. E5 i E6

  8. Generalitat de Catalunya Direcció General d’Energia i Mines Prospectiva Energètica de Catalunya 2030 • Escenaris PROENCAT 2030. • Polítiques energètiques catalanes a cada escenari prospectiu • Tendències des de mitjans dels 90, si no s'haguessin adoptat les polítiques públiques del Pla de l'Energia de Catalunya 2006-2015. E1 E2 • Manteniment Pla de l'Energia 2006-2015 original. • Polítiques energètiques similars a les actuals (E2), que no s'adapten a les noves necessitats. E3 • Catalunya es prepara anticipadament als reptes de futur, reforçant-se de les polítiques desenvolupades actualment. S'assumeix com a prioritat estratègica assolir una economia de baixa intensitat energètica i baixa emissió de carboni. E4 • Manteniment de les polítiques de l'escenari E4, però resulten tardanes i insuficients, en estar dissenyades per a altres entorns de preus i no estar plenament adaptades a la nova realitat energètica. E5 • Pla de transició cap a una economia de molt baix consum d'hidrocarburs fòssils i baixa intensitat energètica. Estratègies molt reforçades d'estalvi i eficiència energètica i de foment de les energies renovables. Aposta decidida per un canvi radical en les pautes de producció i consum de la societat. E6

  9. Generalitat de Catalunya Direcció General d’Energia i Mines Prospectiva Energètica de Catalunya 2030 Elecció de l’escenari aposta • El Govern català considera, d’acord amb l’opinió dels experts externs i interns consultats, que l’escenari de la PROENCAT 2030 que més s’ajusta als actuals reptes de futur en l’àmbit energètic és l’escenari E4 anomenat “Escenari Anticipatiu”. • Catalunya realitza una feina proactiva de preparació: • s’avança cap a una economia de baixa intensitat energètica i baixa emissió de carboni, • s’aposta clarament per les energies renovables i l’estalvi i la eficiència energètica • es busca una sintonia entre les actuacions de les administracions públiques i els agents privats (empreses i ciutadans) • s’incrementen de forma notable les polítiques de R+D+i en l’àmbit energètic. • Les polítiques energètiques se situen en el màxim nivell estratègic de l’actuació del Govern català, reforçant el Pla de l’Energia i accelerant la transició cap a un nou model econòmicament eficient, socialment redistributiu i mediambientalment sostenible.

  10. Generalitat de Catalunya Direcció General d’Energia i Mines Prospectiva Energètica de Catalunya 2030 PROENCAT 2030. Principals resultats

  11. Generalitat de Catalunya Direcció General d’Energia i Mines Prospectiva Energètica de Catalunya 2030 PROENCAT 2030. Principals resultats

  12. Generalitat de Catalunya Direcció General d’Energia i Mines Prospectiva Energètica de Catalunya 2030 PROENCAT 2030. Principals resultats

  13. Generalitat de Catalunya Direcció General d’Energia i Mines Prospectiva Energètica de Catalunya 2030 PROENCAT 2030. Principals resultats

  14. Generalitat de Catalunya Direcció General d’Energia i Mines Prospectiva Energètica de Catalunya 2030 PROENCAT 2030. Principals resultats Equipament per a generació d'energia elèctrica en els diferents escenaris prospectius. Any 2030 (Potència bruta en MW)

  15. Generalitat de Catalunya Direcció General d’Energia i Mines Prospectiva Energètica de Catalunya 2030 PROENCAT 2030. Principals resultats

  16. Generalitat de Catalunya Direcció General d’Energia i Mines Prospectiva Energètica de Catalunya 2030 PROENCAT 2030. Principals resultats Catalunya contribueix a la consecució dels objectius que la Unió Europea ha fixat per a Espanya l’any 2020 en el seu paquet “energia-clima”

  17. Bases de la política energética catalana L’estalvi i l’eficiència com a opció estratègica bàsica Generalitat de Catalunya Direcció General d’Energia i Mines Visió global • Desenvolupar polítiques que redueixin la dependència dels combustibles fòssils i condueixin a un model energètic sostenible. • Aconseguir un mix d'oferta d'energia més coherent amb la seva aposta per un futur sostenible i que influeixi sobre la demanda energètica. • Doble objectiu: una economia-societat “de baixa intensitat energètica” en la vessant de la demanda i de baixa “emissió de carboni” en la vessant de l'oferta. • Esgotament dels recursos energètics fòssils i, fonamentalment, del petroli, unit a múltiples esdeveniments de caràcter geoestratègic (“nacionalisme energètic”, falta d'inversions en exploració i producció, creixement sostingut de la demanda energètica en els països emergents,…). • Impactes de l'energia sobre el medi ambient, el “Quart Informe d'Avaluació del IPCC (panell intergovernamental de canvi climàtic)” de finals de 2007, mostren la urgència del canvi del model energètic actual a escala mundial.

  18. Bases de la política energética catalana L’estalvi i l’eficiència com a opció estratègica bàsica Generalitat de Catalunya Direcció General d’Energia i Mines Misió global Vers un sistema energètic de baixa intensitat energètica i baixa emissió de carboni, innovador, competitiu i sostenible • VESSANT DEMANDA • Baixa Intensitat Energètica • Estalvi i eficiència energètica en tot el cicle energètic (producció, transformació, transport, emmagatzematge, distribució, comercialització i consum). • Economia circular (tres R: Reutilització, Reducció i Reciclatge ). • Austeritat (sobrietat) enfront del consumisme desbordat. • Consciència ferma dels límits físics/naturals del desenvolupament econòmic-social: energètics, alimentaris, mediambientals,... • Nous conceptes de benestar i de progrés socio-econòmic. • VESSANT OFERTA • Baixa Emissió de Carboni • Màxima utilització d'energies renovables atenent a les limitacions ambientals, preservant la seguretat alimentària i el desenvolupament de les societats menys avançades. • Minimització del consum de combustibles fòssils. • Replantejament de l'energia nuclear en la generació elèctrica. • Polítiques de diversificació en l'àmbit dels combustibles fòssils que facin prevaldre l'ús de les energies amb menors emissions de CO2 (principalment gas natural). • Estratègies de Captura i Emmagatzematge/Segrest de Carboni en la generació elèctrica, en el refinatge de petroli o en grans instal·lacions d'alt consum energètic.

  19. Bases de la política energética catalana L’estalvi i l’eficiència com a opció estratègica bàsica Generalitat de Catalunya Direcció General d’Energia i Mines Opcions estratègiques (1/3) De la gestió de l’oferta a la gestió de la demanda: l’estalvi i l’eficiència energètica com a element estratègic clau per assegurar un sistema energètic sostenible per a Catalunya. Les energies renovables com a opció estratègica de futur per a Catalunya. Situar la política energètica de Catalunya en el màxim nivell estratègic de l’actuació de la Generalitat de Catalunya. La millora de la seguretat del subministrament energètic i el desenvolupament de les infraestructures energètiques necessàries per assolir el nou sistema energètic de Catalunya. La informació sobre l’energia com a eina imprescindible per a la implicació de la societat catalana en el procés de transició al nou model energètic. La millora i l’ampliació de la formació de recursos humans i el reciclatge professional en l’àmbit energètic. La participació activa de la societat catalana en el debat democràtic en l’àmbit de l’energia i en la construcció del nou model energètic del país. OBJECTIUS ESTRATÈGICS BÀSICS SEGURETAT DE SUBMINISTRAMENT IMPLICACIÓ DE LA SOCIETAT EN MATÈRIA ENERGÈTICA

  20. Bases de la política energética catalana L’estalvi i l’eficiència com a opció estratègica bàsica Generalitat de Catalunya Direcció General d’Energia i Mines Opcions estratègiques (2/3) Cap a un sistema elèctric que corregeixi dèficits i permeti afrontar els reptes del futur. Cap a un nou model territorial: de la mobilitat a l’accessibilitat. Cap a una reducció del consum energètic en l’edificació. La necessitat d’impulsar l’economia circular per aprofundir en la millora de l’estalvi i l’eficiència energètica i la utilització de les energies renovables del sector productiu català. La necessitat de disposar en el futur de nous mecanismes de mercat per avançar en la sostenibilitat del model energètic. L’actuació decidida de la Generalitat de Catalunya i les altres administracions públiques catalanes envers el nou model energètic com a element exemplaritzant i de dinamització. La necessària compatibilització de la preservació del medi ambient i el desenvolupament socioeconòmic: la seguretat energètica i la seguretat ambiental com a dues estratègies que han de ser coherents per assolir un futur sostenible per a Catalunya. La nova política energètica catalana com a element clau en la contribució de Catalunya a la mitigació del canvi climàtic. NOUS MODELS DE PRODUCCIÓ I CONSUM RESPECTE AL MEDI AMBIENT

  21. Bases de la política energética catalana L’estalvi i l’eficiència com a opció estratègica bàsica Generalitat de Catalunya Direcció General d’Energia i Mines Opcions estratègiques (3/3) ATENCIÓ ALS SECTORS DESAFAVORITS Desenvolupament de mecanismes per a garantir les necessitats energètiques bàsiques als sectors de la societat econòmicament més desafavorits. La consolidació del sector de l’energia com a oportunitat de creixement econòmic i creació de feina qualificada. Accelerar l’impuls a la R+D+i de noves tecnologies en l’àmbit energètic. POTENCIACIÓ DE NOUS SECTORS ECONÒMICS VINCULATS AMB L’ENERGIA LA RECERCA EN ENERGIA COM ACCIÓ PRIORITÀRIA

  22. Generalitat de Catalunya Direcció General d’Energia i Mines Revisió de les previsions i objectius quantitatius a l’horitzó 2015 i 2020 Objectius en l’àmbit de l’estalvi i eficiència energètica • En l’àmbit de l’estalvi i l’eficiència energètica els objectius són superiors a la versió original del Pla de l’Energia. Així, es passa d’un estalvi del 10,6% del consum d’energia final de Catalunya a un 14,1% d’aquest consum. • En termes reals, l’estalvi previst a l’horitzó de l’any 2015 passa dels 2.138 ktep als 2.484 ktep, un 16% superior.

  23. Generalitat de Catalunya Direcció General d’Energia i Mines Revisió de les previsions i objectius quantitatius a l’horitzó 2015 i 2020 Objectius en l’àmbit de l’estalvi i eficiència energètica • Pel que fa a la intensitat energètica final, a la revisió del Pla de l’Energia es preveu una millora del 1,80% anual en el període 2005-2015 enfront del 1,74% previst en la versió original del Pla.

  24. Generalitat de Catalunya Direcció General d’Energia i Mines Revisió de les previsions i objectius quantitatius a l’horitzó 2015 i 2020 Objectius en l’àmbit de l’estalvi i eficiència energètica Evolució de la reducció del consum d’energia primària a Catalunya de l’Escenari Aposta E4 (escenari IER de la revisió del Pla de l’Energia) • Els objectius i estratègies fixades en aquesta revisió del Pla de l’Energia permetran que Catalunya contribueixi a la consecució de l’objectiu de la Unió Europea (reducció d’un 20% del consum d’energia primària l’any 2020 respecte un escenari tendencial, d’acord amb els criteris de la UE).

  25. Generalitat de Catalunya Direcció General d’Energia i Mines Revisió de les previsions i objectius quantitatius a l’horitzó 2015 Àmbit energies renovables • Per al conjunt de les energies renovables, l’objectiu en termes absoluts es redueix en un 8,3% (passa d’un consum d’energia primària d’origen renovable de 2.949,3 ktep a 2.703,4 ktep). Aquesta reducció és deguda fonamentalment a la reducció en l’objectiu previst inicialment per al biodiesel. • En termes relatius, l’objectiu augmenta lleugerament (passa de representar el 9,5% del consum total d’energia primària de l’any 2015 a representar el 10,0% en aquesta revisió).

  26. Generalitat de Catalunya Direcció General d’Energia i Mines Revisió de les previsions i objectius quantitatius a l’horitzó 2015 Àmbit energies renovables

  27. Generalitat de Catalunya Direcció General d’Energia i Mines Revisió de les previsions i objectius quantitatius a l’horitzó 2015 Equipament en generació elèctrica (1/2) • En la revisió del Pla de l’Energia s’incrementen el nombre de centrals elèctriques de cicle combinat previstes l’any 2015 a l’escenari IER de9 grups (3.579 MW) a 12 grups (4.932 MW) degut a les expectatives empresarials existents actualment amb decisió en ferm sobre la seva construcció.

  28. Generalitat de Catalunya Direcció General d’Energia i Mines Revisió de les previsions i objectius quantitatius a l’horitzó 2015 Equipament en generació elèctrica (2/2) • Malgrat aquest increment, la producció bruta d’electricitat d’aquestes centrals CTCC serà inferior a la prevista en la versió original del Pla de l’Energia, degut al gran nombre de CTCC en el sistema elèctric peninsular i l’increment previst en l’aportació de les energies renovables. Per tant, les seves emissions de CO2 seran també inferiors. • Així, l’evolució de les emissions de CO2 en generació elèctrica és molt més favorable en la revisió del Pla de l’Energia que en la seva versió original, reduint-se en un 38,4%. Producció bruta de les centrals elèctriques de cicle combinat a gas natural (GWh) Evolució de les emissions de CO2 degudes a la generació d'electricitat a Catalunya (milers de tones)

  29. Generalitat de Catalunya Direcció General d’Energia i Mines Revisió de les previsions i objectius quantitatius a l’horitzó 2015 i 2020 Emissions de CO2 • Les previsions del Pla de l’Energia són coherents amb l’objectiu del “Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008–2012” d’estabilitzar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a Catalunya en un increment no superior al 37% respecte a l’any base. L’estratègia del Pla de l’Energia en quant a diversificació energètica, estalvi i eficiència energètica i potenciació de les energies renovables constitueix el nucli fonamental de l’estratègia de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle a Catalunya. Evolució prevista de les emissions de CO2 degudes a la totalitat del cicle energètic Evolució prevista de les emissions de CO2 degudes al consum final d’energia

  30. Generalitat de Catalunya Direcció General d’Energia i Mines Revisió de les previsions i objectius quantitatius a l’horitzó 2015 i 2020 Emissions de CO2 • El compliment dels objectius del Pla de l’Energia suposa una reducció de les emissions difuses de GEH a Catalunya de 4,45 milions de tones de CO2equivalent de mitjana en el període 2008-2012, el que suposa el 83,5% de l’objectiu total de reducció de 5,33 milions de tones de CO2 equivalent establert en el Pla Marc de Mitigació del Canvi Climàtic a Catalunya 2008–2012. El compliment de l’escenari IER del Pla de l’Energia constitueix l’eix fonamental per a assolir els objectius del Pla Marc de Mitigació del Canvi Climàtic a Catalunya 2008–2012. Objectius de reducció d’emissions de GEH a Catalunya segons el Pla Marc de Mitigació del Canvi Climàtic a Catalunya 2008–2012 i contribució del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 al compliment d’aquests objectius

  31. Generalitat de Catalunya Direcció General d’Energia i Mines Revisió de les previsions i objectius quantitatius a l’horitzó 2015 i 2020 Emissions de CO2 • Un dels objectius marcats per la UE fa referència a la reducció del 10% de les emissions de CO2 dels sectors difusos a l’any 2020 respecte a les emissions de l’any 2005 (objectiu assignat a l’Estat espanyol). En l’escenari IER d’aquesta revisió del Pla de l’Energia aquest objectiu se supera àmpliament, donat que les emissions del sector difusos de l’any 2020 es redueixen un 23,9% respecte l’any 2005. Evolució de la reducció de les emissions de CO2 degudes al total del consum d’energia final i al consum energètic final dels sectors difusos a Catalunya

  32. Recursos econòmics públics necessaris Repercussions en el sistema econòmic i productiu Generalitat de Catalunya Direcció General d’Energia i Mines Recursos econòmics públics necessaris Àmbit estalvi i eficiència energètica Els recursos econòmics previstos per al desplegament de l’estratègia d’estalvi i eficiència energètica de la revisió del Pla de l’Energia suposen doblar els fixats a la versió original del Pla.

  33. Recursos econòmics públics necessaris Repercussions en el sistema econòmic i productiu Generalitat de Catalunya Direcció General d’Energia i Mines Recursos econòmics públics necessaris Àmbit energies renovables

  34. Recursos econòmics públics necessaris Repercussions en el sistema econòmic i productiu Generalitat de Catalunya Direcció General d’Energia i Mines Recursos econòmics públics necessaris Recursos econòmics públics totals a aportar per a l’execució del Pla d’Energia de Catalunya 2006-2015 en la seva revisió 2009 NOTA: L’increment es produeix nomès en els àmbits assenyalats amb asterisc

  35. Recursos econòmics públics necessaris Repercussions en el sistema econòmic i productiu Generalitat de Catalunya Direcció General d’Energia i Mines Recursos econòmics públics necessaris Recursos econòmics a aportar per part de la Generalitat de Catalunya a l’execució del Pla d’Energia de Catalunya 2006-2015 en la seva revisió 2008 NOTA: L’increment es produeix nomès en els àmbits assenyalats amb asterisc

  36. Recursos econòmics públics necessaris Repercussions en el sistema econòmic i productiu Generalitat de Catalunya Direcció General d’Energia i Mines Repercussions econòmiques de les polítiques proposades Estalvis econòmics directes (diferència entre Escenari BASE i Escenari IER) imputables a la revisió 2009 del PECAT 2015 (M€ corrents, sense IVA)

  37. Recursos econòmics públics necessaris Repercussions en el sistema econòmic i productiu Generalitat de Catalunya Direcció General d’Energia i Mines Repercussions econòmiques de les polítiques proposades Les polítiques d’estalvi i eficiència proposades en la revisió del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 suposen una reducció directa de la factura energètica dels consumidors catalans de 2.833,1 M€ anuals l’any 2015 (sense incloure l’IVA) i de 10.239,2 M€ en el conjunt del període 2009-2015. Les polítiques d’estalvi i eficiència energètica i energies renovables suposen també una reducció de les nostres importacions de combustibles fòssils l’any 2015 valorades en 1.784,9 M€ l’any 2015 i 6.731,4 M€ en el període 2009-2015. Igualment, la reducció d’emissions de CO2 es pot valorar en 271,4 M€ de reducció de pagaments en drets d’emissió l’any 2015 i en 925,9 M€ per al conjunt del període 2009-2015.

  38. Generalitat de Catalunya Direcció General d’Energia i Mines Recursos econòmics públics necessaris Repercussions econòmiques de les polítiques proposades Les polítiques d’estalvi i eficiència energètica i energies renovables proposades a la revisió del Pla de l’Energia suposaran la creació de 80.000 nous llocs de treballs permanents directes a l’horitzó de l’any 2015, contribuint a la reactivació de la nostra economia.

  39. Moltes gràcies per la seva atenció

More Related