1 / 59

Lliçó 13 El Salari Mínim

Lliçó 13 El Salari Mínim. Demanda derivada. La demanda de treball és una demanda derivada . La demanda de treball es deriva de la demanda del producte que el treball ajuda a produir. La demanda de treball depèn de: La productivitat del treball. El valor de mercat del producte.

eavan
Download Presentation

Lliçó 13 El Salari Mínim

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Lliçó 13 El Salari Mínim

  2. Demanda derivada • La demanda de treball és una demanda derivada. • La demanda de treball es deriva de la demanda del producte que el treball ajuda a produir. • La demanda de treball depèn de: • La productivitat del treball. • El valor de mercat del producte. • Si la productivitat del treball és alta i el producte és molt valorat, la demanda de treball serà elevada.

  3. Funció de producció a curt termini

  4. Funció de producció • Suposem que només s’utilitzen 2 inputs: capital (K) i treball (L). • En el curt termini, al menys un input és fix. • Funció de producció a curt termini: PTCT = f(K,L), on K és fix.

  5. Producte total • A mida que afegim unitats d’un input variable (treball) a un input fix, el producte total s’incrementa . . . Llei dels rendiments decreixents Producte total 80 • . . . primer a un ritme creixent . . . • . . . i després a un ritme decreixent . 70 • Suposem una corba del Producte total és contínua. 60 Unitats de l’input variable Producte Total(Output) 50 Producte Marginal Producte Mig 0 0 40 8 1 20 2 30 34 3 46 4 20 56 5 64 6 70 7 10 74 8 75 9 1 2 4 5 3 8 6 7 10 9 10 73 Quantitat de treball

  6. Producte Marginal Producte Mig PMg sempre creua el PM al seu màxim. • La corba del Producte Margina primer s’incrementa(quan el PT creix a un ritme creixent), assoleix un màxim, i decreix (quan el PT creix a un ritme decreixent). Llei dels rendiments decreixents Producte Mig i Marginal 16 • La corba del Producte Mig té la mateixa forma, però el màxim s’assoleix per a un nivell de producte superior 12 Unitats de l’input variable Producte Total(Output) Producte Marginal Producte Mig 0 ----- ----- 0 8 8 8 8 1 20 12 10 2 34 14 11.3 3 46 12 11.5 4 4 56 10 11.2 5 64 8 10.7 6 70 6 10 7 74 8 4 9.3 75 1 2 4 5 1 8.3 3 8 9 6 7 10 9 10 73 - 2 7.3 Quantitat de treball

  7. Fase I Fase II Fase III • A: Eficiència del treball és màxima (PM màxim) PT B • B: Eficiència del capital és màxima (PT màxim i K fix  PM del K màxim) A • L’empresa produeix on les variacions del treball incrementin l'eficiència del treball o del capital. Fase de producció • Fase I: increments de treball augmenten tant l’eficiència del treball com del capital. • Fase III: increments de treball disminueixen tant l’eficiència del treball com del capital. L PMg PM • Fase II: la corba de PMg és la que genera la demanda de treball a curt termini. PM L PMg

  8. Demanda de treball a curt termini: venedor perfectament competitiu

  9. DL a c/t: competència perfecte • Les empreses contractaran nous treballadors sempre i quan l’ingrés marginal del seu producte (IPM) sigui superior al cost marginal de contractar-lo (CSM). • Ingrés del Producte Marginal (IPM): variació de l’ingrés total generat per un treballador addicional. IPM= Ingrés Marginal (IMg) * PMg = p*PMg • Cost Salarial Marginal (CSM): és la variació del cost salarial total generada per la utilització d’un treballador addicional. • Per tant, l’empresa contractarà fins que: IPM = CSM

  10. 0 € 200 € 0 0.0 ----- 200 € 5.0 5.0 1,000 € 1 2 200 € 4.0 9.0 1,800 € 3 200 € 3.0 12.0 2,400 € 200 € 2.0 14.0 4 2,800 € 200 € 1.5 5 15.5 3,100 € 1.0 16.5 200 € 3,300 € 6 0.5 17.0 3,400 € 7 200 € DL a c/t: competència perfecte • Suposa una empresa de serveis informàtics que utilitza tecnologia i treballadors en un mercat perfectament competitiu on cada unitat d’output té un preu de 200 € (4). • La columna (2) mostra la corba del producte total a mida que es contracten nous treballadors (capital fix). • La columna (6) mostra la variació de l’ingrés total a mida que es contracten nous treballadors (capital fix). Producte Total (TP)(unitats/setmana) (2) IPM IT L(6) PMg PT L(3) Preu(per unitat)(4) Unitats de Treball(L)(1) Ingrés Total(5) ---- 1000 800 600 400 300 200 100

  11. DL a c/t: competència perfecte Salari • L’empresa contracta treballadors sempre que IPM = w. Per tant, la corba de l’IPM és la corba de demanda de treball a curt termini de l’empresa. 1000 800 600 • A curt termini la pendent és negativa ja que el PMg del treball es redueix a mida que s’utilitza més treball amb una quantitat fixe de capital. 400 200 IPM=DL 1 2 3 4 5 6 7 L

  12. Empresa perfectament competitiva W • Si l’empresa contracta en un mercat de treball perfectament competitiu, és ‘salari- acceptant’: s’enfronta a una corba d’oferta de treball, SL=CMS=PL, perfectament elàstica a W0. SL = CSM = PL W0 • Per tant, l’empresa contracta L0 unitats de treball a un salari W0. (IPM = CSM) DL = IPM = VPM L0 L

  13. Oferta de treball de mercat • Tot i que l’empresa competitiva s’enfronta a corbes d’oferta de treball perfectament elàstiques . . W SL • . . . i que els individus poden tenir corbes d’oferta de treball que tornen enrera . . . • . . . les corbes d’oferta de treball del mercat acostumen a tenir pendent positiva. L

  14. Equilibiri W • En condicions perfectament competitives, tindrem equilibri a un salari W0 i un nivell d’ocupació de L0. S Weo • Per salaris menors (Wed) tindrem excés de demanda de treball. W0 Wed • I per salaris majors (Weo), excés d’oferta de treball. D • Recordeu que aquest equilibri representa una assignació eficient del treball ja que VPM = W. L L1 L0 L2

  15. Valor del producte marginal • El valor del producte marginal (VPM)és la producció addicional en termes monetaris que obté la societat quan s’utilitza una unitat addicional de treball. • VPM = Preu * PMg • Recordeu que en competència perfecte (demanda del producte elàstica), IMg = Preu. • Per tant, VPM = IPM.

  16. Demanda de treball a curt termini: venedor imperfectament competitiu

  17. 0 210 € 0 0.0 ----- 200 € 5.0 5.0 1,000 1 2 190 € 4.0 9.0 1,710 3 180 € 3.0 12.0 2,160 170 € 2.0 14.0 4 2,380 160 € 1.5 5 15.5 2,480 1.0 16.5 150 € 2,475 6 0.5 17.0 2,380 7 140 € DL a c/t: competència imperfecte • Considereu l’exemple anterior en un mercat de competència imperfecta. • Ara, l’empresa s’enfronta a una demanda de producte amb pendent negativa (4). És dir, el preu del producte es redueix a mida que l’empresa incrementa la producció. Producte Total (PT)(unitats/setmana) (2) IPM IT L(6) PMg PT L(3) Preu(per unitat)(4) Unitats de treball (L)(1) Ingrés Total(€ )(5) ---- 1000 710 450 220 100 -5 -95

  18. DL a c/t: competència imperfecte • En competència imperfecte, la demanda de treball té pendent negativa perquè (i) el PMg del treball és decreixent, i (ii) perquè l’empresa ha de reduir el preu de totes les unitats a mida que incrementa la producció. Salari 1000 800 • Ara, IPM (= IMg * PMg) < VPM (= P * PMg), ja que IMg < P. 600 • La demanda de treball d’una empresa en competència imperfecta (IPM) és menys elàstica que la d’una empresa en competència perfecta (VPM). 400 200 VPM 0 1 2 3 4 5 6 7 L IPM = DL

  19. DL a c/t: competència imperfecte • Per tant, ceteris paribus, contractaran a menys treballadors (recordeu que QM < QCP). • Ara bé, si s’enfronten a un mercat de treball competitiu, els salaris que paguen no haurien de ser diferents als de les empreses que actuen en un mercat del producte perfectament competitiu. • Els monopolis naturals podrien pagar salaris més elevats si la regulació a la que estan sotmesos ho incentiva (e.g. benefici = 0)

  20. Monopolista (producte) • Com que el monopolista s’enfronta a una corba de demanda del producte amb pendent, IMg < P. W b c SL = CSM = PL • Per tant, IPM (PM * IM) < VPM (PM * P), i l’empresa contracta LM en comptes de LC. W0 a • Això genera una pèrdua d’eficiència d’ abc. DC = VPM (PM*P) DM = IPM (PM*IM) LM LC L

  21. Monopsoni en el mercat de treball • S’enfronten a la corba d’oferta de treball del mercat (pendent positiva). CMS W • El CMS > W SL • L’empresa contracta fins que el CMS = IPM (LM). • El salari que ha de pagar per contractar LM treballadors és WM. WC • En condicions competitives, contractaria LC treballadors a un salari de WC. WM • Per tant, un monopsonista contracta menys treball a salaris inferiors. IPM=DL • A WM el monopsonista voldria contractar LD treballadors. Per tant, tindrà una sensació d’escassetat de mà d’obra. Però, per altra banda, no està disposat a incrementar el salari per sobre de WM ! LM LC LD L

  22. Monopsoni en el mercat de treball Situacions que originen monopsoni • Monopsoni local: empresa que contracta tota la mà d’obra d’un poble o area. Millor transport limita els monopsonis locals; reduïda mobilitat geogràfica el facilita. • Col·lusió entre empreses per no incrementar sous o per no competir pels treballadors. • És difícil de mantenir quan hi ha problemes d’oferta de treball en el mercat. • Alguns esports professionals han permès la col·lusió (bàsquet i baseball als US) • Empreses que són els únics empleadors d’un tipus de treball (eg. tècnics especialitzats)

  23. Elasticitat de la demanda de treball

  24. Canvi % en quantitat demandada % L Ed % W Canvi % en Salari Elasticitat de la demanda de treball • L’ elasticitat-salari de la demanda de treball mesura la sensibilitat de l’ocupació davant canvis en el salari. = = • Ed> |1|: demanda elàstica • Ed= |1|: demanda elasticitat unitària • Ed< |1|: demanda inelàstica

  25. Determinants de l’elasticitat • Elasticitat de la demanda de producte • Quan més gran sigui l’elasticitat-preu de la demanda de producte, més gran serà l’elasticitat de la demanda de treball • Implicacions: • Les empreses amb poder de mercat tenen elasticitats de demanda de producte menors, i per tant, demandes de treball menys elàstiques. • L’elasticitat de la demanda de producte és més gran a llarg termini que a curt  la demanda de treball també és més elàstica a llarg termini.

  26. Determinants de l’elasticitat • Proporció dels costos laborals en els costos totals • Quan més gran sigui la proporció de costos laborals en els costos totals, més augmentaran els costos totals davant el mateix increment dels costos laborals  més gran serà la reducció de Q i Lmés gran serà l’elasticitat de la DL.

  27. Determinants de l’elasticitat • Substitució per altres factors • Com major sigui la possibilitat de substituir el treball per altres factors, major serà l’elasticitat de laDL. • Major possibilitat de substitució a ll/t • Ex: DL conductor camions a c/t inelàstica. A ll/t poden comprar camions més grans. • Elasticitat d’oferta d’altres factors • Com major sigui l’elasticitat d’oferta d’altres factors, major serà l’elasticitat de la DL. • SK elàstica:  w LK • SK inelàstica:  w LK pK L.

  28. Evidència empírica • DL bastant inelàstiques curtllarg Espanya -0.2, -0.5 -0.3, -1.2 USA -0.3 -0.8 • La DL dels treballadors més qualificats són més inelàstiques. • La DL dels treballadors adults són més inelàstiques que les dels joves.

  29. Evidència empírica • Elasticitats creuades • Elasticitats (positives) superiors entre capital i treball poc qualificat que entre capital i treball molt qualificat. • Alguns treballs suggereixen elasticitats negatives entre capital i treball qualificat (complementaris). • Elasticitat positiva entre treballadors joves i adults (substitutius).

  30. Rellevància de l’elasticitat • Negociacions sindicals • Negociació d’increment de salaris més agressiva si DL és inelàstica, ja que la possible reducció de l’ocupació és menor. • Salari mínim • La reducció en l’ocupació provocada per un increment del salari mínim serà major com més elàstica sigui DL. • Subvencions salarials • Com més gran sigui l’elasticitat de DL més gran serà l’increment en l’ocupació generat per un programa de subvencions salarials (per aturats de llarga durada, discapacitats)

  31. Rellevància de l’elasticitat • Programes oficials de formació • S’haurien d’orientar cap als mercats de treball amb una DL més elàstica. Com major sigui Ed menor serà la reducció salarial i major el nivell d’ocupació d’equilibri davant un increment de SL.

  32. El Salari Mínim

  33. Legislació • 1990: el SMI dels treballadors de 16 anys s’equipara als de 17 anys • 1998: el SMI és el mateix per tots els grups d’edat

  34. Evolució del SMI • El SMI ha crescut per sota el PIB.

  35. Evolució poder adquisitiu SMI • el SMI decreix en termes reals fins el 2003 (84%). • Al 2007 el poder adquisitiu era 5 punts menor que al 1980

  36. Evolució SMI en relació al Salari Mig • el SMI decreix en relació al Salari mig. • Al 2000 el SMI era només un terç del salari mig

  37. ¿qué importancia tienen en la OCDE? • SM UE > SM US → SM destruye empleo en UE pero no en US ? País Kaitz Afect. Jóvenes Salario Mínimo Australia 35 5 <21 Bélgica 60 4 <21 España 35 5 <18 (<1998) Francia 50 12 <18 Grecia 62 20 No Holanda 55 3.5 <23 Portugal 45 8 <18 UK 40 8.3 <21 US 33 4 <21 (>1996) Negociación Colectiva Alemania 55 -- -- Austria 62 4 -- Dinamarca 54 6 <18 Irlanda 55 -- <21 Italia 71 -- -- Suecia 52 0.2 <21 • NO. El SM afecta sobretodo a los jóvenes. US ha tenido SM para ellos hasta el 96 y los efectos estimados sobre empleo son muy reducidos; muchos países UE no incluyen a los jóvenes. • El SM parece tener mayores efectos spill-over si los sindicatos son fuertes: éstos aprovechan los aumentos en los SM para demandar incrementos en salarios → mayor efecto sobre empleo.

  38. ¿Es un instrumento útil para redistribuir? • No tiene consecuencias inmediatas sobre el presupuesto del estado, a menos que se utilice como referencia para algunas transferencias monetarias (España y Holanda). • Incrementa los incentivos a trabajar. • Más individuos querrán trabajar a mayores salarios ... pero … • Puede reducir la acumulación de capital humano, incentivando salidas del sistema educativo. • Puede tener efectos negativos sobre la formación (específica) en el trabajo si los empresarios no pueden trasladar los costes de formación a los salarios. • Es administrativamente simple … pero difícil y costoso de controlar (incremento de horas extras, reducción de formación, etc.), sobretodo si es muy complejo. • Si los grupos involucrados en el funcionamiento son invitados a negociarlo, tendrán incentivos para ayudar al poder público en el control y seguimiento. • ALC no identifica claramente los actores que deben monitorizar los SM.

  39. a b c e f Ls Efecte negatiu sobre l’ocupació: Model competitiu • Al salari mínim Wm, les empreses contracten Lm en comptes de L0 treballadors. SL W Wm • El salari mínim atrau Ls treballadors al mercat. W0 • L’impacte sobre l’ocupació (ab) és menor que l’impacte sobre l’atur (ac). • El salari mínim genera una pèrdua d’eficiència de fae. DL • Com més elàstiques són SL iDL més grans són les conseqüències sobre l’atur. Lm L0 L

  40. Efecte negatiu sobre l’ocupació: Monopsoni W CSM • Sense salari mínim, el monoposonista ocupa L0 treballadors a un salari de W0. SL = CSMe • La introducció d’un salari mínim transforma al monoposonista en salari- acceptant. Si el salari mínim < W2 l’ocupació s’incrementa. a b W2 W1 • Si el salari mínim és W1, l’empresa incrementa el número de treballadors a nivells de competència perfecta, L1. W0 DL = IPM = VPM • Si el salari mínim és superior a W1, l’atur serà més gran que per W0. .Per exemple, a W2 l’atur és igual a ab. L0 L1 L • Per tant, la introducció d’un salari mínim pot incrementar l’ocupació en alguns sectors.

  41. Efecto negativo sobre el empleo • Evidencia empírica no encuentra grandesefectos, aunque es inconcluyente. • EUA: ambos efectos. • RU: efectos nulos o positivos • Holanda: efectos positivos. • En España y Francia el incremento para jóvenes reduce el empleo → establecer un SM menor para jóvenes. • Las elasticidades de empleo son reducidas (entre -0.2 y -0.5). • En países con baja rotación laboral y larga duración del paro los efectos negativos del SM sobre el empleo serán más preocupantes. El SM puede dividir a los trabajadores con salarios bajos en los desafortunados perdedores (pierden empleo) y los ganadores afortunados (mayor salario).

  42. Cobertura incompleta • Suposa treballs idèntics en els dos sectors; l’oferta de treball agregada dels dos sectors és fix; no hi ha costos de canviar de feina; informació perfecta. Sector No Cobert Sector Cobert W W • Un salari mínim Wm en el sector cobert redueix l’ocupació de C0 a C1. Wm • Els treballadors desplaçats del sector cobert cercaran feina en el sector no cobert, incrementant l’oferta de treball en aquest sector. W0 W0 Wn • L’ocupació total de l’economia no canvia, però el salari en el sector no cobert cau de W0 a Wn. DC DN • La societat pateix una pèrdua d’eficiència degut a la mala assignació del treball (treballadors desplaçats més productius en el sector cobert). C1 C0 N0 N1 LC LN

  43. Efecto negativo sobre el empleo en ALC • Sector formal: Evidencia empírica acorde con la teoría neoclásica en mercados competitivos. Efectos positivos sobre salarios e incrementos del paro. • Sectorinformal: Evidencia mixta. • Este sector se comporta como el sector formal (sobretodo en Brasil) • Salarios menores y mayor empleo, de acuerdo con la teoría neoclásica en un modelo económico dual.

  44. Jóvenes: ¿los más afectados? • Los jóvenes tienen menos formación y experiencia  más afectados por los salarios bajos. • 10% Wm   6% L(15-19) ; (7% mujer, 4.3% hombre) • 10% Wm   1.4% L(20-24) ; (2% mujer, 1% hombre) • 10% Wm   0.9% L(25-54) ; (2.2% mujer, 0.1% hombre) • En la UE los jóvenes representan una proporción menor y decreciente de los que cobran el salario mínimo. • Mujeres, trabajadores con contrato temporal y a tiempo parcial representan una proporción creciente de los afectados por el salario mínimo.

  45. Jóvenes: ¿los más afectados? • El patrón en LAC es parecido al creciente patrón OCDE: jóvenes, poco formados, sector informal. • Las mujeres no parecen estar más expuestas que los hombres. • Los autónomos están subrepresentados. • Países con pequeña proporción de la población afectada: mujeres, jóvenes y poco formados están muy sobrerepresentados. • Países con gran proporción de la población afectada: mujeres, jóvenes y poco formados están subrepresentados.

  46. Jóvenes: ¿los más afectados?

  47. Jóvenes: ¿los más afectados?

  48. No viven en hogares pobres • Evidencia empírica inconcluyente • La mayor causa de pobreza en la UE sigue siendo el desempleo. • Neumark: el salario mínimo saca de la pobreza a algunos individuos y mete a otros. El segundo efecto parece ser superior. • Card & Krueger: 66% de los pobres no trabajan. El salario mínimo ha reducido, aunque no demasiado, la tasa de pobreza de los trabajadores (USA, 89-91). • Pero el 50-60% de individuos con salarios bajos pertenecen a los 3 deciles más pobres (EU). • En ALC gran parte de la población con salarios por debajo del umbral de pobreza!

  49. ¿Buen instrumento de política? • Alternativa: reducción de los impuestos al trabajo no cualificado. • El SM será más efectivo siempre que: • Impuestos existentes sean altos • Gran elasticidad de la oferta de trabajo de los trabajadores con salarios altos. • Gran efecto renta de los trabajadores con salarios bajos. • La demanda de trabajo sea inelástica • Alta rotación laboral • Pocos trabajadores con bajo salario pertenezcan a familias de renta alta.

  50. ¿Buen instrumento de política? • ¿Qué sucede en la UE? • Impuestos existentes son altos • Gran elasticidad de la oferta de trabajo de los trabajadores con salarios altos. • Gran efecto renta de los trabajadores con salarios bajos. • La demanda de trabajo es inelástica • Alta rotación laboral • Cada vez menos trabajadores con bajo salario pertenecen a familias de renta alta. • El Salario Mínimo gana por 4 a 2

More Related