Informació i actualització en l’orientació professional

1. Informació i actualització en l’orientació professional (Grup de treball d’Orientació Professional del Baix Ll. – Anoia)

2. L’orientació professional Nous reptes: • Els sistemes educatius han de reaccionar amb coherència i flexibilitat a l’entorn econòmic canviant. • La incorporació laboral a curt termini és una opció minoritària. • L’opció majoritària és la prossecució d’estudis. • Els estudis més valorats són els de Batxillerat. • A Europa el percentatge d’alumnes que estudien FP és el 57,9 % i a Espanya el 37,5 %.

3. ELS ITINERARIS DE FORMACIÓ I EXPECTATIVES D’INSERCIÓ LABORAL D’ALUMNE D’ESO DE CATALUNYA (Recerca realitzada pel GRET –Grup de Recerca Escola-Treball de l’ICE-UAB per encàrrec de la DGFP en el marc del seminari Interreg III)

4. L’escola • És valorada com a molt important per més del 90% de l’alumnat. • Alhora, és considerada avorrida per més de la meitat. • Els continguts són considerats “difícils” per un percentatge entre el 30 – 50%. • L’institut els agrada sobretot com a espai de socialització entre iguals

5. L’orientació professional • Intervenen contextos múltiples • La institució escolar influeix relativament poc • L’entorn proper té un paper més rellevant: • Família • Coneguts • “media”..

6. Treballar o estudiar ? • En general, no volen treballar a curt termini ni preparar-se per a una inserció laboral ràpida. • Volen estudiar  batxillerat (desig també compartit per l’alumnat amb dificultats acadèmiques) • Les famílies donen suport i reforcen aquestes tendències.

7. Projecte professional de futur • Més de la meitat de l’alumnat no tenen definit un projecte professional de futur. • Coneixen i prefereixen els itineraris formatius de batxillerat • El seu univers professional es limitat (experiències del seu entorn) i es segueixen estereotips de classe social i gènere.

8. Valors en el treball • Salari, condicions de treball i que la feina agradi (vocació) • Escàs coneixement del món de l’empresa i del treball. • Molts nois i noies guanyen diners en feines ocasionals però que estan desconnectades tant del món de l’empresa com dels seus interessos professionals de futur.

9. Preferències d’oficis • Rebuig majoritari cap a les professions amb baix nivell de qualificació, sobretot les de “coll blau” • Amb l’alumnat d’insuficiència formativa: • L’univers professional de les noies és més restringit: perruqueria, venda i cambrera • Els nois tenen preferències per oficis com: mecànic de cotxes, cambrer i paleta.

10. Els programes formatius adreçats a joves amb insuficiència formativa • No són contemplats, per cap col·lectiu, com a opció formativa vàlida i reconeguda per cercar una ràpida inserció en el món del treball. Es considera com a últim recurs. • Són associats al col·lectiu de joves amb fracàs escolar i té una càrrega negativa davant els altres joves, professorat i la pròpia família.

11. L’alumnat amb insuficiència formativa • Opten per un nombre molt reduït d’opcions professionalitzadores • Aquest col·lectiu és molt heterogeni. Les trajectòries acadèmiques poden haver estat desiguals. Les causes del fracàs poden ser diverses. • Les actituds davant la formació i el treball tampoc són homogènies i fan precisa una hetereogeneitat d’accions i dispositius. • Hi ha una franja d’alumnes que manifesta una gran desafecció i rebuig cap a qualsevol acció formativa, sobretot en joves d’ambients desestructurats i de precarietat econòmica.

12. Congruència entre les dades de l’enquesta i la realitat socioeconòmica La incorporació laboral a curt termini és una opció minoritària • L’estat de benestar dóna la possibilitat de retardar la incorporació de la gent jove a la vida laboral. Taxa activitat(16-19 anys). 1979: 50% 2001: 25% • La majoria dels joves que s’incorporen al treball en el període 1989-2001 tenen un nivell formatiu mig-alt Llocs de treball creats a Espanya (1989-2001): 900.000 Situació formativa dels joves (16-24) contractats 25%: Llicenciats 50% Estudis secundaris Font dades: Informe Manpower(4) (4): www.manpower.es

13. Percentatge participació en l’educació dels joves de 16 a 24 anys (6) PAÍS 16 ANYS 18 ANYS 20 ANYS 22 ANYS 24 ANYS 18-24 ANYS Bèlgica 93 85 64 39 20 52 Dinamarca 93 76 40 39 35 45 Alemanya 97 85 48 47 20 48 Grècia 92 69 62 15 8 43 Espanya 87 66 56 40 22 45 França 96 81 55 34 16 46 Irlanda 93 74 42 21 9 35 Itàlia 79 70 35 25 20 34 Luxemburg 87 66 25 6 2 22 Holanda 100 80 57 35 21 47 Àustria 92 67 29 25 22 33 Portugal 84 66 41 28 18 37 Finlàndia 94 85 47 52 41 53 Suècia 97 96 47 45 36 51 Regne Unit 84 53 46 29 22 38 EU15 91 73 48 35 20 43 Congruència entre les dades de l’enquesta i la realitat socioeconòmica L’opció majoritària és la prossecució d’estudis Les circumstàncies socials i productives exigeixen una formació. 6: Font: EUROSTAT

14. Repartiment d’alumnes conduint al nivell mitjà. Curs 1995/96 (7) Percentatges de secundari superior (BTX) i de FP PAÍS General FP Bèlgica 39,3 60,7 Dinamarca 43,0 57,0 Alemanya 28,3 71,7 Grècia 53,3 46,7 Espanya 62,5 37,5 França 47,7 52,3 Irlanda 74,6 25,4 Itàlia 28,3 71,7 Luxemburg 35,1 64,9 Holanda 29,7 70,3 Àustria 19,1 80,9 Portugal 71,4 28,6 Finlàndia 47,7 52,3 Suècia 47,8 52,2 Regne Unit 42,5 57,5 UE15 42,4 57,6 Congruència entre les dades de l’enquesta i la realitat socioeconòmica Els estudis més valorats són els de batxillerat Hi ha d’altres vies que s’haurien de promocionar. • A Europa el percentatge d’alumnes que estudien FP és el 57,9% i a Espanya el 37,5%. 7: Font: EUROSTAT

15. Característiques educatives població 15-64 anys (8) Nivell ALT MIG BAIX Espanya 20,5% 15,8% 59,7% UE 19,0% 43,1% 37,9% Congruència entre les dades de l’enquesta i la realitat socioeconòmica Els estudis més valorats són els de batxillerat (8) Font: EUROSTAT • Un altre factor a considerar és el desfasament en les característiques educatives de la població entre 15 i 64 anys entre Espanya i Europa

16. Millora de la qualitat dels recursos • S’han de mantenir els objectius de l’ensenyament obligatori per tal d’assegurar els mínims culturals, com a base per a la realització personal del jovent i la seva integració com a ciutadans i ciutadanes • Han de motivar cap a la formació i el treball. Els aspectes relacionats amb el treball i la continuïtat formativa han d’anar adquirint una importància progressiva Continguts adaptats a les necessitats personals, socials i econòmiques actuals

17. Millora de la qualitat dels recursos Continguts formatius i canvis socioeconòmics