1 / 37

Economia i Cultura. Una anàlisi des de la perspectiva local

Economia i Cultura. Una anàlisi des de la perspectiva local. Cultura, desenvolupament i territori. Aspectes teòrics. Pau Rausell. Cultura i territori. 1. Les relacions entre la cultura i el territori. La nostra anàlisi lliga cultura i territori en tres nòduls principals:

cricket
Download Presentation

Economia i Cultura. Una anàlisi des de la perspectiva local

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Economia i Cultura. Una anàlisi des de la perspectiva local Cultura, desenvolupament i territori. Aspectes teòrics. Pau Rausell

  2. Cultura i territori 1. Les relacions entre la cultura i el territori. • La nostra anàlisi lliga cultura i territori en tres nòduls principals: • cultura com a element de cohesió territorial, • relació entre cultura i creixement econòmic i ocupació, i • la cultura com a factor definidor de la qualitat de vida dels seus ciutadans. . Campus Tarongers Setembre 011

  3. Cultura i territori 1. Les relacions entre la cultura i el territori. 1) Cohesió territorial La cultura, com a sistema compartit de creences, valors i pràctiques té una dimensió territorial clara Si entenem el territori, com a marc de vida, definidor de relacions múltiples dels homes amb si mateixa, i amb el marc ecològic, i... la cultura com a conjunt de formes simbòliques que envolten i articulen la configuració de grups socials, a traves del sentit de pertinença i l’autoestima resulta ben cert que la cultura no sols és un element que es superposa a un territori sinó que és eixe mateix conjunt de elements simbòlics el que determina les dimensions i les característiques del territori. Així, arribant a l’extrem, podríem definir el territori com el espai físic o virtual que s’articula al voltant d’un seguit de formes simbòliques compartides. . Campus Tarongers Setembre 011

  4. Cultura i territori 1. Les relacions entre la cultura i el territori. • 2) La dimensió econòmica • La creació, producció, distribució consum i conservació de formes simbòliques pot constituir un element bàsic en la configuració dels sistemes econòmics territorials. • Els estudis “d’impacte econòmic” han evidenciat que les activitats culturals poden contribuir a l’economia (local, regional o estatal) en tres sentits: • En primer lloc, perquè les activitats culturals són, també, activitats econòmiques (que aporten valor afegit, que generen ocupació..). • En segon lloc, perquè aquestes activitats poden afavorir les decisions de localització en el territori considerat d’altres activitats econòmiques o de professionals qualificats. • I en tercer lloc, en certs casos, pel seu efecte polaritzador sobre altres activitats (via l’efecte proveïdor), molt especialment en el cas de les anomenades “indústries culturals” (Baró, E., Bonet, Ll., 1997) • També, quan parlem de cultura estem tractant de sistemes de transmissió de formes simbòliques que afecten i tenen que veure amb processos d’aprenentatge i canvi Així sembla raonable que el desenvolupament de xarxes culturals facilita la configuració de espais econòmics i socials sensibles als processos d’innovació productiva i canvi social, es a dir facilita les dinàmiques d’adaptació als entorns canviants Cultura i canvi social . Campus Tarongers Setembre 011

  5. Cultura i territori 1. Les relacions entre la cultura i el territori. 2) La dimensió econòmica La cultura es un sector emergent de demanda creixent . Campus Tarongers Setembre 011

  6. Cultura i territori 1. Les relacions entre la cultura i el territori. 3) Cultura i qualitat de vida. Finalment hi ha també que considerar que la pràctica cultural dels individus és una peça, cada volta més important, en la composició dels nivells de qualitat de vida individual i col·lectiva. El consum cultural, entès en sentit ampli i a nivell individual dona resposta a certes demandes de satisfacció emotiva, de sacsejar el sentits que va més enllà de la simple utilització del temps d’oci i que té que veure amb el desenvolupament integral dels individus, materialitzant la seua sensibilitat, la seua capacitat creativa i comunicativa. Per tant la cultura determina els nivells de qualitat de vida dels ciutadans de un determinat territori . Campus Tarongers Setembre 011

  7. Cultura i territori 1. Les relacions entre la cultura i el territori. 2) La qualitat de vida L’element de la qualitat de vida ens obliga a reflexionar sobre la dimensió del territori considerat. Hi ha que pensar que el consum cultural és un fenomen lligat al concepte de ciutat i són aquestes –les ciutats- els grans centres de producció i difusió de la producció cultural. Els ciutadans dels municipis mitjans i menuts s’enfronten a una oferta real sensiblement limitada i per tant les seues potencialitats de consum cultural es troba amb restriccions, definint un model de consum que nosaltres he denominat subdesenvolupat. El problema de les ciutats mitjanes i menudes . En termes comparatius, tot i que els seus municipis es gasten proporcionalment més diners per habitant que els Ajuntaments de les grans capitals, un ciutadà de Dénia, Xàtiva, Alcoi o Penyiscola o Vila Real es troba front a una oferta més reduïda quantitativament, menys regular, i de pitjor qualitat (entès aquest concepte de distintes maneres –pitjor producte, pitjors infrastructures, pitjor informació- ), que la que es pot trobar un ciutadà de València o Alacant. Si considerem que l’accés al consum cultural es un dels elements importants per a determinar la qualitat de vida dels ciutadans resulta clar que els de les comarques es troben en condicions de desavantatge front als de les grans capitals. Les Economies d’escala de la cultura L’origen d’aquest problema és evidentment un problema de les dimensions de les ciutats i el llindar mínim de població necessari per a desenvolupar una programació cultural de cert calibre Qualsevol argument de racionalitat econòmica i rendibilitat social dona suport a aquest limitació. Les Economies d’escala de la cultura . Campus Tarongers Setembre 011

  8. Qualitat de la opció cultural MODELS DE CONSUM SUBDESENVOLUPATS Programes/hab Equipaments/hab 30-50 M HAB. Grandària de la població Cultura i territori 1. Les relacions entre la cultura i el territori. 3) La qualitat de vida Fent una aproximació teòrica a aquest fet, podríem considerar assenyalar que el llindar mínim on els equipaments (mesurats en termes de butaques disponibles per habitant) estan en un límits acceptables de rendibilitat social i utilització, i poden suportar una programació i un serveis culturals de certa qualitat, estarien al voltant dels 30.000 a 50.000 habitants. Però a mesura que creix la dimensió de la ciutat, tot i mantenir uns nivells en termes per habitants semblants, l’increment de l’oferta de programació en termes absoluts implica una programació i uns serveix necessàriament més diversos i variats, multiplicant, per una banda la llibertat d’elecció i la capacitat de triar del ciutadà, i per altra augmentant considerablement la possibilitat d’exposar-se a experiències culturals més diverses, enriquint i dimensionant de manera molt més ampla amb la interacció entre aquestes experiències culturals, la seua pròpia vivència. Representant gràficament aquestes relacions en les figures següents: . Campus Tarongers Setembre 011

  9. Cultura i territori 1. Les relacions entre la cultura i el territori. 3) La qualitat de vida Per tant, per a mantenir el nivells de qualitat de vida de les grans ciutats, els municipis mitjans i menuts requereixen d’accions específiques d’intervenció . Campus Tarongers Setembre 011

  10. El Sistema Cultural Local 2. El sistema cultural local NIVEL I Relaciones entre entidades locales y supralocales. NIVEL II Relaciones entre los elementos que influyen en la oferta y demanda. NIVEL III Relaciones entre diferentes SCL . Campus Tarongers Setembre 011

  11. Vertebració INSUFICIENT EFECTE DE LA CULTURA COM A ELEMENT DE VERTEBRACIÓ/ COHESIÓ TERRITORIAL SENTIT DE PERTINENÇA DIFÚS DESCONNEXIÓ DELS SISTEMES CULTURALS LOCALS MODEL DE VERTEBRACIÓ COMUNITAT VALENCIANA INEXISTÈNCIA DE CAP “MARCA” COMARQUES CENTRALS MODELS DE COMPETÈNCIA DE LES POLÍTIQUES CULTURALS LOCALS (Gran- Gran; Menut-Gran) GRAU INSUFICIENT DE CONECTIVITAT DE LES DEMANDES GRAU INSUFICIENT DE CONECTIVITAT DE LES OFERTES GESTIÓ AILLADA DELS ELEMENTS COMUNS. (Història, Patrimoni) DESCONEIXEMENT DEL PROJECTE INSTITUCIONAL DE COMARQUES CENTRALS DIFICULTATS “FÍSIQUES” DIFICULTATS COMUNICATIVES INEXISTÈNCIA DE MODELS DE PLANIFICACIÓ COORDINACIÓ SUPRALOCAL MODELS DE GESTIÓ CULTURAL CONVENCIONAL NO CONSIDERACIÓ DE LA CULTURA COM A FACTOR ESTRATÈGIC DE COHESIÓ TERRITORIAL FALTA DE INFORMACIÓ SOBRE ELS EFECTES DE LES POLÍTIQUES CULTURALS

  12. Impacte econòmic INSUFICIENT EFECTE DELS SECTORS CULTURALS PER A GENERAR PROCESSOS DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC/TERRITORIAL ESCAS IMPACTE TERRITORIAL DELS SECTORS CULTURALS ESCASSA DIMENSIÓ DE LES INDUSTRIES CULTURALS INFRASTRUCTURES DE DIMENSIÓ LOCAL EXCEPCIONALITAT DE LA PROGRAMACIÓ POLÍTIQUES CULTURALS ORIENTADES A L’EXHIBICIÓ I NO A LA FORMACIÓ CREACIÓ PRODUCCIÓ EMIGRACIÓ CAPITAL CREATIU-PRODUCTIU INEXISTÈNCIA DE CAP AVANTAGE COMPETITIU (NI SIMBÒLIC NI REAL) FRAGMENTACIÓ DELS SISTEMES CULTURALS LOCALS MODEL RADIAL PER LA CAPACITAT D’ABSORCIÓ DE LES GRANS CIUTAT GRAU INSUFICIENT DE CONECTIVITAT DE LES DEMANDES COMPETENCIA DE LES POLÍTIQUES CULTURALS LOCALS MODELS DE GESTIÓ CULTURAL CONVENCIONAL ESCASSA DOTACIÓ PRESSUPOSTÀRIA DIFICULTATS “FÍSIQUES” DIFICULTATS COMUNICATIVES NO CONSIDERACIÓ DE LA CULTURA COM A FACTOR ESTRATÈGIC DE DESENV. TERRITORIAL FALTA DE INFORMACIÓ SOBRE ELS EFECTES DE LES POLÍTIQUES CULTURALS

  13. Qualitat de vida INSUFICIENT EFECTE DE LA CULTURA COM A ELEMENT DE MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA MODELS DE CONSUM SUBDESENVOLUPATS MARC DEFICIENT PER A LA PRÀCTICA AMATEUR PROGRAMACIÓ DE BAIXA QUALITAT MANCA DE INFORMACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ “DELS ALTRES” DIFICULTATS EN L’ACCESSIBILITAT A LA PROGRAMACIÓ DELS ALTRES DESCONNEXIÓ DELS SISTEMES SUPERIORS DE FORMACIÓ REGLADA CONSIDERACIÓ MARGINAL DE LES PRÁCTIQUES AMATURS EN LES POLÍTIQUES CULTURALS MANCA DE PROGRAMES ORIENTATS A LA FORMACIÓ, CREACIÓ, PRODUCCIÓ NO CONSIDERACIÓ DE LA CULTURA COM A ELEMENT ESTRATÈGIC EN LA DEFINICIÓ DE LA QUALITAT DE VIDA RESTRICCIONS IMPOSADES PER LES INFRAESTRUCTURES MODELS DE GESTIÓ CULTURAL CONVENCIONAL INEXISTÈNCIA DE MODELS DE COORDINACIÓ SUPRALOCAL RESTRICCIONS IMPOSADES PELS PRESSUPOSTOS NO CONSIDERACIÓ DE LA CULTURA COM A FACTOR ESTRATÈGIC DE COHESIÓ TERRITORIAL

  14. INSUFICIENT EFECTE DELS SECTORS CULTURALS PER A GENERAR PROCESSOS DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC/TERRITORIAL ESCASSA ESCAS IMPACTE DIMENSIÓ DE LES TERRITORIAL DELS SECTORS CULTURALS CULTURALS EMIGRACIÓ CAPITAL INEXISTÈNCIA DE CAP FRAGMENTACIÓ DELS POLÍTIQUES CULTURALS INFRAESTRUCTUR EXCEPCIONALITAT DE CREATIU - PRODUCTIU AVANTAGE SITEMES CULTURALS ORIENTADES A ES DE DIMENSIÓ LA PROGRAMACIÓ LOCAL COMPETITIU (NI SIMBÒLIC NI LOCALS L’EXHIBICIÓ I NO A LA REAL FORMACIÓ CREACIÓ ) PRODUCCIÓ MODEL RADIAL PER LA CAPACITAT DE CONECTIVITAT DE D’ABSORCIÓ DE LES LES DEMANDES GRANS CIUTAT GRAU INSUFICIENT DE CONECTIVITAT DE LES DEMANDES DIFICULTATS “FÍSIQUES” DIFICULTATS COMUNICATIVE ESCASSA DOTACIÓ DELS SISTEMES DESCONNEXIÓ CULTURALS LOCALS PRESSUPOSTÀRIA MODELS DE COMPETÈNCIA DE LES POLÍTIQUES CULTURALS LOCALS (Gran- Gran; Menut-Gran) MODELS DE GESTIÓ CULTURAL CONVENCIONAL GRAU INSUFICIENT DE CONECTIVITAT DE LES OFERTES PLANIFICACIÓ INEXISTÈNCIA DE MODELS DE SUPRALOCAL Ó COORDINACI FALTA DE INFORMACIÓ SOBRE ELS EFECTES DE LES POLÍTIQUES CULTURALS NO CONSIDERACIÓ DE LA CULTURA NO CONSIDERACIÓ DE LA CULTURA GESTIÓ AILLADA DELS ELEMENTS COMUNS. Història, Patrimoni) COM A FACTOR ESTRATÈGIC DE COM A FACTOR ESTRATÈGIC DE COHESIÓ TERRITORIAL DESENV. TERRITORIAL ( RESTRICCIONS IMPOSADES INEXISTENCIA DE CAP “MARCA” COMARQUES CENTRALS PELS SENTIT DE PERTINENÇA DIFÚS NO CONSIDERACIÓ DE LA CULTURA CONSIDERACIÓ MARGINAL DE LA PRESSUPOSTOS COM A ELEMENT ESTRATÈGIC PER A PRÀCTICA AMATEUR EN EL MARC LA DEFINICIÓ DE LA QUALITAT DE DE LES POLÍTIQUES CULTURALS VIDA INSTITUCIONAL DE DESCONEIXEMENT DEL PROJECTE COMARQUES CENTRALS DIFICULTATS EN LA MANCA DE PROGRAMACIÓ DE ESCASSESA DE DESCONEXIÓ DELS XARXA MOLT ACCESIBILITAT INFORMACIÓ DE LA BAIXA QUALITAT PROGRAMES ORIENTATS A CENTRES DE FORMACIÓ FEBLE DE PROGRAMACIÓ LA CREACIÓ PRODUCCIÓ REGLADA. CENTRES DE (Universitat) FORMACIÓ VERTEBRACIÓ COMUNITAT MODEL DE VALENCIANA MODELS DE CONSUM MODELS DE PRÀCTICA CULTURAL AMATEUR/PROFESS. SUBDESENVOLUPATS INSUFICIENT EFECTE DE LA CULTURA COM A ELEMENT DE MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA INDUSTRIES GRAU INSUFICIENT S

  15. INSUFICIENT EFECTE DELS SECTORS CULTURALS PER A GENERAR PROCESSOS DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC/TERRITORIAL INSUFICIENT EFECTE DE LA CULTURA COM A ELEMENT DE MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA ESCASSA DIMENSIÓ DE LES INDUSTRIES CULTURALS FRAGMENTACIÓ DELS SITEMES CULTURALS LOCALS GRAU INSUFICIENT DE CONECTIVITAT DE LES DEMANDES GRAU INSUFICIENT DE CONECTIVITAT DE LES DEMANDES DIFICULTATS “FÍSIQUES” DIFICULTATS COMUNICATIVE S 11er Eix d’intervenció: MILLORAR LA CONNECTIVITAT DELS ESPAIS CULTURALS A LES CCV DELS SISTEMES DESCONNEXIÓ LOCALS CULTURALS GRAU INSUFICIENT DE CONECTIVITAT DE LES OFERTES PLANIFICACIÓ DE MODELS INEXISTÈNCIA DE SUPRALOCAL Ó COORDINACI DIFICULTATS EN LA ACCESIBILITAT MODELS DE CONSUM CULTURAL SUBDESENVOLUPATS

  16. Propostes

  17. Propostes

  18. Propostes

  19. Propostes

  20. Propostes

  21. Propostes

  22. Propostes

  23. Propostes

  24. INSUFICIENT EFECTE DELS SECTORS CULTURALS PER A GENERAR PROCESSOS DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC/TERRITORIAL 122on Eix d’intervenció: REORIENTAR LES POLÍTIQUES CULTURALS CAP A LA FORMACIÓ/CREACIÓ /PRODUCCIÓ ESCAS IMPACTE TERRITORIAL DELS SECTORS CULTURALS POLÍTIQUES CULTURALS ORIENTADES A L’EXHIBICIÓ I NO A LA FORMACIÓ CREACIÓ PRODUCCIÓ MODELS DE GESTIÓ CULTURAL CONVENCIONAL FALTA DE INFORMACIÓ SOBRE ELS EFECTES DE LES POLÍTIQUES CULTURALS NO CONSIDERACIÓ DE LA CULTURA COM A FACTOR ESTRATÈGIC DE DESENV. TERRITORIAL NO CONSIDERACIÓ DE LA CULTURA CONSIDERACIÓ MARGINAL DE LA COM A ELEMENT ESTRATÈGIC PER A PRÀCTICA AMATEUR EN EL MARC LA DEFINICIÓ DE LA QUALITAT DE DE LES POLÍTIQUES CULTURALS VIDA ESCASSESA DE DESCONEXIÓ DELS XARXA MOLT PROGRAMES ORIENTATS A CENTRES DE FORMACIÓ FEBLE DE LA CREACIÓ PRODUCCIÓ REGLADA. CENTRES DE (Universitat) FORMACIÓ MODELS DE PRÀCTICA AMATEUR/PROFESS. INSUFICIENT EFECTE DE LA CULTURA COM A ELEMENT DE MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA

  25. Propostes

  26. Propostes

  27. Propostes

  28. Propostes

  29. MODELS DE CONSUM CULTURAL SUBDESENVOLUPATS INSUFICIENT EFECTE DELS SECTORS CULTURALS PER A GENERAR PROCESSOS DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC/TERRITORIAL 13er Eix d’intervenció: REVALORITZAR EL PAPER DE LA CULTURA, LES POLÍTIQUES I LA GESTIÓ CULTURAL. ESCAS IMPACTE TERRITORIAL DELS SECTORS CULTURALS POLÍTIQUES CULTURALS ORIENTADES A L’EXHIBICIÓ I NO A LA FORMACIÓ CREACIÓ PRODUCCIÓ DELS SISTEMES DESCONNEXIÓ LOCALS CULTURALS MODELS DE COMPETÈNCIA DE LES POLÍTIQUES CULTURALS LOCALS (Gran- Gran; Menut-Gran) MODELS DE GESTIÓ CULTURAL CONVENCIONAL GRAU INSUFICIENT DE CONECTIVITAT DE LES OFERTES FALTA DE INFORMACIÓ SOBRE ELS EFECTES DE LES POLÍTIQUES CULTURALS NO CONSIDERACIÓ DE LA CULTURA NO CONSIDERACIÓ DE LA CULTURA COM A FACTOR ESTRATÈGIC DE COM A FACTOR ESTRATÈGIC DE COHESIÓ TERRITORIAL DESENV. TERRITORIAL NO CONSIDERACIÓ DE LA CULTURA COM A ELEMENT ESTRATÈGIC PER A LA DEFINICIÓ DE LA QUALITAT DE VIDA MANCA DE ESCASSESA DE INFORMACIÓ DE LA PROGRAMES ORIENTATS A PROGRAMACIÓ LA CREACIÓ PRODUCCIÓ MODELS DE PRÀCTICA AMATEUR/PROFESS. INSUFICIENT EFECTE DE LA CULTURA COM A ELEMENT DE MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA

  30. Propostes

  31. 14er Eix d’intervenció: Increment de les dotacions pressupostàries Propostes

  32. Participació ciutadana 3. El dilema de la participació ciutadana . Campus Tarongers Setembre 011

  33. Delimitació de les activitats de Cultura i Oci Industries culturals Recursos culturals Sectors creatius Consum de Cultura Ocio Polítiques Culturals Práctiques culturals Participació ciutadana 3. El dilema de la participació ciutadana . Campus Tarongers Setembre 011

  34. Grau d’acord sobre els objectius i valors Alt Feble Grau de certesa sobre el mitjans els fets i el coneixement Alt Política monetària: procés programat. Estil: Rutines i automatismes. Tecnificació, burocratització i planificació Política Sanitària: procés negociat. Estil:Debats ideològics, recurs a l’experiència i a la tradició. Controvèrsies oficials i compromisos ocults Feble Política cultural: procés pragmàtic. Estil: Recurs als “experts”, empirisme. Participació ciutadana 3. El dilema de la participació ciutadana 3.1) El problema de la política cultural L’estil del procés decisional • La política queda molt determinada per l’estil del polític o del tècnic. • Els “productors” culturals tenen una forta capacitat de pressió. • No hi ha possibilitats d’avaluació . Campus Tarongers Setembre 011

  35. Participació ciutadana 3. El dilema de la participació ciutadana 3.2 Els “valors” de la cultura • El valor de mercat • El valor simbòlic. Determinats bens culturals contribueixen a genera sentiments de pertinença, identitat etc..) • El valor de opció. Els ciutadans atorguen valors a bens culturals sols pel fet de que els podrien utilitzar. “No he anat al IVAM, però vull que estiga ahí per si alguna vegada vullguera anar” • El valor educatiu. Els bens culturals contribueixen a l’educació del ciutadans i al desenvolupament de la seua sensibilitat artística • El valor per a generacions futures Santa Maria del Templo. Villalba de los Alcores.Valladolid 50.000.000ptas . Campus Tarongers Setembre 011

  36. Participació ciutadana 3.3 Els mètodes de realitzar la valoració • Estudis d’impacte econòmic • Estudis de disposició a pagar. • Estudis de valoració contingent. Sondejos muestrals per a calcular la voluntat o disposició a pagar dels ciutadans. El terme “contingent” es refereix al mercat simulat que es genera en el qüestionari • Referéndums Trobar preus a través de mercats paral·lels Calcular els costos de desplaçament . Campus Tarongers Setembre 011

  37. El valor del patrimoni 5. El problema de la valoració del Patrimoni 5.3. Els problemes dels estuids de valoració contingent Inconvenients Avantatges • Normalment les opcions són o “tot o res”. • Pateix d’una visió estàtica de la conservació del patrimoni. • El problema de “l’efecte dotació”. • Qui és el que ha de valorar? • Valors específics front a valors estadístics. • Obliguen a grans esforços d’investigació • Capten els valors de “no-mercat” • Capten les qüestions de qualitat . Campus Tarongers Setembre 011

More Related