1 / 35

BARRACAS EN EL CARMEL (Francisco Alegre)

BARRACAS EN EL CARMEL (Francisco Alegre). 1.947. Ruta desconocida. La capilla del Sant Crist ( Sants ).

cissy
Download Presentation

BARRACAS EN EL CARMEL (Francisco Alegre)

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. BARRACAS EN EL CARMEL (Francisco Alegre)

  2. 1.947

  3. Ruta desconocida. La capilla del Sant Crist ( Sants ) De vegades, les més, ens trobem amb sorpreses que per haver estat sempre allà, no els donem importància. Si els comento que ja el 1694 existien documents en que la capella en qüestió ja estava nomenada. I que el 1743 es va construir al seu costat una casa, quan tot allò eren camps de conreu que limitaven amb aquella entrada que una vegada vam veure per aquí ia la que portava per nom La Marina de Sants. Les explico, tot sembla indicar que el propietari del terreny, Josep de Novell i Nadal, es posa d’acord amb el pagès de Sants, Jacint Comas. Un tros de terra per conrear la terra, la seva denominació era la “pessa del Sant Crist”, i que en un extrem d’aquest terreny tenia una petita capella per a la seva advocació, que és l’observen a la foto. Avui, aquest és l’estat lamentable (per qualificar aquest disbarat amb algun adjectiu), en què es troba. Com se que són uns romàntics, si els ve de gust fer una passejada per allà, trobaran els ¿restes? d’aquesta capella al carrer Sant Crist al 40.

  4. Carnicería Mdo Sant Antoni 1930.

  5. Aigüater, Plaza Padró 1926

  6. Jardinero público, final P Colón 1930.

  7. Repartidor de vinos, 1.924

  8. Liadores de tabaco, 1926

  9. Escribanos, calle Hospital,1926 ( P. de la Virreina)

  10. el oficio más viejo del mundo 1930 en la calle Les Tapies

  11. La història sempre és la mateixa. Un cartell menys. Un resquill més. Estava a la carretera de Sants, molt a prop de Plaça Espanya … Vaig tenir sort que uns dies abans de la seva desaparició pogués fer-li una foto. No sé on ha anat a parar el cartell, veritable obra d’art vidriat del principi de segle XX, va ser molt curiós, ja que aquella il•lustració a la façana no es va amenaçar, no es va amagar, no va ser vetada, ni va canviar en tot el temps que va durar la Dictadura amb la seva retolació escrita en un exquisit català. El que si és segur, és la poca importància que es dóna a aquestes obres a Barcelona, quan en realitat formen part de la nostra Història i embelleixen les voreres. De què ha valgut la placa a terra i la parafarnalia d’allò que va ser bell i que per desídia ha deixat de ser-lo? Ara només ens queda el record en un negatiu, i negatiu, no és precisament una paraula atractiva …

  12. Una altra excusa que em poso per colarles unes fotos d’allò més curioses. No hi ha moltes d’aquesta plaça de toros situada a la Barceloneta. Sembla que es va inaugurar el 1834. Però el 1835 va ser clausurada durant un espai de quinze anys per seriosos altercats públics l’origen del qual es va atribuir a la benevolència dels toros. La plaça es va construir per sostenir els asilats de la Casa de Caritat. El 22 de maig de 1834, davant el notari senyor Manuel Planas, van signar els contractistes, senyors Coll, Sagristà, Deocón i Vilaregut, l’escriptura corresponent per dur a terme la construcció de l’immoble que s’ubicaria en els terrenys que posseïa la Casa de Caritat als afores del que va ser, després , la Porta del Mar. Va dirigir les obres l’arquitecte de l’Acadèmia de San Fernando senyor José Fontserè i Domènech i va imprimir a les mateixes tal activitat que als dos mesos estaven gairebé acabades.Per trobar la plaça dins la zona militar, prop del fort de la Ciutadella, es va limitar l’obra de fàbrica al pis de la grada coberta. La resta fins a la cornisa va ser fet d’entramats reformes d’aquest plaça completant així l’obra. El cost vde fusta. En els anys 1857, 1862, 1871, 1875 i 1888 es van introduir substancioses a ser de 213.688 pessetes. El terreny sobre el qual estava edificada la plaça va tenir un valor de compra de 360.030 pessetes. L’aforament era de 12.000 ànimas

  13. Parc Ciutadella i estacio de Franca

  14. 4 UNA CURIOSIDAD SIN RESOLVER.. LOS ANILLOS EN LOS PICAPORTES

  15. c/. RIERA ESCUDER (Sants)

  16. METRO SANTA EULALIA HOSPITALET, AÑO 1960

  17. PLAZA ESPAÑA AÑO 1928, VEHÍCULO DE LIMPIEZA, AL FONDO LA PLAZA DE TOROS PLAZA ESPAÑA AÑO 1928, VEHÍCULO DE LIMPIEZA, AL FONDO LA PLAZA DE TOROS PLAZA ESPAÑA AÑO 1928, VEHÍCULO DE LIMPIEZA, AL FONDO LA PLAZA DE TOROS

  18. 1930, PLAÇA DE LAS ARENAS...

  19. Les Corts 1930

  20. 1970 estacion de metro Mercado Nuevo

  21. LA PALOMA 1930

  22. AL RICO HELADO

  23. AL FONS EL TEMPLE DE LA SAGRADA FAMILIA

  24. AVENIDA GAUDI

  25. 1926, BARRACAS AL LADO DE LA ACTUAL AVD. DE ROMA, AL FONDO LA CARCEL MODELO

  26. C/. BALMES 1925

  27. Parada en la Ronda Universida​d.El edificio del fondo era la casa de la Farmacia Vicens Ferrer, hoy es el Corte Inglés, plaza de Catalunya

  28. Obras, posiblemen​te del Gran Metro en las Ramblas.La casa de la inmediata derecha es la que hace esquina con el inicio de la calle Boquería, o sea este punto es el Plà de la Boquería.En la esquina, encima de los balcones se puede ver, de frente, el Dragón con el paraguas

  29. CASA SEGURA 1920-1935 Situada al número 17 de la plaça Catalunya, just a la cantonada amb el Portal de l'Àngel Amb permís del cimborri de la catedral i de les aleshores emergents torres de la façana del Naixement de la Sagrada Família, la cúpula nervada d'aquest edifici era considerat el punt més alt construit de tota la ciutat

  30. Imatge del Patín Hoquei Club a finals dels anys quaranta. La part central de la plaça Calvo Sotelo (Francesc Macià) encara tenia vorera i els trams finals dels carrers Comte d'Urgell i Infanta Carlota (Josep Tarradellas) eren acabats d'urbanitzar

More Related