Download
1 / 16
160 likes | 303 Views
Aferrissament/Obstinació terapèutica. Màrius Morlans Molina Hospital Universitari Vall d’Hebron XVIé Congrés Nacional Català d’Urgències i Emergències Sabadell, 26 i 27 de març 2009. Introducció.
E N D
Aferrissament/Obstinació terapèutica Màrius Morlans MolinaHospital Universitari Vall d’Hebron XVIé Congrés Nacional Català d’Urgències i Emergències Sabadell, 26 i 27 de març 2009
Introducció • Aferrissament terapèutic és l’expressió col·loquial en les llengües romàniques del concepte acadèmic distanasia o mort difícil. • La paraula aferrissament significa que hi ha voluntat de causar un dany, quan aquesta no és la intenció del metge. • En anglès i per evitar aquesta connotació, s’utilitza futility com a sinònim de tractament inútil.
L’obstinació terapèutica És l’administració o aplicació de mesures que es consideren inútils en un procés determinat i per a un pacient concret, segons els coneixements mèdics actuals, i que no tenen altra finalitat terapèutica ni pal·liativa, més enllà del manteniment d’una vida merament biològica, sense cap possibilitat de millora o curació. Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Escenaris més freqüents (1) • Pacients amb deteriorament cognitiu i dependència per les AVD quan pateixen una malaltia aguda amb tractament efectiu. • Malalts crònics estables quan pateixen una complicació aguda amb deteriorament cognitiu i dependència. • Malalt incurable en fase avançada quan pateix una complicació aguda.
Escenaris més freqüents (2) • Malalties degeneratives del SN que precisen mesures de suport vital. • Pacients en estat vegetatiu crònic. • Nadons de molt baix pes i poques setmanes de gestació.
Causes de l’obstinació • Convicció que la vida biològica és un bé que cal mantenir sense limitacions. • Pensar més en els aspectes científics de la malaltia que en el malalt com a persona. • Ignorància o menyspreu dels drets dels pacients o dels seus representants. • Por al fracàs terapèutic i angoixa davant la mort.
Criteris per prevenir l’obstinació • Els malalts han de rebre informació personalitzada sobre el pronòstic de la malaltia i l’efectivitat i els riscs de les opcions terapèutiques (consentiment). • Els malalts poden rebutjar tractaments, incloent els de suport vital, però no els poden exigir quan no estan indicats segons el coneixement mèdic.
Criteris • Cal respectar la voluntat de la persona incapaç de fet, si l’ha manifestada abans, verbalment o per escrit: DVA. • Els familiars de la persona incapaç poden orientar als metges sobre la seva voluntat, però no substituir-la.
Criteris • L’avaluació de la capacitat del pacient per decidir és competència del metge responsable. • Èticament, és igual d’acceptable no iniciar un tractament quan es considera inútil que retirar-lo quan no és efectiu, incloent els tractaments de suport vital.
Criteris • Quan es decideix suspendre un tractament per inútil, cal tenir cura del malalt i tractar els símptomes. • La responsabilitat sobre la indicació de les proves i els tractaments és competència mèdica, respectant, però, la voluntat del pacient.
Criteris • El metge farà constar en la història clínica la decisió presa i els motius de la mateixa. • L’hospitalització és l’àmbit adequat per atendre als pacients amb mesures de confort i tractament dels símptomes, quan es decideix suspendre o no iniciar un tractament considerat com inútil.
Criteris • En cas de dubte o conflicte entre els professionals o entre aquests i el pacient o els seus familiars, és aconsellable consultar al Comitè d'Ètica Assistencial.
Moltes gràcies !! Roser Capdevila
