Tema 3

1. Lesformes de laTerra Tema 3

2. LA CAPA EXTERNA DE LA TERRA Escorça: capa externa i prima formada per roques. No és llisa i té diversos gruixos, emergeix en muntanyes i s’enfonsa en fosses marines La Terra està formada per tres capes concèntriques de gruix diferent: L’escorça amb la part superior del mantell es diu litosfera Mantell: capa intermèdia, és la de més gruix terrestre, envolta el nucli i és on hi ha el magma Nucli: capa més interna de la Terra, dividida, al seu torn, en dues capes diferents

3. La teoria de la deriva dels continents planteja que la posició actual dels continents resulta de la fractura i posterior desplaçament d’un únic continent anomenat Pangea Coincidència als jaciments actuals de diamants

4. La litosfera es divideix en plaques tectòniquesque es desplacen lentament. La col·lisió genera elevacions (serralades) o enfonsaments (fosses marines) Serralada de les Rocalloses (Amèrica del Nord) Serralada dels Andes (Amèrica del Sud)

5. Els punts de contacte entre les plaques són zones molt inestables on hi ha terratrèmols i volcans

6. AGENTS INTERNS DE FORMACIÓ DEL RELLEU Les forces internes de la Terra provoquen els terratrèmols i els volcans, que formen el relleu Un terratrèmol és una sacsejada produïda a l’interior de la Terra que es propaga des del focus o hipocentre en totes direccions per mitjà d’ones sísmiques

7. Falla San Andrés (Califòrnia) San Francisco 1901 Tsunami Platja d'Ao Nang(Tailàndia) Gujarat(Índia) 2001 Xile Haití L’epicentre és el punt de la superfície terrestre on es manifesta més el terratrèmol. Els efectes hi poden ser devastadors Itàlia

8. Un volcà és un clevill de l’escorça terrestre per la qual puja magma i ix cap a l’exterior en forma d’erupció volcànica Volcà Santa Margarida (La Garrotxa. Catalunya) Cràter del volcà Kilauea de Hawaii

9. Durant les erupcions volcàniques s’expulsen gasos, cendres, pedres i lava incandescent. Aquests materials es refreden, s’acumulen i formen cons volcànics

10. Els cons volcànics poden convertir-se en muntanyes, o illes si l’erupció és marina L'erupció del volcà Tvashtar eleva una columna de 330 kilòmetres per sobre la superfície de la lluna de Júpiter, Io.

11. AGENTS EXTERNS DE FORMACIÓ DEL RELLEU Planura xinesa En la formació del relleu intervenen agents externs: l’aigua, el vent, la vegetació i l’ésser humà L’aigua modifica el relleu de diverses maneres: Els corrents d’aigua de pluja desgasten les valls i arranquen i transporten roques i arenes que es depositen formant deltes i planes Deltadel Nil

12. La pluja es filtra per les fissures de les roques, que poden arribar a trencar-se si l’aigua es gela, o reaccionar químicament i dissoldre’s Les onades i els corrents marins desgasten el litoral i acumulen arena en platges i golfs

13. El vent és un agent extern molt important que desgasta i erosiona les roques La vegetació ajuda a trencar les roques o fixar el sòl d’alguns vessants L’ésserhumà transforma el territori i, per tant, modifica el relleu

14. LES FORMES DEL RELLEU Depressió o conca: és una zona més o menys extensa que està a una altitud inferior que les formacions de relleu que l’envolten. De vegadesés el resultat de l’erosiód’unriu; unes altrespot ser per l’enfonsamentd’alguna falla (fossatectònica). Vall: és una forma de depressió del relleu que acostuma a tenir una forma allargada. Pot ser una vall fluvial (creada per l’acciód’unriu i té forma de V), o una vall glaciar (creada per un glaciar, i el fons de la vall té forma arrodonida en U) Muntanya: elavació natural del terreny. La serraladaés un seguitencadenat de muntanyes Altiplà o plana: elevaciód’unasuperfíciemés o menys plana a certa altitud respecte al nivell del mar. Ria: forma de penetració marina en terra. Sovintallargada, i que és una llengua de mar que ocupa l’últimtramd’unavall fluvial. Quan el braç de mar ocupa una vall glaciar forma un fiord. Cap: part de la costa que penetra a la mar més que la resta del litoral. Península: tros de terraenvoltadad’aigua per totes les partsmenys per una. La península està unida a la resta del territori per un sector estretanomenatitsme. Dorsal oceànica: serralada submarina de gran extensió. Planura: superfície plana o moltpoc ondulada de considerables dimensions. Planuraabissal: extensió de terrenyplaa la zona més profunda delsmars i oceans, entre 3000 i 7000 m de profunditat. Golf: entrada de mar, sovintarredonida. La badiaés similar al golf però de menorsdimensions. Plataforma continental: zona marítima que descendeixsuaumentfinsals 400 m. La seua amplitud fins a la costa potoscil·lar entre escassos metres i algunsquilòmetres. És la continuació submarina delscontinents. Fossa marina: gran depressiódelsfonsoceans o marítims que sovint arriba als 6000 m de profunditat i, en ocasions, finsals 11000 m. Talud continental: gran escaló que uneix la plataforma continental amb la planuraabissal. Illa: porció de terracompletamentenvoltada per aigua. Un conjuntd’illesmés o menyspròximes i relacionades entre elles formen un arxipèlag.

15. ELS CONTINENTS Els continents són grans masses de terra emergides sobre els oceans. Hi ha sis continents d’extensions i formes diferents:

16. Àfrica: el relleu és bastant pla però amb algunes àrees muntanyoses i zones de grans depressions. El litoral és rectilini i regular Amèrica: s’estén pels dos hemisferis i es divideix en dos subcontinents, Amèrica del Nord i Amèrica del Sud, units per Amèrica Central

17. Àsia: és el continent més gran de la Terra; hi ha les serralades més altes, extenses planes, grans penínsules i nombrosos arxipèlags Antàrtida: continent situat al Pol sud. Està despoblat a causa de les temperatures extremes Europa: continent de dimensions reduïdes, que es considera una gran península d’Àsia Oceania: la constitueixen moltes illes; destaca Australàsia, Melanèsia, Micronèsia i Polinèsia

18. UN MÓN DE MUNTANYES I PLANES Altiplans: són territoris també plans però elevats. Destaquen els asiàtics (Pamir, Tibet), o el continent africà, que és un gran altiplà La superfície terrestre no és llisa ni uniforme, sinó que presenta diverses formes de relleu: Planes: són territoris amples situats a poca altitud, com els d’Austràlia o Europa. Solen ocupar-les mars com el Caspi, o depressions fluvials com la de l’Amazones o el Ganges Muntanyes: s’agrupenformantserralades, com les que travessenAmèrica de nord a sud, les joves i antigues que s’alternen a Europa, o l’Himàlaia, a l’Àsia, la més alta del món Valls: són les zones per les quals normalment discorren rius, com el Nil, però que també poden estar ocupades per llacs

19. UN MÓN D’ILLES, PENÍNSULES I GOLFS Amèrica: la costa és molt accidentada, sobre tot l’atlàntica i àrtica. Hi destaquen illes i penínsules Euràsia: tot el litoral és molt irregular. Són especialment nombrosos els mars, golfs, penínsules, illes i arxipèlags volcànics al sud-est Aquestes formes de relleu marines són presents als diversos continents A la zona marítima de la Terra i al litoral es distingeixen diverses formes de relleu: Àfrica: té un litoral molt regular Oceania: està formada per illes i arxipèlags Arxipèlags: són grups d’illes Illes: emergeixen al mar, poder ser part del relleu submarí o tenir origen volcànic o coral·lí Golfs, ries i fiords: són entrants d’aigua a la terra molt aptes per a navegar Caps i penínsules: són dos tipus d’ixents de terra que podem trobar a les costes

20. EL RELLEU D’EUROPA Serralades i altiplans antics (Escandinava, Massis Central Francés, Meseta castellana…): són muntanyes desgastades i de poca altitud Serralades joves (Alps, Pirineus, Balcans, Càrpats…): són abruptes i accidentades, però de vegades estan obertes per valls fluvials molt àmplies Es considera que els límits per la part continental són els Monts Urals, el Caucas, el mar Caspi i el mar Negre, que la separen d’Àsia i Àfrica Es considera una gran península del continent euroasiàtic i està envoltada de mars i oceans i també de penínsules i illes Europa és un continent bastant petit, ocupa 5000 km d’est a oest i 4000 km de nord a sud Gran Plana Europea: zona de petits i monòtons puigs travessada per grans rius Hi destaquen tres grans conjunts de relleu:

21. EL RELLEU DE LA PENÍNSULA IBÈRICA Serralades perifèriques: Massís Galaix, Pirineus, Serralades Bètiques i Catalanes Gran parte del territori està ocupat per un altiplà i diverses serralades: Depressions: les principals són la de l’Ebre i la del Guadalquivir, ambdues molt fèrtils Les costes, excepte les gallegues, són poc accidentades, i alternen les altes amb les baixes i arenoses La Península Ibèrica es troba al sud-oest d’Europa, limita amb el Cantàbric, el Mediterrani i l’Atlàntic Les Illes Balears tenen un relleu molt semblant al de la Península perquè en són una prolongació Meseta: està dividida en dues submesetes pel Sistema Central i envoltada de serralades l’arxipèlag canari té origen volcànic i un relleu molt accidentat

22. I ara, a… estudiar