1 / 28

Tema 10 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX

Tema 10 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX. Història 2n Batxillerat Març 2012. ESQUEMA. (1) La població creix i es mou -Creixement demogràfic -Moviments migratoris -Immigració (2) Les ciutats -Creixement de les ciutats -Canvis urbanístics -Exemple: Barcelona

bonita
Download Presentation

Tema 10 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Tema 10 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX Història 2n Batxillerat Març2012

  2. ESQUEMA (1) La població creix i es mou -Creixement demogràfic -Moviments migratoris -Immigració (2) Les ciutats -Creixement de les ciutats -Canvis urbanístics -Exemple: Barcelona (3) El món rural -Canvis i continuïtats -Agricultura -Vida al camp (4) Creixement i diversificació industrial -Electricitat -Noves indústries (5) Els serveis -Transports i telecomunicacions -Comerç -Capitalisme financer: banca (6) Societat de masses: Burgesia i proletariat -Burgesia -Proletariat -Vida urbana Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX

  3. ESQUEMA (1) La població creix i es mou -Creixement demogràfic -Moviments migratoris -Immigració (2) Les ciutats -Creixement de les ciutats -Canvis urbanístics -Exemple: Barcelona (3) El món rural -Canvis i continuïtats -Agricultura -Vida al camp (4) Creixement i diversificació industrial -Electricitat -Noves indústries (5) Els serveis -Transports i telecomunicacions -Comerç -Capitalisme financer: banca (6) Societat de masses: Burgesia i proletariat -Burgesia -Proletariat -Vida urbana Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX

  4. CREIXEMENT DEMOGRÀFIC -Durant el primer terç del s. XX creixement sostingut de la població espanyola -La població augmenta, la natalitat disminueix i la mortalitat encara més: tendència règim demogràfic contemporani Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX - A Catalunya creixement superior al conjunt d’Espanya. - Mortaldat puntual per epidèmies: Tifus (1914) i Grip (1918) - Malalties com la verola i el xarampió experimenten un retrocés - Taxa de mortalitat infantil disminueix menys de la meitat - Anys 20 els naixements van superar sempre les defuncions

  5. CREIXEMENT DEMOGRÀFIC – PIRÀMIDES DE POBLACIÓ (pàg.252) Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX Cap a quin tipus de piràmide de població s’evoluciona a principis del s. XX?

  6. CREIXEMENT DEMOGRÀFIC – PIRÀMIDES DE POBLACIÓ • Sobre la piràmide de creixement anterior, podem saber si... • Hi havia més homes o més dones? Qui tenia més esperança de vida? • Per què es pot afirmar que l’esperança de vida va augmentar del 1900 al 1930? Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX • Hi havia més dones (és observable per la llargada de les barres) • Les dones tenien més esperança de vida que els homes. • Va augmentar per la reducció de les epidèmies, la disminució a la meitat de la mortalitat infantil (retrocés del xarampió i la verola)

  7. ELS MOVIMENTS MIGRATORIS ESPANYA -Dos tipus de fenòmens migratoris de les zones rurals emigració cap a: Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX • Altres països (1890 -1930 -> 3.000.000 persones) • Galícia i Canàries Amèrica (Argentina i Brasil) • Llevant peninsular França i Nord d’Àfrica (Algèria) • Cap a les ciutats industrials (3.000.000 persones) • Galícia, Castella, Canàries, Aragó, Navarra, Andalusia • cap a Madrid, Bilbao, València, Sevilla i Màlaga.

  8. LA IMMIGRACIÓ CATALUNYA • -Arribada d’immigrants d’altres llocs d’Espanya: Aragó, País Valencià, Múrcia i Andalusia (províncies orientals) atrets per: • Possibilitat de trobar un lloc de treball -> creixement industrial • Construcció de centrals hidroelèctriques i línia de metro • Obres públiques -> Exposició Internacional de BCN de 1929 Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX -Fins 1914 saldo migratori reduït, molts marxaven cap a Amèrica. -Esclat Gran Guerra 1914 cau emigració a ultramar i la immigració creix espectacularment. -Conseqüències: Rejoveniment població a les zones industrials i urbanes i envelliment a les regions agràries

  9. ESQUEMA (1) La població creix i es mou -Creixement demogràfic -Moviments migratoris -Immigració (2) Les ciutats -Creixement de les ciutats -Canvis urbanístics -Exemple: Barcelona (3) El món rural -Canvis i continuïtats -Agricultura -Vida al camp (4) Creixement i diversificació industrial -Electricitat -Noves indústries (5) Els serveis -Transports i telecomunicacions -Comerç -Capitalisme financer: banca (6) Societat de masses: Burgesia i proletariat -Burgesia -Proletariat -Vida urbana Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX

  10. EL CREIXEMENT DE LES CIUTATS -Es produeix un increment del nombre d’habitants de les ciutats, sobretot les zones industrials. Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX -De les ciutats catalanes Badalona ja formava part de l’aglomeració de Barcelona i les altres eren a la seva àrea d’influència (excepte Lleida).

  11. ELS CANVIS URBANÍSTICS -Al absorbir bona part del creixement demogràfic del primer terç del s. XX, les ciutats van experimentar una profunda transformació. Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX Dèficit d’habitatges pels nouvinguts Barraquisme Rellogats -Serveis municipals no creixen al ritme de l’arribada dels nous immigrants i no cobrien les necessitats bàsiques de la població. -Fàbriques i noves activitats econòmiques van modificar la morfologia urbana Construcció de Barriades Obreres lluny de la ciutat (cases barates)

  12. BARCELONA, UN EXEMPLE PARADIGMÀTIC • -A més de viure un fort creixement demogràfic, va viure una expansió comercial i industrial: • Centre més important de distribució de mercaderies • Centre direcció de negocis • Seu principals institucions financeres i econòmiques • Capital cultural de Catalunya • -El territori de la ciutat va créixer físicament amb l’annexió dels municipis propers (Gràcia, Sant Gervasi, Sant Martí etc.) • -Política urbanística de modernització i ordenació del creixement (Xarxa clavegueram Eixample). • -Extensió de la Xarxa de transport públic-> METRO • El 1921 es crea la Companyia del Gran Metroplità • de BCN per la construcció del Metro (permet • Desplaçaments ràpids i multitudinaris). Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX

  13. ESQUEMA (1) La població creix i es mou -Creixement demogràfic -Moviments migratoris -Immigració (2) Les ciutats -Creixement de les ciutats -Canvis urbanístics -Exemple: Barcelona (3) El món rural -Canvis i continuïtats -Agricultura -Vida al camp (4) Creixement i diversificació industrial -Electricitat -Noves indústries (5) Els serveis -Transports i telecomunicacions -Comerç -Capitalisme financer: banca (6) Societat de masses: Burgesia i proletariat -Burgesia -Proletariat -Vida urbana Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX

  14. CANVIS I CONTINUÏTATS -Dualisme 1er terç s.XX-> ciutats i indústria creixen -> PERÒ: MAJORIA de la població espanyola continua vivint al camp -Agricultura i ramaderia-> ocupen la major part de la població activa. Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX -L’economia i la societat s’estaven industrialitzant però el camp tenia un fort protagonisme -Catalunya té un procés industrial i de creixement urbà més intens que la resta d’Espanya

  15. AGRICULTURA • -1910: CAUSESaugment producció agrícola: • Introducció maquinària moderna • Generalització adobs químics • Extensió canals regadiu Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX • -Malgrat aquestes millores...ESTANCAMENT: • Producció agrària té estructura tradicional (vinya, cereals, oliveres, petits horts i camps fruiters) • Les feines agrícoles no generen nous llocs de treballs • Preus dels productes agraris estan estancats • Sectors dinàmics exportadors (vi) coexisteixen amb l’agricultura tradicional (mercat local) • Estructura de la propietat de la terra, no ha variat. Masovers, parcers i mitgers treballen terres que no són seves-> desig d’accedir a la propietat ocasiona grans tensions. 1922-> Pagesos arrendataris constitueixen el sindicat agrari Unió de Rabassaires i Altres cultivadors del Camp de Catalunya (UR)

  16. LA VIDA AL CAMP Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX -Associanisme pagesos: COOPERATIVES (comercialització de l’oli i vi) -Cicle agrícola: marca el ritme de la vida quotidiana (festes majors estiu) -L’església -> Pes molt important en una societat analfabeta. -> Religiositat popular que impregnava la vida quotidiana -La família -> Unitat Productiva -> Institució que dóna seguretat als seus membres

  17. ESQUEMA (1) La població creix i es mou -Creixement demogràfic -Moviments migratoris -Immigració (2) Les ciutats -Creixement de les ciutats -Canvis urbanístics -Exemple: Barcelona (3) El món rural -Canvis i continuïtats -Agricultura -Vida al camp (4) Creixement i diversificació industrial -Electricitat -Noves indústries (5) Els serveis -Transports i telecomunicacions -Comerç -Capitalisme financer: banca (6) Societat de masses: Burgesia i proletariat -Burgesia -Proletariat -Vida urbana Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX

  18. L’ELECTRICITAT – SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL -Finals s.XIX – 1er terç s.XX en algunes zones d’Espanya es va produir la Segona Revolució Industrial -Característica principal: L’ELECTRICITAT com a font d’energia. -La utilització de l’electricitat d’origen hidràulic, més barata que el carbó, es va anar estenent. -Construcció Línies d’alta tensió-> permet que l’energia recorri llargues distàncies a un cost reduït. Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX CATALUNYA -Creació de grans empreses per obtenir i explotar l’energia elèctrica, 1911 -Societat General de Forces Hidroelèctriques -Energia Elèctrica de Catalunya -Barcelona Traction, Light and Power Co. “La Canedenca”

  19. L’ELECTRICITAT – SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL CATALUNYA -Anys 20-> Empreses Grup Canadenca controlen bona part de la producció i distribució de l’electricitat a Catalunya, així com l’explotació de tramvies i ferrocarrils elèctrics. Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX ESPANYA -També es creen grans companyies: -Sociedad General de Fuerzas Hidroeléctricas -Hidroeléctrica Ibérica -Eléctrica Madrileña -Eléctrica de Viesgo y Saltos del Duero CONSEQÜÈNCIES GLOBALS: -Millora d’aspectes de la vida quotidiana: -Enllumenat (fàbriques, via pública, habitatges) -Motor elèctric (apareixen ascensors per habitatges) -Millora del sistema productiu.

  20. LES NOVES INDÚSTRIES -L’electricitat va suposar un impuls al DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL NOVES EMPRESES Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX Augment i diversificació de la indústria catalana -Tèxtil (sector més important, fàbriques àrea BCN, colònies industrials prop rius) -Indústria Química (adobs, medicaments, pintures etc). Ex.Cros, Electroquímica Flix -Siderometal·lúrgiques (Alts forns de Catalunya) -Alimentàries -Papereres -Fabricació de materials per la construcció (ciment)

  21. LES NOVES INDÚSTRIES NOVES EMPRESES ESPANYA Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX -Siderúrgia -> Biscaia (empresa Altos Hornos de Vizcaya) -Mineria -> Astúries (carbó)-> Producció insuficient->importació -Capital estranger: Coure (empresa The Riotinto Co. Lt) Finals 1930 -> Utilització de derivats del petroli, com a font d’energia en la indústria.

  22. ESQUEMA (1) La població creix i es mou -Creixement demogràfic -Moviments migratoris -Immigració (2) Les ciutats -Creixement de les ciutats -Canvis urbanístics -Exemple: Barcelona (3) El món rural -Canvis i continuïtats -Agricultura -Vida al camp (4) Creixement i diversificació industrial -Electricitat -Noves indústries (5) Els serveis -Transports i telecomunicacions -Comerç -Capitalisme financer: banca (6) Societat de masses: Burgesia i proletariat -Burgesia -Proletariat -Vida urbana Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX

  23. ELS TRANSPORTS I LES COMUNICACIONS -1er terç s.XX -> difusió dels automòbils: cotxes, motos, camions i autobusos modifiquen el sistema de transport ENERGIA UTILITZADA: Derivats del petroli (gasoil i gasolina) FÀBRIQUES: Hispano Suïssa, General Motors, Ford, Elizalde Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX -Tramvia i metro-> Desplaçaments ràpids i multitudinaris -Avió-> revoluciona el concepte de la distància -Cotxe-> augmenten kms de carretera, substitució cotxes de cavalls per automòbils -Autobusos-> estableixen diverses línies -Vaixells-> construcció nous molls, senyalització fars TELECOMUNICACIONS: innovacions -Apareix la ràdio, la xarxa telegràfica i el telèfon

  24. EL COMERÇ • -Comerç Interior: Espanya es consolida com a Mercat Integrat, causes: • Augment i diversificació de la producció agrària i industrial. • Creixement de les ciutats (augmenta demanda) • Pèrdua colònies (1898)-> repatriació de capitals Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX EXPORTACIONS a FR, GB Minerals prenen el lloc als productes agraris. IMPORTACIONS dels EUA, FR, GB, ARG Maquinària, prod. químics i acer desbanquen cotó i blat. -Comerç Exterior -Molt dependent de les conjuntures internacionals: -Primera Guerra Mundial (1914-1918) -> augmenta dda. productes per la neutralitat espanyola i les exportacions creixen, però preus també -Recessions anys 30-> exportacions espanyoles disminueixen -Balança comercial deficitària (compensada remeses emigrants)

  25. EL CAPITALISME FINANCER: LA BANCA • -Creació d’un sistema bancari modern: Banc d’Espanya comença a desenvolupar funcions de Banc Central. • -Sorgeixen nous bancs de dipòsits i de negocis comercials i industrials: necessitats de finançament de les indústries de la 2na Rev. Ind. • -Banca catalana relegada en un 2n terme, en canvi gran expansió banca madrilenya i basca: • Banco Hispano Americano, Banco de Vizcaya • Banco Español de crédito y Banco de Bilbao. Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX -Després de la Gran Guerra molts bancs van fer fallida, només restaren com a bancs a Catalunya el Banco Hispano Colonial i el Banc Sabadell -Es produeix la concentració del mercat financer: uns quants grans bancs es van mantenir durant les dècades següents-> xarxa financera espanyola controlada per OLIGOPOLIS.

  26. ESQUEMA (1) La població creix i es mou -Creixement demogràfic -Moviments migratoris -Immigració (2) Les ciutats -Creixement de les ciutats -Canvis urbanístics -Exemple: Barcelona (3) El món rural -Canvis i continuïtats -Agricultura -Vida al camp (4) Creixement i diversificació industrial -Electricitat -Noves indústries (5) Els serveis -Transports i telecomunicacions -Comerç -Capitalisme financer: banca (6) Societat de masses: Burgesia i proletariat -Burgesia -Proletariat -Vida urbana Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX

  27. LA BURGESIA i EL PROLETARIAT Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX

  28. LA BURGESIA i EL PROLETARIAT Resposta OBRERA davant de les desigualtats: -MUTUALISME: Els obrers s’organitzen: creen Societats de Socors MutusAfiliats pagaven unes quotes per obtenir serveis mèdics i ajuts en cas de malaltia, viduïtat i orfandat. -Sorgiment Caixes d’estalvis: deixen diners a interessos més baixos, molts treballadors hi dipositen els estalvis. Canvis econòmics i socials en el primer terç del segle XX • La VIDA URBANA comportarà: • Alfabetització progressiva (necessitat d’informació-> diaris) • Condicions Higièniques-> malalties-> creació dispensaris i hospitals • Nucli familiar és una peça bàsica, així com també les institucions de beneficència i parròquies que fan tasques d’assistència social.

More Related