R. Díaz, G. Valderas, A. Gallart, S. Ruiz, T. Martí, A. Anguera Hospital General de l´ Hospitalet

1. Valor de la TC en el diagnòstic dels GISTs R. Díaz, G. Valderas, A. Gallart, S. Ruiz, T. Martí, A. Anguera Hospital General de l´ Hospitalet

2. OBJECTIUS • Mostrar les manifestacions radiològiques dels GISTs (gastrointestinal stromal tumors) a les diferents localitzacions anatòmiques i el valor de la TC en el seu diagnòstic

3. MATERIAL i MÈTODE • Presentem una revisió de 8 casos seleccionats d´un total de 13 pacients amb diagnòstic AP de GISTs en els darrers 5 anys al nostre hospital • S´estudien les troballes de la TC amb contrast ev

4. DISCUSSIÓ • Els GISTs són els tumors mesenquimals més freqüents de l´aparell digestiu (excepció: a l´ esòfag, on ho són els leiomiomes) • Expressen la KIT proteïna (CD117) que els diferencia dels leiomiomes, schwannomes... • Localització: aparell Gi, oment, mesenteri i retroperitoneu • El 80% són benignes, però hi ha un continu entre TB i TM que depèn de: la mida, nº de mitosis i localització • La clínica es relaciona amb la mida i la localització (els petits són troballes incidentals)

5. DISCUSSIÓ II • Les característiques radiològiques depenen de: • Origen (muscularis pròpia de la mucosa, amb un creixement expansiu, freqüentment extraluminal) • Mida • Grau de vascularització • Freqüents canvis hemorràgics i quístics-necròtics • Disseminació a fetge i peritoneu (“omental cake”), amb absència d´adenopaties i ascites

6. DISCUSSIÓ III • Signes de mal pronòstic tumoral: • Mida del tumor(>5 cm) • Localització (més agressius els de b. prim) • Necrosis

7. RESULTATS 13 pacients amb GISTs: • Estómac: 4 benignes i 1 borderline • Budell prim:1 benigne(duodè); 3 borderline (jejú); 1 maligne (jejú) • Peritoneu:1 benigne(mesentèric) • Disseminació peritoneal:2

8. ESTÓMAC • Localització més freqüent dels GISTs • 70-80% són benignes • Calcificacions i adenopaties excepcionals

9. CAS 1 • Home de 24a. Epigastràlgies y vòmits d´anys d´evolució • TGD:Massa ben delimitada amb base a fundus gàstric • TC: Massa endoluminal homogènia hipodensa • AP: GIST benigne

10. Massa ben delimitada homogènia amb base a fundus gàstric

11. CAS 2 • Home de 75 a. amb clínica de dispèpsia gàstrica • TC abdomen: massa ben delimitada amb captació heterogènia de contrast a l´antre gàstric, de 6x5 cm aprox. • AP:GIST benigne

12. Massa de parts toves ben delimitada a l´antre gàstric La massa presenta una captació heterogènia de contrast

13. CAS 3 • Home de 86 a. amb clínica de molèsties epigàstriques de mesos d´evolució • Massa heterogènia submucosa a cara posterior de l´estómac de 5 cm aprox., que presenta un augment de mida respecte a TC de l´any anterior • AP:GIST amb risc de comportament agressiu intermig(borderline)

14. Massa de baix coeficient d´atenuació que neix a la curvatura major gàstrica, amb extensió caudal Febrer 2002 Març 2003

15. BUDELL PRIM • 2ª localització més freqüent dels GISTs • Comportament més agressiu i de pitjor pronòstic • Clínica d´obstrucció i hemorràgia digestiva

16. CAS 4 • Dona de 76a. Dolor epigàstric i hemorràgia digestiva alta • TC abdominal: Massa a duodè amb captació intensa de contrast a la fase arterial i isodensa a la fase venosa • AP: GIST benigne

17. Massa hipervascularitzada a la tercera porció duodenal

18. CAS 5 • Dona de 86a. Arriba a UCIES amb un dolor abdominal difús. • TC abdomen:Voluminosa massa pèlvica heterogènia amb àrees sòlides i quístiques que presenta íntim contacte a la seva porció més cranial amb una nansa de budell prim i caudalment amb l´úter. S´orienta radiològicament com a leiomiosarcoma uterí • AP:GIST borderline a jejú

19. GIST jejunal que va ser diagnosticat radiològicament de leiomiosarcoma uterí

20. MESENTERI i OMENT • Tumors complexes de gran mida, i per aquesta raó, de mal pronòstic • Indiferenciables d´altres sarcomes d´aquesta localització

21. CAS 6 • Dona de 85a. Dolor a FID. • TC abdominal: Massa ben delimitada mixta , de predomini líquid, i component sòlid perifèric, a l´arrel del mesenteri • AP: GIST benigne

22. Tumor mixte, amb captació del component sòlid, a mesenteri

23. DISSEMINACIÓ • Metàstasis hepàtiques • Carcinomatosi peritoneal, amb múltiples petits nòduls, sense ascites ni adenopaties

24. CAS 7 • Home de 72a. IQ prèvia per invaginació de budell prim per pòlip (GIST maligne). Ara dolor abdominal difús • TC abdominal: gran massa heterogènia, M1 hepàtica • AP:GIST d´alt grau disseminat

25. Captació intensa anular perifèrica i centre necròtic. M1 hepàtica No ascites ni adenopaties

26. CAS 8 • Varó de 72a. Dolor abdominal • TC abdominal: Afectació difusa peritoneal per nòduls amb captació perifèrica i centre hipodens • AP: GIST mesentèric maligne

27. Cacinomatosi peritoneal. No ascites ni adenopaties

28. CONCLUSIÓ • Troballes suggestives de GIST per TC: • Tumor ben circumscrit, expansiu, d´origen intestinal i amb freqüència extraluminal • Captació heterogènia: centre hipodens (canvis hemorràgics o necròtics) i perifèria amb captació intensa (hipervascularitzats) • Metàstasis hepàtiques i a peritoneu • Molt infreqüent: adenopaties i ascites • No s´observen criteris definitius per imatge que els diferenciï dels altres tumors no epitel.lials

29. BIBLIOGRAFIA • Rebecca M. Sharp et al. Gastrointestinal Stromal Tumor. Radiographics 2001; 1557-1560. • Angela D. Levy et al. Gastrointestinal Stromal Tumors: radiologic features with patologic correlation. Radiographics 2003; 23: 283-304. • Guy J. Burkill et al. Malignant Gastrointestinal Stromal Tumor: distribution, imaging features, and pattern of metastasic spread. Radiology 2003; 226:527-532.