FRANCESC DURAN I REYNALS ( Barcelona, 1899 – New Haven, 1958)

1. FRANCESC DURAN I REYNALS(Barcelona, 1899 – New Haven,1958) Investigador i especialista de l’anafilaxi

2. FRANCESC DURAN I REYNALS • Nasqué el 5 de Desembre de 1899 a Barcelona. Va quedar orfe el 1906 i juntament amb els seus quatre germans va quedar a càrrec de tres germanes i una neboda de la mare. Tots els seus germans destacaren dins del noucentisme. • Però Francesc, es dedicà a una feina ben diferent: la recerca científica.

3. EL TRANSCURS “La primera etapa en el món de la ciència” • Estudià Medicina a Barcelona (1916-1925). Ja des del primer any de carrera sovintejà el Laboratori Microbiològic Municipal. • El 1919 presentà el seu primer treball de recerca a una sessió de la Societat de Biologia de Barcelona, filial de l’Institut d’Estudis Catalans; era un estudi que tractava sobre la transmissió de l'anafilaxi de la mare als fills. El rerefons de la seva recerca era identificar una substància (una proteïna) que s’associés amb l’anafilaxi, cosa que Turró i Pere Gonzàlez ja havien intentat uns anys abans sense resultats concloents. • Els resultats foren publicats, a més, per la Société de Biologie de París. Va ser aquest un inici molt brillant de la seva carrera en el món de la recerca. • Fins l’any 1925 va dedicar part de la seva tasca investigadora a aquest tema junt amb altres investigadors del Laboratori Municipal i va iniciar ja en aquell període l’estudi dels bacteriòfags.

4. L’any 1925 va obtenir una beca de la Junta per Ampliació d’estudis per treballar a l’Institut Pasteur amb els professors A. Besredka i E. Wollman, en la valoració de les reaccions orgàniques dels animals sotmesos a la infecció experimental i en tècniques per l’estudi dels bacteriòfags (poc abans havia estat, molt probablement, el primer a Barcelona a obtenir virus bacteriòfags). • El juny de 1926, Duran escrigué un informe a la Junta per Ampliació d’estudis on justificava la necessitat de canviar de lloc i anar a l’Institut Rockefeller de NovaYork. • Per ampliació de la beca es traslladà a l’Institut Rockefeller de Nova York, com a becari del Govern espanyol. (Dos anys després hi fou contractat com a investigador on va treballar des de 1926 fins al 1938, quan s’integrà a la Universitat de Yale.) • Els seus treballs sobre la relació entre virus i càncer es multiplicaren i li donaren aviat fama mundial.

5. La recerca sobre <virus i càncer> Després de l'anafilaxi, Duran s'interessà pels virus bacteriògrafs, justament pel possible paper que podien tenir en la immunitat. En aquell temps, el món dels virus estava obrint un ventall molt gran de problemes, entre aquests el de la transmissibilitat del càncer. I Duran acabà dedicant la resta de la seva vida a aquests dos grans problemes, virus i càncer. Ja en la seva estada a París, Duran s’havia fixat en el descobriment del caràcter "filtrable" d'un sarcoma de les gallines donat a conèixer el 1911 per Francis Peyton Rous, de l’Institut Rockefeller. "Filtrable" volia dir que el sarcoma podia ser transmès d'una gallina a una altra amb un preparat del sarcoma lliure de cèl·lules, tot i després de passar per un filtre de ceràmica. La sospita que Duran i altres científics tenien era que el sarcoma de Rous era causat per un virus. Aquesta conclusió no era, però, tan òbvia com es podria pensar. En realitat, en aquella època es desconeixia la naturalesa tant dels sarcomes com dels virus. Tanmateix, per a Duran, una explicació dels sarcomes (del càncer) mitjançant un virus era coherent amb la seva formació pasteuriana, adquirida al costat de Turró i dels seus col·laboradors, que constituïren una vertadera Escola biològica catalana.

6. El descobriment del que ell va anomenar «factor T» (factor de difusió) Aquest descobriment va ser un resultat lateral a les investigacions sistemàtiques als laboratoris de l’institut Rockefeller del comportament dels virus. El factor de difusió és una substància que afavoria la difusió a la pell dels microorganismes i, en general, de les substàncies. Aquest factor, que fou aviat conegut com Factor Duran-Reynals, fou identificat en els anys 1930 per E. S. Duthie com un enzim, la hialuronidasa, que facilita el trencament de l’estructura d’àcid hialurònic del parènquima. Representà una de les primeres aproximacions a l’estudi de l’estructura de la pell. En la seva recerca sobre l’associació de virus i càncer, una de les investigacions més destacades de Duran, es va centrar en demostrar experimentalment el caràcter no específic de l'»agent» del sarcoma de les gallines de Rous. Volia ser, evidentment, una prova que aquest agent era un virus.

7. Les experiències, que es van fer a la Universitat de Yale el 1942, consistiren a infectar gallines cada cop més joves amb el sarcoma de Rous. Duran observà que en pollets la malaltia induïda ja no era un sarcoma, sinó una malaltia hemorràgica. Llavors aconseguí infectar aneguets amb el mateix agent que provocava aquesta malaltia hemorràgica i, posteriorment, aconseguí induir un sarcoma en els ànecs adults. Ara aquest virus d’ànec no produïa cap malaltia a les gallines. D’aquesta manera posava de manifest algunes de les característiques que posseeixen el virus, com ara l’especificitat o la mutabilitat. Els articles que descriuen aquestes experiències i les seves conseqüències feren de Duran un autèntic autor clàssic de la virologia i de la cancerologia.

8. Contactes amb Catalunya • Duran realitzà la seva formació al Laboratori Municipal de Barcelona. Tanmateix, després de ser contractat per l’Institut Rockefeller, continuà en contacte amb el Laboratori i, de fet, hi treballava quan venia a Barcelona als estius. • Al mateix temps, enviava molts dels seus treballs a la Societat de Biologia de Barcelona perquè n’aparegués una versió en català. • Els anys 1920 i 1930 estigué en contacte estret amb els grups catalans de lluita contra el càncer. • Després de la guerra, Francesc Duran mantingué els contactes amb Catalunya, on vivien les seves ties, que l’havien criat en quedar orfe.

9. La teoria vírica del càncer que Duran defensà amb tanta fermesa ha acabat trobant un lloc singular en la ciència actual. Efectivament, com és sabut, ha estat provada l’associació d’alguns càncers amb virus. “El cas més espectacular és el càncer cervical provocat pel virus del papil·loma”