LLENGUA CATALANA I (Morfologia) - M. Isabel Guardiola

1. LLENGUA CATALANA I (Morfologia) - M. Isabel Guardiola • Bloc I. La morfologia. Conceptes bàsics. Al·lomorfia. Les classes de mots. Categories gramaticals • 1. Què estudia la morfologia? • De cranta, un brosqui va pidrar les grasques i una murolla va nascre filotorrudament •  del grec µ@Dn0 ‘forma’ i 8@(@H ‘ciència’: ‘ciència que estudia la forma’ (de les paraules: morfemes i mots) • relació amb la lexicologia: com els constituents de les paraules contribueixen a delimitar el significat lèxic del mot • l’estudi de la morfologia s’estructura en tres grans blocs: la flexió, la formació de mots i la cliticització. 

2. 2. El monema (o morfema): unitat mínima de la morfologia • Els pianistes, desconcertats, tocaven nerviosament davant aquell públic parlador • El-s pian-iste-s, des-concert-a-t-s, toc-a-ve-n nervi-os-a-ment davant aquell públic parl-a-dor • incomptables: in- / compt- / -a- / -ble- / -s • Un monema (o morfema) és la unitat mínima d’anàlisi gramatical dotada de significat: «s» ‘més d’una unitat’ • Es representa entre «»: «compt». • Criteris per delimitar un monema: que aparega en diferents mots i que presente un valor semblant. Ara bé: a) dilluns – llops • b) homonímia: «s» (llops – parlaràs) / polisèmia: «dor» (avaluador, mirador o colador)

3. TIPUS DE MONEMES (o morfemes)  lexema o arrel: morfema central i bàsic que conté el contingut lèxic; és indivisible i pot ser independent i aparéixer com a entrada en un diccionari. Correspon als noms, adjectius, verbs i adverbis. Ex.: In-compt-a-ble ** El radical és la forma que resulta de l’eliminació dels morfemes de flexió: blanquets > blanquet / s [l’arrel seria blanc]. • morfema: dependent de l’arrel, s’hi afig i presenta un significat gramatical (expressa accidents com el gènere, el nombre, la persona, etc.): Ex.: In-compt-a-ble

4. criteri lèxic: derivatius (formen mots nous: blanc-ura / blanqu-et) / flexius (expressen propietats gramaticals relacionades amb el nombre, el gènere, el cas, la persona, el temps, l’aspecte i d’altres: fosc-s, fosc-a, etc.) • criteri sintàctic: lligats (no independents: tots els derivatius i flexius) / lliures (independents i autònoms: clítics). ** Clític: monema àton, pròxim al concepte de mot per l’autonomia ortogràfica, però que es recolza en un element tònic per a poder-se usar en el discurs. Ex.: -Vols el bolígraf o la ploma? - *La / La ploma. • criteri distribucional (afixos): prefixos i sufixos. • In-compt-a-ble-s • ** Monemes sense cap significat específic: morfemes buits. • Ex.: «al» en apegalós

5. MORF: La representació fonològica d’un monema (morfema) s’anomena morf. • Es representa entre barres: /Èbusk/ - buscar, buscava, • morf buit o morf Ø (sense realització fonològica): /Èrik/ • Fusió (diferents morfemes s’expressen per mitjà d’un únic morf i, per tant, diferents significats coincideixen sota una mateixa forma): cant - à - ve - m AL·LOMORF: Les variacions d’un morf condicionades per factors fònics / fonològics o morfològics s’anomen al·lomorfs. - «in» ‘morfema amb valor privatiu’ > [in]: incomptables; [i]: irrepetible; [im]: improbable; [il]: il·lògic o il·legítim • - el morfema masculí presenta: a) morf buit o morf Ø (alt, ric, vell...); b) el morf /o/ (borratxo, flonjo, minso); c) el morf /w/ (ateu, egeu, europeu, hebreu)

6. 3. El mot: unitat màxima de la morfologia Unitat bàsica de l’estudi de la llengua, juntament amb els sons i les oracions. Tradicionalment: exemple del signe lingüístic (significant + significat) [ÈaRbRe] arbre ORACIÓ paraula paraula paraula so so so so so so so so so

7. Intuïtivament qualsevol parlant pot segmentar una seqüència fònica en mots: • En aquest polígon industrial aquesta fàbrica contamina molt més que la resta de fàbriques • Les fàbriques situades a l’est del polígon industrial contaminen molt i, per això, volem clausurar-les • Però els lingüistes tenen moltes dificultats a definir-lo!!

8. 1. Definició ortogràfica Unitat que va entre espais en blanc. PERÒ... * i les persones analfabetes? * lupul – el llop / l’ànima * maldecap / mal de cap * li la dóna / dóna-li-la – se la da / dásela * meló d’aigua / blat de moro 2. Definició fonètica i accentual Unitat que porta un accent. PERÒ... * tocacampanes[ÇtkakamÈpanes] * per ella[peRÈe´a]

9. 3. Definició fonosemàntica Forma lliure mínima que pot aparéixer independentment. Aquells xiquets compren alguns llibres: - quins xiquets compren llibres? - aquells - són xiquets o xiquetes els que compren llibres? - xiquets - què fan alguns quan no tenen res a fer? - compren - quants llibres compren? - alguns - què compren els xiquets? - llibres PERÒ... Els xiquets es diverteixen amb ell: - ? - els / es / amb ** metalingüísticament: - és amb o sense ell? - amb

10. 4. Definició semàntica • Unitat amb un únic significat o amb un únic referent • immillorable = no millorable • PERÒ... • - ull xicotet = ullet • - zebra / zebra mascle • 5. Definició morfològica • Element que presenta una cohesió interna, de manera que no es poden alterar els elements que el formen: • - ullet: ull + et + s / *et + ull + s / *s+ et + ull • ALESHORES: - vaig posar: *posar vaig • - en Alcoi: *Alcoi en

11. 6. Definició morfosintàctica • Unitat amb mobilitat posicional que pot estar composta per més d’un element significatiu, però que no admet l’inseriment d’altres elements significatius enmig: • els estrusos sempre viuen en deserts • els [grans] estrusos sempre viuen en [gèlids] deserts • PERÒ: *estusos els viuen sempre deserts gèlids en • El mot és una unitat polifacètica de caràcter natural i intuïtiu i per això moltes vegades rebutjada de l’anàlisi lingüística.

12. El podem, però, rehabilitar, podem reaprofitar les definicions i dir que el mot és: Una unitat lingüística situada gràficament entre dos espais en blanc Una unitat lingüística amb un accent Un so o conjunt de sons articulats que expressen una idea o que tenen un únic referent Una forma mínima lliure Una combinació de morfemes amb mobilitat posicional i cohesió interna PROVEM-HO

13. si us plau ho la prop despús-demà de agafar-li’n demà materialista porta bondat gata ullet ai allioli sud-est meló d’aigua no canvies senda vella per novella

14. el resultat prova que no hi ha homegeneïtat en els individus que pertanyen a la categoria [mot] • hi ha, però, elements més representatius que altres: uns són PROTOTÍPICS i els altres són MARGINALS • els prototípics compleixen totes les definicions esmentades i a mesura que els mots deixen de complir-les, començaran a encabir-se més difícilment en la categoria de mot, a assemblar-se a altres coses que no són mots.

15. 4. Les classes de mots. Categories gramaticals • Categoria: classe d’elements que posseeixen una sèrie de propietats en comú o que mantenen algun tipus de semblança, és a dir, que comparteixen una sèrie de propietats morfològiques, semàntiques i sintàctiques. • també parts de l’oració o parts del discurs o classes de mots • criteris de classificació: • 1) criteri morfosintàctic: categories variables o flexives / categories invariables o no flexives; • 2) criteri lèxic: obertes / tancades; • 3) criteri semàntic: plenes (contingut lèxic) / buides (contingut gramatical); • 4) criteri sintàctic: categories nuclears o majors / categories no nuclears o menors.

16.  La gramàtica tradicional distingeix huit categories: nom, pronom, adjectiu, verb, adverbi, preposició, conjunció, interjecció. Actualment també els determinants o especificadors i els quantificadors. • Com ocorria amb la definició de mot, la classificació d’un element en una categoria o en un altra també depén de la relació de prototipicitat que s’estableix amb l’element més representatiu: parlem també d’unitats prototípiques i d’altres perifèriques.

17. Categories nominals (concordança de gènere i nombre) Nom (N)  nom comú  nom propi Pronom (pro): categoria díctica o anafòrica sense trets inherents i depenen del context extralingüístic per a ser interpretats, igual com els noms propis.  proformes díctiques o fòriques:ara, aquí, avui, allà, etc., sempre, mai, enlloc i pertot (arreu) Adjectiu (A)  classificadors  qualitatius

18. Determinants (det)  articles  demostratius  possessius  funcionament sintàctic com a altres categories dels possessius i dels demostratius Quantificadors (Quant)  numerals (expressen una quantitat exacta)  quantitatius (expressen una quantitat com a conjunt)  indefinits (expressen quantitat o absència de quantitat, des de tot a res, però sense delimitar ni individualment ni en conjunt a quines entitats (persones, objectes, etc.) ens referim)  funcionament sintàctic com a altres categories

19. Categoria verbal (flexió verbal) Verb (V) 1) Morfològicament poden ser: regulars (parlar), irregulars (ser), defectius (caldre), incoatius (patir), pronominals (trencar-se), auxiliars (haver) o operadors (voler) 2) Sintàcticament poden ser: - depenent dels arguments: personals (Parles molt bé el valencià), impersonals (Plourà a la serra), transitius (Ara no porte diners damunt), intransitius (Vinc de València), ergatius o inacusatius (Han arribat uns parents meus: N’han arribat uns), recíprocs (Els cotrincants es miraven amb odi), reflexius (Joan es pentina) - segons el tipus de predicat: atributius o copulatius (Maria és agradable) i predicatius (Hi aniré demà)

20. Categories invariables (no variació flexiva) •  Delimitació difícil: • Va tornar abans: adv. • Va tornar abans de les 12: prep. • Va tornar abans que es fes de nit: nexe • Preposició (P): s’anteposen a un sintagma nominal o verbal • Conjunció o nexe (conj): uneixen paraules o sintagmes •  connectors parentètics: nexes de caràcter apositiu • Adverbi (adv): no tenen complements ni especificadors i no demanen expansió. •  adverbis de lloc relacionats: preposicions? •  adverbis de lloc i de temps díctics i anafòrics: proformes? •  adverbis de quantitat: quantificadors?   • [Interjecció: invariable, es comporta com una oració. • Mots-frase: Sí, no, rai.]