Download
1 / 18
180 likes | 245 Views
FRANKENSTEIN o el Prometeu modern. Mary Shelley. Introducció.
E N D
FRANKENSTEIN o el Prometeu modern Mary Shelley
Introducció • Què és el que ha convertit aquesta novel.la en un clàssic del terror? Per què resulta tan fascinant que ha estat portada al cinema en nombroses ocasions i que difon de manera tan poderosa una història que molt gent coneix només per les versions cinematogràfiques? • Pocs sabran com sorgeix la novel.la: en una nit plujosa es reuneixen al voltant de la llar de foc dues parelles: la formada per l’escriptor Byron i Camille i la de Mary Shelley i el seu marit. El propòsit en aquesta nit terrible és contar històries de fantasmes i Shelley començarà llavors la que seria més famosa.
Una novel.la de monstres? • Ens trobem el 1816, plena època del Romanticisme , i Shelley és una jove de 18 anys, filla d’un dels pensadors liberals més prestigiosos del moment. Sota aquesta influència, Frankesntein pretendrà denunciar la inutilitat d’allò artificial, la creació d’un ésser que, bo per natura, és tranformat en monstre per la societat. • Frankensteinés, doncs, més que una novel.la de monstres. En ella es dóna la ingenuïtat, la rebel.lia, l’idealisme i les contradiccions d’una jove escriptora que viu en conflicte l’època que li ha tocat viure.
Es reflecteixen les inquituds de tota una generació, sobretot, les d’una noia que interpreta el món segons les seves pròpies idees i que, no pot evitar plasmar les seves experiències personals. • Així, els seus personatges posen de manifest realitats tals com el paper secundari de la dona en la societat del moment; la fe en les possibilitats de l’home per aconseguir objectius il.limitats, com la creació de la vida amb mitjans artificials, la crueltat i la injustícia derivades de la marginació social d’aquells que no se sotmeten a les normes, etc
Temes i valors • Es pot considerar tema principal de la novel.la la bondat natural de l’home i els efectes perniciosos que la societat pot produir en ella. Aquest mateix tema, que queda reflectit en la reacció agressiva de la criatura devant el refús de què és víctima, enllaça amb altre gran tema: l’enfrontament de l´’ésser humà contra el seu creador. • Com a temes secundaris, apareixen el potencial ilimitat de la voluntat humana, la importància de la família i dels amics per al desenvolupament de la personalitat.
L’obra constitueix quelcom més que un relat de terror. Esdevé , a l’hora, una profunda introspecció de l’ésser humà. Per tant, destaca tots els valors que fan que un ésser sigui veritablement humà, necessitat d’afecte i amb necessitat i capacitat de comunicar afecte als seus semblants. • El monstre és una criatura desvlaguda, a qui li manca afecte i que és abandonada a la seva sort. • Els fets tràgics i les morts innocents necessiten d’una reparació. I com que no es pot retrocedir en el temps, l’exhaltació dels sentiments positius i la justícia faran que qui sembla un monstre, deixi de ser-ho.
La supèrbia de l’home, que el porta a voler competir fins i tot amb la pròpia natura. • El poder de convicció de la paraula, que tot i no permetre al monstre guanyar-se l’afecte dels seus veïns, sí que porta a convèncer a en Víctor i a en Walton dels bons sentiments que posseeix el monstre. • D’altra banda, l¡obra pòsa de manifest un seguit de valors humans, entre els quals destaca la justícia, com a denúncia dels fets o com un sentit moral imprescindible per respectar la vida i la llibertat.
Mary Shelley i la seva època • A l’’Anglaterra de principis del S. XIX es van operar canvis de tipus econòmic, polític i social que, en el pla intel.lectual, van tenir com a conseqüència un moviment individualista i rebel: El Romanticisme. • Els inicis de la Revolució industrial i els avenços que aquesta va suposar en els à mbits de la producció i les comunicacions, van generar un sensació d’optimisme devant les il.limitades possibilitats de l’ésser humà en el desenvolupament científic. Com a contrapartida de la industrialització, va ser l’aàrició de la mà d’obra barata, de l’explotació laboral de nens i dones i de la pobresa humana.
En el pla polític, sorgeixen ideologies radicals que lluiten per aconseguir unes millores socials (el dret de vot de la dona , la reducció de la jornada laboral, o l’abolició de l’esclavitud...) que s’oposen al considerat socialment establert: des de la inferioritat de condicions de la dona, fins al paper preponderant de la família. • I els romàntics, entre ells el pare de Mary Shelley, es troben en aquesta línia de pensament. • I en aquest context social i cultural creix l’autora de Frankenstein. • Mary W. Shelley neix el 30 d’agost de 1797. La seva mare, que tenia una filla d’una ralació anterior, mor a les dues setmanes del seu naixement. El seu pare contrau matrimoni amb una vídua que també té dos fills.
El pare de Mary, William Godwin, és un dels pensadors polítics més destacats del moment. A casa seva es reuneix el milloret de la intel.lectualitat britànica. En aquell ambient, Mary Shelley hi coneix qui serà el seu espòs, Percy Bysshe Shelley, amb qui es fuga a Suïssa el 1814. • La gènesi deFrankenstein se situa el 1816. Allà, a Suïssa, es reuneixen sovint amb Lord Byron, John W. Polidori i amb Claire Clairmont. I una nit... Es comprometen a escriure un conte de terrror. Els únics que compleixen la promesa són Mary, que publica el seu relat el 1818, i Polidori, que publicarà el seu el 1819, amb el títol de El vampir, un conte.
L’escàndol i la desgràcia persegueixen la parella. Finalment, a les darreries de 1816 decideixen contraure matrimoni. • Al seu voltant se succeeixen els suïcidis, els avortaments, les morts dels fills... La desgràcia culmina amb la mort de P.B. Shelley, ofegat a la Mediterrània, el 1822, a punt de fer els 30 anys. • Mary W. Shelley dedicà la resta de la seva vida a l’educació del seu únic fill viu i al record del seu marit.
L’obra literària de Mary Shelley es reduí a quatre novel.les més: Mathilda, escrita el 1819 i publicada després de la seva mort el 1851; Valperga (1823) ; The Last Man (1826) , i l’autobiogràfica Lodore (1835) , a més d’alguns llibres de viatges i cartes. • Cap d’aquestes obres s’acostaren mínimament a l’èxit que obtingué amb la seva primera novel.la, Frankenstein, malgrat haver-la escrit als 18 anys.
L’ESPAI I EL TEMPS • L’acció de Frankenstein transcorre en diversos escenaris: Ginebra, Alemanya, Gran Bretanya i el Pol Nord. • En tots ells, l’autora es prodiga en descripcions de paisatges naturals. I aquests paisatges cobren un protagonisme essencial al llibre, ja que, com a bona romàntica, Mary Shelly relaciona constantment la natura i l’estat d’ànim dels personatges, que poden arribar a sentir-se feliços enmig de les desgràcies en contemplar la vida que reneix al bosc amb la primavera o desitjar la mort amb més força que mai devant la contemplació d’una tempesta destructora.
Tant el Dr. Frankenstein com la seva criatura són especialment sensibles a l’observació del paisatge. • La Natura, a més a més, representa per a l’autora, educada a l’ateisme, el símbol de l’energia intangible que determina el comportament dels éssers humans. • En quant al temps, cal distingir, en les tres narracions de la novel.la, entre el temps del narrador (només han transcorregut nou mesos des que Robert Walton escriu a la seva germana la primera carta fins que anota al seu diari la intenció de tornar) i el temps intern de la història del Dr. Frankenstein.. • Malgrat que la narració d’aquest últim es realitza en una setmana, els fets van des del moment del seu naixement fins el moment en què el Víctor té 28 anys.
L’ESTIL • Pel que fa a la narració del monstre, la durada real és de gairebé un dia, tot i que explica els fets esdevinguts en els dos últims anys, el temps que ha passat des de la seva creació fins a la mort de William. • En quant a l’estil, cal no oblidar que la Mary Shelley de 18 anys que escriu Frankenstein, es troba envoltada d’autors romàntics i rebels i que el seu estil mostra, per tant, les característiques essencials de la seva generació : el Romanticisme.
Cal assenyalar, per tant, l’abundor de descripcions minucioses de paisatges i de sentiments. Hi destaquen, especialment, les darreres, ja que la història de Frankenstein, concebuda en un principi com una narració de terror, acaba per convertir-se en un drama introspectiu que abunda en l’anàlisi de sentiments. • I per això, tria la forma autobiogràfica : la perspectiva interna li permet aprofundir al màxim en els sentiments. I per això, utilitza també la varietat de punts de vista (Walton, Frankenstein i la criatura), perquè així cada narrador n’extreu les seves pròpies conclusions i reacciona d’una forma determinada devant la mateixa situació.
