1. Introducció. Els llenguatges d’especialitat com a manifestacions de la variació lingüística

1. 1. Introducció. Els llenguatges d’especialitat com a manifestacions de la variació lingüística 1.1 Qüestions de lingüística general: què són les llengües 1.2 Qüestions de sociolingüística general 1.3 La variació lingüística 1.4 Els llenguatges d’especialitat com a manifestacions de la variació lingüística 1.5 El llenguatge d’especialitat de les ciències de la vida

2. 1.1 Qüestions de lingüística general:què són les llengües Les llengües són mitjans de comunicació social al servei de la transmissió i el bescanvi d’informació en una societat. PAPER DINS LA SOCIETAT Instrumental: comunicació Comprensió i representacióconceptual del món Estratificador: promoció social Cohesionador: identificació Transmissor de la tradició cultural La llengua com a sistema de signes verbals abstractes es concreta en la parla (Saussure 1916).

3. Català: La dona és davant de la muntanya Haussa: La dona és darrere de la muntanya

4. 1.2 Qüestions de sociolingüística general LA LINGÜÍSTICA Lingüística: ciència que estudia el llenguatge i les seues manifestacions concretes. LA SOCIOLINGÜÍSTICA Branca de la lingüística que té com a objecte d'estudi el fet lingüístic en funció de la societat que en fa ús, en funció dels usuaris i dels diferents usos que els parlants en poden fer.

5. 1.2 Qüestions de sociolingüística general • Conflicte lingüístic • Àmbits d’ús • Procés de substitució lingüística • Normalització lingüística • Normativització lingüística • Llengua minoritzada • Llengua minoritària • Bilingüisme: geogràfic o territorial; individual; social • Diglòssia • Normes d’ús

6. 1.3 La variació lingüística: les llengües varien… • LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA • 1) Totes les llengües presenten diferències associades a grups de persones o situacions d’ús concretes •  Tipus de factors que condicionen la variació: • a) relacionats amb els parlants • b) relacionats amb les característiques de la situació comunicativa [Varietat lingüística: conjunt d’elements lingüístics adscrits a un grup humà o a un context de producció lingüística] 2) És un fet universal 3) No hi cap de llengua monolítica o uniforme • Passa quasi desapercebut i ho fem de manera automàtica • Comunicar-nos és un exercici de tria, de convencions socials i d’adaptació al context en què ens movem

7. 1.3 La variació lingüística: factors 1) relacionats amb els grups d’usuaris: DIALECTES - temporals (varietats cronològiques,històriques, diacròniques o cronolectes) - geogràfiques (varietats territorials, diatòpiques ogeolectes) - socials (varietats de grup, diastràtiques, dialectes socials o sociolectes) - varietat individual (ideolecte) - estàndard 2) relacionada amb els contextos de producció de l’acte comunicatiu, reflecteixen les característiques d’una situació: REGISTRES (diatípiques, diafàsiques, estilístiques o dialectes funcionals)

8. 1.3 La variació lingüística: les varietats temporals Les paraules naixen, envelleixen i desapareixen. Academia de corte y confección,sabañones, aceite de ricino,gasógeno, zapatos topolino,“el género dentro por la calor”.Para primores galerías Piquer,para la inclusa niños con anginas,para la tisis caldo de gallina,para las extranjeras Luis Miguel.Para el socio del limpia un carajillo,para el estraperlista dos barreras,para el Corpus retales amarillosque aclaren el morao de las banderas.Tercer año triunfal, con brillantina,los señoritos cierran “Alazán”,y, en un barquito, Miguel de Molina,se embarca, caminito de ultramar.Habían pasado ya los nacionales,habían rapado a la “señá” Cibeles,cautivo y desarmadoel vaho de los cristales. [SABINA, Joaquín (1999): De purísima y oro]

9. 1.3 La variació lingüística: les varietats temporals - català primitiu: ss. VIII-XII - català medieval: XIII-XV - català de l’edat moderna: XVI-XVIII - català contemporani: XIX-XX - “in pago geronnense” per “in pago gerondense” (881) - muller, nét, avi, nebot, cunyat, cosí, besavi, tia, frare / llenya, col, formatge - “[...] et exeunt ad comitem MC truites salades et [...]” (s. XII) “E aprés que Déu hagueren desemparat, dissimulà molt de temps lur iniquitat, trametent-los preÿcadors e profetes qui·ls corregissen, segons que appar quarto Regum, ultimo. E no volents a ell huyr, dissipà-les e les féu inhabitables e aytals com lo desert, no solament aquelles, ans encara moltes d’altres qui Déu havien oblidat, axí com legim de les ciutats de Sodoma, e Gomorra e de Jericó, segons que appar Josuè ·vii·, e aprés de ·cv· ciutats en la part de orient, qui totes caygueren per terratrèmol en lo punt que lo Salvador morí en la creu, segons que posa sent Ambròs in libro De mirabilibus sacre Scripture”. [Francesc Eiximenis, Dotzè del Crestià,1385]

10. 1.3 La variació lingüística: les varietats geogràfiques - català oriental: central, balear, rossellonés - català occidental: nord-occidental, valencià •  fonètica: sons de vocals i de consonants, aplecs, etc. • morfosintaxi: - Es formatge de Menorca - Este cap de setmana, practica les teues aficions a la muntanya • - Aquest home necessita precisió per veure-hi de prop • - A imatge i semblança teva • - A tots els que en tenen per ca seva, molts d’anys • - Cerqui el punt d’or • - Si alguna cosa no et servix, telefona al teu ajuntament • - Descobreix la qualitat més alta •  en lèxic parlem de geosinònims: vermell, xic, rabosa, arena, algeps, carrota, timó, sortir, gos, vesprada, gat, amanida, besada, llangardaix, blat de moro, préssec, fem, mirall, mató, meló d’aigua, mitjons, musclo, patata, pernil, lletuga, escombra, mongeta, galleda, llanda, rent, papallona, pataca, pimentó

12. 1.3 La variació lingüística: les varietats socials - argot (tecnolectes) M’han polit la cartera al metro Aquell xaval fa cara de flipat El van liquidar sense compassió Aquest cotxe mola molt He passat un canguelo a l’examen! 1.3 La variació lingüística: la varietat individual ideoloecte

13. 1.3 La variació lingüística: la varietat estàndard Varietat supradialectal, forma neutra de l’idioma formada amb totes les variants dels dialectes principals, fixada per convenció i acceptada per la comunitat lingüística, regulada per unes normes d’ús gramatical i ortogràfic fixades per l’autoritat normativa que serveix de model de referència.

14. ÉS A DIR, L’ESTÀNDARD... • Funcions: • 1) possibilitar la intercomprensió: KOINÉ • 2) servir d’instrument comunicatiu funcional i satisfer-ne les necessitats comunicatives • 3) afavorir el manteniment de la consciència de comunitat lingüística: que tots es vegen reflectits •  té diverses opcions regionals: aspectes fonètics, morfològics i sintàctics

15. 1.3 La variació lingüística: els registres

16. 1.3 La variació lingüística: els registres • Varietat relacionada amb els contextos de producció de l’acte comunicatiu, reflecteixen les característiques d’una situació i l’adequació a aquesta. • És una habilitat que es desenvolupa en el procés d’adquisió de la llengua i de les pautes de comportament social que forma part de la seua competència comunicativa. • Les societats avancen i es creen nous contextos. • Normalment, les persones que tenen un nivell cultural major, controlen més registres. • problemàtica de les llengües minoritzades • [MARÍ, Isidor (1983): “Registres i varietats de la llengua”, Com, núm. 3]

17. 1.3 La variació lingüística: factors de definició dels registres 1) camp (tema): tècnic (especialitzat) // no tècnic (general) 2) mode (canal): oral (espontani / no espontani) // escrit 3) tenor (to): grau de formalitat (tenor personal) i intencionalitat (tenor funcional).  nivells de formalitat: molt formal (o solemne), formal, informal (o familiar) i molt informal (o vulgar) Registres bàsics: - Llengua col·loquial - Llengua literària o culta - Registres formals neutres - Llengua científica

18. 1.3 La variació lingüística: definició del col·loquial

19. 1.3 La variació lingüística: definició del col·loquial • Es tracta del més bàsic, propi de les situacions quotidianes. • Camp: quotidianitat i vida ordinària. Es caracteritza per l’ús d’un lèxic limitat, a vegades repetitiu, mancat d’afany d’exactitud i de precisió. De vegades hi ha un lèxic col·loquial en oposició a un altre propi de registres formals (oculista/oftalmòleg). • Mode: oral espontani. Depén del context; presenta una sintaxi simple, amb predomini de la juxtaposició i amb escassesa de clàusules subordinades i d’estructures com la veu passiva; abunden les clivellades, truncacions i tematizacions i altres tipus d’inversions; també hi ha pleonasmes, repeticions, pauses, vacil·lacions, elisions i oracions inacabades. • Tenor funcional: interactiu --> necessitat d’aconseguir un alt nivell d’expressivitat, que faça plaent i, fins i tot, divertida la interacció lingüística amb elements paralingüístics. • Tenor personal: informal (situacions comunicatives en què no hi ha gran distàncies de rol social).

20. 1.3 La variació lingüística: definició dels formals neutres

21. 1.3 La variació lingüística: definició dels formals neutres • Per a la comunicació pública generalitzada, adreçada a la gran massa de la població i produïda amb finalitat utilitàries. • llengua escrita o de llengua llegida (canal oral no espontani) • llengua formal on no tenen cabuda paraules o fórmules excessivament rebuscades, llenguatges d’especialitat de difícil comprensió, una sintaxi excessivament recargolada quant a la subordinació • impersonals: l’objectiu és transmetre informació objectiva d’una manera clara i funcional • lèxic just, frases entenedores que tinguen coherència i orde adequats

22. 1.3 La variació lingüística: definició de la llengua literària Llengua literària o culta: la llengua d’allò que correntment es denomina literatura de creació. Som al llindar d'un altre temps més dens i vari –diuen. Ni tu ni jo en sabem res, o a penes. Tanmateix sembla que en nosaltres perdura i comença el món o el poble: tot és u. De dues cambres n'hem fet una i estrenarem vaixella i cobrellit. Caldrà que fem un nou aprenentatge perquè algun dia arribarem a servir-nos d'un sol mirall i d'un sol gest i d'una sola veu i puguem ser feliços. [Miquel Martí i Pol, “Som al llindar d’un altre temps”]

23. 1.3 La variació lingüística: definició de la llengua científica Hi ha una qüestió pendent encara: l'origen i l'edat del petroli. Hi ha, per una banda, un petroli pesant, fornit pels jaciments Amposta i Dorada, amb densitats de 17 a 21º API (pesos específics 0,9553 i 0,9267, respectivament), associats a una alta viscositat, i per l'altra, un petroli lleuger extret dels jaciments Castelló i Casablanca, amb 38º API (pes específic 0,8132). El petroli miocé, poc madur, pesant i viscós, hauria migrat lateralment i ascencionalment de la roca mare, a les calcàries i a les dolomies cavernoses que formen els relleus enterrats (buried hills) d'Amposta i Dorada, cosa afavorida per les falles que els limiten pel costat de ponent. El petroli de Casablanca i Tarraco hauria estat madurat en una segona generació dins les roques mesozoiques esdevinguda després de la fase d'erosió i d'emersió finipaleògena, i en ésser dutes a nivells més pregons a causa de la subsidència miocènica i pliocènica.

24. 1.3 La variació lingüística: definició de la llengua científica Cientificotècnic general // cientificotècnic particular Camp: tècnic especialitzat Mode: escrit o oral no espontani Tenor personal: formal Tenor funcional: informatiu, instructiu o argumentatiu Trets generals: - un vocabulari específic: terminologia - l'ús específic de determinats recursos morfosintàctics poc possibles en la llengua general (p. e. la nomenclatura química) - certes normes en la formació de mots Segons el grau d'abstracció: - llenguatges professionals - llenguatges tècnics - llenguatges científics - llenguatges simbòlics

25. Voluntat de comunicació clara, unívoca i econòmica internacional: • - objectivitat: dades i circumstàncies • - universalitat: aspira a superar limitacions espacials, temporals, lingüístiques, ideològiques… sobretot en el lèxic • nivell formal: grafies definitives d’un terme de conformitat amb les altres llengües de ciència • nivell semàntic: capacitat per a especialitzar formes semblants • nivell neològic: la formació i admissió de noves paraules paral·lela a la que en fan altres llengües de l'entorn • - univocitat: precisió > una paraula = un significat; monosèmic i denotatiu

26. - coherència: regularitat i sistematicitat en la formació d’elements lèxics; textual amb una sintaxi controlada; tipologia textual amb textos i discursos explicatius i argumentatius; semànticament, neutres emotivament, impersonals i concisos - formalitat i funcionalitat: finalitat informativa però alt grau de formalitat terminològica. Llenguatge funcional, sense circumlocucions, amb recursos per a simplificar i aclarir la referencialitat. - caràcter verificable: dades necessàries que en permeten la comprovació.  el discurs cientificotècnic és al mateix temps complex -abundància de terminologia- i sobri pel que fa a la forma (funcional).

27. 1.4 Els llenguatges d’especialitat com a manifestacions de la variació lingüística Són varietats funcionals de la llengua adscrites a situacions de comunicació concretes. Dominar el llenguatge d’especialitat de cada disciplina és una condició important en la formació de l’especialista. Definició: a) simples variants de la llengua general amb un lèxic específic (llengua tècnica o tecnolecte) b) subconjunts, pragmàtiques de llenguatge en sentit global c) codis de caràcter lingüístic, diferenciats del llenguatge general i amb regles i unitats específiques

28. Definició de consens: • llenguatge: no són fenòmens aïllats, sinó que la funció comunicativa està per damunt d’altres • especialitat: temàtica específica i no formen part del coneixement general dels parlants d'una llengua (especialistes) • situació comunicativa restringida: acte comunicatiu formal i regulat per criteris professionals o científics • Altres aspectes: • formalment: llengua normativa general o estàndard i registre d’un alt grau de formalitat terminològica •  unitat bàsica: terme • funcionalment: són capaços de vehicular una informació específica a través dels recursos més aptes per a cada àrea d'especialitat concreta

29. Problemàtica: • frontera entre els elements lèxics comuns i els d’especialitat poc clara • és necessari recórrer al grau de formalitat o de grau d'especialització (p. e. química / economia / restauració) • el grau d'especialització del discurs també varia segons el context d'ús (p. e. article de divulgació / article en una revista especialitzada)

30. Text 1 L'origen del petroli es relaciona amb la resta d'animals i plantes microscòpics que vivien a la mar i que, en morir, van caure al fons. Aquests éssers quedaven colgats amb els llims i les argiles dels sediments. Així es formaven materials de descomposició orgànica que quedaven atrapats entre les roques i es transformaven lentament, en gas natural o en petroli. Un cop formats aquests materials a l'interior de les roques, sovint es desplaçaven empesos per les pressions de l'interior de la terra fins a dipositar-se en uns indrets que eren com autèntiques trampes, on quedaven acumulats. Text 2 Hi ha una qüestió pendent encara: l'origen i l'edat del petroli. Hi ha per, una banda, un petroli pesant, fornit pels jaciments Amposta i Dorada, amb densitats de 17 a 21º API (pesos específics 0,9553 i 0,9267, respectivament), associats a una alta viscositat, i per l'altra, un petroli lleuger extret dels jaciments Castelló i Casablanca, amb 38º API (pes específic 0,8132). El petroli miocé, poc madur, pesant i viscós, hauria migrat lateralment i ascencionalment de la roca mare, a les calcàries i a les dolomies cavernoses que formen els relleus enterrats (buried hills) d'Amposta i Dorada, cosa afavorida per les falles que els limiten pel costat de ponent. El petroli de Casablanca i Tarraco hauria estat madurat en una segona generació dins les roques mesozoiques esdevinguda després de la fase d'erosió i d'emersió finipaleògena, i en ésser dutes a nivells més pregons a causa de la subsidència miocènica i pliocènica.

31. 1.5 El llenguatge d’especialitatde les ciències de la vida Si un llenguatge d’especialitat és el conjunt de tots els recursos lingüístics que s’utilitzen en un àmbit comunicatiu (delimitable en funció de l’especialitat) per tal de garantir la comprensió entre les persones que treballen en aquest àmbit… el llenguatge de les ciències de la vida i de les disciplines científiques relacionades amb l’estudi dels éssers vius (biologia, medicina, ecologia, bioquímica, farmàcia, veterinària, botànica, bioenginyeries, ciències de la terra, etc.) es caracteritza principalment per…

32. Semànticament: textos concisos, precisos i despersonalitzats • Discursivament: es prioritza la forma escrita; és sobri i econòmic • Destaca l’abundància de noms: el lèxic és el més important  terminologia específica: • De les ciències de la vida (ciències de la salut i de la natura: d’origen culte i universals) • No exclusiva, sinó comuna a altres ciències • Que fa referència als noms dels éssers vius (compartida amb termes populars: menys universals)

33. Text 1 Hem arribat a un lloc on les plantes, tot i que poden tenir una mida molt gran, no són tan evolucionades. Es tracta de falagueres i molses. Els canvis ambientals varen potenciar un desenvolupament biològic nou, noves estructures, com ara les arrels, tiges i fulles. La reproducció mitjantçant llavors encara haurà d’esperar alguns anys. L’arrel és l’òrgan de subjecció i el que fa possible l’absorció de l’aigua i les sals minerals. Algunes arrels de plantes més modernes tenen aplicacions molt interessants. Cal recordar que algunes arrels permeten aconseguir infusions o xarops amb propietats medicinals. Però d’altres poden ésser perjudicials com és el cas de les arrels de pollancres i salzes, que tenen metzines potents. Text 2 Les mutacions són alteracions del material genètic de les cèl·lules. Quan es produeixen a cèl·lules diferents dels gàmetes poden produir lesions i fins i tot tumors, però les alteracions genètiques no són heretables. Si les mutacions es produeixen en els gàmetes, òvuls i espermatozoides, tindran més transcendència perquè, encara que no es manifesten en el mateix individu, poden fer-ho en la descendència. Les mutacions es produeixen a l’atzar i amb freqüència molt petita. Les radiacions i certes substàncies químiques n’augmenten la freqüència i són responsables de moltes síndromes genètiques i alteracions de cromosomes.