1 / 72

L’ESPÈCIE HUMANA AL REGNE ANIMAL: H. SAPIENS

L’ESPÈCIE HUMANA AL REGNE ANIMAL: H. SAPIENS. Adrián Vega Alex del Amo Fernando Vílchez. Classificació taxonòmica. correcte. Regne: Animal Fílum: Cordats Classe: Mamífers Ordre: Primats Subordre: Antropoidea / haplorins Infraordre: Catarins Superfamília: Hominoidea

yehudi
Download Presentation

L’ESPÈCIE HUMANA AL REGNE ANIMAL: H. SAPIENS

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. L’ESPÈCIE HUMANA AL REGNE ANIMAL: H. SAPIENS Adrián Vega Alex del Amo Fernando Vílchez

  2. Classificació taxonòmica correcte Regne: Animal Fílum: Cordats Classe: Mamífers Ordre: Primats Subordre: Antropoidea / haplorins Infraordre: Catarins Superfamília: Hominoidea Família: Homínids Gènere: Homo Espècie: Sapiens

  3. Característiques dels taxons • Ordre (primats): Els primats presenten unes característiques comunes: visió binocular, la percepció dels colors, els colzes oposats i la tendència a tenir el tronc dret. • Subordre: Els haplorins s’anomenen així perquè manquen d'una membrana al voltant de les narius i el llavi superior és mòvil. El cos és més gran que els estrepsirinis, tenen un major diàmetre cerebral i una visió més desenvolupada, distingint colors i arribant a ser quasi tots diürns. • Infraordre: Els catarins es caracteritzen pel fet de tenir el crani voluminós i els narius molt junts i dirigits cap avall; Són nadius d’Àfrica i Àsia i se’ls anomena també monos del vell món

  4. Característiques dels taxons • Superfamília: Els hominoidesno tenen cua i es desplacen per braquiació • Família (diferències entre les altres dues famílies): Els hominoides tenen un cervell més petit, són quadrúpedes, caminant a quatre potes, però amb extremitats anteriors flexibles. Els homínids tenen una postura alçada i la locomoció bípeda.

  5. Característiques dels taxons • Gènere (diferències entre el gènere Homo i el gènere: Australopithecus):El gènere Homo a diferència de l’Australopithecus, és capaç de caminar de forma bípeda, té un gran cervell, és capaç de fer servir un llenguatge articulat, té una infància més llarga i té la capacitat de fabricar instruments útils. Per altre banda, l’Autralopithecus, és vegetarià, no mesura més d’un metre i camina calçat però no està tant evolucionat.

  6. Linies principals de l’evolucio dels primats.

  7. Els primats • Són un ordre de mamífers que comprèn elslèmurs, els ai-ais, els lorísids, els gàlags, els tarsers, els micos i els simis, amb els humans inclosos en aquesta última categoria. • La majoria de primats viuen a les regions tropicals o subtropicals de les Amèriques, Àfrica i Àsia. Tot i que els humans habiten a tots el continents de la Terra. • S'ha subdividit l'ordre dels primats en dos grups principals: els prosimis i els simis.

  8. Antropoidea • Habitants molt semblants al home. • Es nutreixen de carn i vegetals, viuen en famílies o grups. Hominoidea • Són una superfamília de primats, que inclou els humans. Sota aquesta classificació actual, hi ha dues famílies d'hominoides: • La família Hylobatidae que consisteix en 4 gèneres i 12 espècies de gibons . • La família Hominidae consistent en els goril·les, ximpanzés, orangutans i humans, col·lectivament coneguts com a "grans simis".

  9. Homínids i pongids • Són una família de primats que inclou l'ésser humà i les espècies fòssils emparentades que presentaven locomoció bípeda. • Originalment, la família es restringia als humans i els seus parents extints. Això feia de la família Pongidae un grup parafilètic. • En l'actualitat la tendència és la de fer grups monofilètics, per la qual cosa hi havia dues solucions: • -Incloure la família dels pòngids dintre dels homínids. • -Conservar-la com a família separada però sense els gèneres Gorilla i Pan. El que s'ha fet és considerar-los taxons sinònims.

  10. Austrolopitecus i Homo sapiens • L’austrolopitecus és un subgènere dels homínids i és l’homínid més antic. Es diferencia de l’Homo sapiens perquè té una complexió dèbil i petita estatura (menys d’1’5m). L’Homo sapiens destaca per la seva intel·ligència, el seu llenguatge i la cultura; tot això a causa de l’alt desenvolupament del cervell

  11. Arbre filogenètic????

  12. EVOLUCIÓ DELS HOMÍNIDS 2. GÈNERE AUSTRALOPITHECUS Noelia Bellido i Jordi Riera

  13. 1. Temps en què va existir l’espècie. • Els Australopitecus eran un variat d´homidis d´amplia distribució. • Van viure a Àfrica desde fa més de 4 milions d´anys, fins fa uns 2 milions.

  14. 2. Àrees on va viure l’espècie. Descripció de les condicions ambientals en quèvivien. Localització dels jaciments. • Vivien en les zones tropicals d´Àfrica, és a dir a les sabanes i s´alimentaven de fruites i fulles. • La majoria dels jaciments procedeixen d´Àfrica del Sud, principalment de Sterkfontein y Makapansgat. Les restes es trobaven en coves posteriorment desmantelades per la erosió.

  15. 3. Descripció de les característiques físiques de l’espècie. • Aquesta espècie media més d´un metre d´estatura, les seves cintures,cames i peus tenien més en comú en els humans que ens els simis. La seva capaccitat craneal era menor(375 a 550 cm3), els seus braços acabaven en mans, amb dits, com els humans.

  16. 4. Indicar la característica (o característiques) que el distingeixen respecte el grup(espècie) anterior, menys evolucionat. • Poden mantenir-se de peu i caminar erguits. • Tenen un cervell relativament gran en relació amb el dels monos. • La seva mà té els dits dessarrollats, això li garanteix manipular objectes. • S’observava un gran dimorfisme sexual, hi havia molta diferència entre mascles i famelles

  17. 5. Descripció de les habilitats del grup. • Ja no utilitzaven les mans per caminar i aviat van aprendre a utilitzar-les per matar a preses petites amb pedres. • Van potenciar la seva agilitat, la capacitat de comunicació i la capacitat d’observació.

  18. 6. Descripció de les relacions entre els individus del grup. • Existia una competència entre els mascles i les femelles.

  19. Homo Paranthrupus

  20. Index • 1. Temps en que va existir l’especie.2. Arees on va viure l’especie. Descripció de les condicions ambientals en que vivien. Localitzacio dels jaciments.3. Descripció de les caracteístiques físiques de l’espècie.4. Caracteristica ( o caracteristiques ) que el distingeixen respecte del grup ( especie ) anterior menys evolucionat.5. Descripció de les habilitats del grup.6. Descripció de la relació entre els individus del grup.

  21. 1.Temps en que va existir l’espècie. • Paranthropus Aethiopicus- Va ser la primera especie que va apareixer d’aquet genere, fa uns 2,5 milions d’anys. • Paranthropus Boisei- Aquesta segona especie va apareixer fa entre 2,3 i 1,2 milions d’anys. • Paranthropus robustus- Va estar situat entre 1,9 i 1,5 milions d’anys.

  22. 2. Arees on va viure. Descripcio de les condicions ambientals. Localitzacio dels jaciments • Paranthropus Aethiopicus- Va habitar a l’africa oriental, concretament a Etiopia. Vivien en climes secs i un dels jaciments mes importants va ser el del riu Omo. • Paranthropus boisei- Va habitar a l’africa oriental i els climes eren cada cops mes secs i el jaciment mes important va ser el de koobi fora a kenya. • Paranthropus robustus- Aquesta especie va habitar al sud d’africa i el clima encara cada vegada era mes sec. El jaciment mes important va ser el de kromdraai.

  23. 3.Descripcio de les caracteristiques fisiques de l’especie. • Paranthropus Aethiopicus- poderosos muscols masticadors que subjectaben el crani gracies a una prominent cresta sagital similar a les dels goriles i la part inferior del rostre sobresortia. • Paranthropus boisei- Crani mes desenvolupat, nua cara molt reforzada amb incisius molt petits i amb uns grans molars i grans musculs masticadors. • Paranthropus robustus- Mandibula molt gran i un gran aparell masticador i cervell petit (400 cm3).

  24. 4.Caracteristiques que el distingeix del grup anterior menys evolucionat. • Paranthropus Aethiopicus- Te trets propis del autrolopitecus i anuncia els que caracteritzaran tant al boisei com al robustus. • Paranthropus boisei- Foramen magnum mes avançat que en els austrolopitecus, pero les caracteristiques generals com l’alçada etc son molt semblants als austrolopitecus. • Paranthropus robustus- Mandibula menys prominents que el Austrolopitecus afarensis. Poseeix una petita cresta osea, menos que la del Paranthropus boisei, en la part superior del crani. • Dimorfisme sexual

  25. Caracteristiques que el distingeix del grup anterior menys evolucionat • A banda d’una marcada especialització en l’aparell mastegador (productes vegetals coriacis), els paràntrops no mostraven diferències significatives amb els australopitecs, més antics i primitius, ni en la mida del cos ni, possiblement, en la capacitat cranial (400 cm3).

  26. 5.Descripcio de les habilitats del grup. • Gran dentadura amb uns forts muscul el qual els permitia mastegar amb més facilitat. • Moldejaven artefactes amb la finalitat de poder arribar a conseguir menjar. • Feien el màxim d’us i benefici de les seves extremitats.

  27. 6.Descripcio entre els individus del grup. • Tots el membres del grup cooperaven per tal de poder aconseguir menjar per a poder sobreviure. • Tots es defensaven per tal de poder sobreviure i anar tots junts.

  28. Homo habilis Noms: Alba Rubira i Laia Giralt Assignatura: CMC Data: 06/01/11

  29. En quin temps va viure l'espècie? Des de fa 2,5 milions d’anys fins fa 1,8 milions d’anys aproximadament. Va coexistir durant un temps amb els Australopitecs.

  30.  On va viure l’espècie? Segons sembla, l’Homo Habilis va viure a l’Àfrica, desde el seu sud fins a la seva meitat est. Va viure en campaments, prop de rius o estanys, on portava el menjar per distri- buir-lo i compartir-lo amb els membres del seu grup. Els jaciments més importants són el de Koobi Fora (Kenya) i el de la Gola d'Olduvai (Tanzània).

  31. Com eren físicament? • -Feien 1,5m d’altura aproximadament. • -Pesaven uns 60kg. • -La seva capacitat cranial superava els 600cm³ (cervell desenvolupat). • -El seu cap del fèmur era més gran, però curt i rodó, la qual cosa els dóna més mobilitat a les cames. • -La forma rodona dels seus dits, ens dóna a entendre que encara utilitzaven els arbres. • -Caminaven drets. • -Tenien la dentadura desgastada, segurament perquè la seva dieta incloïa carn, però no eren caçadors, eren carronyes. • -Tenien encara els braços molt llargs respecte a les cames.

  32. Quines característiques el distingeixen respecte al grup anterior? Tot i que no era gaire diferent al seu antecessor, el seu esquelet té trets anatòmics més moderns; més capacitat cranial, dents més petites, aspecte més humà... Són els primers considerats “homos” i que duen a terme la fabricació d’eines.

  33. Quines habilitats posseïen? El nom “homo habilis” prové de que van ser la primera espècie amb habilitats per a la fabricació d’eines. Aquestes eren fetes d’ossos, fusta i, principalment pedres. I les utilitzaven per a tallar pells d'animals i plantes, triturar vegetals de més duresa i fabricar noves eines.

  34. Com es relacionaven entre ells? Els individus vivien en grup i, al no posseir cap llenguatge articulat, es comunicaven entre ells mitjançant gestos (ara, havent adoptat la posició bípeda i alliberat les extremitats superiors, teníen molta més facilitat per a poder comunicar-se i incloure al seu llenguatge gestos molt més específics).

  35. HOMO ERGASTER

  36. Temps i àrees on va viure l’espècie • L’homo ergaster va aparèixer fa uns dos milions d’anys i es va extingir fa un milió d’anys. • Va viure a l’Àfrica i més tard es va adaptar a Àsia i Europa. • Els principals jaciments es troben a Konso Gardula (Etiòpia), Oest del Llac Turkana(Kenya), Koobi Fora (Tanzània) i al Nord de la Despressió D’Afar (Eritrea).

  37. Característiques físiques • Tenien una constitució física semblant a la de l’home actual en alçada. • Eren de complexió més robusta i més amples de malucs. • En canvi, les proporcions de cames i braços eren totalment modernes. • Tenien una mida aproximada d’uns 1,4-1,8metres, el seu pes era d’uns 50-80kg i la seva capacitat craneal era d’uns 750-1000 cc.

  38. Millores físiques respecte els hominids anteriors • Increment en la grandària del cervell. • Reducció en la dentició postcanina i en la grandària de la mandíbula. • Escurçament de la cara. • Torus supraorbital desenvolupat i independitzat per un surc marcat. • Escurçament dels ossos del braç. • Canvis en la forma del tòrax (més forma de barril). • Increment en altura.

  39. Habilitats de l’Homo Ergaster • Va ser el primer homínid amb capacitat com per parlar amb un llenguatge articulat tot i que no era com l’actual. • I també van ser els primers homínids en establir relacions socials complexes mitjançant el llenguatge oral articulat. • Els artefactes que va elaborar aquesta espècie van ser molt refinats. Utilitzaben instruments molt versàtils que els permetien des de tallar fusta fins a descarnar un animal o raspar una pell. Aquests instruments els hi permetien explotar els recursos naturals de manera més eficient.

  40. Relacions entre els individus del grup • L´augment del dimorfisme sexual en l´homo ergaster va establir una major col·laboració entre mascles i femelles (obtenció, consum i emmagatzematge de queviures) • També va comportar una divisió sexual en el treball (els homes eren caçadors i les dones recol·lectores) • El mascle va passar a ser el reforç de les relacions de dominació. • L’Homo ergaster vas ser el primer homínid que vivia en societats semblants a les modernes de caçadors i recolectors. Van començar a utilitzar el foc. • També van ser els primer en caçar per integrar-se en grups i que tenien atencions per als malalts i els dèbils del grup.

  41. L’ homo erectus va ser una espècie que va viure des de fa uns 1,6 milions d’ anys fins fa uns 300 mil anys. • L’ homo erectus per aconseguir millors condicions ambientals van aprofitar-se dels interglacials assentant-se sobretot a les àrees meridionals d'Europa. HOMO ERECTUS

  42. Va tenir el seu origen a Kenia, Tanzània i Etiopia, però va emigrar i es va desplaçar per l’Àsia Menor i el Pròxim Orient, arribant d'una banda fins a Espanya i per l'altre fins a prop de Pequín, en el nord de Xina, i fins a la illa de Java, a Indonèsia. • Els jaciments es localitzen a Java i Xina. HOMO ERECTUS

  43. L’ homo erectus es caracteritza per premolars bicúspides, caminar bípede, una postura recta, un gran cervell i un gran augment de la talla, ja que es creu que va arribar a tenir una altura similar a la dels humans actuals. Era corpulent i tenia menys vellositat corporal a causa de la utilització de pells per protegir-se del fred. • La característica més important que el distingeix del seu antecessor és l’augment de la talla i, especialment, l’augment del tamany del cervell, que arriba a un promig d’uns 1000cm 3. També que caminava en total posició recta. CACTERÍSTIQUES FÍSIQUES

  44. Els homo erectus dominaven la tècnica de tallar pedres (fabricació de bifaços i de petites destrals, que eren l’eina més representativa del grup). Fabricaven els seus acampaments i practicaven la recol·lecció i la caça. Usaven vestits i eren capaços de comunicar-se. HABILITATS DEL GRUP

  45. Alguns grups van ocupar cavernes i, en etapes posteriors, van dominar el foc, dos desenvolupaments que probablement estiguin relacionats. S'ha suggerit que l'habilitat d'utilitzar el foc pot haver estat la clau de l'èxit d'aquesta espècie, ja que els hauria permès solucionar el problema de proveir de calor en els climes més freds de les noves regions colonitzades. HABILITATS DEL GRUP

  46. El grup té ara llum més hores i per tant els processos de socialització i convivència, indispensables per a la caça, és veuen afavorits. • Com comencen a habitar en cavernes deixen de ser nòmades i passen a ser seminòmades. • Comencen a parlar. El seu llenguatge és molt primitiu, però és capaç d'emetre uns sons curts que ja fan possible la comunicació dins del grup. RELACIONS ENTRE ELS INDIVIDUS

  47. Homo antecessor Cristina Garcia Jimenez Marina Hinojosa Jordi Asín

  48. Temps en què va existir l’espècie : Aquesta espècie té aproximadament uns 800.000 anys d’antiguitat. Desgraciadament, no s’han trobat encara restes a l’Àfrica de la mateixa antiguitat que podrien fer seguir la pista d’aquesta espècie.. Es podria dir que es l’eslava que uneix l’Homo ergaster i enllaça amb formes més properes a nosaltres. Espècie homínida més antiga a Europa. “Home explorador” Es va extingir fa uns 300.000 milions d’anys. . • Àrees on va viure l’espècie. Descripció de les condicions ambientals en què vivien. Localització dels jaciments: S’han trobat restes des de 1994 al nivell TD6 del jaciment de Gran Dolina, a la Serra d’Atapuerca, a Burgos que daten de fa 750 fins a 850 mil anys. També al març de 2008 es van donar a conèixer noves restes datades en 1.2 milions d’antiguitat, el que fa retrocedir considerablement la presència homínids a Europa. Aquestes restes es van trobar al 2007 a la Sima del Elefante, a uns 200 metres de la Gran Dolina (Atapuerca, Burgos), i té similituds molt clares amb les de l’Homo erectus. Clima càlid, zones boscoses.

  49. 3. Descripció de les característiques físiques de l’espècie: La seva morfologia va revolucionar la idea que es tenia fins el moment de l’evolució de la nostra espècie. La seva capacitat cranial era elevada (més de 1.000 cm3) i posseïa una cara molt moderna, és a dir, aquesta espècie va patir una reestructuració total del neurocrani, la mandíbula, les dents i la cara. Podem dir que és totalment diferent a l’anterior. També cal destacar un conjunt de trets molt primitius a l’aparell dental, però el patró de desenvolupament i erupció de les dents és pràcticament idèntic al de les poblacions modernes. Constitució robusta, 1,60 m alçada. 4. Indicar la característica (o característiques) que el distingeixen respecte el grup (espècie) anterior, menys evolucionat : Cal destacar un conjunt de trets molt primitius en l'aparell dental,( que van portar a establir una relació entre aquests i els homínids africans del Plistocè Inferior)

  50. 5. Descripció de les habilitats del grup: En la divisió del treball en l'Homo antecessor ambdós sexes realitzaven les mateixes tasques. Això pot haver suposat l'èxit d'una espècie i el fracàs de l'altra. 6. Descripció de les relacions entre els individus del grup. Tenien organització trivial; i en cada tribu estava dirigida per un cap, moltes vegades l’individu més vell de la tribu. Canibalisme.

More Related