Barcelona, octubre 2006

1. Mileuristes -Guapos i Pobres- Informe de resultats Noves audiències potencials II CDA Centre de Desenvolupament Audiovisual Per a Barcelona, octubre 2006

2. Índex Antecedents 4 Objectius 5 Metodologia 6 Resultats 9 4.1 Perfil psicogràfic i estil de vida del col·lectiu 10 4.2 El temps lliure i l’oci 18 4.3 El consum cultural i audiovisual 21 4.4 La relació amb el cinema 24 Sumari d’insights 39

3. En el marc del PANORAMA CDA, cicle d’activitats organitzat per l’Àrea de Formació del CDA, es va presentar, el Desembre 2005, el primer estudi de NOVES AUDIÈNCIES POTENCIALS:Dones d’extrarradi de 17 a 23 anys. L’estudi va consistir en una aproximació etnogràfica sobre aquest col·lectiu, i, en concret, el coneixement del seu estil de vida, els seus hàbits de consum audiovisual i la seva relació amb el món del cinema. En el present any 2006, el CDA té previst continuar oferint un seguit d’activitats encaminades a informar i formar al sector de les possibilitats que pot oferir la investigació i el marketing en el món audiovisual. Aquests estudis, alhora que profunditzen en el coneixement dels comportaments del consumidor, pretenen ser una eina de sistematització de la informació. En aquest context, CDA encarrega a TIME CONSULTANTS, la realització del segon estudi de noves audiències potencials, en aquest cas “Mileuristes, Guapos i Pobres”. A continuació, es presenten els resultats obtinguts de la investigació d’aquest segon perfil o radiografia de col·lectiu, portada a terme en l’àmbit de la ciutat de Barcelona. 1. Antecedents:

4. Descriure el perfil psicogràfic i estil de vida del col·lectiu Conèixer la seva relació amb el temps lliure Conèixer el seu consum cultural i audiovisual Conèixer i entendre la seva relació amb el cinema 2. Objectius:

5. OBSERVACIÓ PARTICIPANT COMUNICATIVA: Es va seleccionar un grup de MILEURISTES, els vam fer entrega d’una càmera de vídeo domèstica per a què durant una setmana es filmessin, que mostressin aspectes de la seva vida quotidiana, que fessin reflexions, expressessin els seus pensaments, opinions, etc. Al cap d’una setmana ens vam reunir amb ells al seu pis i ens van explicar la feina realitzada. Posteriorment, vam tenir una sessió de grup al voltant del cinema. DINÀMICA DE GRUP: Vam dur a terme 1 reunió de grup amb 7 mileuristes – filtrant-los en base a les variables de perfil definides en el projecte*- i un altre micro-grup de 4 mileuristes per les conclusions finals. Aquestes dinàmiques ens endinsaren en aspectes concrets del col·lectiu, tant punts d’unió com aspectes ben diferenciats. I en especial, vam conèixer quin perfil de consumidors de productes culturals, audiovisuals i de cinema eren. 3. Metodologia:

6. Perfil del MILEURISTA Tenen entre 25 i 35 anys Pertanyen a famílies burgeses i acomodades, i per tant podríem dir que són fills de classes mitges-altes, però tot i que per la seva formació els correspondria aquest status, el seu nivell econòmic els posiciona en un status econòmic inferior Tenen un alt nivell formatiu. Mínim llicenciatura superior; tenen postgraus, cursos, màsters, etc. Estan sobretitulats Parlen idiomes i molts han viscut a l'estranger Són urbanites; viuen a les grans ciutats S’han independitzat. Viuen de lloguer o en pisos compartits No son posseïdors : no tenen casa, ni cotxe No tenen capacitat d’estalvi i viuen al dia I és clar, tenen salaris al voltant dels 1000 euros.... 3. Metodologia:

7. Introducció: ELS NOSTRES MILEURISTES • Gonzalo Fernández. 25 anys. Llicenciat en Dret. Treballa de mosso d’un magatzem de Pull & Bear. • Sonia Oritz. 25 anys. Va estudiar Relacions Públiques. Treballa de recepcionista. • Ana Martínez. 33 anys. Diplomada en Turisme. Treballa en una Agència de Viatges. • Raquel Puiggros. 25 anys. Va estudiar Disseny Gràfic. Treballa de dependenta en una tenda de bosses. • Mireia Campos. 26 anys. Llicenciada en Comunicació Audiovisual. Treballa de comercial. • Albert Sancho. 27 anys. Enginyer de Telecomunicacions. Treballa en manteniment informàtic. • Rubén Garcia.30 anys. Biòleg. Tècnic de laboratori. • Víctor Oromí. 26 anys. Llicenciada en ADE. Treballa d’administrativa. • Sara Moreno. 29 anys. Diplomada en Turisme. Administrativa. • Cristina Xufré. 25 anys. Bioquímica. Tècnica de laboratori. • Ana Fernández. 26 anys. Llicenciada en Belles Arts. Treballa de free lance en post-producció. • Inés Jiménez. 27 anys. Llicenciada en Belles Arts. Treballa de cambrera i d’ajudant d'escenografia de teatre. • Iván Hernández. 28 anys. Llicenciat en Belles Arts. Cambrer i assistent temporal d’editor. • Benet. 26 anys. Acaba de llicenciar-se en Comunicació Audiovisual. Ocasionalment treballa d’ajudant segon de operador de càmera.

8. RESULTATS DE LA INVESTIGACIÓ

9. 4.1 Perfil psicogràfic i estil de vida del col·lectiu

10. 4.1. Perfil psicogràfic i estil de vida del col·lectiu QUI SÓN ELS MILEURISTES? Es tracta d’un col·lectiu de gent jove, entre 25 i 35 anys que es configura al voltant d’un eix comú: UNA PRECÀRIA SITUACIÓ ECONÒMICA I LABORAL ECONÒMICAMENT LABORALMENT • DUES SITUACIONS AMB CONSEQÜÈNCIES ACTITUDINALS DIFERENCIADES: • Tenen feines que no tenen res a veure amb els estudis o formació que han seguit. • Treballen de “lo seu” però la seva feina no està prou valorada o reconeguda econòmicament. SOUS IGUALS O INFERIORS A 1.000 € Es un grup que neix i es manté com a conseqüència de la realitat actual del mercat laboral. Les circumstàncies externes – demogràfiques, econòmiques i polítiques - fan que formin part d’una mateixa generació.

11. 4.1. Perfil psicogràfic i estil de vida del col·lectiu COM VIUEN? • El tema de l’accés a la vivenda es una de les principals problemàtiques amb les quals es troba aquest col·lectiu. El preu de les vivendes juntament amb la precària situació laboral en la què es troben – contractes temporals, baixos salaris -, no els permet realitzar de manera natural el procés d’emancipació propi de l’edat. • En aquest sentit, la majoria es troba amb un important dilema: O independitzar-se vivint al dia i amb greus dificultats per arribar a final de mes, o optar per quedar-se a casa dels pares. En tot cas, ambdues situacions els posicionen en un ESTAT DE TRANSITORIETAT INDEFINIT

12. 4.1. Perfil psicogràfic i estil de vida del col·lectiu ELS QUE S’INDEPENDITZEN DE LES SEVES FAMILIES • Els joves mileuristes que decideixen marxar de casa ho fan de la següent manera: LLOGANT UN PIS COMPARTINT PIS NO ACOSTUMEN A SER PROPIETARIS PERÒ SI LLOGATERS. NI ELS 1.000 € NI L’ELEVAT PREU DE LA VIVENDA A LES GRANS CIUTATS ELS PERMET ADQUIRIR UNA VIVENDA DOS PERFILS DE PIS COMPARTIT FORMEN “UNA NOVA FAMÍLIA” COMPARTEIXEN L’ESPAI LLOGAR ES LA RESPOSTA A LA IMPOSSIBILITAT D’ACCEDIR A UNA VIVENDA DE PROPIETAT I ALHORA LA CONSTATACIÓ DE LA SEVA SITUACIÓ DE TRANSITORIETAT SON AMICS I FINS I TOT FORMEN “UNA NOVA FAMÍLIA”. SÓN UN NOU RECOLZAMENT EMOCIONAL “..Somos como una familia cada uno con sus roles…” COMPARTIR ÉS UNA NECESSITAT. LA SEVA HABITACIÓ ESDEVÉ EL SEU ESPAI PERSONAL “..Cadascú té la seva habitació, tenim horaris diferents i gairabé no ens veiem…” CULTURALMENT, A ESPANYA EL LLOGUER = ACTITUD NÒMADA, INESTABLE, NO PERMANENT RELACIÓ EMOCIONAL RELACIÓ FUNCIONAL Ens “utilitzem” per sobreposar-nos al problema Família transitòria entre l’anterior (parental) i la futura

13. 4.1. Perfil psicogràfic i estil de vida del col·lectiu COM VIUEN? • Aquells que opten per quedar-se a casa els pares mantenen les comoditats que els ofereix la llar familiar, però l’obligació de posposar la marxa del niu, fa que molts se sentin frustrats. Una frustració que, en molts casos, se suma a la que senten per la seva situació laboral.

14. 4.1. Perfil psicogràfic i estil de vida del col·lectiu ESTUDIS I FEINA • A nivell d’estudis, tots tenen estudis superiors, i en la majoria dels casos es tracta d’estudis vocacionals. Però en canvi, tot i la seva formació, el mercat laboral no els ha permés encara treballar de “lo seu”, i, en cas de fer-ho, els sous són molt baixos. • En aquest sentit, tornen a emergir sentiments de frustració i d’impotència per la situació en què es troben. • Davant d’aquest sentiment, ens trobem amb dos tipus d'actituds: CONFORMISTA REBEL ES CONFORMEN AMB LA FEINA QUE TENEN QUE NO AMB EL SOU. ASPIREN A TENIR UN MILLOR SALARI PERÒ ACCEPTEN TREBALLAR D’ALTRES COSES. “…La feina és la font d’ingressos i ja està…” PRESENTEN UNA VISIÓ OPTIMISTA I ESPERANÇADORA. CONSIDEREN QUE ES TROBEN EN UNA SITUACIÓ TRANSITÒRIA I QUE TROBARAN FEINA DE “LO SEU” “…Yo aspiro a trabajar de lo mío y ganarme la vida…” Treball nutricional

15. 4.1. Perfil psicogràfic i estil de vida del col·lectiu EXPECTATIVES DE FUTUR • Els joves mileuristes no poden fer gaire més que viure al dia. El Carpe Diem és la solució que els queda davant la impossibilitat de planificar un futur o projectar-se en ell. • Tot sembla ser incert, en especial perquè la inestabilitat laboral no els facilita una estabilitat en altres facetes com: desenvolupar-se personal i professionalment, nupcialitat i/o convivència endarrerida, tenir fills, etc… ES TROBEN EN UNA SITUACIÓ DE TRANSICIÓ INDEFINIDA a l’espera de estabilitat

16. 4.1. Perfil psicogràfic i estil de vida del col·lectiu EXPECTATIVES DE FUTUR • En aquest context d’inestabilitat i d’inpass en què viuen, allò que desitgen és un canvi cap a una estabilitat que els permeti, finalment, una realització personal. • Pero mentrestant, el temps lliure i/o temps d’oci esdevé l’espai per a larealització personal i la llibertat que no obtenen a la feina. DEMANEN TENIR I PODER GAUDIR DEL TEMPS LLIURE • Si la feina no aporta satisfacció ni respon a les meves expectatives, • les motivacions es recondueixen cap a altres àmbits: • Oci i temps lliure • Amistat/solidaritat • Si és possible, viatjar • No obstant, consideren que tenen poc temps lliure, perquè treballen massa hores, i que quan en tenen, no poden gaudir del tot per falta de diners. En aquest sentit, s’entén que bona part de l’oferta d’oci es consumeix.

17. 4.2. El temps lliure i l’oci

18. 4.2. El temps lliure i l’oci A què dediquen el seu temps lliure? • Pel que fa a l’ús del temps lliure o temps d’oci, aquest es divideix principalment en 4 tipus d’activitats: 2 més habituals i 2 més esporàdiques. ACTIVITATS HABITUALS RELAXAR-SE RELACIONAR-SE LA QUANTITAT D’HORES QUE INVERTEIXEN EN LA FEINA JUNTAMENT AMB LA CULTURA DE L’HEDONISME I LA SATISFACCIÓ PERSONAL, FAN QUE RELAXAR-SESIGUI UNA NECESSITAT I UNA DEMANDA PER OCUPAR EL TEMPS LLIURE APROFITEN EL SEU TEMPS LLIURE PER RELACIONAR-SE AMB ELS SEUS. DES DE LA PARELLA, FINS ALS AMICS I LA FAMÍLIA ES PODEN REUNIR A CASA I ORGANITZAR SOPARS O ANAR A PRENDRE ALGUNA COSA ALHORA, TROBEN MANERES ECONÒMIQUES DE RELAXAR-SE COM PODEN SER: PRENDRE UNA COPA, VEURE UNA PELI AL SOFÀ DE CASA, FER ESPORT, ETC..

19. 4.2. El temps lliure i l’oci ACTIVITATS ESPORÀDIQUES – quan poden- VIATJAR CONSUM AUDIOVISUAL I CULTURAL QUAN PODEN, UNA DE LES ACTIVITATS MÉS DESITJADES PER AQUEST COL·LECTIU ES VIATJAR. ELS VOLS LOW COST I ELS DESCOMPTES DE PORTALS COM LAST MINUTE, TERMINAL A I ATRÁPALO.COM FAN DEL VIATJAR L’OPCIÓ D’OCI MÉS PRESENT. EL CONSUM AUDIOVISUAL ES EL MÉS COMÚ, ECONÒMIC I ACCESSIBLE, EN ESPECIAL INTERNET, PLATAFORMA DE CONSUM DE TOT; MÚSICA, CINEMA, ETC.. EN RELACIÓ AL CONSUM CULTURAL, LES FÓRMULES DE DESCOMPTES SÓN L’ALTERNATIVA QUE ELS QUEDA PER ACCEDIR A AQUESTS TIPUS DE CONSUM (Dia de l’espectador, Atrápalo, Viatges Low Cost, etc.) • VIATJAR ÉS ALHORA UNA FUGIDA, UNA RECERCA I UN RETROBARMENT: • FUGIDA:ELS PERMET DESCONNECTAR DE LA SEVA REALITAT I EVADIR-SE • RECERCA: VIURE NOVES EXPERIÈNCIES • RETROBAMENT:RECUPEREN ELS HÀBITS QUE MOLTS JA TENIEN RECUPEREN PART DE LA SEVA VIDA PERDUDA ÉS LA POSIBILITAT DE REALITZACIÓ PERSONAL QUE AVUI PER AVUI NO PODEN OBTENIR EN EL SEU DIA A DIA

20. 4.3. El consum cultural i audiovisual

21. 4.3. El consum cultural i audiovisual Fórmules per consumir-lo • Per consumir activitats de tipus cultural com són anar al teatre, al cinema, a exposicions, etc… els mileuristes ens parlen de fórmules per solucionar-ho. • Un dels exemples més anomenats és el cas del portal d’oci i descomptes ATRAPALO.COM. A través d’aquest mitjà s’aconsegueixen descomptes importants i altres avantatges per a butxaques limitades. “…Jo he redescobert el teatre per Atrapalo; perquè hi ha obres que estan molt bé de preu; fan molt bones ofertes…” • D’altra banda, també cal esmentar altres fórmules per consumir productes culturals i/o audiovisuals a millor preu: anar al cinema el dia de l’espectador seria un exemple clar, llogar DVD per fer una sessió de cinema a casa, intercanviar llibres amb amics, etc.. Però sens dubte, el més destacat és l’ús d’internet com a mitjà d’estalvi, de consum cultural i audiovisual.

22. 4.3. El consum cultural i audiovisual Què es consumeix per internet? • Principalment música. La compra de CD es destina únicament a la música als grups més valorats i referents. La resta de la música es “baixa” d’internet. Els arguments a favor són que: és barata, sona bé i és fàcil. “…Els CD´s són cars; jo només compro originals de les músiques que m’agraden molt, molt i molt…” “…Hi ha un abans i un després d’internet; jo ara sempre em baixo la música; per comprar-la està molt cara i, a més, la qualitat de la música és bastant bona…” • En canvi, baixar-se pel·lícules d’internet es menys habitual ja que la qualitat d’aquestes no es tan bona com la música. La majoria lloga DVD amb freqüència i només en casos especials, similars als de la música, compren un original. També hi ha qui les ripea –copia- dels DVDs de lloguer. • El que si emergeix, es el consum de sèries, normalment a la televisió, però cada cop més a la xarxa. Internet, substitueix en molts casos al consum televisiu oferint la possibilitat d’un consum audiovisual més a la carta. Sèries com anime japonès, sèries de la fox, sèries “flash”, etc.…

23. 4.4. La relació amb el cinema

24. 4.4. La relació amb el cinema EL CINEMA ÉS……….. ENTRETENIMENT EVASIÓ DESCOBRIMENT PLAER ESTÈTIC/ART REFLEXIÓ SOBRE LA SOCIETAT Aventura, viure altres vides; deixar-se sorprendre Passar l’estona, distreure’s Fugir de la realitat quotidiana amb la qual estan insatisfets Va més enllà. És art Et fa pensar; pot ajudar a canviar la societat Els mileuristes, com a consumidor expert, atribueixen significats diversos al cinema. Les principals funcions atribuïdes són: l’entreteniment, l’evasió, el descobriment i la seva valoració artística Per a aquest segment, destaca especialment la comprensió del cinema com una eina per reflexionar i canviar la societat. De fet, el mileurista espera un canvi social i el cinema podria ajudar-hi gràcies a la seva capacitat de difusió i conscienciació

25. 4.4. La relació amb el cinema QUIN TIPUS D’ESPECTADORS DE CINEMA SÓN? • Entre el col·lectiu de mileuristes estudiat, es detecten 3 tipus de perfils d’espectadors de cinema: ESPECTADORS DE CINEMA MÉS ALTERNATIU ESPECTADORS DE CINEMA COMERCIAL ELS CINÈFILS MOLT IMPLICATS AMB EL MÓN DEL CINEMA, DE LA CREATIVITAT I DE L’ART. SÓN SEGUIDORS DE DIRECTORS, D’ESTILS DE FER CINEMA, ETC.. EL VERDI I EL RENOIR SERIEN LES SEVES SALES PERÒ TAMBÉ ALTRES LLOCS COM LA FILMOTECA, ELS CINEMES MÉLIÈS I ALTRES CENTRES O SALES ON FACIN REPOSICIONS O CINEMA D’AUTOR. EL CINEMA ALTERNATIU ES TRACTA D’UN CINEMA MÉS ESPECIALITZAT, PERÒ QUE ESTÀ EN EL CIRCUIT COMERCIAL. ELS ESPECTADORS D’AQUEST CINEMA SÓN MÉS PRO-ACTIUS I DEMANEN QUELCOM MÉS: UN BON GUIÓ, UN TEMA QUE ELS INTERESSI I UN ESTIL DE FER CINEMA VAN A MULTISALES MÉS ESPECIALITZADES: VERDI I RENOIR (Barcelona) VAN A LES SALES COMERCIALS A ENTRETENIR-SE O EVADIR-SE. VAN A MULTISALES CONVENCIONALS: CINESA, BALAÑÁ, ETC..

26. 4.4. La relació amb el cinema UN PERIL MÉS EXPERT • Destaca en aquest target el seu perfil audiència més “experta”. La seva formació i background fa que es configurin en una audiència bastant entesa en la matèria. • Comparat, per exemple, amb l’anterior estudi de noies d’extrarradi es mostren actituds molt diferents: MILEURISTES NOIES D’EXTRARRADI • SON ASSÍDUES A LES ESTRENES • LES PEL·LÍCULES, DE “GUIÓ”, ES VEUEN A CASA (LLOGER, DVD) • ANAR AL CINEMA VAL LA PENA CUAN HI HA ESPECTACLE I EFECTES ESPECIALS • SELECCIONEN LES ESTRENES • ANAR A VEURE UNA BONA PEL·LÍCULA, DE “GUIÓ” ÉS UN PLAER • EL CINEMA ES MOLT MÉS QUE ESPECTACLE I EFECTES ESPECIALS

27. 4.4. La relació amb el cinema CLASSIFICACIÓ DE LES PEL·LÍCULES • En general, exceptuant com ja veurem el cas dels més experts, la classificació que es fa de les pel·lícules és per gènere. • Els gèneres més anomenats són: el terror, l’acció i les comèdies. CINEMA D’ACCIÓ CINEMA DE TERROR COMÈDIES ÉS UN CINEMA D’ENTRETENIMENT; PER PASSAR UNA BONA ESTONA. AGRADAVEN MÉS LES PEL·LÍCULES D’ACCIÓ D’ABANS; ESTAVEN MÉS CURRADES. (La Jungla de cristal, Arma Letal, etc.) ES UN CINEMA ENTRETINGUT QUE PERMET LA DESCONNEXIÓ I QUE OFEREIX UNA VISIÓ POSITIVA DE LA REALITAT. FA RELATIVITZAR ELS PROBLEMES QUOTIDIANS – SITUACIÓ LABORAL- GUST PER LA INTRIGA; PER LES SENSACIONS FORTES. ES MOLT DE DESCÀRREGA D’ADRENALINA. ES UN CINEMA D’EVASIÓ TOTAL “…Són pel·lícules del moment però després no queden; Ara bé, les sensacions són molt bones…” “…Ho passo malament però m’encanta…” Exemples són: SILENT HILL, SHUTTER, LA MORADA DEL MIEDO, LA OUIJA, ETC

28. 4.4. La relació amb el cinema CINEMA COMERCIAL vs. CINEMA ALTERNATIU • Altrament, per al mileurista, la divisió més habitual feta entre les pel·lícules és si es tracta de cinema comercial o alternatiu. CINEMA COMERCIAL O “AMERICANADES” CINEMA ALTERNATIU ÉS UN CINEMA DE MASSES, PER A TOTS ELS PÚBLICS; ÉS EL CINEMA QUE ENTRETÉ I EL CINEMA QUE MÉS ES CONSUMEIX ES TRACTA D’UN GRUP ON S’ACOSTUMA A ENCABIR L’ANOMENAT CINEMA D’AUTOR O, SI MÉS NO, AQUELL CINEMA QUE NO PROVÉ DE LA GRAN FÀBRICA HOLLYWOODIENSE POT SER AMERICÀ, AMB CINEASTES AMERICANS DESMARCATS DEL SISTEMA: Woody Allen, David Lynch, Els Coen , PERÒ SOBRETOT ESTÀ VINCULAT A TOT AQUELL CINEMA QUE NO ES D’ORIGEN NORDAMERICÀ ÉS EL CINEMA DE LA FACTORIA HOLLYWOOD, UN CINEMA DE SUPERPRODUCCIONS, DE GRANS EFECTES ESPECIALS I QUE ESTÀ MÉS PEL CONTINENT QUE PEL CONTINGUT ÉS UN CINEMA QUE NO S’AJUSTA A UNS MODELS DE PRODUCCIÓ ESTANDARITZATS; QUE TÉ VEU I SIGNATURA PRÒPIA; QUE NO VA DIRIGIT A LES MASSES Exemples d’aquestes pel·lícules són: POSEIDON, CARS, SUPERMAN RETURNS

29. 4.4. La relació amb el cinema CINEMA COMERCIAL vs. CINEMA ALTERNATIU • Per als mileuristes, les principals diferències entre el cinema comercial i l’alternatiu o d’autor són: CINEMA COMERCIAL CINEMA ALTERNATIU GUIÓ GUIÓ ELABORAT GUIÓ BÀSIC PERSONATGES I HISTÒRIES MÉS SUPERFICIAL MÉS PROFUNDITAT MÉS FANTÀSTIC /ESPECTACULAR REALITAT MÉS QUOTIDIANITAT EFECTES ESPECIALS MOLTS EFECTES ESPECIALS POCS EFECTES ESPECIALS

30. 4.4. La relació amb el cinema EL CINEMA ALTERNATIU • En la majoria de mileuristes consultats, la classificació que es fa del cinema alternatiu és de tipus geogràfic i/o cultural. Així doncs, aquest es classifica segons: cinema europeu, asiàtic i cinema llatinoamericà, on destaca sobretot el cinema argentí. CINEMA ASIÀTIC CINEMA EUROPEU CINEMA ARGENTÍ ES UN CINEMA RAR, DIFERENT, ORIGINAL. JA SIGUIN “PELIS” LENTES PLENES D’IMATGE I DE POESIA, PEL·LÍCULES DE TERROR PSICOLÒGIC O EL CINEMA D’ANIMACIÓ, ES TRACTA D’UN CINEMA MOLT PARTICULAR I MINORITARI “…A mi me gusta el anime; explican una historia desde la fantasía; cada pequeña cosa, cada pequeño detalle tiene su significado; te ayuda a entenderlos, a entrar en la filosofía de Oriente...” EN EL CINEMA EUROPEU LES HISTÒRIES SÓN MÉS PROPERES, ELS PERSONATGES MÉS REALS Cinema Anglès: Pel·lícules històriques o d’època i realitat social Cinema Francés: Comèdies i drames de temes quotidians Cinema Italià : Cinema d’humor i romàntic MOLT PRESENT EN ELS ÚLTIMS ANYS. HISTÒRIES QUOTIDIANES, BONS GUIONS, PERSONATGES I HISTÒRIES AMB PROFUNDITAT

31. 4.4. La relació amb el cinema • Els mileuristes cinèfils tenen la seva pròpia classificació del cinema que s’exposa a continuació: En el cinema, ja no existeixen fronteres físiques sinó línies de pensament “…Hi ha la línia expressionista i els seus directors…” “…La línia de la poesia que pot ser europea, americana o asiàtica i que és un tipus d’estètica i de filosofía…” • Aquests subgrup de mileuristes, experts en cinema, manifesten que les arrels del cinema, dels directors, ja no es troben als països d’on provenen, sinó que són fruit del que han begut, dels seus referents, del que els ha influït i de la seva percepció selectiva de la realitat. “…Són els seus propis universos fets pel·lícules…”

32. 4.4. La relació amb el cinema EL CINEMA ESPANYOL • El cinema espanyol és per a la majoria un gènere apart de tot. Encara associat inicialment al cinema de l’Esteso i Pajares, les sueques i “el destape”, i passant per l’època de monopoli gairebé absolut d’Almodóvar, es considera que el cinema espanyol ha evolucionat en els últims anys. • En aquest sentit, es fa referència a un cinema que ha millorat considerablement tant a nivell de recursos com de qualitat. “…Abans, el cinema espanyol o nacional tenia una imatge cutre, de cinema amb continguts fàcils i absurds, i actors poc creïbles. Però en els últims anys, es tracta d’un cinema en constant evolució…” • Els anys ‘90 van suposar un punt d’inflexió en el cinema espanyol. Van aparèixer directors que ara són referents com són: Amenábar, Medem, Coixet i León de Aranoa, i el seu cinema va anar a poc a poc traspassant fronteres i ampliant el monogènere imperant. Es tracta de directors ja consolidats, amb films que han marcat una època i que han generat universos i seguidors variats.

33. 4.4. La relació amb el cinema EL CINEMA ESPANYOL • Com a característiques pròpies del cinema espanyol, tot i que cada vegada més s’està diversificant i s’està fent un cinema amb gèneres propis, es podrien esmentar les següents: la realitat de les seves històries, la proximitat dels personatges i localitzacions –cosa que genera identificació-, i en un segon terme, l’humor. • Algunes de les pel·lícules espanyoles a les quals es fa referència són: • “Volver”, “Los Amantes del Círculo Polar”, “Los Otros”, “Princesas”, “El Penalti más largo del mundo”, “El Bola”, “Barrio”, “Al Otro lado de la Cama”, “Los Managers”, “Tesis”, “7 Vírgenes”, “El Día de la Bestia”, “Tu Vida en 65 minutos”.

34. 4.4. La relació amb el cinema EL CINEMA CATALÀ • El cinema català no es considera “un grup” com a tal, ja que d’entrada s’entén que ha de ser el rodat en català i que d’aquest n’hi ha molt poc i no és rentable. • El que sí consideren és que existeixen molt bons directors i actors catalans amb noms propis però que estan inmersos en el cinema espanyol. • Es parla, doncs, d’un cinema fet a Catalunya o fet per catalans. • Per altra banda, que a les pel·lícules apareguin localitzacions d’aquí fa que se senti més proper, però, igual que en el cinema espanyol, no tot el que es fa tracta d’històries i llocs propers. Exemples són Isabel Coixet i Jaume Balagueró. • En concret, allò amb què sí s’està d’acord és que a Barcelona es fa un bon cinema. Ja sigui pels estímuls que ofereix la pròpia ciutat com la qualitat de les escoles de cinema, com l’ESCAC, es creu que la ciutat comtal és una bona cantera de cinema.

35. 4.4. La relació amb el cinema • D’aquest lligam esdevé l’associació de cinema de qualitatdefinit a partir de 3 eixos: EL CINEMA CATALÀ ACTORS CATALANS LOCALITZACIONS D’AQUÍ DIRECTORS CATALANS El cinema espanyol i les sèries nacionals i catalanes estan plenes d’actors catalans molt reconeguts: Joel Joan, Eduard Fernández, Santi Millán, Amparo Baró, Ingrid Rubio, Laia Ripoll, etc.. Ventura Pons, Isabel Coixet, Jaume Balagueró, Bigas Luna, Maria Ripoll, Marc Recha, Conrad Son En especial es destaca la ciutat de Barcelona com a gran plató

36. 4.4. La relació amb el cinema EXPECTATIVES AL VOLTANT DEL CINEMA • En relació a les temàtiques més interessants per tractar, el col·lectiu de mileuristes demana d’una manera directa : LA VIDA DELS JOVES mileuristes; REFLECTIR LA SEVA VIDA AMB QUINA FINALITAT? • DONAR A CONÈIXER LA PROBLEMÀTICA A LA SOCIETAT: que es prengui consciència de la situació. Què es reflexioni al seu voltant • SENTIMENT DE PERTINENÇA A UN COL·LECTIU: Identificar-se amb personatges i històries fa que se sentin més recolzats • SOLUCIONS A LA INCERTESA/AL FUTUR: Històries similars amb un desenllaç positiu els pot ajudar a veure el futur amb més optimisme • DESDRAMATITZAR LA SITUACIÓ AMB HUMOR: Tractar amb humor i optimisme les situacions difícils o problemàtiques quotidianes pot permetre que es relativitzi la seva situació

37. 4.4. La relació amb el cinema EXPECTATIVES AL VOLTANT DEL CINEMA • En relació al format, es considera idoni per tractar la temàtica el format documental o les docu-sèries ja que permeten mostrar la realitat i reflexionar al voltant d’aquesta. • “…Interesa mucho, cada vez más, el género documental. Hay necesidad de ver cosas reales, aunque sean dramatizados pero con profundidad…”

38. 5. SUMARI DE CONCLUSIONS

39. 5. Sumari d’insights Els “mileuristes” –guapos i pobres- no són un grup cohesionat en sí mateix Origens diversos Actituds diverses Plantejaments vitals diversos Col·lectiu heterogeni i en trànsit

40. 5. Sumari d’insights Si bé és cert que tots: • Tenen estudis superiors Bona formació • Han invertit anys a preparar-se • Les seves expectatives laborals són elevades Com a grup, manquen d’ideologia o senyes d’identitat que els caracteritzi i que propiciïn la seva identificació grupal. És més, ells han arribat a aquesta situació sense pretendre-ho No han escollit formar part d’aquest “grup” Si poguessin, no serien “mileuristes” El seu objectiu final és “abandonar el grup”

41. 5. Sumari d’insights El que conforma la seva consistència com a col·lectiu es fonamenta en 3 pilars: Remuneració Consciència de ser molts Situació laboral Es tracta, doncs, d’un grup cohesionat davant un problema comú però sense interès ideològic ni de pertinença

42. 5. Sumari d’insights • Per a entendre’ls és important tenir present dos factors: • Venen d’una “vida anterior” situada en • famílies acomodades i amb qualitat de vida • Les seves expectatives de futur sempre • havien sigut superiors a la seva realitat actual Han nascut i crescut en un “model” que pensaven repetir Aquest model ja no existeix

43. 5. Sumari d’insights Podem establir 2 tipologies de “mileurista”: A) El que viu a casa dels seus pares Disposa de diners, edat i llibertat És un “ric” econòmic i conceptual que perllonga la seva immaduresa No té consciència de mileurista

44. 5. Sumari d’insights B) El que decideix emancipar-se i acceptar els compromisos de la vida adulta Objecte del nostre estudi

45. 5. Sumari d’insights L’entorn emocional del mileurista és complex: • Deixar la llar parental suposa un sacrificat exercici de renúncia Passar de “ric” a “pobre” • Estudiar una carrera que en moltes ocasions ni practica • El model existent els va fer crear unes expectatives laborals de futur Algú“va robar” el seu futur i el model ha canviat • A més, el mileurista ha anat “de més a menys” Té la constant possibilitat del greuge comparatiu amb la seva” vida anterior”

46. 5. Sumari d’insights • Tot això fa que el mileurista visqui permanentment instaurat en la insatisfacció. • De fet no vol ser-ho • Té l’esperança que “tot canviï” • El seu estadi vital es transitori • La seva gran satisfacció i consol es troba en la capacitat de • sortir endavant per sí mateix: Sentir-se adult i autònom.

47. 5. Sumari d’insights • Dins d’aquest entorn, el seu consum d’oci també ha anat de “més a menys” Forma part de la renúncia - Desiderativament, voldrien gaudir d’un oci freqüent i de qualitat, pagant És el seu substrat: el model après, el que feien els seus pares i el que feien ells - en la seva realitat actual: són potencials consumidors de tota l’oferta econòmica d’oci Internet és la seva gran eina de explotació actual y, per el moment, futura Actitud de revenja davant una societat que els “nega” l’oci

48. 5. Sumari d’insights • La força desiderativa és tan gran que si la seva situació • millora, ràpidament es reconvertiran en consumidors “normals” • Mentrestant, es tractaria de facilitar-los una mica la vida: • Oferir-los fórmules de fidelització o emmascarades de • “ganga” (tipus “Atrápalo”).

49. 5. Sumari d’insights Concentrant-nos en el cinema: • Es tracta d’un target potencial de primera magnitud. • Internet no és el seu mitjà ideal per al cinema. • El lloguer de DVD és una solució per al mileurista, encara que tampoc • és l’ideal: • L’assistència a les sales o el lloguer de pel·lícules podrien • potenciar-se a través de plantejaments de: • “Fórmula jove” (descomptes) • Programes de fidelització • Venda d’excedents en oferta Tenint en compte que aquest target és notablement tecnològic i que això facilita el seu contacte i resposta.

50. 5. Sumari d’insights En quant als continguts del cinema, destacar la seva visió “globalitzadora”. De fet, ells son fills o “víctimes” de la globalització i han après a viure en ella. • Estan interessats en el cinema del món Target motivat cap a cicles específics (que també puguin plantejar-se en termes d’oferta) • El cinema català o fet a Catalunya suposa un referent • de qualitat però no representa una virtut especial.