1ª Sessió de treball MESURAMENT I AVALUACIÓ DE LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA

1. 1ª Sessió de treball MESURAMENT I AVALUACIÓ DE LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA Adreçada als tècnics que porten a terme els mesuraments i avaluacions Data: 3 de Març del 2011 Lloc: Avda. Diagonal, 523-525 BARCELONA Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Acústica Oficina d’Acreditació Direcció General de Qualitat Ambiental Departament de Territori i Sostenibilitat

2. Objectius de la sessió • Resoldre dubtes metodològiques i d’aplicació del Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de junt, de protecció contra la contaminació acústica i se n’adapten els annexos (dubtes que han arribat a l’OA/OPCA) • Unificar i homogeneïtzar criteris en el mesurament i l’avaluació • Comentar i discutir casos

3. Cas 1

4. Cas 1 • En aquest informe es justifica: • - La no presència components impulsius, Li=LAieq-LAeq • - S’inclouen els estadístics per donar informació de la variabilitat/uniformitat del soroll. • - Es mostra el LCeq ? • No es justifica la no presència de components de baixa freqüència, paràmetres LAeq(20-160) ,LCeq (20-160) i el seu diferencial Lf, i si hi ha baixa freqüència s’hauria de mostrar el LB ja que segons l’informe l’aplica, Kf=3 • En un annex es mostren els espectres amb els valors corresponents dels 1/3 d’octava per justificar la no presència de components tonals.

5. Cas 1 Correcta interpretació de la normativa. Segons l’annex 3 del Decret 176/2009, una zona de tipus B3, té associats valors d’atenció per a les activitats existents en zones residencials existents, per als usos (B3), (C1) i (C2), i per tant els nivell límit d’immissió s’incrementa en 5 dB(A). Ln= 55 dB(A)

6. Cas 1 Si no és realitza correcció per soroll residual, fins a quin punt es pot determinar que el nivell mesurat pertany integrament a l’emissor acústic que s’està avaluant ? Cal mesurar, i sinó es pot, s’ha d’estimar el nivell residual. En un cas en què l’activitat tingui cicles de 24 hores i no pugui aturar-se, s’ha de buscar un punt, proper al receptor, des d’on es fan els mesuraments, amb característiques semblants (constructives o urbanístiques, infraestructures, etc...) i prou allunyat de l’emissor acústic a avaluar

7. Cas 2 D’aquests càlculs, l’entitat comprova que els mesurament LAeq no difereixin mès de 3 dB (sèrie 43/43,2/43,2), en canvi si es comproven els impulsius: Li,1= 48,2 – 43 = 5,2 : Aquest mesurament genera Ki=3 Li,2= 45,3 – 43,2 = 2,1 Li,3= 45,9 – 43,2 = 2,7

8. Es pot dir que els tres mesuraments corresponent a la mateixa fase ? NO Una fase de soroll es considera aquell període de temps amb un funcionament uniforme de l’emissor acústic i per tant, també de la recepció. En aquest cas i en general, s’han de tenir més mesuraments i/o temps més llarg de mostra per assegurar els resultats. Si dels mesuraments es desprèn aquesta disparitat de resultats, s'hauran de considerar dues fases de soroll diferenciades i assignar un temps a cada una de les fases Cas 2

9. Cas 3 Aquest és el funcionament d’un local tipus bar musical Bar musical: Mesuraments de 21 a 23:30 ?

10. Cas 3 Cal que els mesuraments siguin representatius del funcionament del local i dins de l’horari en què aquest establiment funciona. En aquest cas, fer mesuraments de 21 a 23:30 pot servir per fer una avaluació en horari vespre, però no en horari nocturn, si a més se sap que aquest tipus de local a mesura que s’entra en horari nocturn l’afluència de gent augmenta i el nivell sonor d’emissió acostuma a augmentar considerablement !!! Llistat d’altres fonts alienes: Aquest són clarament perceptibles i segons l’informe s’han mesurat durant el mesurament del soroll residual. Durant els mesurament de l’activitat també s’han mesurat ? Temps d’integració: per regla general s’observen temps fixes de 1 minut, tot i que en una altra part de l’informe s’indica sèries de 3 mesuraments de 10 segons cada mesurament. És suficient ?

11. Cas 3 Els mesuraments s’han de fer en dependències d’ús sensible al soroll (dormitoris, sales d’estar, menjadors, despatxos, oficines, aules escolars o altres assimilables).

12. Cas 3 De fet només existeixen valors límit d’immissió per aquest tipus de dependències: Es podria acceptar un mesurament en una cuina,p.e. quan hi ha una clara percepció des d’aquesta sala, però en cap cas es pot realitzar una avaluació, i per tant una comparació amb valors límit.

13. Cas 4

14. Cas 4 Hi ha una infraestructura molt propera i no es pot mesurar correctament la industria que treballa 24 hores i es mesura de 6 a 7 del matí ! Segur que es pot trobar un període de temps dins l’horari nocturn sense la influència de la infraestructura.

15. Cas 4 En aquest informe, s’analitza l’activitat segons el Decret 176/2009, del quan s’annexa tot l’annex 3 (cal fer un copiar/pegar ?). I en canvi de l’Ordenança no s’indica absolutament res, únicament un quadre resum final de difícil interpretació. Recordar que les ordenances han d’estar adaptades al Decret 176/2009, o com a mínim a la Llei 16/2002 (en aquest cas disposen d’un transitori de dos anys per adequar-se).

16. Pregunta 1 Com es mesuren les estacions de radiocomunicacions ? R: Segons l’annex 3 “Immissió sonora aplicable a l’ambient exterior produïda per les activitats, incloses les derivades de les relacions de veïnat”. Les estacions de radiocomunicació, acostumen a tenir equips de refrigeració de les casetes on es situen els equips de comunicacions. Aquests equips generen nivells de soroll que es propaguen via aèria als receptors propers.

17. Pregunta 2 Alternatives quan no es pot accedir als habitatges (els veïns no et deixen entrar) R: Per mesurar a casa de veïns cal fer-ho a través de l’Ajuntament. Si la intervenció de l’ajuntament no és suficient i els mesuraments són interiors, no es podran realitzar. En cas que siguin exteriors cal buscar llocs equivalents al punt receptor, fer mesuraments en proximitat i traslladar per distància…

18. Pregunta 3 Com s’avalua l’annex A del Decret 176/2009 (objectius de qualitat ? R: Els nivells es poden determinar per càlculs o per mesuraments. Els mesuraments poden ser de llarga durada o de curta durada, en ambdós casos aquests han de ser representatius, del punt o de la zona que s’està caracteritzant acústicament. (dies tipus per estacionalitat, cap de setmana...) El nivell d’avaluació és LAr = LAeq El període d’avaluació és un any, considerant el comportament de la font emissora al llarg de l’any i considerant circumstàncies climatològiques d’un any mitjà.

19. Pregunta 4 Quins són els requeriments de mesuraments segons annex IV del Decret 176/2009, per a edificis no contigus o adjacents ? R: Si els edificis no són contigus, ni adjacents, no hi ha contacte estructuralment, la transmissió del soroll és aèria, i per tant l’annex a avaluar no serà el IV, sinó l’annex 3 d’immissió en ambient interior. Algun cas excepcional, potser que hi hagi una transmissió estructural i que no hi hagi contigüitat, ni contacte directe a primer cop d’ull, per exemple per un tipus rocós del subsòl, però cal que es pugui demostrar que hi ha transmissió estructural, en aquests casos sí que seria d’aplicació l’annex IV d’immissió en ambient interior.

20. Pregunta 5 En activitats existents, el marge de 3dB(A) sobre el valor límit en emissions interiors , es vàlid només fins la següent avaluació periòdica en cas d’estar subjecta a control ambiental (EAC) ?. En el cas d’activitats no subjectes a control ambiental (EAC) aquest marge té temps de vigència? R. Els 3 dB(A) addicionals en dormitoris són indefinits o fins que hi hagi una modificació dels annexes de la Llei 16/2002, de 28 de juny.

21. Pregunta 6 En cas d’activitats del tipus bar, restaurants... que no té llicència i estan tancats o estan clausurats per sorolls, un cop aplicades les mesures correctores, com s’han d’avaluar? mitjançant simulacions de soroll per part dels tècnics de la entitats? Davant d’una denúncia serveix forçar el soroll d’una activitat que no està en funcionament? R: Si l’activitat no pot començar a exercir es pot posar la música a nivells màxims i simular arrossegaments de cadires, futbolins, billar, màquina de cafè… Tota actuació d’aquest tipus ha d’estar coordinada amb l’ajuntament.

22. Pregunta 7 Quin criteri hem d’utilitzar en cas de que no hi hagi mapa de capacitat acústica? Aclarir quines zones de sensibilitat acústica s’adeqüen a quines zones del plans generals d’ordenació urbana. I si el fet que no hi hagi mapa de capacitat acústica permet pronunciament o no respecte al compliment o no de l’activitat. R. La zonificació l’ha de fer l’Ajuntament, les entitats no poden zonificar. En cas que no sigui facilitada per l’ajuntament es posen totes les zones possibles i s’avalua el compliment per cadascuna d’elles.

23. Pregunta 8 En les penalitzacions per baixa freqüència, en l’apartat 3.2.a) demana mesurar simultàniament LAeq i LCeq, però afegeix, a partir de les bandes de terç d’octava de 20 a 160 Hz. Això vol dir que s’ha de fer LAeq i LCeq únicament d’aquests terços de banda d’octava o la referència als terços d’octava de 20 a 160 Hz és únicament per a l’avaluació detallada en cas que Lf sigui superior a 20? R: No. Sempre és entre les bandes de 20 a 160 Hz. Tant la diferència entre LCeq i LAeq, Com per fer un estudi en detall posterior si Lf≥20.

24. Pregunta 9 Per a l’avaluació del compliment d’activitats a l’ambient exterior (Annex 3) cal avaluar el compliment de tots 3 supòsits: 3.a.referent al LAri, 3.b. referent a LAr i 3.c. referent al conjunt d’emissors? En cas afirmatiu, per avaluar el compliment del conjunt d’emissors, s’entén que el temps d’avaluació no és el que especifica a l’Annex A, d’1 any? R. Sí. No cal l’avaluació anual. Cal que l’informe especifiqui que el dia dels mesuraments, es compleixen/superen els objectius de qualitat. Si el LAeq sense corregir per soroll residual és inferior a l’objectiu de qualitat acústica establert per la zona, ja es pot concloure que es compleix. (si se superen li correspon a l’ajuntament actuar)

25. Pregunta 10 Criteris generals per a la determinació de la immissió sonora d’activitats industrials ubicades en polígons industrials. R:Sempre s’ha de mesurar a receptors sensibles! Per tant cal avaluar els nivells d’immissió a possibles receptors. Si no hi ha receptors sensibles, properes a la zona industrial, o s’està avaluant a l’interior d’un polígon industrial, es pot mesurar, prenen com a límit el corresponent a la zona industrial (C2), considerant que si avaluar l’emissor suposa complexitat en el mesurament o en les càlculs, s’analitzin els nivells, segons annex A (objectius de qualitat).

26. Pregunta 11 Criteris per a considerar una activitat com existent segons el Decret 176/2009. R: Una activitat es considera existent, quan la data de la seva llicència és anterior a la data d’entrada en vigor del Decret 176/2009, és a dir, del dia posterior a la publicació del Decret al DOGC (DOGC número 5506, de 16 de novembre de 2009).

27. Pregunta 12 Criteris per a considerar coexistència activitats/veïnatge o infraestructures/veïnatge R: La zonificació l’ha d’establir l’Ajuntament. Això suposar decidir, per exemple, si una zona es considera A4 o B1. Aquesta decisió es considera estratègica per part de l’ajuntament i queda reflectida al mapa de capacitat acústica.

28. Pregunta 13 S’indica segons normativa, que cal corregir el nivell LAeq mesurat en ambient exterior entre 0,5 i 2 m de distància de la façana? R: Es poden considerar els següents casos (ISO 1996): • Camp lliure • Micròfon a una distància entre • 0,5 i 2 metres d’una superfície reflectant • Micròfon escastat en una superfície • reflectora Correcció 0 dB Correcció 3 dB Correcció 6 dB El nivell d’avaluació, ha de determinar el so incident, és a dir, no ha de recollir el so reflectit.

29. Pregunta 14 • Quan es mesura la immissió d’una activitat (ex: discoteca, bar musical, etc) en ambient interior, cal especificar i realitzar mesures d’emissió al local per tal de saber el nivell sonor de l’activitat? • R: Si es pot mesurar al costat de la font és interessant fer un mesurament, per tal de caracteritzar aquests nivells i/o espectres. Aquesta informació pot servir per: • Justificar que l’emissor acústic està treballant en unes condicions normals de funcionament. • Poder resoldre dubtes de possibles penalitzacions que s’estan imputant a la font en recepció i no és clar si ho genera aquesta font o d’altres del seu voltant. Exemple (un to emergent o BF).

30. Pregunta 15 En molts casos, quan avaluem activitats de pública concurrència, el principal problema que detectem és la propagació per via estructural del soroll provocat per arrossegament de cadires, taules, etc. En alguns casos, fins i tot, els passos de les persones en funció del tipus de calçat que porten en representen un problema. Creiem que la figura de la màquina d’impactes hauria de prendre protagonisme en aquestes situacions, ja que considerem que és l’única forma de caracteritzar amb un procediment estandarditzat aquestes influències. R:Ni la Llei 16/2002 ni el Decret 176/2009 estableixen valors límit d’aïllament aeri ni d’impacte. Només s’haurà de fer quan ho fixi l’ordenança municipal o la autorització/llicència ambiental. Pel que fa a l’ús de les fonts de referència, per simular el soroll de l’activitat, no està regulat i cada ajuntament pot establir aquestes condicions.

31. Pregunta 16 Quan es demana la comprovació dels valors límit d’immissió d’una activitat mitjançant la generació d’una emissió controlada amb font sonora dodecaèdrica, creiem que s’hauria de determinar i/o estandarditzar el contingut freqüencial d’aquesta emissió. En alguns casos, en funció de les característiques de l’equipament utilitzat per a la generació de soroll, es pot emetre un espectre de soroll rosa amb molt contingut en baixa freqüència i això pot determinar el no compliment de l’activitat quan possiblement l’aïllament acústic global a soroll rosa és suficient per donar compliment a la normativa. Em refereixo principalment a l’avaluació de bars als que la principal font de soroll és una televisió sense reforç de greus i la veu dels clients. R: Són coses independents. El compliment de la Llei/Decret no estableix aquests aïllaments. Si l’ordenança municipal fixa una metodologia, aquesta s’ha de complir.

32. Pregunta 17 • Quines convalidacions en els requisits de formació i en els procediments d’assaigs, es poden realitzar per estar acreditats per ENAC ? • R: Pel que fa a la formació, sempre que el tècnic justifica que compleix amb els requisits de coneixements tècnics o per formació o per experiència, segons la IT.010-04. • Pel que fa als procediments tècnics, aquests han de fer referència als diferents procediments de mesurament i avaluació, segons la normativa d'aplicació a Catalunya. Exemple: • Aïllament acústic: UNE-EN ISO 140-4, UNE-EN ISO 140-5, UNE-EN ISO 140-7 (ENAC també). • Immissió sonora: Annex A, Annex B, Annex 1, Annex 2, Annex 3 i Annex 4, segons el Decret 176/2009 (ENAC demana RD 1367/2007).

33. 1ª Sessió de treball MESURAMENT I AVALUACIÓ DE LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA Si es considera d’interès es voldria donar continuïtat a aquestes Sessions de treball, amb una freqüència a determinar Hi ha previst que durant aquest any es porti a terme un exercici d’intercomparació

34. Gràcies per la vostra assistència Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Acústica Oficina d’Acreditació Direcció General de Qualitat Ambiental Departament de Territori i Sostenibilitat Maite Majó, maite.majo@gencat.cat Carles López, carles.lopez@gencat.cat Eduard Puig, epuigs@gencat.cat Teia Vives, m.vives@gencat.cat