1 / 9

LA NARRATIVA I EL TEATRE DEL SEGLE XIX

LA NARRATIVA I EL TEATRE DEL SEGLE XIX. Romanticisme i Realisme Pàgs. 90-92 Pàgs. 120-122. Tendències. Romanticisme (malenconia, enyorança, subjectivitat): Novel·la històrica: Situa l’acció en moments reals de la història amb personatges històrics reals o imaginaris.

vesta
Download Presentation

LA NARRATIVA I EL TEATRE DEL SEGLE XIX

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. LA NARRATIVA I EL TEATRE DEL SEGLE XIX Romanticisme i Realisme Pàgs. 90-92 Pàgs. 120-122

  2. Tendències • Romanticisme (malenconia, enyorança, subjectivitat): • Novel·la històrica: Situa l’acció en moments reals de la història amb personatges històrics reals o imaginaris. • Realisme (Tracta de retratar objectivament ambients i personatges contemporanis als lectors): • Costumisme • Realisme • Naturalisme

  3. La narrativa romàntica : la novel·la històrica • Antecedents a Europa: - Walter Scott (Anglaterra) - Víctor Hugo (França) • La novel·la històrica a casa nostra - Primera manifestació: L’orfeneta de menargues d’Antoni Bofarull - La novel·la més important: Lo coronel d’Anjou de Francesc Pelai i Briz

  4. El costumisme • Finalitat: deixar constància d’una geografia i uns personatges típics en un moment determinat de la història • Era una defensa dels costums i les tradicions de sempre: industrialització versus vida rural  Quadre de costums - S’inicia en publicacions com El Mole i El Sueco - Retrata personatges típics de la vida quotidiana, com el botiguer, el forner, el sereno… - Evoluciona a una narrativa més culta, com la revista La Renaixença

  5. El realisme i el naturalisme Realisme: Tracta de reflectir, de la manera més objectiva possible, tots els aspectes de la vida.També hi ha una crítica social als canvis econòmics i socials de la industrialització. Determinisme: l’home no té llibertat ni voluntat pròpia per a canviar el destí, perquè ja està decidit quan naix pel medi social i natural on viu i per l’herència genètica. • Escriptors a Europa: Balzac, Sthendal i Flaubert. Zola per al determinisme • En la nostra literatura: Narcís Oller

  6. Narcís Oller • Estudià dret i fou un lector apassionat • Va escriure: novel·les, quadres de costums, teatre, contes. També va traduir autors com Tolstoi, Flaubert i Dumas. • Obres destacades: • L’escanyapobres: Obra naturalista que tracta sobre l’avarícia portada a l’extrem. • La febre d’or: novel·la de costums que retrata la vida de Barcelona en el pas a la industrialització de ciutat. • La bogeria: Novel·la naturalista que tracta la demència des de diferents punts de vista i aborda el tema del determinisme.

  7. Tendències teatrals • Teatre culte (llengua culta): • Teatre romàntic • Teatre realista Autor principal: Àngel Guimerà • Teatre popular (la llengua reprodueix la vida quotidiana): • Sainet: Peça curta (un acte) de caràcter burlesc i humorístic Autor prinicipal: Eduard Escalante

  8. Àngel Guimerà • Començà escrivint poemes dins del corrent romàntic. S’inicia com a autor teatral als 34 anys. Té dues etapes: • Primera etapa  Obres romàntiques com Mar i cel • Segona etapa  Obres realistes com Terra baixa • Les peces posteriors a 1900 no presenten tant interés

  9. Eduard Escalante • Es dedica primer a escriure per a periòdics però triomfarà amb els sainets • El seu teatre reflecteix les classes populars de la ciutat de València en la segona meitat del XIX. Apareixen sempre tipus de personatges com: El xic guapo, el vell verd, la xica presumida, l’avar.

More Related