Tema 3 liberalisme i nacionalisme en el segle xix
This presentation is the property of its rightful owner.
Sponsored Links
1 / 19

TEMA 3.- LIBERALISME I NACIONALISME EN EL SEGLE XIX. PowerPoint PPT Presentation


  • 98 Views
  • Uploaded on
  • Presentation posted in: General

TEMA 3.- LIBERALISME I NACIONALISME EN EL SEGLE XIX. Història del Món Contemporani 1r de Batxillerat. TEMA 3.- LIBERALISME I NACIONALISME AL SEGLE XIX. 1.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-99). 2.- RESTAURACIÓ I REVOLUCIÓ LIBERAL. 3.- LA CONSTRUCCIÓ DELS ESTATS NACIONALS.

Download Presentation

TEMA 3.- LIBERALISME I NACIONALISME EN EL SEGLE XIX.

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Presentation Transcript


Tema 3 liberalisme i nacionalisme en el segle xix

TEMA 3.- LIBERALISME I NACIONALISME EN EL SEGLE XIX.

Història del Món Contemporani

1r de Batxillerat


Tema 3 liberalisme i nacionalisme al segle xix

TEMA 3.- LIBERALISME I NACIONALISME AL SEGLE XIX.

  • 1.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-99).

  • 2.- RESTAURACIÓ I REVOLUCIÓ LIBERAL.

  • 3.- LA CONSTRUCCIÓ DELS ESTATS NACIONALS.

  • 4.- LIBERALISME I NACIONALISME FORA D’EUROPA.


1 la revoluci francesa

1.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA.

Política: de l’absolutisme al liberalisme.

1.0.- Introducció: gran

importància

Social: de súbdits a ciutadans.

Cultural: noves formes de pensar.

Influència en tot el món.

1.1.- Causes de la Revolució Francesa.

1.2.- La conjuntura revolucionària (1786-89).

1.3.- Ruptura revolucionària burgesa i procés constituent (1789-91).

1.4.- El procés revolucionari (1792-95).

1.5.- El Directori (1795-99).

1.6.- Napoleó al govern (1799-1815).

1.7.- Conseqüències de la Revolució Francesa.


1 1 causes de la r f i econ miques

1.1.- Causes de la R.F. (I): econòmiques.

Pobresa del camperolat i les

classes populars urbanes

Males collites i

pujada del preu del pa

La revolució com a única

eixida per canviar-ho tot

+

=

Burgesia

enriquida

Els privilegiats li neguen a la burgesia

el poder polític i els privilegis

Sols una revolució li pot donar el

poder polític i social

+

=

Successió de males collites

(1780, -88, -89, -90)

Manca de blat

(crisi de subsistència)

Forta pujada

del pa

Fam

El rei permet l’entrada de

teixits anglesos a canvi de

préstecs (1786)

Els artesans francesos

no poden competir

Culpen

al rei

Participaran

a la R.F.

“Havien rebut (els burgesos), en general, una educació que els era més necessària

que als gentilhomes, els quals, per naixement i per riquesa, obtenien els primers

llocs de l’Estat sense mèrit i sense talent, mentre que altres estaven destinats

a romandre en les ocupacions subalternes de l’exèrcit (...).

Així, a París i a les grans ciutats, la burgesia era superior en riqueses, en talent

i en mèrit personal. Tenien a les ciutats de províncies la mateix superioritat sobre

la noblesa rural, i sentien aquesta superioritat, encara que en totes parts era

humiliada.”

Marquès de Bouillé (1739-1800): Memòries sobre la Revolució Francesa.


1 1 causes de la r f ii socials

1.1.- Causes de la R.F. (II): socials.

Diferències legals entre privilegiats i no privilegiats: els no privilegiats mantenen als

privilegiats amb les seues rendes (camperols) i paguen impostos.

La burgesia s’enriqueix, però continua sent no privilegiada i no pot accedir al poder

polític, malgrat tindre el poder econòmic.

Presa de consciència per part dels no

privilegiats de la seua injusta situació

Demanda

de canvis

Els privilegiats

es neguen

Revolució

“Els impostos senyorials eren els més durs i els més impopulars.

el règim feudal pesava sobre totes les terres i comportava la

percepció de drets (...). Els drets pròpiament senyorials eren els

drets de caça; pesca; coloms; peatges; mercats; treballs principals

al servei del senyor; moldre al molí del senyor; (...) el senyor

conservava la propietat directa de les terres que conreaven els

camperols, per les quals pagaven rèdits anuals de les collites

(rendes i censos en diners o part de la collita). Aquest règim

variava d’intensitat segons les regions (...). Per apreciar el seu

nivell cal tindre en compte, no sols els mateixos impostos, sinó

també les vexacions i abusos als quals donava lloc.”

Soboul, Albert: La Revolució Francesa (1981).

“Perquè sou un gran senyor, vos creieu un gran geni. Noblesa,

fortuna, rang, posició, tot això és el que us fa ser tan arrogant.

Però, què heu fet per a merèixer eixes fortunes? Us heu pres

la molèstia de nàixer, però res més. Per altra banda, sou un home

bastant ordinari. En quant a mi, Déu meu, perdut entre l’obscura

multitud, he hagut d’utilitzar de més ciència i expedients tan sols

per a subsistir dels que s’han utilitzat en els últims cent anys per

a governar Espanya. M’esforce per seguir una carrera honorable

i a totes les parts em veig rebutjat. Aprenc la química, la farmàcia,

la cirurgia, i tota la influència d’un gran senyor és prou per a

posar-me a la mà una llanceta de veterinari.”

Beaumarchais: Les Bodes de Fígaro (1874).


1 1 causes de la r f iii pol tiques

1.1.- Causes de la R.F. (III): polítiques.

Mala administració i pèssima recaptació

d’impostos (corrupció i mala organització)

Molts dels diners recaptats no

arriben al govern del rei

Monarquia absoluta que no vol deixar ni compartir

el poder davant la demanda de canvis (Lluís XVI)

Convocatòria de Corts estamentals per part de

Lluís XVI per intentar parar la crisi

Es vota per

estament

Protestes del

Tercer Estat

“És sols en la meua persona on resideix el poder sobirà, basat en l’esperit

de consell, justícia i raó. És a mi a qui deuen els seus cortesans la seua

existència i la seua autoritat. La plenitud de la seua autoritat que ells no

exerceixen més que en el meu nom resideix sempre en mi i no pot

tornar-se mai en contra meua. Sols a mi pertany el poder legislatiu, sense

dependència i sense divisió. És per la meua autoritat que els oficials de

la meua Cort procedeixen no a la formació, sinó al registre, a la publicació

i a l’execució de la llei. L’ordre públic emana de mi, i els drets i els

interessos de la Nació, dels que es sol parlar de manera separada des del

monarca, estan units necessàriament al meu i no descansen més que en les

meues mans.”

Discurs de Lluís XV al Parlament de París (3 de març de 1766).


1 1 causes de la r f iv ideol giques

1.1.- Causes de la R.F. (IV): ideològiques.

Igualtat legal

Fi dels privilegis i

la societat estamental

Crítiques dels il·lustrats

a l’absolutisme, demanant:

Declaració de Drets

Fi de la monarquia

absoluta

Divisió de poders

Les idees il·lustrades de llibertat, igualtat, fraternitat, felicitat, govern representatiu,...

es difonen per tota França en vespres de la Revolució

1. Tots els homes són, per naturalesa, igualment lliures i

independents, i posseeixen certs drets inherents a la seua persona.

2. Tot el poder resideix en el poble i, per consegüent, deriva d’ell;

els magistrats són els seus delegats i servents, i en qualsevol

ocasió són responsables davant d’aquell.

5. Els poders legislatiu i executiu de l’Estat han de separar-se i

distingir-se del judicial.

6. Les eleccions dels membres que actuen com a representants del

poble han de ser lliures. Tots els homes que tinguen evidència

suficient de l’interés comú tenen dret al sufragi, i no se’ls poden

imposar impostos o expropiar la seua propietat sense el seu

consentiment o el dels seus representants així elegits.

Declaració de Drets de Virgínia (1776)

Influència de la Independència dels EUA

Declaració de Drets

(igualtat legal)

Model liberal de

Constitució


1 1 causes de la r f v financeres

1.1.- Causes de la R.F (V): financeres.

Excessives despeses (ajuda en la guerra als independentistes americans)

Bancarrota de la Hisenda Reial

Lluís XVI es veu obligat a convocar Corts (Estats Generals) per aconseguir diners

Nos necessitem el concurs dels nostres fidels súbdits per a que ens ajuden a superar les

dificultats que Nos trobem relatives a l’estat de les nostres finances, i per a establir,

d’acord amb els nostres desitjos, un ordre constant i invariable en tots els aspectes del

govern que tenen a veure amb la felicitat dels nostres súbdits i amb la prosperitat del

nostre regne. Aquestes importants raons ens han determinat a convocar l’Assemblea

dels Estats Generals de totes les províncies, tant per a que ens aconsellen i ens

assisteisquen en tots els assumptes que siguen exposats davant Nos, com per a fer-mos

saber els desitjos i queixes dels nostres súbdits, de forma que per una mútua confiança

i amor recíproc, s’aporte el més prompte possible un remei eficaç als mals de l’Estat,

que els abusos de tot tipus siguen reformats i previnguts per bones i fermes disposicions

que asseguren la felicitat pública i que ens aporten a Nos particularment la calma i la

tranquil·litat de la que Nos hem mancat des de fa llarg temps.

Convocatòria dels Estats General, Lluís XVI a Versalles el 14 de gener del 1789.


1 2 la conjuntura revolucion ria

“Nosaltres declarem que mai consentirem que s’extingeisquen els drets que

han caracteritzat fins a hui l’orde nobiliari i que hem rebut dels nostres

avantpassats. Recomenenm als nostres diputats oposar-se a tot el que puga

atemptar contra les nostres propietats útils i honorífiques.”

Quadern de queixes de la noblesa de Montargis (maig del 1789).

Art. 1.- Declarem tindre l’honor d’exposar a Sa Majestat que els pobles

bretons, tant de les ciutats com del camp, són tractats com a esclaus pels

nobles i membres de l’alt clergat. Forcen al Tercer Estat a moldre i coure en

els seus molins i forns banals, per a ser robats per empleats infames que

malgasten el nostre blat i ens roben impunement. (...) Que ens siga permès

d’ara endavant moure i coure en els molins i forns dles senyors que ens

agraden més i que no hi haja ja esclaus a Bretanya sobre aquest assumpte i

que cadascú siga lliure.

Art. 13.- Que en endavant es triarà als dotze representants de la comunitat

de Pont-L’Abbé de la següent manera: quatre d’entre els burgesos, quatre

d’entre els més notables artesans i quatre d’entre els més nobles llauradors;

i que tots els càrrecs municipals siguen tant per a llauradors i artesans com

per als burgesos. Doncs és indigne i injust privar a honestos ciutadans dels

càrrecs municipals de la seua parròquia, com ho venen fent els burgesos de

Pont- L’Abbé des de fa pocs anys.

Quadern de queixes dels llauradors de Pont-L’Abbé.

“Ací el pobre no té dret ni a encendre el foc en la seua llar per a posar-se a

l’abric del fred, si no el compra ben car al senyor per una contribució

descomptada dels seus mitjans de subsistència i dels de la seua família.

Aquest dret inhumà existeix en Broues baix el nom de dret de foc. Allí

l’agricultor no té ni tan sols el dret d’alimentar el seu ramat amb l’herba que

creix en el seu camp: si la toca, se’l denuncia i castiga amb una multa que

l’arruïna. L’exercici més legítim dels drets de la seua propietat està

subordinat a la voluntat arbitrària del senyor, que té la pretensió al dret

universal sobre totes les pastures del territori. S’han d’abolir tots els drets

dels senyors.”

Quadern de queixes de Marsella.

1.2.- La conjuntura revolucionària.

Bancarrota de la Hisenda (1787)

Pujada del

preu del pa

Males collites

de blat

+

El rei demana als privilegiats

que paguen impostos

Competència del

tèxtil anglès

Misèria i fam

dels camperols

=

Protestes d’artesans

i classes populars

a les ciutats

Els privilegiats es neguen

Dificultats per pagar

rendes i impostos

Lluís XVI convoca Estats Generals

Els camperols demanen

la fi del feudalisme

i la propietat

plena de les terres

El Tercer Estat

no accepta el

vot per estament

S’elaboren quaderns de queixes: atacs

als privilegiats i demandes d’igualtat

legal i sobirania popular.

Pàg. 41

Doc. 2


1 3 ruptura revolucion ria burgesa i proc s constituent 1789 91 i

1.3.- Ruptura revolucionària burgesa i procés constituent (1789-91) (I).

S’obrin els Estats

Generals (maig 1789)

El Tercer Estat demana

el vot per persona

Els privilegiats i el

rei es neguen

El Tercer Estat s’atorga la representativitat de la

Nació i es constitueix en Assemblea Nacional

El poble recolza els seus diputats

Presa de la

Bastilla

(14-VII-1789)

Violència contra els

senyors: GRAN POR

Exili de la noblesa


1 3 ruptura revolucion ria burgesa i proc s constituent 1789 91 ii

1.3.- Ruptura revolucionària burgesa i procés constituent (1789-91)(II).

Art. 1.- L’Assemblea Nacional suprimeix sencerament el

règim feudal i decreta que els drets i deures, tant feudals

com censals, els que els refereixen a la mà morta real o

personal i a la servitud personal i aquells que les represen-

ten, són abolits sense indemnització, i la resta declarats

redimibles, i que el preu i la forma de redempció seran

fixats per l’Assemblea Nacional.

Art. 4.- Totes les justícies senyorials són suprimides sense

indemnització.

Art. 5.- Els delmes de qualsevol tipus i els censos a què

donaren lloc baix qualsevol denominació amb què siguen

coneguts i percebuts (...) seran abolits.

Art. 7.- La venalitat dels oficis de la judicatura i de la

municipalitat queden suprimits des d’aquest instant. La

justícia serà gratuïta.

Art. 12.- En el futur no seran enviats a la Cort de Roma, a

la vicedelegació d’Avinyó, ni a la nunciatura de Llucerna,

cap diner per annates o per qualsevol altra causa que siga.

Decret d’abolició del règim feudal (4 d’agost del 1789).

TÍTOL III, art.1.- La sobirania és una, indivisible, inaliena-

ble i imprescriptible. Pertany a la Nació. Cap sector del

poble, cap ciutadà, pot atribuir-se el seu exercici.

CAPÍTOL II, SECCIÓ 1ª, art. 3.- A França cap autoritat és

superior a la de la llei. El Rei sols regna per ella, i sols en el

seu nom pot exigir obediència.

Fragment de la Constitució francesa del 1791.

PRINCIPALS LLEIS DE

L’ASSEMBLEA NACIONAL

Decret d’abolició del feudalisme

Declaració de Drets de

l’Home i el Ciutadà

Llibertat i

igualtat legal

Constitució Civil

del clergat

Separació

església-Estat

Constitució del 1791

Monarquia constitucional

Divisió de poders

Sufragi censatari

Drets i llibertats individuals

Impostos universals

Llibertat econòmica i mercat nacional

Desamortització dels béns eclesiàstics


1 3 ruptura revolucion ria burgesa i proc s constituent 1789 91 iii

1.3.- Ruptura revolucionària burgesa i procés constituent (1789-91) (III).

És l’intent dels privilegiats de derrotar als

revolucionaris per la força i tornar a l’Antic Règim.

Els nobles exiliats busquen ajuda exterior per

envair França i acabar amb la Revolució.

LA CONTRAREVOLUCIÓ

El rei intenta fugir a Àustria i posar-se al front dels

contrarevolucionaris, però és capturat a Varennes.

L’Assemblea pren mesures:

Confisca els béns dels nobles exiliats

Declara la guerra a Àustria (i Prússia)

Radicalització social dels més pobres:

Els camperols demanen la propietat

de les terres i deixar de pagar rendes.

Les masses urbanes reclamen

Democràcia i República.

Fi de la unitat revolucionària: els burgesos

volen frenar la revolució i els pobres anar

més enllà (igualtat, democràcia i república).


1 4 el proc s revolucionari 1792 95 i la insurrecci popular

1.4.- El procés revolucionari (1792-95) (I):la insurrecció popular.

Insurrecció popular de juny-agost de 1792

El poble assalta les Tulleries

Abolició de la monarquia → República

Convocatòria d’eleccions per sufragi uni-

versal masculí a la Convenció Nacional

Els partits polítics de la Convenció:

Girondins: republicans moderats de la

burgesia liberal (Brissot, Mirabeau)

Els problemes de la Convenció

Jacobins: republicans radicals populars

(Danton, Robespierre, Marat)

La Plana: entre els dos grups anteriors

Guerra

exterior

Revolta

popular

Perill de

contrarevolució

La Convenció derivarà en una dictadura

dels diferents governs.


1 4 el proc s revolucionari 1792 95 ii la convenci girondina set 92 juny 93

1.4.- El procés revolucionari (1792-95) (II):la Convenció girondina (set. 92 – juny 93).

Execució de Lluís XVI

La guerra s’amplia contra totes les potències europees

Problemes en

la guerra

Guerra civil interna (La Vendée):

absolutistes vs. revolucionaris.

Radicalització popular

(sans-culottes)

+

+

=

Caiguda dels girondins,

substituïts i executats pels

jacobins.

“Sol·licitem la mort del rei per gravar profunda-

ment als cors el menyspreu per la reialesa i om-

plir d’estupor a tots els partidaris del rei... No

hem de dictar cap sentència a favor o en contra

d’un home, sinó prendre una mesura de salut

pública... Dins d’una República, un rei destronat

sols val per a dues coses: una, torbar la tranqui-

litat de l’Estat i quebrantar la llibertat; altra, la

de servir de mitjà per afirmar a la vegada l’una

i l’altra...”

Intervenció de Robespierre en la Convenció.


1 4 el proc s revolucionari 1792 95 iii la convenci jacobina juny 93 juliol 94

1.4.- El procés revolucionari (1792-95) (III):la Convenció jacobina (juny 93 – juliol 94).

Detenció i execució de monàrquics,

contrarevolucionaris i líders girondins

Radicalització popular

(influència dels sans-culottes)

Constitució del 1793: sobirania popular, democràcia social i sufragi universal directe

Establiment d’un Comitè de Salut Pública per jutjar i executar

a tots els considerats com a enemics de la Revolució

EL TERROR

Victòries militars importants: els exèrcits

estrangers són expulsats i s’ocupa Bèlgica.

“S’ordena arrestar a aquells que per la seua conducta o les

seues relacions o els seus propòsits o els seus escrits s’hagen

mostrat partidaris de la tirania o del federalisme, i enemics de

la llibertat (...) i també als familiars dels emigrats, els funcio-

naris públics suspesos o destituïts per la Convenció Nacional

o els seus comissaris, i aquells a qui se’ls haja denegat el

certificat de civisme”

Llei de Sospitosos del 17 de setembre del 1793.

LLEI DE MÀXIMUM

“Art. 1.- Els productes (...) de primera necessitat i dels quals

s’ha cregut necessari fixar un preu són: la carn fresca, la

mantega, el peix salat, el pa, la cervesa, els ciris, el sucre,

l’oli, el vi, la sal, el ferro.

Art. 4.- Qualsevol persona que en compre o en venga (...) a un

preu més alt del que està fixat haurà de pagar una multa del

doble del valor fixar i serà inscrit a la llista de persones sospi-

toses i tractat com a tal (contrarevolucionari).”

Govern revolucionari dels jacobins (1793)

“Si el resort del govern popular en la pau és la virtut, el resort

del govern popular en la guerra és la revolució: és a la vegada

la virtut i el terror; la virtut, sense la qual el terror és funest;

el terror, sense el qual la virtut és impotent. El terror no és

altra cosa que la justícia ràpida, severa i inflexible; és, doncs,

una expressió de la virtut; és menys un principi particular que

una conseqüència del principi general de la democràcia apli-

cada a les més urgents necessitats de la Pàtria. (...) El govern

de la Revolució és el despotisme de la llibertat en la lluita

contra la tirania.”

Discurs de Robespierre en nom del Comitè de Salut Pública

a París el 18 de plujós de l’any II (5-II-1794).

Reformes socials: repartiment de terres entre

camperols, preus màxims, educació gratuïta,...

Política de descristianització: execució de

refractaris, religió de la raó, nou calendari,...

Descontent de

la burgesia

Dictadura

del Terror

Malestar dels

sans-culottes

Colp d’estat dels girondins i la Plana, execució

dels jacobins i tornada a una revolució burgesa.


1 4 el proc s revolucionari 1792 95 iv la convenci termidoriana juliol 94 set 95

1.4.- El procés revolucionari (1792-95) (IV):la Convenció termidoriana (juliol 94 – set. 95).

Amb el colp d’estat de Termidor la burgesia moderada torna al poder: fi revolució popular

Anul·len les mesures socials dels jacobins i executen els seus líders

Reprimeixen per la força les protestes del poble (jacobins i sans-culottes).

“Hem de ser governats pels millors: els millors són els més ins-

truïts, els més interessats en el manteniment de les lleis; ara

bé, amb moltes excepcions, no trobareu homes d’aquest tipus

més que entre aquells que, tenint una propietat, estan apegats

al país en què es troben, a les lleis que la protegeixen, a la

tranquil·litat que la conserva, i que deuen a eixa propietat i al

benestar que proporciona l’educació que els ha fet aptes per

discutir amb sagacitat i justícia els avantatges i els inconve-

nients de les lleis que determinen el destí de la seua pàtria.

L’home sense propietats, pel contrari, necessita un constant

esforç de virtut per interessar-se per un ordre que no li conser-

va res i per oposar-se als moviments que li ofereixen algunes

esperances.

(...) Un país governat pels propietaris està dins de l’ordre so-

cial; un país en què governen els no propietaris està en un es-

tat salvatge”

Discurs del diputat Boissy d’Anglas en la discussió del projec-

te de constitució (París, 1795).

Constitució del 1795

És una constitució burgesa (moderada)

Sufragi censatari

El poder executiu recau en un

Directori de cinc membres

El poder legislatiu el

comparteixen dues cambres


1 5 el directori 1795 99

1.5.- El Directori (1795-99).

Govern autoritari de la burgesia conservadora

Monàrquics absolutistes (exterior)

Reprimeixen per la força les

protestes de l’oposició

Radicals revolucionaris (interior):

revolta “comunista” de Babeuf.

L’exèrcit té cada vegada més poder

Colp d’estat del 18 de Brumari de

l’any VIII: Napoleó pren el poder


1 6 napole al govern 1799 1815

1.6.- Napoleó al govern (1799-1815).

Govern personalista i autoritari de Napoleó, amb una ideologia

burgesa moderada i un Estat sòlid i centralitzat

Consolat (1799-1804)

Dos períodes

Imperi (1804-1815)

Té el recolzament de la burgesia i els camperols mitjans i menuts

Reforma l’administració, promulga un Codi Civil

i desenvolupa el sistema educatiu.

Estén la R.F. per tota Europa amb les

seus victòries militars (Ulm,

Austerlitz, Bailén,...).

Art. 39.- El govern està confiat a tres cònsols nomenats per

deu anys, i indefinidament reelegibles. La Constitució no-

mena Primer Cònsol al ciutadà Bonapart (...)

Art. 40.- El Primer Cònsol té funcions i atribucions parti-

culars, en les quals serà momentàniament substituït, quan

hi haja lloc, per un dels seus col·legues.

Art. 41.- El Primer Cònsol promulga les lleis, nomena i re-

voca a la seua voluntat als membres del Consell d’Estat,

als ministres, als ambaixadors i a altres membres de les

administracions locals i als comissaris del govern entre els

tribunals. Nomena als jutges (...), sense poder revocar-los.

Art. 42.- En els altres actes de govern, el Segon i Tercer

Cònsol tenen veu consultiva.

Constitució de l’any VIII (aprovada el 13-XII-1799).

A partir de 1812 comencen les derrotes

militars a Rússia i Espanya.

La derrota a Waterloo i el Congrés

de Viena (1815) suposen la fi de la

R. F.: Restauració absolutista.


1 7 conseq ncies de la r f

1.7.- Conseqüències de la R.F.

Igualtat legal

Pas d’una societat estamental a una societat de classes

Llibertat

Els homes passen de ser súbdits a ser ciutadans

Triomfen idees liberals bàsiques: sobirania nacional i sistema representatiu (sufragi).

Laboratori dels sistemes polítics posteriors: monarquia constitucional,

república burgesa, república democràtica i social, autoritarisme personal.

És el germen de totes les ideologies contemporànies:

liberalisme, democràcia, republicanisme i socialisme.

Serà el model de revolució política per a totes les revolucions posteriors

Es deixa fora dels avanços polítics i socials a les dones

Continuen les diferències, ara per raons econòmiques:

la burgesia és la nova classe dominant

Els límits

dels canvis

Acabarà triomfant el sufragi censatari: la burgesia al poder

La Restauració acabarà amb la Revolució, però no amb les

seues idees, que triomfaran al llarg del segle XIX


  • Login