1 / 27

LA DICTADURA FRANQUISTA

LA DICTADURA FRANQUISTA. La construcció del règim (280) . 1.1.- La zona insurrecta: la creació d’un estat totalitari (280-281) 1.2.- Un règim dictatorial (300-302) 1.2.1.- Característiques del franquisme 1.2.2.- Els pilars del règim 1.2.3.- Els suports socials

Download Presentation

LA DICTADURA FRANQUISTA

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. LA DICTADURA FRANQUISTA

  2. La construcció del règim (280). 1.1.- La zona insurrecta: la creació d’un estat totalitari(280-281) 1.2.- Un règim dictatorial (300-302) 1.2.1.- Característiques del franquisme 1.2.2.- Els pilars del règim 1.2.3.- Els suports socials 2.- Una repressió institucionalitzada(303-305). 2.1.- Els instruments de la repressió. 2.2.- Confiscació de béns i depuracions 2.3.- La política franquista envers Catalunya 3.- Estructura del nou estat(310-311) 3.1.- Les lleis fonamentals 3.2.- La democràcia orgànica 4.- L’oposició: exili i resistència(317-319) La trajectòria de l’exili L’evolució de l’oposició El resorgiment de la conflictivitat social ETAPES DE LA DICTADURA PRIMERA ETAPA (1939-51). 306-08 Autarquia econòmica i aïllament internacional a) Política b) Economia SEGONA ETAPA (1951-59). 308-309 Obertura i transició a) Política b) Economia TERCERA ETAPA (1959-73). Modernització i desenvolupament econòmic a) Política (337-339) b) Economia (326-331) c) Creixement demogràfic i canvi social (334-336) CUARTA ETAPA (1973-1975). 342-343 Final del franquisme. Crisi econòmica i política a) La crisi política b) L’auge de l’antifranquisme d) La mort del dictador CONFLICTIVITAT SOCIAL I OPOSICIÓ POLÍTICA(P. 340-341)

  3. 1.- LA CONSTRUCCIÓ DEL RÈGIM(280)

  4. BASES DEL RÈGIM

  5. 1.1.- LA ZONA INSURRECTA: LA CREACIÓ D’UN ESTAT TOTALITARI (280-81). Franco, Caudillo d’Espanya • mort accidental general Sanjurjo (cap principal cop) • fracàs insurrecció (inici d’una Guerra Civil, canvi de plans) QÜESTIÓ DEL LIDERATGE Direcció militar Govern territori controlat insurrectes 1 JUNTA DE DEFENSA NACIONAL • Mola, Franco, Queipo de Llano... • PRESIDENT: Miguel Cabanellas (general més antic) • Prohibició de l’activitat de tots els partits polítics • Suspensió Constitució • Paralització reforma agrària No tenia atribucions militars Governava el territori ocupat

  6. PRIMERS MESOS GUERRA: • va guanyant adeptes • Consolida el seu lideratge dins l'exèrcit Hitler i Mussolini El reconeixen com a interlocutor per negociar 30/09 /36 CAP DEL “ALZAMIENTO” (militars) SALAMANCA Quarter general FRANCO • 01/10/36 • CAP DE L’ESTAT • “GENERALISIMO” DELS EXÈRCITS 2 JUNTA TÉCNICA OCTUBRE 1936 COMANDAMENT MILITAR I ADMINISTRATIU ÚNIC (indiscutit) Poca cohesió política ESTRATÈGIA ALLARGAMENT DE LA GUERRA Imposar-se a totes les forces que donen suport a l’aixecament Consolidar el lideratge militar DECRET D’UNIFICACIÓ : FALANGISTES+CARLINS FALANGE ESPAÑOLA TRADICIONALISTA Y DE LAS JONS

  7. JEFE NACIONAL Franco Partit únic FALANGE ESPAÑOLA TRADICIONALISTA Y DE LAS JONS Líder únic • UNIFORME: camisa blanca (Falange)+boina vermella (Carlins) • SALUTACIÓ FEIXISTA braç enlaire PROCÉS D’INSTITUCIONALITZACIÓ DEL NOU ESTAT FRANQUISTA • Culmina el gener de 1938desaparició JUNTA TÉCNICA • PRIMER GOVERN (zona nacional) • FRANCO: cap de l’Estat CAUDILLO DE ESPAÑA • Inspirat en el feixisme • Defensa model social conservador • Preeminència del catolicisme • Abolició legislació republicana • Restabliment pena de mort • Supressió llibertats religioses i de premsa. • Suspensió estatuts Catalunya i País Basc. 3 PRIMER GOVERN

  8. 1.2.- UN RÈGIM DICTATORIAL(300-302) 1.2.1.-Característiques del Franquisme • Estat legitimat per la Guerra Civil • Autoritarisme extrem • ESTAT: centralista i unitari • Abolició Estatuts • Es fomenta l’espanyolització de la població als territoris amb sentiments identitaris propis. • Visió uniformista d’Espanya • CABDILLISME • Franco “El Caudillo” de Espanya • Concentra tots els poders en la seva persona • És el cap de l’Estat i president del govern durant molts anys. • Generalíssim de tots els exèrcits • Cap nacional de Falange. • TOTALITARISME • Neix com una dictadura inspirada en el model feixista italià i alemany • Supressió constitució 1931, eliminació garanties individuals i col·lectives • Es clausura el parlament • Prohibició partits polítics i sindicats • Només un partit i un sindicat únics REPRESSIÓ constant i planificada de l’oposició CONTROL MITJANS DE COMUNICACIÓ sotmesos a una rígida CENSURA Aparell de PROPAGANDA

  9. Fundamentos políticos de la dictadura franquista Franco controló todos los poderes, legislativo, judicial y ejecutivo. No había constitución Había Leyes Fundamentales Había un único sindicato el “sindicato vertical” Había un partido único “Falange” o Movimiento Nacional

  10. 1.2.2- Els pilars del règim ESGLÉSIA CATÒLICA EXÈRCIT PARTIT ÚNIC • Paper destacat en la LEGITIMACIÓ I CONSTRUCCIÓ DEL RÈGIM • Estat confessional catòlic • Guerra Civil “croada”: per la persecució religiosa ala zona republicana durant la guerra. APOLOGIA del franquisme. • Finançament molt generós • Control gairebé total del sistema educatiu • Predomini de la moral i dels valors catòlics sobre la població. • El suport més destacat • Participa activament en el poder • ministres • governadors civils • FET Y DE LAS JONS • Facilita la BASE IDEOLÒGICA • Controla mitjans de comunicació • Subministra càrrecs a l’administració PER CREAR LES BASES DEL “MOVIMIENTO” • Part església catalana i basca no participa. • persecució catòlics nacionalistes bascos i catalans ORGANITZACIONS DE MASSES FRENTE DE JUVENTUDES SINDICATO ESPAÑOL UNIVERSITARIO CENTRAL NACIONAL SINDICALISTA SECCIÓN FEMENINA Formació i adoctrinament del jovent Formació cristiana i nacionalsindicalista destinada a la dona Instrument control polític universitaris Organització de patrons+treballadors

  11. 1.2.3- Els suports socials ELITS ECONÒMIQUES I SOCIALS Recuperen el poder econòmic social i polític perdut durant la República SUPORT PASSIVITAT PROPIETARIS AGRÍCOLES PETITS I MITJANS Centre i nord d’Espanya • CLASSES MITJANES • Sector social desconcertat • Durant la guerra, es van veure desbordats per la revolució social • Malgrat el rebuig ideològic i polític en sectors de tradició demòcrata, el trauma va convertir-la en PASSIVA I APOLÍTICA SECTORS POPULARS Una bona part es considera perdedora REBUIG REPRESSIÓ, CONTROL POLICIAL, POR, MISÈRIA, AFANY DE SUPERVIVÈNCIA. SILENCI.

  12. 2.- UNA REPRESSIÓ INSTITUCIONALITZADA(303-305)

  13. Una repressió sistemàtica(281) REPRESSIÓ ZONA FRANQUISTA • ESTAT FRANQUISTA • Directrius fixades, des d’un principi, pels dirigents insurrecció • Eliminació vençuts (primer als territoris ocupats per les forces franquistes) • Execució de tots els polítics republicans i militars no insurrectes • Caracter sistemàtic,planificat. • Duta a terme per l’exèrcit, els falangistes i les autoritats. Amb una sospita n’hi havia prou. • Venjança i impedir l’oposició. VIOLÈNCIA EXTREMA Espanyols als camps NAZIS PRESONS TERROR ASSASSINAT GARCÍA LORCA Milers de persones en foses comunes no identificades OCUPACIÓ BADAJOZ: 12.000 afusellats sense judici

  14. RECORD GUERRA CIVIL VIOLÈNCIA, INSEGURETAT, PENÚRIA BENS MOLT PREUATS PAU I TRANQUIL·LITAT PREU MOLT ALT 2.1.- ELS INSTRUMENTS DE LA REPRESSIÓ (p. 303-304) FORTA REPRESSIÓ La Guerra civil no comporta la fi de la violència • El franquisme no va mostrar mai cap interès per buscar la reconciliació amb els vençuts. • Objectiu: destruir o sotmetre qui no pensi com ells. INSTITUCIONALITZACIÓ DE LA REPRESSIÓ ENEMICS • Republicans, socialistes, comunistes, maçons, catalanistes... • Idea de conspiració “contubernio judeo masónico internacional....”

  15. Les fosses del silenci

  16. INSTITUCIONS LLEIS 1)Fins 1963 serà L’EXÈRCIT el braç executor de la política repressiva. CONSELLS DE GUERRA (indefensió total acusats) Llei de responsabilitats polítiques (1939)regirà la depuració de les persones que havien col·laborat d’alguna manera amb la República. Llei de repressió del comunisme i de la maçoneria (1940)s'iniciava expedient als acusats de “defensar idees contràries a la religió, la pàtria i les seves institucions fonamentals”. CATALUNYA: entre 1939-45, es jutgen unes 40.000 persones. Executades 4.000 persones (molts van poder fugir per la proximitat de la frontera) ESPANYA: 150.000 execucions (50.000 a la postguerra) General Batet Lluís Companys 2) 1963TRIBUNAL D’ORDRE PÚBLIC (TOP) Jurisdicció civil especial per als delictes polítics. Enllaç 1 Enllaç 2

  17. PRESONS CAMPS DE CONCENTRACIÓ Batallons de treballadors • 1940-280.000 presos (23.300 dones) • Presó model de Barcelona (capacitat 1.000 persones, presos 1939 13.000) • ALTA MORTALITAT SATURACIÓ • Obres de reconstrucció. • Treballs forçats MAPA PÀG. 304

  18. 2.2.-CONFISCACIÓ DE BÉNS I DEPURACIONS (p. 304) I.-PROCÉS DE CONFISCACIÓ I ESPOLI DEL PATRIMONI DELS VENÇUTS Polítics republicans Partits Sindicats Associacions exiliats Províncies Barcelona i Lleida: més de 14.000 persones afectades passen a engrandir el patrimoni de les INSTITUCIONS DEL RÈGIM II.-DEPURACIONS AL MÓN LABORAL FUNCIONARIS SECTOR PRIVAT • LLEI 1939 • Només conserven la feina els funcionaris clarament adherits al MOVIMIENTO NACIONAL Moltes pressions perquè els “desafectes” perdessin la feina. Acomiadament obligatori de tots els exiliats i detinguts (acusació abandonament lloc de treball), militants de partits i organitzacions d’esquerres) COL·LEGIS PROFESSIONALS (advocats, metges...). Són donats de baixa automàticament tots els processats i exiliats. Cós de mestres: depuració especialment dura. Catalunya 1/3 part: apartats definitivament, sancionats (suspensió temporal de sou i feina), trasllats forçosos.

  19. 2.3.-LA POLÍTICA FRANQUISTA ENVERS CATALUNYA (p. 305) Catalunya País Basc Galícia Sentiment identitari Segons el franquisme: ataca el principi d’unitat d’Espanya • PROHIBICIÓ I PERSECUCIÓ • Manifestacions lingüístiques i culturals no castellanes. • Es veu com • a actituds nacionalistes contràries a Espanya • Manifestacions del “separatisme” català 05/04/1935 ABOLICIÓ ESTATUT, FINAL AUTOGOVERN (zona franquista) Imposició d’un règim centralista i uniformista “Catalunya española” (extirpació del catalanisme) • GENOCIDI CULTURAL • Prohibició de símbols identitaris de Catalunya • Nova retolació dels carrers • Eliminació de monuments públics • Prohibició de la llengua catalana en la vida i els espais públics, l’escola, els mitjans de comunicació i la vida econòmica i social (multes i sancions) • S’impedeix l’edició de llibres, periòdics, revistes, representacions teatrals, espectacles públics i, fins i tot, esglésies. • CLANDESTINITAT: institucions catalanes culturals: Institut Estudis Catalans, etc. • IMPOSICIÓ DEL CASTELLÀ com a única llengua oficial i de cultura • Actitud de resistència de molts catalans. • Amb el temps, es tolera un ús restringit i limitat del català

  20. 3.- ESTRUCTURA DEL NOU ESTAT(310-311)

  21. 3.1.- Les Lleis fonamentals (p. 310) • Lleis polítiques bàsiques que organizaven jurídicament l’estat franquista. • Procés llarg (comença durant la Guerra Civil i conclou el 1966 amb la Ley Orgánica del Estado. FUERO DEL TRABAJO (1938) • Regulava les relacions laborals • Establia els principis del nacionalsindicalisme FUERO DE LOS ESPAÑOLES (1945) • Un cop finalitzada la II Guerra Mundial es va voler fer un “rentat de cara” per congraciar-se amb els aliats (vencedors II Guerra Mundial) • pretenia aparentar que a l’Espanya de Franco també els ciutadans gaudien d’unes certes llibertats polítiques LLEI CONSTITUTIVA DE LES CORTS • crea les corts com a òrgan legislador supeditat a la funció sancionadora del “caudillo” LLEI DEL REFERENDUM NACIONAL • el cap de l’Estat podia sotmetre a consulta popular les qüestions que considerés oportunes LLEI DE SUCCESSIÓ • Establia que Espanya era un regne i preveia la monarquia com a successora del franquisme. LLEI DE “PRINCIPIOS DEL MOVIMIENTO” • actualitzava els principis directius de l’Estat • “Movimiento Nacional” partit únic. Tots els càrrecs ho eren. • Tots els funcionaris públics estaven obligats a jurar-los.

  22. 3.2.- La democràcia orgànica (p. 310-11) Rebuig del sistema democràtic basat en la voluntat popular i en el sufragi MODEL: estat corporativista italià. L’estat s’estructura a partir de tres unitats bàsiques: família, municipi i sindicat. El règim es considera superior als partits DEMOCRÀCIA ORGÀNICA (no és una democràcia)

  23. Estricte control social a) MUNICIPI: dualitat poder civil/militar Governadors civils (caps provincials del “movimiento” Governadors militars CAPITANIES GENERALS Alcaldes (caps locals del “movimiento”) b) Món laboral L’ESTAT • Controla fèrriament la classe obrera • Dicta les condicions laborals (salaris, durada jornada laboral, vacances, permisos..) • No hi ha negociacions col·lectives • Vagues prohibides • Condicions de treball extremes, salaris baixos, beneficis empresarials elevats. • 1954-enllaços sindicals (elecció directa) Sindicats verticals Organización Sindical Española (OSE) . Controlat per un Secretari general amb rang de ministre. Inspirat en la itàlia feixista (empresaris+treballadors) Estructurats per branques

  24. ETAPES DE LA DICTADURA FRANQUISTA

More Related