EL DIFTONG I LA DIÈRESI

1. EL DIFTONG I LA DIÈRESI

2. ÍNDEX • Introducció • El Diftong: Definició i tipus • El hiat • El triftong • Exemples • La dièresi • Estalvi de la dièresi • Exemples

3. 1. INTRODUCCIÓ Quan separem les síl·labes d’una paraula hem de parar una atenció especial a aquells casos en què apareixen dues vocals en contacte. En aquests casos es poden pronunciar les dues vocals en un mateix cop de veu (diftong) o en dos (hiat): ai – re (ai, diftong) a – e – ro – port (la a i la e no fan diftong) Conèixer els diftongs és important per poder accentuar correctament, ja que si ens equivoquem a l’hora de determinar les síl·labes d’una paraula apliquem les normes d’accentuació erròniament. Per exemple: À – vi – a: La paraula àvia s’accentua perquè és esdrúixola (la i i la a no formen diftong)

4. No totes les vocals permeten formar diftongs. Llegeix i observa les paraules següents: totes tenen diftong. Quines vocals són necessàries per formar un diftong? Intenta deduir-ho. peu, aigua, peix, cuina, pau, riu, nou, freqüent, tou, duu, nau, feu • En un diftong una de les vocals (o les dues) és una i o bé una u.

5. 1. EL DIFTONG • DEFINICIÓ: Dues vocals pronunciades en un sol cop de veu • El diftong: • Diftong decreixent: 1. Vocal forta + vocal dèbil  Ai, ei, oi, au, eu ou (ai-re) 2. Vocal dèbil + vocal dèbil  ui, iu, uu (riu) • Diftong creixent: • Grups Gu: gua, güe, güi, guo (pin-güí) • Grups Qu: qua, qüe, qüi, quo (quo-ta) Dèbils: i, u Fortes: a, e, o

6. 3. i+ vocal (a l'inici de paraula) iogurt, iode, hiena, ioga.. 4.i, u entre vocals noia, deia, veuen... Atenció! No sempre que tenim una i seguida d’una a, e, o es forma un diftong creixent. Només quan aquesta i és a l’inici de paraula o bé es troba entre vocals. Exemple:Són a la mateixa síl·laba, tenen diftong: io-de, io-gurt, fe-ia, no-ia, hie-na...No tenen diftong, són síl·labes diferents: di-a, his-tò-ri-a, re-li-gi-ó… Recorda: A l’hora d’encerclar un diftong, només s’encerclen les vocals!

7. 2. HIAT • Definició: Dues vocals juntes pronunciades en síl·labes diferents • Vocal dèbil + vocal forta: ia, ie, io, ua, ue, uo (cu-a, Ma-ri-a) • Forta + forta: ae, ao, ea, eo, oa, oe (bo-a)

8. 3. EL TRIFTONG • Definició: Tres vocals pronunciades en un sol cop de veu. (Poc habitual) • Diftong creixent + vocal decreixent (uai): guai PA-RA-GUAI

9. 4. EXEMPLE • Empaitar em-pai-tar (Decreixent) • Quotidià quo-ti-di-à (creixent – hiat) • Història his-tò-ri-a (hiat) • Peuet pe-uet (creixent) • Joies jo-ies (creixent) • Aquari a-qua-ri (creixent) • Guaitar guai-tar (triftong)

10. 5. LA DIÈRESI • Per indicar que sona la U en els grups qüe, qüi, güe, güi: Llen-gües 2. Per trencar el diftong: Pe-üc, can-vi-ï, a-gra-ï-a

11. Si dues ii van seguides sempre porta dièresi la segona. Exemple: Canviï, estudiïn Sempre porten dièresi les paraules que no tenen la tònica al diftong, perquè sinó es posa l’accent.

12. 7. ESTALVI DE LA DIÈRESI • Formes verbals acabades en vocal + IR (tercera conjugació): 1. Gerundi (agraint) 2. infinitiu (agrair) 3. condicional (agrairia) 4. futur (agrairé) • Sufixos llatins: -us, -um (Màrius) • Sufixos: –ista, -isme (egoisme) Excepció  proïsme • Si podem posar accent: agraírem • Prefixos: a-, anti-, co-, contra-, re-, semi-: reiventar, coincidir Excepció  Reüll i formes del verb Reeixir.

13. Fixa-t’hi: Els verbs amoïnar i aïllar  Porten dièresi perquè pertany al seu lexema.

14. 8. EXEMPLES • Conduires Conduires (condicional) • Egoisme Egoisme (sufix –isme) • Traidor Traïdor (trencar dift. i no accent) • Reunir Reunir (prefix re-) • Harmonium Harmònium (sufix –um) • Agrait Agraït (trencar diftong) • Envii Enviï (trencar diftong) • Conduissis Conduïssis (trencar dift. i no accent) • Agraiem Agraíem (plana en -m) • Paisos Països (trencar dift. i no accent)