Download
1 / 14
140 likes | 271 Views
ètica de la professió. Disseny. conceptes b àsics. sessi ó 2. ètica i moral: una relació teoria-praxi. l’ ètica és teòrica, és una reflexió que es fa sobre la moral . la moral és pràctica (però són inseparables).
E N D
ètica de la professió Disseny
conceptes bàsics sessió 2
ètica i moral: una relació teoria-praxi • l’ètica és teòrica, és una reflexió que es fa sobre la moral. la moral és pràctica (però són inseparables). • l’ètica arrenca de la moral. el punt de partida de l’ètica és el coneixement dels fets relatius a les normes de conducta, a les normes polítiques i jurídiques, etcètera, per a procedir en un segon moment a criticar-les i reformular-les d’acord amb criteris, fonamentats racionalment, per tal que, una vegada sotmesos a crítica, ens serveixin per reajustar la nostra vida d’acord amb el bé.
passos de l’ètica en el procés del coneixement • estudi i reconeixement del món moral (de vegades anomenada ètica normativa) • examencrític de les normes i valors existents d’acord amb principis raonats • reflexió sobre el vocabulari (metaètica) • reflexió sobre els valors, les normes i les finalitats (ètiques axiològica, deontològica i teleològica, respectivament) • reflexió sobre les conseqüències de l’acció (ètica pràctica o aplicada) • acceptació o rebuig de les teories (elaboració de codis deontològics, ètica aplicada, etc.)
relació teoria (ètica) ipràctica (acte moral) • la moral és el punt de partida i d’arribada de l’ètica • la filosofia és inseparable de l’acció • partim de la vida quotidiana, ens fem la pregunta del per què i un cop aclarits tornem a la vida quotidiana. • ètica és l’element crític de la pràxi moral • sovint prenem primer la decisió i després busquem la raó que justifica la decisió. • una persona que vulgui aprendre ètica sense actuar moralment fracasarà
l’acte moral • la moral és vital. per això canvia. és dinàmica. • la vida, el món, les persones no sóm “perfectes”: • tots hem estat alguna vegada egoïstes, dolents, picardiossos, malfiats, interessats. • la moral que es pretén fixar en lleis, ja no és moral. • la persona bona no necessita teories, actua moralment. no li calen imperatius categòrics, ni regles, normes o codis deontològics. • la moral es transmet per educació. • la moral és sempre descriptiva: ens explica què passa a les societats. dóna consells. ens vol fer savis. • la moral no es perd, sinó que es transforma. Els codis poden ser els d’una moral o d’un grup social diferents. • tothom realitza actes morals quotidianament.
la moral enfront de l’ètica • moral: • moltes vegades el que és moral es caracteritza perquè ens sembla “natural”. • sovint no sabem si una cosa és o no moral, però sempre sabem quan és del tot immoral: quan està en contradicció amb els drets humans. • pren ben sovint forma de protesta. és una forma de dir: “no hi ha dret” • ens explica què passa. • dóna consells. • ens vol fer savis. • l’ètica: • ens explica què hauria de passar en el supòsit que ens comportéssim racionalment: l’haver de ser. per això es diu que el llenguatge de l’ètica és imperatiu. • tendeix a expressar exigències (o exposar desigs) encaminades a assolir el Bé (la vida bona). • ens vol fer justos i dir-nos què és allò que necessàriament ens cal.
moral social prelingüística descriptiva (“he fet”) (imperativa hipotètica) històrica-vital emotiva (“indignació”) factual (“immediata”) canviant, depenent de les circurmstàncies pràctica (“té motius”) ètica individual, però també social lingüística (conscient del llenguatge) imperativa categòrica (“cal fer”) racional objectiva (“comprensió”) conceptual (“de segon nivell”) amb aspiració a la perennitat teòrica (“té raons”) la moral enfront de l’ètica
el problema del relativisme el relativisme ètic consisteix en l’afirmació d’aquestes proposicions: • “correcte” significa 'correcte per a una societat històrica concreta'. • una cosa és correcta perquè en una societat històrica concreta funciona. • en conseqüència la moral vàlida per a una societat no ens és útil per a jutjar-ne una altra i no hi hem d’interferir. • totes les morals valen per igual.
relativista moral tot és relatiu (“tantsemenfot”) tots dos, jo i l’altre, podem tenir raó al mateix temps si s’ha fet sempre deu ser bo (tradició) creu que totes les cultures tenen raó, per tant no cal dialogar tolerant moral és conscient dels propis valors però els considera revisables. creu que l’altre pot tenir raó creu que un mateix pot no tenir raó creu en el diàleg intercultural hem de distingir entre:relativisme moral o tolerància moral
principi de no contradicció • l’assumpció, dins la ciència, del principi de no contradicció és condició indispensable per poder formular lleis o fer ciència. • no pot ser que plogui i no plogui al mateix temps. • no pot ser que l’ablació de clítoris sigui bona i dolenta al mateix temps • en ètica el principi de no contradicció ens pot ajudar a saber què és moralment i què no és moralment acceptable.
subjectivisme:una forma de relativisme • defensa: • que cadascú té la seva pròpia ètica • que no hi ha criteris universals • tot és qüestió d’opinions
crítica al subjectivisme • raons contra el subjectivisme: • en ètica sí hi ha criteris. el criteri de caràcter més general és el de l’utilitarisme: la major felicitat per al major nombre. • no és cert que cadascú tingui la seva pròpia ètica. • no és cert que tot sigui qüestió d’opinions. si hi ha criteris vol dir que tenim eines per decidir què està be i què malament.
