1 / 7

OTZI, UN HOME DEL NEOLÍTIC

OTZI, UN HOME DEL NEOLÍTIC. Una mòmia misteriosa. Un descobriment estrany en una glacera El 1991, una parella alemanya va descobrir al Alps el cadàver momificat d’un home. Només en sobresortien del gel el cap i les espatlles.

tamma
Download Presentation

OTZI, UN HOME DEL NEOLÍTIC

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. OTZI, UN HOME DEL NEOLÍTIC

  2. Una mòmia misteriosa Un descobriment estrany en una glacera El 1991, una parella alemanya va descobrir al Alps el cadàver momificat d’un home. Només en sobresortien del gel el cap i les espatlles. Era el cos d’un alpinista que havia pres mal i que mai, fins aleshores, s’havia trobat? Era la hipòtesi més lògica: la neu i el gel el van tapar i així es va poder conservar aquell cos. Però no podia ser gaire antic, perquè cap cos ha estat més de 60 anys enterrat en una glacera. La policia va anar a desenterrar el cos i quan van trencar el gel amb una trepanadora van trobar, amb sorpresa, un objecte estrany: una destral que semblava molt antiga. I si el cos tenia més d’un segle, o potser més i tot ? El misteri anava creixent a mesura que apareixien nous objectes al costat del cos: un punyal, un arc, un cistell, fenc i restes de pell d’animal. Curiosament, ningú no va informar cap paleontòleg del descobriment. Fins que un especialista en prehistòria va llegir la notícia al diari i va demanar que portessin el cos a un laboratori perquè l’estudiessin. Els investigadors van agafar mostres de la pell i el van datar seguint el mètode del “carboni 14”. I van descobrir que el cos d’aquell home, que van anomenar OTZI, tenia més de 5000 anys!

  3. Com era Otziquan el van trobar?

  4. Un home del Neolític arc Gorra de pell d’ós Capa impermeable d’herba trenada Abric de retalls de cuir Punyal de sílex en una funda d’herba Fletxes en un buirac Bossa petita per posar-hi aranyons, pedres per fer foc i puntes de fletxa Alforja amb un oercutor de banya de cèrvol i cordes per fer paranys de caça Destral de teix amb fulla de coure Polaines de pell de cérvol Calçat de pell farcit de palla

  5. Com eren els europeus del Neolític? Un muntanyès anomenat Otzi Com que el van trobar a la glacera anomenada Otzal, li van posar Otzi. Tot estudiant els objectes que l’envoltaven, els científics van mirar de reconstruir la seva aventura. Sens dubte, Otzi va viure en un poble de muntanya fa uns 5300 anys. Les radiografies del cos mostren que tenia dues costelles trencades i el llavi superior ferit. Gràcies a un fruit madur que van trobar a l’alforja se sap que l’Otzi se’n va anar a la tardor. S’havia abrigat bé. Els científics pensen que, després de morir, un vent molt càlid, el foehn, assecà i momificà el cos. Després la neu el va tapar. El desglaç produït pel rescalfament va fer aparèixer el cos el 1991. Per no malmetre la mòmia, els investigadors van utilitzar la radiografia, l’escàner i el microscopi. També van fer servir una tècnica mèdica, l’endoscòpia, per examinar-ne l’interior del cos. Tots aquests estudis han fet que es conegui millor com vivien els homes a la darreria de la prehistòria. El 2003, els científics que estudiaven la mòmia van fer conèixer un altre descobriment: les radiografies mostraven senyals d’impactes de fletxes a l’espatlla d’Otzi. Abans de morir de fred, és possible que algun enemic ferís l’Otzi. Va ser una venjança o un accident?

  6. Un poble de muntanya al neolític • Bosc cremat: després de la collita, els homes cremaven les tiges i els rostolls per fertilitzar la terra. A la primavera, sembraven blat i ordi • Graner petit, construït aixecat de terra perquè els rosegadors no hi arribessin • Treballant la terra: un camperol cava la terra amb un pic de banya de cérvol • Cocció de ceràmica: els atuells es posaven dintre d’un forat, sota les flames. Els recipients es feien servir per guardar-hi el gra • Talla de sílex: segons la forma, l’eina serveix per tallar canya, conrear el blat, raspar pells, ... • 6. Molí: els homes conreaven els cereals i trituraven el gra al molí de pedra. Feien coques amb farina

  7. Un poble de muntanya al neolític • Tala d’arbres. Dos homes tallant un arbreamb destrals de sílex • Casa: les parets eren de branques entrellaçades. La teulada estava tapada amb canyes. A la casa, hi vivien unes quantes famílies en una sola habitació. Dormien a terra en estores, • Talla d’un arc: amb les fletxes, els homes caçaven animals com el cérvol • Palissada de fusta: protegia els habitants i s’hi tancaven els animals a la nit • Collita: unes dones collint avellanes i aranyons • Cria de bestiar: els homes a més de caçar també domesticaven animals salvatges. Criaven cabres, ovelles, porcs i bous

More Related