1 / 28

El que cal saber sobre el dèficit fiscal

El que cal saber sobre el dèficit fiscal. Què és la balança fiscal?. Diferència entre els impostos que paguen les persones i empreses d’un territori IRPF, Seguretat Social ... IVA, Societats, Impostos especial (benzina...) I els Serveis, Infraestructures, Pensions ... que reben.

taffy
Download Presentation

El que cal saber sobre el dèficit fiscal

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. El que cal saber sobre el dèficit fiscal

  2. Què és la balança fiscal? • Diferència entre els impostos que paguen les persones i empreses d’un territori • IRPF, Seguretat Social... • IVA, Societats, Impostos especial (benzina...) • I els Serveis, Infraestructures, Pensions... que reben...

  3. Què és el dèficit fiscal? • El dèficit fiscal es dóna quan la balança presenta un saldo negatiu: • Els impostos que es paguen són majors que els serveis i transferències que es reben • En cas contrari parlem de superàvit fiscal Dèficit fiscal

  4. Per què sempre hi ha un ball de dades al parlar del tema? • Hi ha 4 maneres de calcular el resultat de la balança fiscal:

  5. Quina s’utilitza més? • En principi es pot utilitzar la que es vulgui sempre que es tingui clar què mesura cadascuna... • ... però els EUA, Canadà, Austràlia i la UE utilitzen el mètode del Flux Monetari amb el dèficit neutralitzat per mesurar les transferències entre estats membres

  6. Per què? • Perquè és la que reflexa de forma més objectiva els fluxos de riquesa entre regions, presents i futurs • Vegem-ho amb unexemple: • El Museo del Prado esfinança dels pressupostosgenerals de l’Estat • Per tant es paga amb elsimpostos de tots elsespanyols

  7. Com imputa cada mètode aquesta inversió de l’Estat? • Mètode del Flux benefici • Considera el Prado unbé d’interès general delqual tots els espanyolsse’n poden beneficiar • Per tant, imputa la inversió feta alPrado per l’administraciócentral a totes les CCAAtot i que el beneficieconòmic d’aquestaes quedi a Madrid

  8. La trampa del Flux benefici • Per què els contraris a la independència sempre utilitzen aquesta metodologia quan des dels EUA fins la UE prefereixen el Flux monetari? • Perquè és un mètode d’imputació arbitrari: • Tant sobre què és d’ ”interès general” • Com sobre els criteris d’imputació alsterritoris: • Població? PIB? Superfície? • Què volen aconseguir utilitzantaquest mètode? • Dissimularels beneficis donatsde forma arbitrària a Madridper ser capital de l’Estat • Millorarde forma artificialels saldosde les balancesde la resta de CCAA perquè no es queixin

  9. Com imputa cada mètode aquesta inversió de l’Estat? • Mètode del Flux monetari • La inversió feta al Pradogenera ocupació i activitateconòmica (proveïdors,turisme, etc.) a Madrid • Per tant, s’imputa lainversió feta al Prado perl’administració centrala la comunitat de Madrid • És un mètode totalment objectiu de valorar l’impacte econòmic de la redistribució de fons feta per l’Estat

  10. El fals punt feble del Flux monetari • Alguns critiquen l’ús del mètode del Flux monetari al·legant que hi ha “serveis centrals” que sí beneficien realment el conjunt de CCAA • Diuen que el mètode del Flux monetari no contempla aquesta “prestació de serveis” feta centralment • Però en la seva crítica confonen la balança fiscal d’un territori (Catalunya), amb la de la seva administració (la Generalitat)

  11. El fals punt feble del Flux monetari • En cas d’independència, la Generalitat hauria d’assumir la despesa dels “serveis centrals” que volgués mantenir i que actualment es paguen des de l’administració central • Per tant, és cert que no es pot interpretarliteralment el resultat de les balances fiscals calculades pel mètode del Flux monetari com el saldo positiu que tindria per a la Generalitat la independència de Catalunya • Però per altra banda,aquesta nova despesa per a la Generalitat generaria més activitat econòmica i ocupació addicional a Catalunya • Per tant, sí es pot interpretar el resultat del càlcul pel Flux monetari com el saldo positiu que tindria per al país i el conjunt dels seus ciutadans, que és el que realment importa

  12. El fals punt feble del Flux monetari • Vegem-ho amb un nou exemple: • La base aèria de Torrejón de Ardoz esfinança dels pressupostos generalsde l’Estat • Per tant es paga amb els impostos detots els espanyols • La base presta servei als ciutadans detotes les CCAA • Però per molt que la base prestiservei a tots els espanyols, lainversió que s’hi fa només genera activitat econòmica i ocupació a Torrejón de Ardoz i rodalies • En cas d’independència, si la Generalitat volgués mantenir una força aèria pròpia, hauria d'incórrer en una despesa addicional, però aquesta despesa generaria activitat econòmica i ocupació amb una nova base aèria a Catalunya

  13. La neutralització del dèficit • Quan l’estat gasta més del que ingressa genera dèficit públic • El dèficit públic obliga l’Estata endeutar-se per poderfer front a les sevesdespeses • Aquest deute públic s’hauràde tornar més endavantamb els corresponentsinteressos

  14. Com imputa cada mètode el dèficit públic? • Balances fiscals neutralitzades • El dèficit es contempla compart de la recaptació, acompte dels impostos futursque serviran per pagar el deutepúblic emès per finançar-lo • Per tant, s’imputa a lesdiferents CCAA de maneraproporcional a la sevacontribució a les arques del’Estat • Treballa amb un balanç quadrat

  15. Com imputa cada mètode el dèficit públic? • Balances fiscals no neutralitzades • Nocontempla el dèficit públic • No té en compte que el dèficitobliga l’Estat a endeutar-sei que aquest deute s’hauràde pagar • Per tant, imputa a lesdiferents CCAA un total dedespesa major que larecaptació • Treballa amb un balanç desquadrat

  16. La trampa de no neutralitzar les balances fiscals • Quin interès pot tenir algú enmostrar balances fiscals no neutralitzades? • En imputar a lesdiferents CCAA un total dedespesa major que larecaptació...... es millorade forma artificialels saldosde les balancesde totes les CCAA perquèno es queixin

  17. Dèficit fiscal de Catalunya Mètode del Flux monetari neutralitzat L’únic moment històric on ha estat menorcoincideix amb els governs en minoria deldarrer govern González i el primer govern AznarMADRID NOMÉS HA AFLUIXAT L’OFEC QUAN HA NECESSITAT ELS VOTS DE CiU PER GOVERNAR Catalunya pateix un dèficit fiscal crònic situat a l’entorn del 8% del PIB, xifra que no han reduït ni els successius canvisen el sistema de finançament, ni les alternatives de governa Madrid o la GeneralitatNO HI HA CAP MENA DE VOLUNTAT POLÍTICA DE CANVIAR-HO Font: Generalitat de Catalunya. Departament d’Economia i Coneixement

  18. Això és una “quota de solidaritat” normal? • El dèficit fiscal català no té comparació en cap altre país desenvolupat • Fins i tot aplicant el mètode del Flux de benefici, el dèficit fiscal resultant segueix estant molt per sobre dels estàndards internacionals (5,8% del PIB el 2010) Font: Diari ARA, en base a “Anàlisi econòmica del procés d’independència de Catalunya” de Núria Bosch

  19. Qui paga, mana? • Catalunya aporta aEspanya un 50% mésque Alemanya a laUE en termes absoluts,i 18 vegades més entermes relatius • Amb aquesta aportació Alemanya controla la UE, mentre que Catalunya ni tan sols aconsegueix infraestructures tan bàsiques com l’Eix Mediterrani Font: Elaboració pròpia a partir de dades publicades pel Ministerio de Economía y Hacienda i la Unió Europea

  20. Com m’afecta això? L’eliminació del dèficit fiscal comportariaun augment substancial d’ingressos,encara que també un petit augment dedespesa per pagar serveis centrals Despeses addicionals 2.000 M€ Ingressos addicionals 15.643 M€ Font: Elaboració pròpia a partir de dades publicades pel Ministerio de Economía y Hacienda iel Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya

  21. Com m’afecta això? Superàvit pressupostari 10.800 M€ Amb tot, la Generalitat passaria a unasituació de superàvit pressupostari Dèficit pressupostari 3.800 M€ Font: Elaboració pròpia a partir de dades publicades pel Ministerio de Economía y Hacienda iel Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya

  22. Com m’afecta això? • Amb un superàvit pressupostari de 10.800 M€, la Generalitat no només no hauria de fer noves retallades sinó que: • Es podrien eliminar les retalladesfetes en exercicis anteriors • Sobrarien diners per invertir enpolítiques destinades al creixementeconòmic i en favor de l’ocupació • Facilitar el crèdit a les empresesmitjançant l’ICF • Ajudes a la contractació • Infraestructures: Eix Mediterrani,ampliació del Port de Barcelona, etc.

  23. Qui hi guanya i qui hi perd amb aquesta transferència de fons? Extremadura va rebre aportacions d’altres comunitats per valor de gairebé el 18% del seu PIB Catalunya va fer transferències a altres comunitats per valor del 8,5% del seu PIB Madrid també apareix com a contribuent net Font: Ministerio de Economia y Hacienda* Per a Catalunya la xifra és la del 2012, per a la resta de comunitats les darreres xifres publicades són les corresponents al 2005. Des d’aleshores cap govern les ha volgut tornar a publicar

  24. Però si rasquem una mica... Les úniques CCAA que han augmentat la seva participació en el PIB total d’Espanya són Andalusia i, sobretot, Madrid Font: Instituto Nacional de Estadística

  25. ... Madrid sempre hi guanya Font: La Vanguardia • 30 anys de transferències han servit per mantenir algunes Comunitats Autònomes subvencionades, però sobretot per drenar recursos i riquesa cap a Madrid

  26. CONCLUSIONS • El sistema de càlcul de balances fiscals més objectiu és el del Flux monetari amb dèficit neutralitzat, que és el que aplica la UE als països membres (Espanya inclosa) però que l'Estat espanyol es nega a utilitzar com a criteri preferent • Aquest sistema mostra que Catalunya pateix un dèficit fiscal crònic al voltant del 8% del seu PIB • El dèficit fiscal del 2010 vaser de 16.543M€ • Això equival a 2.200€ percada català, quantitat queseria suficient perDOBLAREL PRESSUPOST DE SANITATI EDUCACIÓ QUE TENIMACTUALMENT

  27. CONCLUSIONS • Sense dèficit fiscal, no només no caldrien retallades sinó que a més es podria invertir en polítiques destinades a fomentar el creixement econòmic • Donat que no hi ha cap mena de voluntat política des d’Espanya per posar remei a aquesta situació...... la INDEPENDÈNCIA de CATALUNYA és • ECONÒMICAMENT VIABLE • NECESSÀRIA • URGENT!

  28. Amplia la informació i segueix-nos a : www.economistes.assemblea.cat http://twitter.com/ANC_Economistes http://www.facebook.com/pages/ANC_Economistes-per-la-Independència/230977203659720 Fes-te soci de l’Assemblea Necessitem la teva força !

More Related