Difer ncia entre ssers vius i mat ria inerta
Download
1 / 17

Diferència entre éssers vius i matèria inerta: - PowerPoint PPT Presentation


  • 185 Views
  • Uploaded on

Diferència entre éssers vius i matèria inerta:. Els éssers vius poden fer còpies de sí mateixos i la matèria inerta no. EVOLUCIÓ de les espècies. DARWIN: la diversitat de les espècies permet la seva adaptació. Selecció natural : supervivència dels més aptes. i suposa que.

loader
I am the owner, or an agent authorized to act on behalf of the owner, of the copyrighted work described.
capcha
Download Presentation

PowerPoint Slideshow about ' Diferència entre éssers vius i matèria inerta:' - sukey


An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript
Difer ncia entre ssers vius i mat ria inerta

Diferència entre éssers vius i matèria inerta:

Els éssers vius poden fer còpies de sí mateixos i la matèria inerta no.


Evoluci de les esp cies
EVOLUCIÓ de les espècies

DARWIN:

la diversitat de les espècies permet la seva adaptació

Selecció natural: supervivència dels més aptes

i suposa que

Pèrdua de la diversitat

Els fills hereten els caràcters barrejats

Error!


MENDEL

Experiment amb pèsols

Cada “factor hereditari” (gen) es transmet de forma independent i pot donar lloc a individus diferents

FENOTIP

GENOTIP

parells de gens que es reben dels progenitors

Caràcter manifestat



Com es copien els gens
COM ES COPIEN ELS GENS?

ADN

Formats per

CROMOSOMES

nucleòtids

  • Bases nitrogenades (A-T i G-C)

  • Pentosa (sucre)

  • Àcid fosfòric


James watson i francis crick 1953
James Watson i Francis Crick (1953)

  • Difracció de raigs X de fibres d’ADN (Rosalind Franklin i Maurice Wilkins): estructura de doble hèlix.

  • Lleis d’Edwin Chargaff: aparellament selectiu de les bases nitrogenades (codi).


Els gens serveixen per
Els gens serveixen per:

  • Emmagatzemar la informació hereditària.

  • Permetre la transmissió d’aquesta informació per poder fabricar les proteïnes.

    Com?

    • Les proteïnes estan formades per aminoàcids (300-400).

    • Cada grup de 3 nucleòtids codifica una aminoàcid.

      Però…

    • Les proteïnes es sintetitzen als ribosomes (citoplasma).



Crick dogma central de la biologia molecular dcbm
(Crick) Dogma central de la biologia molecular (DCBM)

  • Fluxos permesos de la informació hereditària (síntesi de proteïnes):

PROTEÏNA

ADN

ARN

Transcriu el missatge codificat a l’ARNm

ARNm surt del nucli i arriba al ribosoma

L’ARNt tradueix el missatge, selecciona els aminoàcids i es van enganxant amb ell


Seq nciaci de l adn
SEQÜÈNCIACIÓ DE L’ADN

  • GENOMA: conjunt de tota la informació genètica d’un organisme.

  • 2003: publicació de la seqüència del genoma humà.

  • Genòmica: la part de la biologia que s’encarrega de l’estudi dels genomes.

  • Proteòmica: estudia totes les proteïnes codificades pel genoma.


A l’ADN no totes les seqüències de nucleòtids serveixen per generar proteïnes.

  • EXÓ: porciód’ADN que codifica.

  • INTRÓ: porciód’ADN que no intervé en la síntesi de proteïnes( ADN escombraria).

    S’eliminen de l’ARNmabans de començar la síntesi proteica.


La per generar proteïnes.dimensió d’un genoma no està correlacionat amb la complexitat de l’organisme.Quan més s’assemblen els genomes de dues espècies significa que més recent ha estat la seva diferenciació.

  • Germans bessons: http://www.elpais.com/articulo/salud/clave/distingue/gemelos/elpepusal/20050712elpepisal_4/Tes


Biotecnologia
BIOTECNOLOGIA per generar proteïnes.

ADN recombinant

ENGINYERIA GENÈTICA i

CLONACIÓ MOLECULAR

Enzims de restricció

ADN-lipasa

EINES DE LA BIOTECNOLOGIA

Plàsmids

Mètode de transformació


  • Herb Boyer i Stanley Cohen per generar proteïnes.:el 1972 van clonar un gen introduint informació genètica humana dins d’un bacteri perquè aquest fabriqués proteïnes humanes. (Fig. 4.29 pàg. 102).

  • Insulina humana:primer producte comercial fabricat amb enginyeria genètica.

  • Altres proteïnes recombinants: l’interferó humà, l’hormona de creixement, ADN-polimerasa I, vacunes, quimosina, somatotropina bovina, lipolasa, subtilisina,…

  • Organismes transgènics: organismes modificats que porten un gen estrany (transgèn).


Transg nics
TRANSGÈNICS per generar proteïnes.

  • Bacteris superdegradadors de taques de petroli.

  • Bacteris productors de plàstics biodegradables.

  • Plantes resistents a insectes o malalties.


C l lules mare
CÈL·LULES MARE per generar proteïnes.


Aplicacions c l lules mare
APLICACIONS CÈL·LULES MARE per generar proteïnes.

  • Descobriment de fàrmacs (diabetes)

  • Malatia de l’espina dorsal, Parkinson

  • Cardiopaties

  • Osteoporosi

  • Artritis

  • Transplantaments de medul·la


ad