1 / 13

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM. 2n batxillerat. INTRODUCCIÓ. Antic Règim : sistema polític, econòmic, social i cultural de les societats europees entre els segles XVI i XVIII. Terme encunyat pels liberals després de la Revolució francesa per a referir-se a l’època històrica anterior.

Download Presentation

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM 2n batxillerat

  2. INTRODUCCIÓ • Antic Règim: sistema polític, econòmic, social i cultural de les societats europees entre els segles XVI i XVIII. Terme encunyat pels liberals després de la Revolució francesa per a referir-se a l’època històrica anterior. • Es caracteritza per: • Una societat estamental desigualtat jurídica i immobilisme • Una economia agrària i senyorial baixos rendiments i escasses inversions • L’absolutisme monàrquic s’arriba a ell al segle XVIII, després d’un llarg període de monarquia autoritària: -RRCC primer exemple de monarquia autoritària a Espanya, que continuen els Àustries (Habsburg) -1479 unió dinàstica (Corona d’Aragó i Corona de Castella) Estat plural, no unitari -Estructura confederal i pactisme a la Corona d’Aragó -la noblesa i el clero es sotmeten a l’autoritat política de la Corona a canvi de mantenir els seus privilegis i la riquesa, sobretot a Castella -reforçament del poder reial gràcies a noves institucions: Exèrcit permanent Cos diplomàtic permanent Burocràcia • Un gran pes de l’Església catòlica i de les creences religioses.

  3. INTRODUCCIÓ • EL SEGLE XVIII: ELS PRIMERS BORBÓ • Entronització de la dinastia a la mort de Carles II testament a favor de Felip d’Anjou (Borbó) Guerra de Successió (1700-1714) • Causes i desenvolupament del conflicte: -conflicte internacional: por al trencament de l’equilibri de poders a Europa Gran Bretanya, Holanda, Àustria, Portugal i Savoia recolzen a l’arxiduc Carles d’Àustria (Habsburg) França recolza a Felip d’Anjou Forces militars equilibrades entre els dos candidats 1711 l’arxiduc Carles hereta la Corona d’Àustria canvia el curs de la guerra negociacions per acabar amb la guerra i reconèixer a Felip V com a rei d’Espanya. -conflicte intern: por a l’absolutisme i centralisme dels Borbó. Corona de Castella a favor de Felip V (menys l’alta noblesa) Corona d’Aragó a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria (excepte l’alta noblesa) Superioritat militar de Felip V: 1711 ocupació de València/ 1714 ocupació de Catalunya/ 1715 ocupació de Mallorca. • Conseqüències del conflicte: -Pèrdues territorials i concessions econòmiques (Tractats d’Utrecht i de Rastatt, 1713-1714) -Imposició de l’absolutisme monàrquic.

  4. LA GUERA DE SUCCESSIÓ

  5. LA DINASTIA BORBÒNICA

  6. ABSOLUTISME BORBÒNIC • Imposició del model francès: El monarca és l’encarnació de l’Estat No està sotmès a cap limitació jurídica ni constitucional Fonaments teòrics: Bossuet (“origen diví de la monarquia”) i Hobbes (“ garant de la pau i l’ordre públic”) Pacte tron- altar • Centralització i uniformitat: • Reorganització i unificacció dels regnes peninsulars: Decrets de Nova Planta (1707-1711 València i Aragó/ 1715 Mallorca/ 1716 Catalunya), suposen: • L’abolició dels furs i la supressió de les institucions i llengües pròpies • La imposició de l’organització política i administrativa de Castella • Administració central: Secretaries • Administració territorial: Províncies administrades per Capitans Generals (funcions administratives, militars i judicials) / Reials Audiències • Administració local: corregidors (delegats del rei als ajuntaments) • Intents de racionalització i modernització: eficàcia Introducció del càrrec d’intendent recaptació d’impostos i dinamització econòmica de la província. Reorganització de la Hisenda i del sistema fiscal als territoris de la Corona d’Aragó: cadastre (Catalunya), única contribució (Aragó), equivalent (València), talla (Mallorca).

  7. PROBLEMES ECONÒMICS I SOCIALS DE L’ANTIC RÈGIM (1) • Pervivència de la societat estamental -es caracteritza per la desigualtat jurídica i el caràcter tancat (immobilisme) -dos grans grups: Privilegiats (noblesa i clero): tenen la major part de la propietat, no paguen impostos i ocupen quasi tots els càrrecs públics Gaudeixen de privilegis (drets exclusius): econòmics, administratius, judicials i jurisdiccionals. No privilegiats (tercer estament, heterogeni, escassa burgesia, majoria de llauradors, sectors populars urbans): suporten les càrregues econòmiques de l’Estat i estan marginats de les decisions polítiques • Economia agrària: -Pervivència de la propietat amortitzada o vinculada, per assegurar el patrimoni familiar i institucional escapen a la circulació comercial (no es poden vendre i es transmeten per herència). Tipus més freqüents: • Primogenitures de la noblesa (vinculacions) • Bens de mà morta, de l’Església (amortitzacions) • Bens municipals, de propis i comunals (amortitzacions) -Pervivència del règim senyorial que permet a la noblesa i clero exercir jurisdicció i cobrar quantioses rendes als llauradors: • Senyorius territorials i senyorius jurisdiccionals -La propietat de la terra es concentra en poques mans -La majoria de la població no pot accedir a la propietat de la terra preu elevat descontentament social -Des de la segona meitat del segle XVIII creixent oposició dels pobles contra els senyors (avalots, resistència al pagament d’impostos)

  8. PROBLEMES ECONÒMICS I SOCIALS DE L’ANTIC RÈGIM (2) -Varietat de situacions entre els llauradors i desigual repartiment de la terra i de les rendes agràries: Petits propietaris, predominen al nord (minifundis) capital escàs Arrendataris: contractes emfitèutics (a perpetuïtat), sobretot a Catalunya; contractes a mig termini: subarrendaments (fors i subfors) a Galícia i Astúries; contractes a curt termini als latifundis del sud Jornalers als latifundis d’Extremadura i Andalusia. -Persistència de les crisis de subsistència (condicions climàtiques, descens dels rendiments agraris) períodes de fam epidèmies -Persistència dels privilegis de la Mesta utilitzen les millores terres per a pastures. -Feblesa de la indústria i del comerç interior: Persistència de la indústria tradicional (tallers artesans) organitzada en gremis Mercat interior dèbil i escàs autoconsum i intercanvis a nivell local i comarcal, degut a: -deficiència dels transports (aïllament de l’interior) -escassos excedents i rendes de la major part d ela població Conclusió: l’Antic Règim, amb les seues rígides estructures econòmiques i socials, impedia el creixement econòmic, i la crisi econòmica augmentava la conflictivitat social.

  9. LES CONTRADICCIONS DE LA MONARQUIA ANSOLUTA. LA CRÍSTICA DELS IL·LUSTRATS • Lenta introducció a Espanya de les idees il·lustrades. Difusió obstaculitzada per: -pes de l’Església catòlica (Inquisició, control de les Universitats) -existència d’una escassa burgesia • 1750- 1760 sorgeix una generació de pensadors interessats per la ciència, amb esperit crític (sobretot del model social) i defensors del progrés: Feijoo, Jovellanos, Campomanes... • Preocupacions bàsiques dels il·lustrats espanyols: • Millorar el nivell cultural de la població EDUCACIÓ (ensenyament útil, pràctic i obligatori) • Traure a Espanya de l’endarreriment econòmic REFORMES ECONÒMIQUES (xoquen amb les estructures socials de l’Antic Règim)

  10. LES NOVES IDEES IL·LUSTRADES. LA CRÍTICA DE L’ANTIC RÈGIM ANTIC RÈGIM IL·LUSTRACIÓ/ LIBERALISME -Societat estamental - Igualtat social i legal - Fi dels privilegis -Règim senyorial - Fi dels senyorius - Desamortització -Control de l’economia per part - Llibertat econòmica dels gremis i la monarquia - Lliurecanvisme - Fi dels monopolis -El rei controla tots els poders - Divisió de poders -Les persones no tenen drets - Defensa dels drets naturals de les persones -El rei és el representant de Déu - Els governants representen els ciutadans. CONTRACTE SOCIAL

  11. EL DESPOTISME IL·LUSTRAT DE CARLES III • Política reformista: modernització -1. Reformes de Squillace Oposició grups privilegiats (motí 1766) -2. Reformes d’il·lustrats espanyols: Terreny religiós REGALISME Expulsió dels jesuïtes (1766) Terreny social Declaració de l`honestedat dels oficis (1783) Terreny educatiu Reforma estudis universitaris i ensenyament mitjà Creació d’ escoles d’arts i oficis Terreny econòmic Reducció dels privilegis de la Mesta Colonització de noves terres (Sierra Morena) Projectes de reforma agrària Progressiva liberalització del comerç interior Liberalització del comerç colonial, 1778 (fi del monopoli de Cadis) Impuls a les manufactures reials Creació de les Societats Econòmiques d’Amics del País

  12. ELS LÍMITS DEL REFORMISME • Els intents de reforma agrària implicaven acabar amb el poder dels privilegiats oposició d’aquestos i paralització del projecte de reforma agrària El problema agrari estarà present al llarg dels segles XIX i XX. • Creixement escàs de la burgesia • La política de Despotisme Il·lustrat no atacava el poder absolut del monarca implicava canvis d’escassa profunditat. • L’esclat de la Revolució francesa i lapor alcontagi revolucionari Carles IV paralitza les escasses reformes

  13. ELS EFECTES DEL REFORMISME: CANVIS I PERVIVÈNCIES • Creixement demogràfic, malgrat que limitat per la persistència de crisis de subsistència. Major creixement a la perifèria. • Millores agràries al litoral. El creixement de la producció agrària limitat per les adverses condicions climàtiques, les amortitzacions i les càrregues senyorials. • Impuls de manufactures privades, especialment a Catalunya: manufactures de cotó (indianes), gràcies a: -demanda interna (especialització, emfiteusis) -ampliació del mercat a Castella -obertura al mercat colonial americà Desenvolupament escàs en altres regions per l’escassa demanda dels llauradors. • Liberalització del comerç colonial beneficia a altres regions peninsulars, però gran part d’ell es manté en mans de comerciants estrangers, dedicats a la reexportació de productes.

More Related