Download
1 / 37
380 likes | 619 Views
A. MAPA SOCIODEMOGRÀFIC. B. MAPA ESCOLAR. C. MAPA DE RECURSOS EDUCATIUS. D. EL MAPA DE VISIONS EDUCATIVES. E. ELS EIXOS DEL PEC. F. PROPOSTA DE PLA DE PARTICIPACIÓ. A. MAPA SOCIODEMOGRÀFIC. 1. Caracterització dels barris. 2. Evolució de la població. 3. Població e strangera.
E N D
A. MAPA SOCIODEMOGRÀFIC. B. MAPA ESCOLAR. C. MAPA DE RECURSOS EDUCATIUS. D. EL MAPA DE VISIONS EDUCATIVES. E. ELS EIXOS DEL PEC. F. PROPOSTA DE PLA DE PARTICIPACIÓ.
A. MAPA SOCIODEMOGRÀFIC. 1. Caracterització dels barris. 2. Evolució de la població. 3. Població estrangera. 4. Nivell d’instrucció.
1. Caracterització dels barris. • Grup A: Casc Antic, Sant Jordi, Poblats roca. Barris “envellits” (elevat percentatge de població gran, baix percentatge de població jove), baix percentatge de població estrangera, coneixement del català elevat. • Grup B: Centre, Montserratina, Sector Roca, Mas Rates. Barris amb un nivell d’instrucció baix, coneixement del català baix, situació ocupacional precària. • Grup C: El Molí, Torre Roja, Can Palmer, Alba-Rosa, Santa Isabel. Barris amb un nivell d’instrucció i d’ocupació elevat, coneixement del català elevat, i percentatge alt de població estrangera. • Grup D: Sales. Igual que el grup D, però amb la població més envellida i més percentatge de població estrangera.
2. Evolució de la població. • Fort creixement des de mitjans dels 90: entre 1996 i el 2003, increment del 14% de la població. • Creixement concentrat a certs barris (Santa Isabel, El Molí, Alba Rosa o Torre Roja). • Malgrat el progressiu envelliment des de 1996, proporció de població jove superior a la de l’Àrea Metropolitana i Catalunya. • Molta població entre 25 i 39 anys (tant població de sempre com població nouvinguda).
3. Població estrangera. • Percentatge de població d’origen estranger inferior a la mitjana de l’Àmbit Metropolità i de Catalunya. • Principal país de procedència: Marroc. • Concentració desigual de població d’origen estranger segons els barris. Destaca el barri Sales (16,6% el 2003) i els barris Centre i Montserratina per l’important creixement relatiu en els darrers anys. • Creix el volum de població estrangera als barris amb menys creixement poblacional.
4. Nivell d’instrucció. • Increment notable del nivell d’instrucció de la població en la darrera dècada, però nivells d’instrucció menors que a l’Àmbit Metropolità o Catalunya. • Barris amb major percentatge de dèficit instructiu: Sales, Poblats Roca, Sector Roca, Montserratina i Centre.
B. MAPA ESCOLAR. 1. Cobertura Escolar Municipal. 2. Alumnes per aula. 3. Alumnat amb Necessitats Educatives Especials (NEE) i de procedència estrangera. 4. Adhesió escolar. 5. Zonificació escolar.
1. Cobertura escolar municipal. • Forta pressió demogràfica sobre l’escolarització infantil de 0 a 3 anys. L’oferta privada i la recent i creixent oferta pública no resolen plenament aquesta pressió. • Cert grau de “fugida” d’alumnes de primària cap a centres d’altres municipis (per exemple, Gavà), tendència no detectada a l’ESO. Ràtio d’escolarització a primària = 0,89 Ràtio d’escolarització a l’ESO = 1 • Baixa oferta educativa postobligatòria a la ciutat. • Pes de l’escola pública superior que a Barcelona província.
2. Mitjana d’alumnes a les aules. • Increment del nombre d’alumnes per aula fins el llindar de la ràtio màxima establerta (25 alumnes per aula a primària), sobretot a les escoles de titularitat privada. • L’increment d’alumnes a les escoles de titularitat pública difereix notablement segons el centre educatiu. A primària, el CEIP Doctor Fleming i el CEIP Pau Casals tenen unes mitjanes d’alumnat força inferiors.
3. Alumnat amb NEE i de procedència estrangera. • Alumnat amb NEE força concentrat als centres de titularitat pública (nivell de concentració superior que a Barcelona província i Catalunya). • Percentatge d’alumnat amb NEE similar a Catalunya, però amb major proporció d’alumnat amb NEE socials. • Nivell d’alumnes de procedència estrangera inferiora Barcelona província i Catalunya... • ... sobretot per la menor proporció d’alumnes procedents de centreamèrica o llatinoamèrica.
4. Adhesió escolar. • Alta proporció d’alumnes que no obtenen el graduat en finalitzar l’ESO en comparació amb l’AMB i Catalunya, especialment en centres de titularitat pública. • Alta proporció d’alumnes que repeteixen el darrer curs de l’ESO en els centres de titularitat pública. • Alta proporció d’alumnes no avaluats (en molts casos, que no acaben l’escolarització obligatòria), sobretot a un IES de la ciutat.
5. Zonificació escolar. • Heterogeneïtat de situacions en les diferents zones escolars de primària públiques pel que fa al nivell d’instrucció de la seva població adulta. • CEIPs en zones especialment afavorides (més nivell d’instrucció): Dr. Trueta i els CEIPs de recent construcció Marta Mata i Miquel Martí i Pol. • CEIPs en zones especialment desafavorides (més dèficit instructiu): Dr. Fleming, Dr. Vicenç Ferro i Àngela Roca. • IES amb una situació força equilibrada, tot i que la zona escolar de l’IES Sales presenta una situació més favorable pel que fa al nivell d’instrucció de la població adulta.
C. MAPA DE RECURSOS EDUCATIUS. • La distribució territorial d’entitats i equipaments. 2. Les característiques de l’oferta educativa.
1. La distribució territorial d’entitats i equipaments. • Gran densitat d’entitats i associacions en el Districte 1 (zona est de la ciutat), sobretot pel que fa a associacions de caire cultural. L’única excepció són les Associacions de Veïns (concentració superior al Districte 3). • Manca d’equipaments en el Districte 2 en comparació amb la resta de la ciutat.
2. Les característiques de l’oferta “educativa”. • L’ajuntament organitzaactivitats educatives (en un sentit ampli del terme) de diversa índole: formatives, recreatives, assistencials, etc. L’oferta pública sembla ser insuficient en relació al gruix de la demanda en relació a la formació laboral tant de joves com d’adults. • Importància del Casal d’Entitats en l’establiment d’una xarxa relacional entre entitats. • Tendència a la professionalització de l’oferta d’activitats extraescolars, tant dins com fora de l’escola. • Dificultat per connectar amb els joves de l’oferta educativa lúdica, especialment la de tipus cultural. • Teixit esportiu fort i variat, tot i que la preeminença de certs esports, sobretot del futbol, encara les fan ser unes activitats força masculinitzades. • Es detecta una certa tendència a l’aïllament social de les activitats dirigides a la gent gran. Per contra, les AA.VV. són les principals proveïdores d’oferta dirigida a la població adulta, sobretot femenina.
D. EL MAPA DE VISIONS EDUCATIVES. 1. Visions sociourbanes. 2. Visions d’escola. 3. Visions més enllà de l’escola.
1. Visions sociourbanes. • Valoració positiva de la modernització d’infraestructures i equipaments de la ciutat... ... però por a què generi una Viladecans a “dues velocitats”. • Valoració positiva de l’arribada de “noves famílies”, perquè revitalitzen el perfil demogràfic i milloren el perfil econòmic i instructiu de la ciutat.... ... però por a què Viladecans es converteixi en una ciutat dormitori (“viuen a la ciutat o usen la ciutat?”). • Malestar per la (suposada) pressió que la població d’origen immigrant en general, i magribina en particular exerceix sobre els serveis i recursos públics.
2. Visions d’escola. • Preocupació pel problema de la desafecció escolar en les seves diferents vessants: fracàs escolar, absentisme i abandonament. • Preocupació pel baix nivell instructiu de la població adulta i juvenil. • Manca d’oferta de programes de formació ocupacional de perfil femení. • Estat precari de les instal·lacions d’alguns centres educatius, i sensació de perillositat en els entorns escolars. • Concentració d’alumnat d’origen estranger i de NEE socials a certs centres escolars, i preocupació per la sensació que s’estén la percepció que l’escola pública no té el nivell desitjable. • Necessitat d’ampliar l’oferta d’estudis postobligatoris (per exemple, batxillerat artístic).
3. Visions d’educació més enllà de l’escola. • Infants: • Entitats que treballen sobre l’educació infantil són sobretot les AMPAs, els esplais i les esportives. • Importància de la conciliació dels horaris familiars i laborals en el disseny d’activitats educatives de diferent tipus. • Preferència masculina per l’esport, i gust femení més diversificat. • Joves: • Necessitat de potenciar l’oferta adreçada a compensar i reforçar els aprenentatges escolars. • Abandonament progressiu de l’oferta recreativa molt accentuat a partir dels 16 anys, i temor per l’alternativa que molts joves prefereixen “estar al carrer sense fer res”. • Adults: - Preocupació per la percepció que certs pares i mares no assumeixen el seu paper com a principals agents educadors.
E. ELS EIXOS DEL PEC. 1. Des del món educatiu. 2. Des del món cultural. 3. Des del món esportiu. 4. Des del lleure adult. 5. Des del món de la gent gran. 6. Síntesi: des del món de la ciutadania.
FORMES Fòrum Educació Fòrum Educació Fòrum Educació Devolució DIAGNÒSTIC Grups de Treball Comissió Gestora Comissió Gestora Comissió Gestora Comissió Gestora Xarxa Associativa Xarxa Associativa Xarxa Associativa MECANISMES DE PARTICIPACIÓ “INDIVIDUAL” COMPROMÍS POLÍTIC CONTINGUTS LÍNIES ESTRATÈGIQUES Primeres PROPOSTES D’ACTUACIÓ PROPOSTES D’ACTUACIÓ Primeres LÍNIES ESTRATÈGIQUES SEGUIMENT i AVALUACIÓ F. PROPOSTA DE PLA DE PARTICIPACIÓ
