ELS LÍMITS DE LA COEDUCACIÓ

1. Universitat d’Estiu UdL - 2008 ELS LÍMITS DE LA COEDUCACIÓ Eines per a la implantació de la igualtat home-dona: el paper dels Consells escolars i del Professorat M. Teresa Quintillà Zanuy – SIED UdL

2. Fàbregas tenia un germà. El germà de Fàbregas va morir. Però l’home que va morir no va tenir mai cap germà.

3. De quina manera una dona pot ser mare, si no té fills?

4. Què significa COEDUCACIÓ? L’educació per a la igualtat entre persones de sexe diferent

5. Què implica la IGUALTAT? Igualtat NO significa estandarització Igualtat significa IGUALS OPORTUNITATS IGUAL PRESÈNCIA IGUAL REPRESENTATIVITAT Respectant la diferència dels individus COEDUCAR és lluitar per la igualtat i compartir la diferència

6. Evolució del concepte COEDUCACIÓ 1- ESCOLA SEGREGADA >>> ESCOLA MIXTA (igualtat formal) 2- ESCOLA MIXTA >>> ESCOLA COEDUCADORA (igualtat real, sense sexisme ni androcentrisme)

7. Per què una ESCOLA COEDUCADORA? El sexisme i l’androcentrisme al sistema educatiu pot ser l’origen de desigualtats socials i, en darrer terme, de violència de gènere, veritable xacra de la nostra societat

8. Sobreviuen elements sexistes al nostre sistema educatiu? • La posició de les dones com a professionals de l’educació 2. La cultura escolar: a) El curríclum explícit (els sabers) b) El currículum ocult (la transmissió d’aquests sabers)

9. EL CURRÍCULUM EXPLÍCIT Conjunt de sabers (considerats legítims / legitimats) que consitueix el discurs científic • El CE inclou: • objectius, • continguts, • metodologies i • criteris d’avaluació • que regulen la pràctica educativa en una determinada etapa i àrea del sistema educatiu

10. Una de les funcions bàsiques del sistema educatiu és la transmissió de coneixements i sabers acumulats a través del temps. • Aquests coneixements i sabers han estat adaptats a les necessitats de cada moment històric: • seleccionats uns, • rebutjats uns altres

11. SELECCIÓ en funció de: (1) la seva validesa científica El concepte de ciència varia d’una època a una altra (2) les necessitats de dominació política i ideològica • Transmissió dels textos “clàssics” vs cristianisme • Història i valoració de la “conquesta” d’Amèrica • Teoria de l’heliocentrisme vs el geocentrisme

12. Anàlisi de les caràcterístiques del saber transmès per l’actual sistema educatiu: • Quasi inexistència de referències a aportacions de les dones a la cultura • Falta d’atenció a aspectes culturals tradicionalment assignats a les dones i essencials per al benestar humà • Freqüents afirmacions sobre el sexe femení en base a prejudicis

13. (1) INEXISTÈNCIA DE REFERENTS FEMENINS Hipatia d’Alexandria Sonya Kovalevski Lisa Meitner Creu Casas Xantipa Christine de Pisane Marie Lavoisier María Moliner Artemísia Gentileschi Ada Byron Sor Juana Inés de la Cruz • matemàtica i astrònoma (IV dC) • teorema Cauchy-Koval (1850-1891) • fissió nuclear (1878 -1968) / O.Hanh, Nobel 1945 • 1a membre de l’IEC (1913-2007) • esposa de Sòcrates • escriptora “professional” (política, filosofia, poesia) (1363-1430) • Il·lustradora i traductora del T. elem. de química d’A. Lavoisier (1758-1836) • lexicògrafa: Diccionario (1900-1981) • primera pintora (Barroc): 1593-1653 • primera programadora de computació (1815-1851), filla de Lord Byron • poeta mexicana (obra cabdal de la literat barroca castellana): 1651-1695

14. LA DEMOCRÀCIA ATENESA Text de S.G. i Manel Garcia El nom de democràcia (demokratía) està format per composició dels mots démos "poble" i krátos "poder, sobrania" i designava un sistema polític en què la sobirania era en mans d'una assemblea composta per tots els ciutadans. Els atenesos d'època clàssica eren ja conscients de l'originalitat del seu sistema de govern i el seu orgull es manifesta en la superioritat que sentien enfront de les altres polis gregues o del despotisme de molts regnes bàrbars, tal com ens en podem adonar en les paraules que Tucídides posa en boca de Pèricles: ... http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/graecia/atenes/democra1.htm

15. "Los antiguos egipcios habitaban en el valle del Nilo. Sus mujeres solían...". "Asiria era un territorio montañoso en el alto valle del Tigris; sus habitantes, hábiles cazadores y guerreros, constituyeron un poderoso ejército...".Castilla, siglo X:"Sus pobladores son hombres que han bajado de las montañas vascas y cantábricas. Viven de la guerra y el pastoreo"."Los más importantes pueblos germanos, visigodos y ostrogodos, junto con los francos, vencerán a Atila cerca de Orleans"."Los cartagineses conquistan la Peninsula, de Gibraltar al Ebro..."."Pasado el tiempo, las ciudades iban independizándose del poder del príncipe, obispo o abad: quedaban exentas de muchos tributos así como del servicio militar"."La característica fundamental de la cultura griega es el concepto de la libertad del hombre".

16. Conseqüències per al nostre alumnat (I) les alumnes no tenen referents amb què identificar-se no tenen estímuls en algunes àrees de coneixement i actituds (NOIS: herois, guerrers, savis, artistes masculins) Per què les nenes sempre volen ser princeses? contes tradicionals, TV, cinema, etc.

17. (II) Les alumnes assumeixen la naturalesa masculina del protagonisme: Quan apareixen referents femenins, no acostumen a ser protagonistes, sinó a romandre en un segon pla, en un paper secundari PERCEPCIÓ DE NORMALITAT DEL ROL SECUNDARI ATRIBUÏT AL SEXE FEMENÍ

18. ANDROCENTRISME Visió del món que posa l’home com a centre i mesura de totes les coses. L’androcentrisme comporta l’ocultació sistemàtica del que són o fan les dones, i per tant de les aportacions d’aquestes a la ciència, l’art, la història, etc. Té com a conseqüència la masculinització de la nostra forma de pensar.

19. Jerarquització androcèntrica dels sabers en el currículum escolar Així, es consideren importants i indispensables per a la vida adulta matèries com matemàtiques, història política, gramàtica, sintaxi... L’educació és concebuda com una preparació per a la vida activa, per a la funció social productiva.  No es consideren importants matèries com cuina i nutrició, cura dels infants i persones a càrrec, efectes d’un rentat / temperatura sobre els teixits, reparació d’una peça de roba malmesa, etc. El sistema no prepara per a la funció reproductiva (maternitat / paternitat, manteniment i desenvolupament físic, sexual i ambiental dels individus) 

20. Els sabers no considerats dignes de ser curriculars en l’escola mixta, a l’escola segregada formaven part de l’educació femenina. • EFECTE: • són sabers / tasques que encara assumeixen majoritàriament les dones • són sabers / tasques “devaluades” L’anàlisi econòmica del concepte “treball” s’ha fet a partir de les caracterísques del treball productiu, de manera que el treball domèstic no és valorat com a productiu i, fins i tot, es posa en dubte si és realment treball, perquè no està remunerat.

21. ERGO: l’escola mixta no és coeducativa, perquè ha suposat l’estandarització dels models culturals masculins L’escola coeducadora ha de permetre integrar en l’educació de dones i homes elements culturals, abans específics de les dones, i que són essencials per al benestar social.

22. 3.Prejudicis sobre diferències d’aptituds i capacitats de l’alumnat en funció del sexe EXEMPLES: • que les nenes estan més dotades per al llenguatge o tenen major sensibilitat artística • que els nens tenen més aptituds per a les matèries manipulatives (cf. tecnologia) o pels raonaments lògics (cf. matemàtiques) • que, conductualment, els nens són més moguts i expeditius, mentre que les nenes són més tranquil·les i reflexives ...

23. Aquestes absències i prejudicis impliquen • una greu AMPUTACIÓ de la història de la Humanitat • i un BUIT important en el discurs científic i en la pràctica educativa COEDUCACIÓ: Incorporar els sabers i expectatives de les dones i evitar l’androcentrisme al currículum explícit.

24. EL CURRÍCULUM OCULT A través de la interacció entre docents i alumnat es transmeten un conjunt de normes i pautes de comportament essencials en la modelació de la personalitat del nostre alumnat. Es tracta d’un aprenentatge paral·lel, no escrit, per al qual no hem rebut instrucció professional i que, en canvi, influeix decisivament sobre la autovaloració d’infants i adolescents i que determinarà la seva vida futura.

25. Elements sexistes al currículum ocult • EXEMPLES: • quan diem a una nena que no s’embruti, que no digui “paraulotes” • a un nen, que ha de ser valent, que no ha de plorar, ... • donar per suposat que els nois saben més informàtica que les noies, que són capaços d’encistellar millor, ... • que les noies tenen una presentació i cal·ligrafia més polides, ...

26. EL SEXISME Actitud caracteritzada pel menyspreu i desvalorització del que són o fan les dones  introdueix desigualtat i jerarquització en el tracte dels individus, en funció del sexe Avui: el sexisme és una pauta cultural a la qual s’oposen gairebé totes les lleis vigents al món occidental (democràcia, canvis legislatius). Persistència arrelada d’actituds sexistes

27. Conseqüències negatives per a tothom: >>> limita les nostres possibilitats com a persones i ens nega deteminats comportaments. Els nens no ploren, les nenes no diuen renecs

28. Àmbit d’actuació del currículum ocult Les relacions interpersonals que s’estableixen en la pràctica escolar (interacció) Rastres de sexisme (inconscients): • s’interactua més amb els nois • ocupació i distribució dels espais d’esbarjo • valoració segons patrons diferents (cf. adequació o no al gènere que els és atribuït segons el sexe)

29. GÈNERE construcció social sobre allò que cada cultura entén que és "femení" o "masculí". És a dir, la conducta esperada en un home o unadona. Aquesta construcció és arbitrària i varia segons la cultura i l’època. SEXE característiques biològiques, anatòmiques i fisiològiques que ens defineixencom a mascle o femella de l’espècie humana.

30. Això suposa una mutilació de les possibilitats personals d’infants i adolescents: • es limita l’afectivitat i emotivitat en els nens; se’ls censura si demostrena actituds considerades femenines • es reprimeix l’activitat i agressivitat (renecs, forma de seure o comportar-se, ...) en les nenes • >>> MAJOR PERMISIVITAT I TOLERÀNCIA davant conductes conflictives masculines • en relació a la pulcritud en la presentació, cal·ligrafia, netedat, etc. s’és més TOLERANT amb els nens/nois

31. CONCLUSIÓ • l’alumnat de sexe femení acaba interioritzant el paper secundari que la societat li assigna i una actitud passiva • l’alumnat masculí es veu “obligat” a respondre a uns models de masculinitat arbitraris (agressivitat, protagonisme)

32. PAUTES PER CONSTRUIR UN SISTEMA ESCOLAR COEDUCATIU • Completar els canvis que han conduït a la igualtat formal • Revisar les actuals formes androcèntriques de cultura i refer el sistema cultural, introduint-hi la perspectiva femenina i no pas com un aspecte accessori o secundari • Educar individus autònoms en el pla productiu i reproductiu • Prevenir les violències sexistes

33. POSSIBLES LÍNIES DE TREBALL Consideracions prèvies: • Qualsevol acció, ben planificada per no generar resistències derivades dels prejudicis del professorat, famílies o del propi alumnat • No s’han de voler solucionar tots els problemes alhora: cal posar-se uns objectius concrets i a curt termini • S’ha de comptar amb la col·laboració del professorat, • VERITABLE I AUTÈNTIC MOTOR DE L’ESCOLA

34. 1. SENSIBILITZACIÓ DEL PROFESSORAT • xerrades de caràcter general sobre coeducació, cursos de formació, etc. • projecte d’investigació-acció al propi centre: • detecció d’elements sexistes i androcèntrics a l’entorn més immediat

35. 2. DESENVOLUPAMENT D’ACCIONS POSITIVES Incentivar la presència equilibrada d’homes i dones docents en totes les tasques educatives, coherent amb la realitat de l’equip educatiu • EXEMPLES: • IES: que les tutories no siguin “cosa de dones” exclusiva o majoritàriament • CEIP, IES: que la direcció estigui “equilibradament” encapçalada per dones

36. PERSONAL DOCENT, ASSIGNACIÓ DE TUTORIES I DISTRIBUCIÓ D'ESPAIS Nivell Tutor-a EdificiP-3A Srta. Mª José xxxxxxxxxxx Pàrvuls P-3B Srta. Elisabet xxxxxxxxxx Pàrvuls P-4A Srta. Marisol xxxxxxxxxxx Nou P-4B Srta. Raquel xxxxxxxxxxxxx NouP-5A Srta. Rosa Mª xxxxxxxxxxxxx Nou P-5B Srta. Irene xxxxxxxxxxxxxx Nou 1er-A Srta. Montserrat xxxxxxxxxxxx Nou 1er-B Srta. Esther xxxxxxxxxxxxxxx Nou2on-A Srta. Mª José xxxxxxxxxxxxx Nou2on-B Srta. Teresa xxxxxxxxxx Nou2on-C Srta Milagros xxxxxxxxxxxxxx Nou3er-A Srta. Montserrat xxxxxxxxxx Central3er-B Sr. Josep xxxxxxxxxxx Central4art-A Srta. Àngels xxxxxxxxxx Central4art-B Srta. Maria xxxxxxxxxxxxxx Central 5è-A Sr. Ramon xxxxxxxxxxxxxxxxxx Central5è-B Srta Olivia xxxxxxxxxxxxxxxxx Central6è-A Sr. Abel xxxxxxxxxxxxxxxx Central6è-B Sr. José xxxxxxxxxxxxx Central MESTRES ESPECIALISTES I MITGES JORNADES Educació Especial 1: Srta. M. Ascensió xx Educació Especial 2: Srta. Úrsula xxxxxxxxEducació Musical : Srta. Aurora xxxxxxxxxEducació Física 1 : Srta. Lourdes xxxxxxxxxxxEducació Física 2: Sr. Fco. Javier xxxxxxxxxxxxAnglès 1 : Sr. Alfons xxxxxxxxxxxAnglès 2: Srta. Neus xxxxxxxxxxxFrancès : Srta. Maria xxxxxxxxxxxxxxReligió : Srta. Aurora xxxxxxxxxxxDirecció i reforç : Sr. Ramón xxxxxxxxxxxxReforç Parvulari 1: Srta. Mercè xxxxxxxxxxxReforç Parvulari 2: Srta. Marisa xxxxxxxxxxxBiblioteca: Srta. Vanessa xxxxxxxxx Aula d'acollida: Srta. Mª José xxxxxxxxx½ jornada A. Miró: Srta. Mª José xxxxxxxxxxxxxxx ½ jornada N. Rosell: Srta. Inés xxxxxxxx½ jornada M. Castelló: Srta. Noemí xxxxxxxxxxReforç primària: Srta. Mª Asunción xxxxxxxxxxx 37 docents: 7 (19%) – 30 (81%)

37. EDUCACIÓ PRIMÀRIA Carme xxxxxxxxxxxxxTutora 1r Mª Elena xxxxxxxxxxxxxxTutora 2n Manolita xxxxxxxxxxxxxTutora 3r / Coordinadora Punt Edu Montse xxxxxxxxxxxxxTutora 4rt Mª Cruz xxxxxxxxxxxxxTutora 5è Mª Maravillas xxxxxxxxxxxxx Tutora 6è / Coordinadora Primària Juan José xxxxxxxxxxxxxDirecció / Suport CI Joan xxxxxxxxxxxxxEducació Física / Secretari Centre Lola xxxxxxxxxxxxxEducació Especial / Cap d'Estudis Mireia xxxxxxxxxxxxxEducació Religiosa Rosa xxxxxxxxxxxxxEducació Musical Marta xxxxxxxxxxxxxAula d'Acollida Roser xxxxxxxxxxxxxSuport CI Jordi D. xxxxxxxxxxxxxCoordinador Informàtica / Suport CM Mª Antonia xxxxxxxxxxxxx Coordinadora LIC / Suport Primària Imma xxxxxxxxxxxxxLlengua Anglesa / Suport Primària Mònica xxxxxxxxxxxxxTècnica Integració Social

38. 3. ORIENTACIÓ ACADÈMICA I/O PROFESSIONAL COEDUCATIVA Implementació de programes específics d’orientació acadèmica i professional de l’alumnat (ACCIÓ TUTORIAL)

39. 4. ANÀLISI I INTERVENCIÓ EN ELS ESPAIS D’ESBARJO I LES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS • exclusió femenina de les activitats esportives ... • el futbol, protagonista

40. 5. UNA EDUCACIÓ SEXUAL NO SEXISTA

41. 6. MODIFICACIÓ DELS CONTINGUTS CURRICULARS Inclusió de referents femenins i temes relatius a àmbits tradicionalment assignats a les dones >> confecció pròpia de nous materials adequats per a aquest canvi >> revisió dels materials comercials

42. Àrees curriculars: • a- Àrea de llengua i literatura (catalana, castellana i estrangera): • proposta de llibre(s) de lectura d’autoria femenina o temàtica de gènere i anàlisi des d’una perspectiva coeducativa • inclusió als currícula de l’estudi de la figura i obra d’autores destacades en cada una de les literatures (catalana, castellana i estrangera). • revisió dels exemples (frases i textos) emprats en l’ensenyament de la gramàtica, sintaxi, etc • revisió de l’ensenyament dels conceptes de gènere gramatical, concordança, ...

43. 1 Llengua. Cicle Inicial. Ed. Text. La Galera 2007, p. 31-32

44. Llengua catalana i literatura 3ESO. Grup promotor Santillana. 2007 Anàlisi dels textos proposats (2 per unitat): 18 * Model de passarel·la, fanàtica de les compres

45. p. 112 ex. 32

46. p. 165

47. p. 173

48. p. 138 (subjecte i predicat) : El cotxe de la Maria no estava ben aparcat. En aquella reunió els directius van parlar molt clar p. 139 (complement predicatiu): Veig la Maria amoïnada. Van designar alcalde en Vives. p. 140 n. 31: ell ... Fa de psicòleg en un centre educatiu ella ... Està desesperada amb els sorolls del carrer

49. p. 141 n. 33: En Pere estudia matemàtiques a la seva habitació. p. 145 Autodidacta: persona que s’ha instruït sense l’ajut d’un mestre p. 165 n. Col·lecció de peces de roba que ofereix un comerciant Empostissat per on desfilen les persones que exhibeixen models d’alta costura Figura que representa una persona i que serveix per exhibir- hi vestits. p. 168 n. 34 L’avi ens explica històries de la seva joventut. L’àvia s’endormisca. p. 169 n. 43 Els Pérez són els veïns del segon primera. Els Pérez són veïns teus? p. 180 n. 76 El Carles és un gran esportista, sa germana no mouria el cul de la cadira.

50. b- Àrea de ciències socials: inclusió als currícula de l’experiència històrica femenina en el seu conjunt, en els àmbits de reproducció, producció, vida quotidiana, etc. i anàlisi de la participació han tingut les dones en els processos de canvi històric. c- Àrea de matemàtiques d-Àrea de Tecnologia e- Àrea d’educació física f- Àrea de ciències experimentals (biologia, física i química)