1 / 22

3.4. Caracterització de la lexicografia catalana: els diccionaris i els catalanoparlants

3.4. Caracterització de la lexicografia catalana: els diccionaris i els catalanoparlants. (a) Els inventaris lexicogràfics i els usos socials de la llengua. Visió històrica. - Obres per a l’ensenyament del llatí.

Albert_Lan
Download Presentation

3.4. Caracterització de la lexicografia catalana: els diccionaris i els catalanoparlants

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. 3.4. Caracterització de la lexicografia catalana: els diccionaris i els catalanoparlants (a) Els inventaris lexicogràfics i els usos socials de la llengua. Visió històrica

  2. - Obres per a l’ensenyament del llatí • Fins a la fi del s. XVII gairebé tota la lexicografia catalana està la servei de l’ensenyament del llatí. • La Grammatica proverbiandi (1427)  • El manuscrit 43 de la Biblioteca Pública de Tarragona (XIV) • La Summa artis grammaticae (XV)  • Liber elegantiarum de Joan Esteve(1489- Venècia) • Supera els simples glossaris i les llistes d’equivalències tècnica lexicogràfica. Conté molts valencianismes i hàpaxs (enamigada ‘que té amics/ amants) 

  3. - Obres per a l’ensenyament del llatí • Adaptacions de l’obra de Nebrija són, per exemple: • Lexicon llatí-català: • 1507- traductors: Gabriel Busa i Joan Garganter  • 1522- traductors: Joan Morell i Martí Ivarra • 1560-traductors: Antic Roca, Francesc Clusa • el vocabulario del humanista de Juan Lorenzo Palmireno (1569) • Obra destinada a enriquir el lèxic de l’estudiant de llatí.Divideix el llibre en “abecedarios”> peixos, ocells, herbes, monedes, etc.(el vocabulari dels peixos és molt ric i hi ha datacions úniques)

  4. - Obres per a l’ensenyament del llatí • El diccionari llatí-català d’Antoni Font. • Basat en un diccionari castellà (Bravo)  • (XVII) • El thesaurus de Pere Torra • També adaptat de Bravo  • (XVII) • El vocabulari llatí-català (XVIII) 

  5. Obres per a l'ensenyament de llengües modernes • Vocabolari molt profitos per apendre Lo Catalan Alamany y Lo Alamany Catalan de Joan Rosembach (1502)  • Dictionario castellano […]. Dicitonaire françois. Dictionari català (1641) • És una mena de manual de conversació amb el vocabulari a tres columnes i unes quantes converses 

  6. Diccionaris per a fer rimes (rimaris) • En aquest gènere no hi ha hagut cap tradició en català fins fa poc, i el material lèxic produït amb prou faenes ha estat sotmès a anàlisis filològica. • El Diccionari de rims de Jacme March (1371) • «Per cell qui mana / per nom de dona: manda» • «Per granera / per qui assota / per senyal de castell: scoba» • Torsimany de Lluís d’Averçó (1415) • «amirva: per celh qui alguna cosa amniva o disminueix»

  7. Diccionaris per a fer rimes (rimaris) • Elements de poética catalana y diccionari de sa rima de Pau Estorch i Siqués (1805-1870) • Diccionari de la rima de la llengua catalana (1921) de Fèlix Quer i Cassart • Diccionari de la rima de Francesc Ferrer Pastor (1918) • Diccionari català invers amb informació morfològica, de Joan Mascaró i Joaquim Rafel (1990)

  8. Les explicacions de «vocables escurs» • Art amativa de Ramon Llull • Es tradueix un terme lu·lià o pseudo-lul·lià o bé se’n glossa el sentit: • «orgue és instrument, així com los hulls qui són instrument a veure, e la lengua a parlar» • Els vocables escurs d’Ausiàs March • A partir de 1539 les edicions que es fan de l’obra porten un vocabulari del tipus: • «veus per vegades» a vegades també amb la paraula en castellà «setje per siti o por assedio o cerco enderredor»

  9. Les explicacions de «vocables escurs» • La Taula de paraules difícils de la Crònica de Jaume I • En l’edició de la Crònica del rei Jaume de 1557 s’hi afegí una Taula. Hi són explicats sobretot termes guerrers caiguts en desuetud: • «brocada, és encontre, o escaramuça» • «torre albarrana, és torre mestra o més principal» • Els mots glossats del Llibre del Consolat de Mar (XIV) • Moltes de les veus explicades són marítimes: • «pèlech ‘alta mar’»

  10. El segle XVIII- entre l’espanyol i el reviscolament • Vocabulari català-castellà de mots antics de Fra Manuel Marià Ribera  • Les instruccions per la ensenyança de minyons de Baldiri Rexach. • Apologia de la llengua materna «per saber parlar, y entendrer la llengua Espanyola, es tenir un Diccionari Espanyol explicat en Cathalà» • «ahullido-udol» • «eriso-és un animal que te la closca vestida de moltas puntas» • El Prontuario orthologi-gráphico trilingüe (1743) Marià Soldevila • Ensenya català, castellà i llatí en l’escola.

  11. El segle XVIII- entre l’espanyol i el reviscolament - Carles Ros Amant de la recuperació de la llengua El Breve diccionario valenciano-castellano (1739) El Diccionario valenciano-castellano (1764)  Aquesta obra vol aconseguir que els valencianoparlants aprenguen castellà, però també procurà que els usuaris aprenguessen a conéixer millor llur parlar matern.

  12. El segle XVIII- entre l’espanyol i el reviscolament • Manuel Joaquim Sanelo • És el millor lexicògraf d’aquest segle, però la seua obra no es va conéixer fins el XX: • Silabario De Vocablos Lemosines ó Valencianos  • materials per a un diccionari valencià-castellà  • En aquesta darrera obra dóna l’equivalència castellana a mots del català, normalment de font escrita.

  13. El segle XVIII- entre l’espanyol i el reviscolament • Marc Antoni Orellana • Va agegir uns quants mots mosíl·labs i algunes veus al diccionari de Ros en la seua obra: Valencia antigua y moderna i va publicar sengles catàlegs d’ocells i de peixos.

  14. El segle XIX La lexicografia moderna • La nostra lexicografia moderna s’origina, pràcticament del no-res, i, com és lògic, la desorientació i les vacil·lacions li són inseparables: • Els tres territoris no es coneixen • El DRAE és guia universal • La nostra lexicografia fonamentalment pretent afavorir i difondre el castellà • Els castellanismes figuren de manera “natural”

  15. El segle XIX La lexicografia moderna • Pere Labèrnia • Diccionari de la llengau catalana ab la correspondencia castellana y llatina (1839) • Fou el diccionari de més prestigi fins a la publicació del Fabra. La intenció és normativa. • Macroestructura: • Lèxic general i tecnicismes, veus antigues i algun nom propi. • L’ordenació és alfabètica. • Els homònims es presenten sota un sol lema. • Entra barbarimes.

  16. El segle XIX La lexicografia moderna • Microestructura: • Redacta en català • Informació de les categories i de femenins • Definicions ben aconseguides • Molta fraseologia i refrants • Abundants variants gràfiqeus i formals (assaig/ ensaig • L’ordenació és alfabètica. • Els homònims es presenten sota un sol lema. • Entra barbarimes.

  17. El segle XIX La lexicografia moderna • Lluís Lamarca • Ensanyo de un diccionario valenciano-castellano (1839) • En realitat no és un diccionari sinó una llista bilingüe a partir del terme català. El propòsit és facilitat als valencians que volen parlar o escriure en castellà «la correspondencia de la voz valenciana que se les ocurria»

  18. El segle XIX La lexicografia moderna • -Josep Escrig • Diccionario Valenciano-castellano (1871)  • Primer intent de recollir el lèxic general valencià. Escrig es proposa fomentar el coneixement del valencià i l’accés al castellà. • Macroestructura: • lèxic valencià comú • paraules que crea adaptant del castellà (ahog: ahogo) • Microestructura: • - Sense definicions però amb alguna indicació.

  19. El segle XIX La lexicografia moderna • Constantí Llombart • Diccionario Valenciano-castellano (1871)  • Reelabora l’obra d’Escrig. Hi afig modismes, materials enciclopèdics…) • Joaquim Martí i Gadea • Diccionario general valenciano-castellano (1891) • Es basa en DRAE. Falta de sistematicitat. Tot i això coneixia molt a fons el valencià.

  20. Les arreplegues històriques El Diccionari català-valencià-balear (DCVB) (1930-1962). Alcover-Moll  El Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (1980-1991) de Joan Coromines (DECat) 

  21. La depuració del lèxic • La lexicografia catalana és especial: lluita entre els castellanismes i la puresa. Aquest fet es manifesta de dues maneres: • Les polèmiques • Els tractats de barbarismes

  22. El camí de la normalització • La lexicografia catalana s’incorpora tard a la lexicografia moderna, com a conseqüència de la marginació cultural i política de la llengua i la cultura catalanes en els darrers segles. El primer projecte lexicogràfic modern: Institut d’Estudis Catalans: • DGLC (Fabra 1932) • Gran Enciclopèdia Catalana • Castellà-català/ català-castellà • DIEC • el Diccionari del Català contemporani • Diccionari de Freqüències

More Related