TRES NUS EN EL BOSC

1. TRES NUS EN EL BOSC Joaquim Sunyer

2. 1.- Documentació Títol: Tres nus en el bosc (Paisatge amb tres nus i Pastoral)             Autor: Joaquim Sunyer             Cronologiadel’obra: 1913-15        País: Catalunya Estil:Noucentisme

3. 2.- TEMA Paisatge mediterrani amb tres dones nues i un gos. Exaltació del paisatge català i de bellesa femenina.

4. 3.- Descripció • Tela. Tècnica de l’oli • Tres noies nues en un bosc idíl·lic que pertany al paratge anomenat El clot dels frares (Sitges). Al fons, a la part superior, hi ha una casa. Unes parets de pedra seca separen els camps. De les tres dones, una està asseguda sobre un drap blanc, de cara a l’espectador; les altres dues estan dempeus, una de cara i l’altra d’esquena a l’espectador. En primer terme, un gos ens introdueix en el quadre.

5. 4.- Elements formals i compositius • Forma: Tancada. Importància de la línia per a construir la figura. Pinzellada molt acurada que defineix molt bé les formes. Només els matolls de la dreta presenten unes pinzellades més ràpides i descurades. • Composició: Oberta. • Perpectiva: Geomètrica. • Línia d’horitzó: No n’hi ha. El punt de vista és alt. • Simetria: La figura de la dona asseguda divideix el quadre en dues meitats. Dona de cara/dona d’esquena. • Geometria: Certa geometrització de les figures i del paisatge a la manera de Cézanne. Diagonals i línies rectes.

7. Llum: No hi ha una font lumínica externa; la llum sorgeix dels mateixos colors amb la utilització de tonalitats més clares (zones il·luminades) i més fosques (zones en penombra). • Cromatisme: Gamma cromàtica apagada (verds, marrons, ocres) a la manera de Cézanne.

8. 5.- Antecedents i influències posteriors. L’obra de Sunyer recull diverses tradicions, per la qual cosa presenta certes contradiccions. El nu púdic de la noia de l’esquerra és clàssic, mentre que la temàtica, encara que no tan agosarada, entronca amb la tradició renaixentista i la reinterpretació que en va fer Manet. Formalment intenta ser clàssic, amb formes plenes a la manera de Maillol, però la influència de pintors contemporanis com el Renoir de la darrera època, Cèzanne (sobretot el de Les Banyistes) i de l’aprenentage de certs elements conceptuals de les avantguardes (com ara el fauvisme i el cubisme) fa que sigui una obra molt complexa. La influència posterior s’inscriu només dintre d’un cert tipus de paisatgisme de pintors catalans, sense cap projecció ni estatal ni internacional.

9. Les banyistes. Cézanne.

10. 6.- Relacions amb obres similars de l’autor Sunyer és un artista que es formà en el si dels nuclis impressionistes parisencs, sobretot amb Renoir, amb qui va establir amistat. Malgrat aquest inici, va seguir la línia de l’anomenat mediterranisme, del qual Maillol va ser el màxim representant i que, a Catalunya, s’anomenà noucentisme. Sunyer juntament amb Torres Garcia i Clarà, en va ser un dels màxims representants. El mediterranisme de Sunyer es caracteritza per una composició simplificada, unes estructures clares i la utilització de colors nítids, sobris i transparents. Altres obres seves on s’aprecia el mediterranisme de Sunyer són: Pastoral (1910-11) i Mediterrània (1910-11).

11. Mediterrània Pastoral

12. 7.- Diferències amb altres solucions coetànies El noucentisme coincideix en temps amb les anomenades Primeres Avantguardes. En aquestes hi trobem diferents moviments com el fauvisme, el futurisme i l’expressionisme. El cubisme va ser un moviment cerebral: pretenia utòpicament representar la tridimensionalitat en un pla bidimensional. El fauvisme: creien que el color havia de ser l’element essencial de la pintura i que es podia prescindir de la llum i de la profunditat. (Henri Matisse). El futurisme: moviment d’exaltació de la modernitat enfront el passat, de les innovacions mecàniques, de la maquinària i la tècnica. Partia dels principis de la simultaneïtat del cubisme però els aplicava al moviment. Per això també se l’anomena Cubisme dinàmic. (Balla, Boccioni, Carrà) L’expressionisme: Estètica basada en la espontaneïtat i l’emoció enfront de la racionalitat de les formes. Hi haurà diferents grups: “El Pont”, “El genet blau” i “la Nova objectivitat”.

13. 8.- Significat i funció Significat: Es tracta de la reivindicació de la tradició mediterrània de Catalunya per oposició a tradicions més nòrdiques. En certa manera constitueix un intent de refermar un art propi català fonamentat en l’esperit clàssic, tant del paisatge com de la temàtica, a través d’una escena bucòlica. Funció: Estètica. Pensat per ser exposat al Saló de París del 1914; l’esclat de la Primera Guerra Mundial va impedir d’inaugurar-lo.

14. 9.- Context històric i artístic Fotocòpia Primeres avantguardes A Catalunya, en aquesta època, es viu un moment de gran eufòria en què el catalanisme polític comença a veure que certes demandes són satisfetes: la creació de la Mancomunitat de Catalunya, per exemple. També s’intentava definir quina era la Catalunya que es volia: això va crear un moviment, el noucentisme, dirigit per Eugeni d’Ors, que s’infiltraria en tots els camps de la cultura, amb una mirada cap al classicisme de tradició mediterrània més que no pas nòrdica. És lògic, doncs, que en aquest projecte de reivindicació de l’època clàssica s’iniciés el projecte de traducció dels clàssics grecollatins que va endegar la Fundació Bernat Metge.