Bloc 3: La població I els moviments de població al món actual

1. Bloc 3: La població I els moviments de població al món actual

2. -Taxa de fecunditat: es calcula multiplicant el nombre de nascuts vius en un any per cent i dividint el resultat pel total de les dones que tenen entre 15 i 49 anys. -Creixement vegetatiu és el resultat de restar la mortalitat a la natalitat. La Taxa de creixement vegetatiu consistiria en la diferència entre la taxa de natalitat i la taxa de mortalitat. -Taxa de dependència: mesura la relació entre la població adulta i la constituïda pels vels i els joves. L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ I LES POLÍTIQUES DEMOGRÀFIQUES. CONCEPTES DEMOGRÀFICS. 1.

3. Índex Sintètic de Fecunditat (ISF): Mitjana de fills per dona., al llarg de la seva vida, suposant que no varia la fecunditat de cada grup d’edat. Diferència entre natalitat i fecunditat: La natalitat relaciona els nens nascuts amb el conjunt de la població i la fecunditat relaciona els naixements amb les dones en edat fèrtil. Taxa de mortalitat materna: La mortalitat materna és el nombre anual de morts de dones per causes relacionades amb l’embaràs per cada 100.000 nascuts vius. Diferencia taxa de dependència de taxa d’envelliment: La primera relaciona el conjunt de població dependent sobre el total de la població, la segona relaciona la població de més de 65 anys sobre el total de població. L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ I LES POLÍTIQUES DEMOGRÀFIQUES. CONCEPTES DEMOGRÀFICS. 2.

4. -La mortalitat infantil és la relació entre el nombre de criatures que moren durant el primer any de vida respecte del total de naixements del mateix període en un lloc determinat. -Causes: alimentació insuficient i inadequada, falta d’accés als serveis mèdics, a les vacunes i als medicaments, mala salut de la mare i manca d’assistència mèdica durant l’embaràs i el part, falta d’accés a l’aigua potable i falta d’una higiene adequada, la pobresa de les famílies... L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ I LES POLÍTIQUES DEMOGRÀFIQUES. LA MORTALITAT INFANTIL.

5. -Es baixa als països desenvolupats degut a la planificació familiar i l’ús d’anticonceptius, a l’accés de la dona al món laboral i educatiu amb plenitud de drets i al predomini de criteris de benestar. Contràriament, és elevada als països subdesenvolupats degut a l’estructura socioeconòmica que determina un paper productiu per a les criatures, a una escassa consideració de la dona en el conjunt de la societat i un baix nivell d’educació. L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ I LES POLÍTIQUES DEMOGRÀFIQUES. LA FECUNDITAT AL MÓN.

6. Àfrica (màxim creixement). Amèrica Llatina, Àsia i Oceania (creixement proper a la mitjana)‏ Amèrica Nord i Europa (creixement lent)‏ El creixement mundial és alt, però sembla que s’està moderant en els últims anys. L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ I LES POLÍTIQUES DEMOGRÀFIQUES. EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC PER CONTINENTS.

7. -Les taxes de natalitat són baixes i sovint la fecunditat es troba per sota del nivell de substitució d’una generació estimada en 2,1 fills per dona. -La taxa de mortalitat és baixa, així com la mortalitat infantil, i gràcies als progressos de la medicina i del nivell de vida, l’esperança de vida és molt alta. -Com a conseqüència es produeix l’envelliment de la població. La població envellida és comú a la major part de països europeus. L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ I LES POLÍTIQUES DEMOGRÀFIQUES. MODEL DEMOGRÀFIC ALS PAÏSOS DESENVOLUPATS. 1.

8. -El descens de la fecunditat s’expliquen per l’accés als mitjans anticonceptius, i molt especialment el canvi de paper de la dona amb l’incorporació al mercat del treball, el seu nivell d’instrucció i capacitat de decisió, els costos que representen la cura i l’educació dels fills, el retard en l’edat en que es té el primer fill, els canvis en l’estructura familiar, etc. -L’envelliment és conseqüència fonamentalment de la disminució de la fecunditat, de la disminució de la taxa de mortalitat i de l’augment de l’esperança de vida. La problemàtica que comporta és l’increment de la despesa pública en aspectes com pensions de jubilació, serveis socials i samitat. Però també comporta la creació de llocs de treball en els sectos asistencial i de serveis i oci. L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ I LES POLÍTIQUES DEMOGRÀFIQUES. MODEL DEMOGRÀFIC ALS PAÏSOS DESENVOLUPATS. 2.

9. -Progressiva o jove; -Regressiva o vella; -Estacionària (Antic Règim) -Intermèdia (transició ràpida de l’antic al nou règim demogràfic). L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ I LES POLÍTIQUES DEMOGRÀFIQUES. PIRÀMIDES DE POBLACIÓ.

10. -Neomaltusians: Defensen que cal frenar el creixement demogràfic per reduir l’impacte ambiental. -Actualment un altra sector de la comunitat científica defensa que cal potenciar el desenvolupament humà, això redueix espontàniament la fecunditat, i optar per un desenvolupament sostenible. L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ I LES POLÍTIQUES DEMOGRÀFIQUES. POLÈMICA SOBRE POBLACIÓ I MEDIAMBIENT.

11. -Antic Règim Demogràfic: Alta Natalitat i Alta Mortalitat. Creixement lent i a onades. Mortalitat catastròfica. -Revolució Demogràfica: Fort creixement de la població. Té dues fases: ·Descens de la mortalitat. ·Reajustament demogràfic: descens de la natalitat. -Nou règim Demogràfic: Baixa natalitat, Baixa mortalitat. Creixement lent i envelliment de la població. L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ I LES POLÍTIQUES DEMOGRÀFIQUES. FASES DE LA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA

12. La població durant el segle XX ha tingut un creixement molt important fins arribar a sobrepassar els sis milions d’habitants. Cal destacar el creixement explosiu que es dona en les dècades dels 60 i 70. La tendència a partir de 1980 ha estat d’estancament, amb un creixement vegetatiu pràcticament zero. Els últims anys apunten a una certa recuperació del creixement. L’impacte de les migracions en el creixement de la població de Catalunya és molt notori. Cal destacar el corrent migratori dels anys 1920-30 amb persones procedents de Múrcia i Aragó i molt especialment dels anys 1950-75 on arribaren onades de persones vingudes d’Andalusia, Extremadura i Castella. També cal destacar que la recuperació del creixement actual ve donat en gran mesura pels efectes de la immigració procedent del Magrib, l’Àfrica Subsahariana i l’Amèrica llatina. CATALUNYA: TERRITORI, POBLACIÓ I ECONOMIA. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ CATALANA AL S. XX.

13. Les característiques demogràfiques de la població catalana mostren un població envellida amb unes baixes taxes de natalitat i mortalitat, un creixement vegetatiu proper a zero, una baixa fecunditat i una alta esperança de vida. Molt recentment s’ha produït una lleugera recuperació de la natalitat, deguda en gran part als corrents migratoris que estan arribant a Catalunya. CATALUNYA: TERRITORI, POBLACIÓ I ECONOMIA. CARACTERÍSTIQUES DEMOGRÀFIQUES DE CATALUNYA.

14. -La major part de la població catalana es concentra en nuclis urbans. -La concentració de les activitats secundàries i terciàries en les ciutats des de la Revolució Industrial ha provocat un desplaçament de la població des del camp, ja fos el català o d’altres llocs, cap a la ciutat. -La majoria de la població catalana es concentra en la gran conurbació barcelonina. La resta de ciutats corresponen a les capitals provincials i comarcals o es localitzen en alguns dels eixos que caracteritzen la distribució espacial de les ciutats de Catalunya: la línia de costa i els principals cursos fluvials, d’acord amb la història del desenvolupament econòmic. -On l’activitat agrària té un pes considerable: àmbit de ponent i terres de d'Ebre, la població es distribueix en ciutats de mida mitjana i petita i que a l’Alt Pirineu i l’Aran la situació s’inverteix completament en referència a la resta d’àmbits, amb un predomini de la població rural. CATALUNYA: TERRITORI, POBLACIÓ I ECONOMIA. EL POBLAMENT A CATALUNYA