Slide1 l.jpg
This presentation is the property of its rightful owner.
Sponsored Links
1 / 18

Els animals PowerPoint PPT Presentation


  • 141 Views
  • Uploaded on
  • Presentation posted in: General

Els animals. del bosc. CEIP DE LA VALLDAN Curs 2004-05. EL GALL FER. El gall fer és un gall salvatge. El seu nom científic és Teatro Urogallus. En castellà es diu Urogallo o pavo silvestre. És de la família de les Gallinàcies.

Download Presentation

Els animals

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Presentation Transcript


Slide1 l.jpg

Els animals

del bosc

CEIP DE LA VALLDAN

Curs 2004-05


Slide2 l.jpg

EL GALL FER

El gall fer és un gall salvatge. El seu nom científic és Teatro Urogallus. En castellà es diu Urogallo o pavo silvestre. És de la família de les Gallinàcies.

El mascle amida 85 cm de llargada i pesa normalment de 3’5 a 5 quilos. El seu plomatge és gairebé negre, amb reflexos verdosos al pit, té l’ull envoltat per una pell nua i vermella, una gran cua arrodonida i el bec de color clar.

La femella, anomenada gallina, fa uns 61 cm i pesa uns 2 quilos. Té una coloració on domina el castany.

Viu als boscos vells de pins. Es fa dicícil veure’l pels seus hàbits solitaris. A Catalunya viu als grans boscos de coníferes, tranquils i hàbitats clars de la comarca del Pallars Sobirà, sobretot a les Valls d’Àneu, de Cardós i Ferrera entre d’altres.

Els seus aliments són la pinassa ( a l’hivern), nabius ( a l’estiu) i fulles de tèrmol (a la tardor).


Slide3 l.jpg

EL GALL FER

La femella pon de 5 a 8 ous a la cavitat del niu, la meitat dels pollets mort durant la primera setmana de vida. Nia al peu dels pins o ginebrons. És sedentari.

Els seus enemics són la marta, la guineu, l’astor, el duc i l’àguila daurada.

És una espècie molt amenaçada i catalogada com en perill d’estinció degut a la abundant tala de boscos i a la forta freqüentació humana.

En conclusió podem dir que el gall fer és una au que viu en boscos de pi negre, que costa de veure i viu sola. Pensem que seria bo que els humans no tallesim més pins perquè sinó ens quedarem semnse galls fers.

Grup: Jordi S, Tamara T, Júlia A, Maria P


Slide4 l.jpg

EL TEIXÓ

El seu nom científic és Meles Meles, en castellà Tejón común i de la família mustèlids.

El Teixó té el cos massís, la cua i les potes curtes i tenen dits que utilitzen per a l’excavació, proveïts d’ungles fortes.

El teixó comú fa uns 50 cm de longitud, amb el pèl poc espès, negrós i amb taques blanques en algun lloc del cos. Excava caus dins els quals passa l’hivern.

Sol viure en boscos planifolis i mixtes , en zones de roques de muntanya i de costa, jardins i parcs.


Slide5 l.jpg

EL TEIXÓ

S’alimenta de cucs de terra i cargols, de vegetals (fins i tot de petits mamífers), de rèptils, d’amfibis i d’insectes, de bolets i d’aglans.

Els seus costums són nocturns, viu en caus de fins a 3 m de fondària.

L’enemic principal del teixó és l’home.

En resum, el teixó és un animal omnívor, de dimensions mitjanes, que el podem trobar als boscos i sol sortir de nit.

Grup: Jordi S, Tamara, Júlia A, Maria


Slide6 l.jpg

ELS ESQUIROLS

Nosaltres hem triat aquest animal, que és l’esquirol, perquè el coneixem una mica i volíem saber més coses d’ell, i ara us ho explicarem...

L’esquirol va des d’uns 5-8 cm, pesa uns 10 grams com l’esquirol Pigmeo africà, fins a 70 cm i pes de 4 a 8 Hg com la Marmota d’Europa. Les extremitats de davant són més curtes i les de darrera són més llargues.

Viu des de les selves tropicals fins als parcs de les ciutats i deserts semiàrids.

La majoria d’esquirols s’alimenten de fruits secs del tipus nous, avellanes, llavors, fruites, pinyons...

Els esquirols per menjar s’asseuen i agafen el menjar amb les mans davanteres.


Slide7 l.jpg

ELS ESQUIROLS

Tenen una àmplia visió i un agut sentit de la vista.

Els esquirols poden tenir dues èpoques de procreació: a la primavera i a l’estiu. Les cries neixen sense pèl i sense dents. Quan neixen, només es cuida l’esquirol femella que fa el niu i si té la impressió que les cries estan amenaçades les canvia de cau tant de pressa com pot, agafant-les pel coll.

Grup: Tarek, Alba, Arnau, Noura.


Slide8 l.jpg

EL CÉRVOL

Hem triat el cérvol perquè en vam sentir a parlar i ens va interessar conéixer més coses.

El seu nom científic és Cervus elaphias. En castellà Ciervo común. És de la família del ungulats.

Els mascles tenen banyen i cada any a l’estiu les renoven. Les femelles no posseixen banyam, però presenten com a defensa unes dents canines molt desenvolupades.Tenen un pelatge curt i aspre segons l’estació de l’any i l’edat. A l’estiu és de color rogenc fosc i a l’hivern gris fosc. Tenen els sentits desenvolupats, especialment el de l’olfacte.

Els mascles vells viuen aïllats a les parts altes de les muntanyes, i els altres viuen en ramats.


Slide9 l.jpg

EL CÉRVOL

Viuen en zones forestals muntanyoses, però s’adapten bé a les planes frondoses amb torrents.

S’alimenten de fulles, rebrots, bolets i fruits. Són herbívors.

Els seus pitjors enemics són la guineu i l’àguila daurada.

El cérvol és molt vergonyós i acostuma a voltar de nit.

En resum podem dir que hem après moltes coses però sobretot que els mascles tenen banyes i les femelles no.

Grup: Arnau, Noura, Tarek, Alba.


Slide10 l.jpg

ELTRENCAPINYES

Hem triat el trencapinyes perquè ens ha agradat molt i volíem saber més coses d’aquest ocell.

El seu nom científic és Loxia curvirostra. En castellà s’anomena Piquituerto común. És de la família del Fringílids.

És un ocell de 16,5 cm que té el bec robust amb l’extrem de les mandíbules llarg, corbat i entrecreuat. El mascle és de color vermell, amb la cua i les ales més fosques. La femella és de color verd groguenc amb les parts superiors brunenques.

Habita en els boscos de conífers.


Slide11 l.jpg

EL TRENCAPINYES

S’alimenta de les llavors de les pinyes i d’algun insecte.

Té per costum anar d’un lloc a l’altre buscant menjar. No viu sol, viu amb altres trencapinyes.

Es desplaça volant.

Si voleu trobar el trencapinyes haureu d’anar a un bosc de pins.

Grup: Enkar, Mohamed, Patimat


Slide12 l.jpg

LA FAGINA

Hem triat la fagina perquè és un animal poc conegut per nosaltres.

El seu nom científic és Martes foina. En castellà Garduña. És de la família dels Mustèlids.

És un animal que fa uns 42-48 cm de longitud. Fa uns 12 cm d’alçada i un pes aproximat d’1’5 Kg a 2’5 Kg. Les seves potes són curtes i les orelles petites, el pelatge espès, fi i de color terrós. La cua llarga.

Habita a llocs oberts amb poca vegetació. També es pot trobar a parcs, horts i poblacions. Es troba a tot el centre i sud d’Europa, és comuna als Països catalans, llevat de les Balears.


Slide13 l.jpg

LA FAGINA

S’alimenta de petits mamífers, ocells, reptils, amfibis, insectes, cucs i fruits. També gallines i rates. Segons el lloc on viu fa una dieta diferent i segons les preses que caci.

Té el costum de sortir del cau prefentment de nit. Aprofita les roques o els forats dels arbres per fer-se el cau.

Els seus enemics són la guineu, el teixó i el duc.

Els cadells de fagina neixen els mesos d’abril o maig, mamen durant dos mesos. A finals d’estiu ja són independents.

En conclusió el que ens ha cridat més l’atenció d’aquest animal és que pot viure a poblacions i els seus enemics.

Grup: Mohamed, Patimat, Enkar.


Slide14 l.jpg

EL PICOT VERD

Hem triat el Picot verd perquè ens agradaria conèixer els seus costums i com i on viu.

El seu nom científic és Picus viridis.

Fa uns 32 cm d’alçada, és de color verd, amb les parts inferiors de les potes i el carpó groguenc.

Viu en boscos caducifolis, especialment en zones amb grans clarianes. Es troba a Europa, l’Àsia, Marroc i l’Iran, fins a la Índia, a partir dels 63º Nord. És el picot més comú a la Catalunya Continental.

S’alimenten d’insectes i larves que extreuen deles escletxes de les escorces dels arbres, els troncs dels quals escalen recolzant-se en l’extrem de la cua.


Slide15 l.jpg

EL PICOT VERD

El picot verd té el costum de fer el niu als troncs dels arbres, entre 2 i 6 metres de terra. Fan aproximadament 38 centímetres de fons i 45 centímetres d’ample. El diàmetre d’entrada està al voltant de 6 centímetres.

És un animal sedentari.

En conclusió podem dir que el picot verd és una au i té el costum de menjar formigues.

Grup: Ester, Taha, Aina i Tània.


Slide16 l.jpg

LA MARTA

Hem volgut estudiar aquest animal perquè ens va fer molta gràcia el seu nom i volíem aprendre més coses d’ell.

El seu nom científic és Martes Martes de la família dels Mustèlids.

La Marta és del gènere de mamífers de l’ordre dels que atenyen un 50cm de longitud, amb el pelatge gris fosc i una gran taca groga a la gorja.

Viuen en zones de bosc fins als límits dels arbres.

La seva alimentació es basa en petits mamífers, ocells, rèptils, amfibis, ous i fruits.

Els seus enemics són el teixó, la guineu i el duc.


Slide17 l.jpg

LA MARTA

Els seus costums són preferentment nocturns. Aprofita les esquerdes de les roques o els forats dels arbres per fer-se el cau.

El rastre típic mostra grups de dues petjades.

Caça de nit sobretot ratolins i esquirols.

En conclusió hem après que la Marta caça de nit, quins són els seus enemics i que fa el seu cau a les esquerdes de les roques i en forats dels arbres.

Grup: Tània, Aina, Ester i Taha


Slide18 l.jpg

CLASSE DELS TAURONS

3r i 4t EP


  • Login