El Pla territorial sectorial de connectivitat ecològica de Catalunya Antecedents, objectius i plantejament

1. El Pla territorial sectorial de connectivitat ecològica de CatalunyaAntecedents, objectius i plantejament Josep Maria Mallarach Jornada CREAF-SCB-ICHN sobre “Fragmentació del territori i biodiversitat” UAB, Bellaterra, 3 desembre 2007

2. Directrius de connectivitat ecològica de Catalunya Antecedents Barcelona 24 d’octubre de 2006

3. Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya En conjunt 68 DIRECTRIUSPlanejament territorial: 4Espais naturals protegits: 3Espècies amenaçades i protegides: 6Xarxa viària i altres infraestructures lineals: 10Espais fluvials: 8Activitat agrària: 6Urbanisme: 5Ús dels recursos biològics: 7Avaluació ambiental: 11Recerca, informació i participació: 7

4. Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya • NOUS INSTRUMENTS A DESENVOLUPAR • Normativa • ·Llei de biodiversitat i patrimoni natural (D-5; D-9) • ·Llei d’avaluació ambiental de plans i programes (D-55) • ·Llei d’avaluació d’impacte ambiental (D-52) • ·Llei de caça (D-47) • ·Llei d’ordenació sostenible de la pesca continental i protecció dels ecosistemes aquàtics continentals de Catalunya (D-47) • ·Reglament de la Llei 3/1995, de vies pecuàries (D-49) • ·Reglament de la Llei 22/2003, de protecció dels animals (D-9) • ·Reglament de la Llei 54/1997, del sector elèctric (D-23)

5. Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya • Plans i programes • ·Pla territorial sectorial de connectivitat ecològica de Catalunya (D-3) • ·Inventari de zones humides de Catalunya (D-8) • ·Pla de conservació de les zones humides a Catalunya (D-8) • ·Catàleg de les espècies amenaçades de Catalunya (D-9) • ·Plans de recuperació o de conservació de les espècies catalogades (D-9) • ·Pla de millora de la permeabilitat de la xarxa viària existent.Programa anual de permeabilització dels trams més problemàtics (D-22b) • ·Pla de correcció dels suports elèctrics que comporten un major risc d’electrocució i col·lisió (D-24) • ·Actuacions per a la recuperació de la funció connectiva en trams fluvials especialment importants des del punt de vista de la connectivitat ecològica en el Programa de mesures del Pla de gestió de la demarcació hidrogràfica de les conques internes de Catalunya (D-28): programa de restauració i de recuperació de marges i riberes dels punts crítics en trams naturals o seminaturals (D-28b); programa de permeabilització d’infraestructures de protecció hidràulica en punts crítics situats en entorns altament modificats (D-28c) • ·Programa de mesures prioritàries d’aplicació del Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya en punts crítics (D-30) • ·Pla de permeabilització de zones i infraestructures de regadiu (D-37a) • ·Pla per a l’ordenació i la recuperació de la xarxa de vies pecuàries de Catalunya (D-50)

6. Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya • Normes i directrius tècniques • ·Normes tècniques per al disseny i la integració territorial, paisatgística i ecològica de les carreteres (D-17) • ·Manual d’instruccions tècniques per al disseny i la integració territorial, ecològica i paisatgística de la xarxa de canals i sèquies i les basses de rec (D-20) • ·Manuals d’instruccions tècniques per a la millora de la connectivitat ecològica, la minimització d’impactes d’infraestructures i la restauració hidromorfològica ecològica en sistemes fluvials (D-31) • ·Manual d’instruccions tècniques per a la permeabilització d’infraestructures i el manteniment de la connectivitat ecològica i la funcionalitat dels ecosistemes en regadius (D-37c) • ·Directrius de gestió forestal (D-44) • ·Codi de bones pràctiques per a la gestió forestal (D-44) • ·Desenvolupament normatiu del contingut dels plans d’ordenació forestal i d’adaptació dels plans tècnics de gestió i millora forestal i dels plans simplificats de gestió forestal (D-45) • ·Guies metodològiques i instruccions tècniques per facilitar l’execució del procés d’avaluació ambiental (D-56) • ·Manual d’instruccions tècniques per a la redacció d’estudis d’impacte ambiental (D-57)

7. Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya IncidènciaD’obligat compliment dins del DMAH en totes les seves unitatsRecomanacions per als altres departaments i administracions públiques de CatalunyaCriteris inspiradors per als redactors de plans, programes i projectesOrientacions per als instruments que s’han desenvolupar Socialitzar coneixement sobre una faceta important de la sostenibilitat ambiental

8. Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/inici.jsp CONNECTIVITAT ECOLÒGICA ·Directrius de connectivitat ecològica de Catalunya ·Antecedents internacionals ·Normes, plans i directrius d'àmbit català ·Recull de guies i d’estudis aplicats ·Taller d’experts en connectivitat ecològica

9. Proposta de PTS de connectivitat ecològica de Catalunya El Pla territorial sectorial de connectivitat ecològica de Catalunya • Presentació • Justificació i necessitat del Pla • Referents • Plantejament del Pla • Plantejament de l’avaluació ambiental • Procediment • Conclusions

10. Proposta de PTS de connectivitat ecològica de Catalunya: JUSTIFICACIÓ JUSTIFICACIÓ El Pacte del Tinell (2003) preveia formular i aprovar el “Pla Territorial Sectorial dels sistemes de connexió biològica entre espais lliures” Dins de les “Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya” (2006), n’hi ha una (núm. 3), dedicada al “Pla territorial sectorial de connectivitat ecològica”. El Pla del govern 2007-2010 (març de 2007) conté l’elaboració del “Pla territorial de corredors biològics” com la 1a “Actuació destacada”.

11. Proposta de PTS de connectivitat ecològica de Catalunya: JUSTIFICACIÓ JUSTIFICACIÓ TÈCNICA I SOCIAL La fragmentació, destrucció i degradació d’hàbitats són les principals causes de les pèrdues de diversitat biològica: La disrupció dels processos ecològics essencials (fluxos de gens, espècies, sediments, aigua, etc.) comporta costos socials i ambientals que creixen de forma exponencial. Baixa efectivitat de moltes iniciatives locals en favor de la connectivitat ecològica, per manca d’un marc català (Directrius + Pla). Demanda social creixent d’instruments efectius per a combatre els intensos processos de fragmentació territorial i ecològica. PTOP dubta que les àrees que classifiquen de connectors ecològics els els PTP i PDT siguin sempre les òptimes, i l’ACA considera necessari abordar la connectivitat ecològica fluvial.

12. Proposta de PTS de connectivitat ecològica de Catalunya: JUSTIFICACIÓ • El Pla de connectivitat ecològica donarà resposta a: • Els compromisos del govern i del DMAH. • Alguns dels compromisos (pendents) relatius a la conservació de la biodiversitat (Estratègia de conservació de la biodiversitat). • Una necessitat tècnica reconeguda per millorar la planificació territorial o sectorial (dimensió funcional-dinàmica). • Una demanda institucional i social: governs locals, entitats, plataformes, etc. • Una demanda d’experts i de la comunitat científica (revalorització del rol de la matriu territorial, metapoblacions, etc.).

13. Proposta de PTS de connectivitat ecològica de Catalunya: JUSTIFICACIÓ Problemes cada vegada més grans i complexes Molts estudis, molts d’ells de gran qualitat Molta creativitat en anàlisis, propostes i solucions per abordar problemes Moltes propostes incorporades en projectes, plans, estratègies, agendes 21,.. Poca cooperació Manca de coordinació Molts de reptes Grans oportunitats !

14. Proposta de PTS de connectivitat ecològica de Catalunya: JUSTIFICACIÓ L’estudi de la connectivitat ecològica a Catalunya, 1993-2007 + 80 investigadors i estudiosos 4 universitats, 4 centres recerca, unes 20 ONG + 120 estudis, propostes, plans i projectes (1:250.000  1:1000) Anàlisi de les millors experiències en països similars (+ 1993) La majoria d’estudis realitzats han romàs inèdits i són difícilment accessibles (web DMAH) Grau variable d’utilització dels estudis (baix-mitjà) Tècnics catalans “exporten” metodologies i experiència a altres C.A. participen en projectes europeus i internacionals.

15. Proposta de PTS de connectivitat ecològica de Catalunya Des de1990, incorporació eniniciatives diverses a Catalunya : • Llei d’urbanisme (2005) • Lleis i decrets d’espais naturals protegits • Planificació dels espais fluvials • Directrius ambientals pels espais fluvials del DMA (1993) • Informes preceptius del DMAH (+ des de 2006) • Informes dels òrgans rectors d’espais protegits • Catàlegs de paisatge (des de 2006) • Publicacions tècniques i manuals del DMAH • Subvencions de la Diputació de Girona + 2005 • Publicacions i actuacions de Fundació Territori i Paisatge + 2002 • Recerca aplicada • Iniciativa de connectivitat internacional del Cantàbric als Alps • Campanyes de plataformes de salvaguarda, ecologistes, ... • Via judicial: Recursos, contenciosos, dictàmens, ....

16. Proposta de PTS de connectivitat ecològica de Catalunya: JUSTIFICACIÓ Incorporació (desigual i poc efectiva) de la connectivitat ecològica en molts d’instruments de planejament • Plans territorials parcials • Plans territorials de coordinació • Plans territorials sectorials • Plans directors urbanístics • Plans especials (municipals o supra) • PERUSNUS (municipals o supra) • POUM • Plans parcials, .... • primers plans comarcals de connectivitat ecològica 2006-07 • Sense coordinació ! a manca d’un marc general (pla, estratègia, directrius, etc)

17. PTP de l’Alt Pirineu –Aran RESULTAT: Xarxa ecològica funcional 406.536 ha 70,2%

18. Proposta de PTS de connectivitat ecològica de Catalunya: JUSTIFICACIÓ Pressions i impactes creixents en un gran nombre d’espais naturals protegits ICHN, 2003 20% dels ENP tenen una connectància ecològica baixa o nul·la. Els ENP més amenaçats són els fluvials i litorals, i alguns de la Regió Metropolitana de Barcelona. 12% de la superfície d’EIN té connectància ecològica baixa o nul·la Les RNI i RNP són les més afectades. Els ENP més petits són els més vulnerables. POUM de Castelló d’Empúries

19. Proposta de PTS de connectivitat ecològica de Catalunya: JUSTIFICACIÓ • Les pressions de les infraestructures lineals en tot tipus d’ENP • Estan sotmesos a una pressió de fragmentació alta: • El 61% dels EIN • El 83% dels PLAESP • El 98% dels PNAT • El 55%de les reserves

20. Proposta de PTS de connectivitat ecològica de Catalunya - REFERENTS REFERENTS ANALITZATS Estratègia paneuropea de diversitat biològica i paisatgística (1995). Xarxa ecològica dels Països Baixos Xarxa ecològica de Suïssa Xarxa ecològica de Dinamarca Xarxa ecològica nacional d’Estònia Xarxa ecològica de Florida Pla de connexió de biòtops de Baden-Wütenberg Pla de corredors ambientals de la regió de Milwakee Pla estratègic de restauració de la connectivitat ecològica de la vall del Rhin (internacional) Estratègia de connectivitat ecològica d’Àlaba Estratègia de connectivitat ecològica d’Isère Etc.

21. Proposta de PTS de connectivitat ecològica de Catalunya - REFERENTS LA XARXA ECOLÒGICA PANEUROPEA Promoguda pel Consell d’Europa, com un dels principals objectius de l’Estratègia paneuropea de diversitat biològica i paisatgística (1995). 5 simposis internacionals sectorials Primer mapa disponible a escala 1:4.500.000 per a l’Europa de l’Est. Conferència Ministerial de Kiev: mapes indicatius per al 2006. L’Europa occidental endarrerida. Consulta als Estats membres implicats. Darrera conferència a Belgrad (Octubre 2007).

22. Proposta de PTS de connectivitat ecològica de Catalunya - REFERENTS A LA XARXA NACIONAL DELS PAÏSOS BAIXOS Primer pla de connectivitat ecològica aprovat per un estat de l’Europa occidental, l’any 1991. Donà lloc al model European Ecological Network (EECONET) adoptat formalment en el tractat de Maastrict. Extens desplegament

23. Proposta de PTS de connectivitat ecològica de Catalunya - REFERENTS XARXA ECOLÒGICA NACIONAL SUISSA S’integra en la Xarxa Maragda i en la Xarxa ecològica paneuropea Promoguda per l’Office fédéral de l’environnement, des forêts et du paysage (OFEFP); un objectiu estratègic del “Concept Paysage Suisse” adoptat el Consell federal el 1997, i els principis directors de “Nature et Paysage”. Visió prospectiva de síntesi. No vinculant, mapes de caràcter “indicatiu i evolutiu” Regida per la llei federal d’ordenació territorial Incideix a través d’instruments territorials, urbanístics i sectorials i d’avaluació.

24. Proposta de PTS de connectivitat ecològica de Catalunya: PLANTEJAMENT • Proposta de plantejament del Pla • Criteris • Abast • Grau de concreció i escala de treball • Metodologia • Articulació amb altres instruments de planificació • Documentació • Programa d’actuació • Procediment • Seguiment

25. Proposta de PTS de connectivitat ecològica de Catalunya: PLANTEJAMENT Criteris generals a) Garantir el manteniment de la connectivitat dels grans ecosistemes terrestres i fluvials del país (+marins). b) Incidir en les àrees on els processos de fragmentació han creat conflictes. c) Considerar àmbits de restauració i de compensació ecològica, incloent les passeres d’hàbitat de rutes migratòries. e) Examinar la connectivitat del sistema d’ENP, una vegada identificats els models connectius generals. f) Cartografia de caràcter indicatiu, esquemàtic, i evolutiu. g) Programa d’actuació amb dotació econòmica i calendari, prioritzats.

26. Proposta de PTS de connectivitat ecològica de Catalunya: PLANTEJAMENT • Criteris operatius • Voluntat d’intervenir positivament, més que d’afegir-hi noves servituds o limitacions, a través d’instruments preexistents, sempre que sigui possible. • b) Tres funcions bàsiques: preventiva, protectora i restauradora.[1]. • c) Un programa d’actuacions aniria acompanyat d’una cartografia més detallada, amb compromisos d’inversions i calendari. • d) Unes directrius i normativa vinculades a les Directrius existents. • e) Preveure i definir instruments de planificació que el despleguin a escales més detallades, allà on calgui.

27. Proposta de PTS de connectivitat ecològica de Catalunya: PLANTEJAMENT Abast del Pla Geogràfic: tot el territori de Catalunya i la seva zona marítima (l’anàlisi ha de considerar el que hi ha més enllà de les fronteres)  Temporal: el mateix dels PTP, 20 anys, amb una revisió al cap de 10 anys. Grau de concreció i escala L’escala del Pla seria 1:50.000, però s’ha de poder representar gràficament a escala 1:250.000 -- Inclouria elements d’importància nacional (+500 m d’ample)[(+ 500 m)1]. La cartografia de caràcter indicatiu i esquemàtic. No ha de classificar sòl sinó definir la xarxa ecològica funcional i els eixos de connectivitat ecològica, degudament jerarquitzats, amb una simbologia d’un nombre reduït de classes. Tractaria els principals ecosistemes del país: àrees alpines, forestals montanes, forestals mediterrànies, agràries extensives, fluvials, zones humides, marines. Establiria directrius per a d’altres plans (PEIN, PTP, PEF, PORF, etc.) identificant els sectors o punts crítics per a la connectivitat ecològica a escala catalana. Hauria de preveure el seu desplegament a escales més detallades, allà on sigui aconsellable (comarques, àmbits funcionals, ENP, etc.)

28. Proposta de PTS de connectivitat ecològica de Catalunya: PLANTEJAMENT • Metodologia • Combinar les metodologies més efectives per optimitzar els nombrosos estudis ja realitzats per diversos agents. • Tractar separadament els corredors per a la gran fauna de la connectivitat ecològica general. • Jerarquitzar els components de la xarxa ecològica funcional, en b ase a en tres factors: qualitat, capacitat i funcionalitat. • Qualitat: mesurada amb criteris de diversitat, raresa i naturalitat. • Capacitat: mesurada amb criteris de superfície i complexitat. • Funcionalitat: mesurada amb criteris del paper de refugi, reproducció, alimentació, i/o desplaçament (especialment per espècies vulnerables o amenaçades)[1].

29. Proposta de PTS de connectivitat ecològica de Catalunya: PLANTEJAMENT • . • Documentació mínima que hauria de contenir el Pla • Síntesi del context internacional i europeu en matèria de connectivitat ecològica • Diagnosi de la situació a escala catalana • Mapes que mostrin els principals eixos de connexió a escala de Catalunya (amb unes poques classes de fletxes i d’àrees critiques degudament jerarquitzades) • Directrius i normativa • Programa d’actuacions • Pressupost • Calendari de desplegament • Avaluació ambiental • (Estudi econòmic, beneficis del Pla).

30. Proposta de PTS de connectivitat ecològica de Catalunya: PLANTEJAMENT Articulació amb altres instruments de planificació Els PTP s’han d’adaptar a les determinacions dels PTS definitivament aprovats (D 142/2005) Els PTS han de contenir i justificar les mesures adoptades per aconseguir la coherència de les seves determinacions amb les d’aquest Pla. Els PTS no han de contradir les determinacions del Pla. També s’haurà d’articular amb altres plans, com ara: - Pla director d’infrastructures (2001-2010) - Pla d’infraestructures del transport a Catalunya (2006-2026) - Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya - Planificació dels espais fluvials de les conques que en disposin - Plans d’ordenació dels recursos forestals, etc.

31. Proposta de PTS de connectivitat ecològica de Catalunya: PLANTEJAMENT • PROGRAMA D’ACTUACIONS • Adquisicions estratègiques de sòl • Restauració o condicionament d’hàbitats • Permeabilització d’infraestructures lineals • Permeabilització d’àmbits agraris • Plans especials de protecció • Plans de desfragmentació.

32. Proposta de PTS de connectivitat ecològica de Catalunya: AVALUACIÓ AVALUACIÓ AMBIENTAL Abastgeogràfic: L’anàlisi ha de superar els límits de Catalunya  Abast temporal: el de la durada del Pla (20 anys ?) Grau de concreció i d’especificitat i escala: 1:50.000  1:250.000. Metodologia: Combinar metodologies complementàries: EEA, Índex de Connectivitat Ecològica (V3), Dispersa, etc. L’anàlisi de cost benefici s’haurà d’abordar amb instruments de l’economia ambiental. Articulació del procés d’elaboració i tramitació: de forma paral·lela amb el PTSl, per part del mateix equip que elabori el Pla. Dues versions sintètiques i divulgatives del Pla i de la seva avaluació ambiental, per al procés de participació pública.

33. Proposta de PTS de connectivitat ecològica de Catalunya Procediment • Acord de formulació pel Consell Executiu del Pla a proposta del DMAH. • Elaboració i tramitació de les pliques administratives i concurs públic. • Constitució d’ una Comissió directiva del Pla (mixta DMAH-PTOP?). • Avanç del Pla i inici del procés de consultes a les administracions públiques afectades i als interessats. • Informació pública 2 mesos + sol·licitud d’informes pertinents + comunicació al MMA de l’elaboració i tramitació del Pla. • Aprovació inicial de la proposta del Pla i de l’informe de sostenibilitat (+ Informe preceptiu del DPTOP). • Memòria Ambiental i resolució del DMAH. • Aprovació per part del Consell Executiu. • Publicació del acord d’ aprovació del Pla i la seva normativa mitjançant edictes. Durada prevista: Dos anys i mig ?

34. Proposta de PTS de connectivitat ecològica de Catalunya: PLANTEJAMENT El passat 6 de novembre el Govern va acordar la seva formulació: “El Govern ha acordat avui formular el Pla Territorial de Connectivitat Ecològica de Catalunya, les directrius del qual hauran de ser respectades en les futures planificacions urbanístiques al territori català”.