1 / 29

Els presocràtics

Els presocràtics. Els primers pensadors. Tradició mísitica itàlica. Pitàgores 580-497 a.c. Moviment intel·lectual, religiós i místic. Teoria pitagòrica en general.

neorah
Download Presentation

Els presocràtics

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Els presocràtics Els primers pensadors

  2. Tradició mísitica itàlica • Pitàgores 580-497 a.c. • Moviment intel·lectual, religiós i místic. Teoria pitagòrica en general. • Dualisme pitagòric: Descobriments n l’àmbit de les matemàtiques i la música. Intervals musicals són explicables a través de proporcions numèriques. Harmonia musicals són nombres, el cosmos i la seva harmonia també ho pot ser. L’ordre real s’identifica amb l’ordre numèric, de manera que el cosmos es pot explicar amb propietats matemàtiques. • Nombre és el principi de totes les coses, el que els dóna forma, el que fa que allò indeterminat esdevingui determinat. • Els nombres són figures geomètriques, són un ordre mesurable. Univers definit en la forma no la matèria.

  3. Doctrina dels contraris • Dualisme: les oposicions entre les coses són oposicions entre nombres. Oposició més comuna entre nombres parells i senars, dualitat: il·limitat, limitat, perfecte - imperfecte. Nombres senars: limitat, perfecte i als parells el contrari. • Unitat és el parell – senar, poden convertir-se en el seu contrari sumant una unitat. • Correspondència ètica: limitat és el bo i el contrari dolent

  4. Cosmologia • Precedeixen Copèrnic en la descripció del món • Cosmos és esfèric i en el seu centre un foc originari, A continuació venen els cossos celestes, l’Antiterra, Terra, Lluna, el Sol, els cinc planetes i el cel de les fixes. Una esfera de foc els envolta. • El moviment produeix música que no sentim perquè estem acostumats des del naixement

  5. Teoria de l’ànima • L’anima sobreviu a la mort i transmigra a altres cossos. • Cos és una presó per l’ànima, és una forma de càstig • Quan estan separats, l’anima viu una vida superior incorpòria • Necessitat de purificació de l’ànima, sinó ha de tornar a viure per a purificar-se

  6. Escola d’Elea • Parmènides (540-470 a. C.) • Poques dades sobre la seva vida, va ser pitagòric i va crear després la seva escola. • Exposa la seva obra en un poema en hexàmetres. Dividit en tres seccions: un proemi i dues parts. El Proemi descriu un viatge a la llar de la deessa del coneixement, que revela al filòsof els dos camins de la vida: • La via de la veritat: camí d’investigació. Discurs de l'ésser. No es pot arribar a la veritat. Les aparences són enganyoses • La via de l’opinió: concepció del cosmos rebutjada per Parmènides: Món sensible

  7. Els dos camins • El primer és el perfecte, mentre els humans acostumen a escollir la via de l’opinió o de l’aparença. • Divideix el món en allò pensable i allò sensible. • L’Ésser és. L’ésser és pensable. Això implica que el mateix és ser i pensar. • L’Ésser és imperible i inengendrat. És etern • L’Ésser és u • L’Ésser és immòbil i indivisible • Ésser o realitat és quelcom corpori, limitat, compacte, inengendrat, imperible, sense canvis ni moviment. • Nega el buit, el temps i la pluralitat (parlem de formalisme)

  8. Coneixement racional/sensible • Distinció entre veritat i opinió • Dóna prioritat a la raó (allò que es pot pensar) • L’Ésser no és com el percebem (problema del coneixement és un problema filosòfic) • No hem d’agafar el camí que ens porta a allò que no es pot pensar ni dir.

  9. Comparació Heràclit i Parmènides • Ambdós accepten dues vies de coneixement i reivindiquen que el coneixement és racional • Heràclit creu que tot flueix, Parmènides defensa la impossibilitat del moviment • Tots dos s’allunyen de la tradició física i intenten descobrir el Logos universal partint d’un anàlisi lògic del llenguatge • Per tots dos els éssers vius provenen dels elements. El foc és causa de vida i d’intel·ligència. Les sensacions es produeixen per semblança, allò que és calent sent el que és càlid o el fred allò que ho és.

  10. Tales de Milet • Segurament no va escriure • Va néixer cap el últim terç del segle VII a C. I va morir cap a mitjans del segle VI a C. • Va viatjar per Egipte i Caldea. Posseia coneixements científics. • Va predir un eclipsi (segurament amb l’ajut de les observacions babilòniques)

  11. Vinculació amb matemàtiques • Va proposar el teorema sobre triangles semblants (demostrat per Eudemo) • Va mesurar l’alçada de la piràmide amb la seva ombra

  12. Cosmogonia i cosmologia • Proposa que l’Arjé és l’aigua • Aigua origen de totes les coses • La Terra sura en l’aigua (terratrèmols) • Afirmacions que provenen del món babilònic. NU base líquida primordial a la que viuen els gèrmens de les coses. Marduk va posar una catifa sobre les aigües: La Terra (També present a Hesíode, Ilíada i Antic Testament)

  13. Tot és ple de déus, tot és aigua • L’aigua pot adoptar diferents formes a la natura (formes líquides, sòlides i gasoses) • Hilozoïsme: Matèria és un organisme viu. El moviment és inherent a la matèria. • No hi ha distinció entre matèria i vida • Ànima: Psique: consciència activa i de vida i font de moviment • Matèria és divina

  14. ANAXIMANDRE DE MILET • Conciutadà de Tales. 611-547 a C. • Implicat en els assumptes de la seva ciutat. • Va dirigir una expedició de colonització a Apolònia. • Va advertir els Lacedemonis d’un terratrèmol (observació de la conducta dels animals) • Va construir un Gnomon. Aparell per a mesurar la direcció i l’alçada del sol (Va permetre dividir l’any en estacions) • Va confeccionar el primer mapa de la Terra habitada. • Va escriure un tractat: Panta Rei. Sobre la natura (pràcticament perdut)

  15. Origen del món • Matèria primordial és l’àpeiron (allò que no té límits ni espacials ni temporals) • És allò indefinit, immortal, indestructible, etern, no envelleix, és arreu, diví i poderós. • Àpeiron genera la realitat ordenada. És el pas de Caos a Cosmos. • Cosmos es destrueix cíclicament per a tornar a la matèria primordial: Àpeiron

  16. Configuració Cosmos • L’Àpeiron segrega una sèrie de contraris: Calent, fred. Sec, humit • L’Àpeiron, diví, té moviment i propicia el moviment de les coses. • Contraris són entitats com l’aigua • Oposició es resol per l’excés i el defecte • El temps dissol les coses generades per a tornar a començar

  17. Configuració cosmos • El calent es concentra en una esfera en torn al fred que es concentra en torn al sec i l’humit. • La flama es trenca en cercles (cossos celestes) foc del que neix el cosmos com si fos un ou al trencar-se la closca • Terra : es manté suspesa per l’equidistància amb les coses (no és una esfera) • Al nostre voltant hi ha cercles de foc i aire (estels). Quan es tapen els forats es produeixen els eclipsis

  18. Origen dels humans • Defensa la teoria de l’evolució biològica. Res ha pogut sobreviure tal com és ara • Adaptació al medi • Origen el fang escalfat va produir els primers animals aquàtics, que donaran lloc, cada cop més, a animals més desenvolupats • L’últim fins ara l’ésser humà • El temps és etern retorn

  19. Anaxímenes de Milet • 585 o 570 i 524 0 526 a C. • Potser va escriure un tractat de filosofia també anomenat Panta Rei • És el primer autor en termes científics • És un pont entre la tradició indoiraniana (quelcom únic, diví i indeterminat com origen i fi ) i la tendència milesia (explicació a través d’una matèria)

  20. Àpeiron • Principi material indefinit: aire • És boira, vapor (perceptible com a calent o fred). Present a totes les coses, no té límits és arreu i és diví • Mecanisme de canvi: Rarefacció, s’esclafa i dilata. Condensació, es refreda i contrau.

  21. Contraris • Calent i fred, sec i humit, laxa i dens. • Distingeix entre matèria (aire) i estats de la matèria (calenta, freda, seca, humida, laxa, densa) • Diferències de quantitat no qualitat (com en la física de Galileu)

  22. Cosmologia • La terra és plana, se sustenta sobre una immensitat d’aire i sura sobre ell per la mateixa immensitat d’aquesta massa • Cossos celestes són ignis i de forma plana • Cossos celestes invisibles per a explicar els eclipsis • La Terra al centre

  23. Dualisme: Heràclit d’Efes 544-483 a C • No se’n coneix cap mestre. Ell coneixia pensament Milesi i Pitagòric. • Se’n conserven alguns fragments de la seva obra (pensament enigmàtic)Parla de physis però també dels humans, del coneixement i de l’ètica (Panta Rei) • La seva obra es divideix en tres parts: Sobre l’univers, sobre política i sobre teologia

  24. Panta Rei • Fragments plens de dificultats (anomenat el fosc) • Estil aforístic: sembla que darrera les seves afirmacions hi ha quelcom massa important per a poder ser comunicat de manera simple • El primer fragment és una introducció o proemi a l’obra. Es parla del Logos com a llenguatge universal. Ell posseeix la clau per a desxifrar el món i ens senyala el mètode per apenetrar-hi

  25. L’arjé • És el foc. Influit per les religions mistèriques i la tradició caldeobabilònica. • Principi actiu, intel·ligent i creador. El món sencer surt del foc i mor en ell per a tornar a renéixer. En la societat el principi és la guerra (construeix i destrueix) • Foc no és matèria sinó font energètica que possibilita el canvi • Idea de l’etern retorn

  26. Esdevenir • La realitat està sotmesa al canvi i el moviment (el riu) • Fluir constant en la lluita de contraris • L’ordre cal buscar-lo en el dinamisme en la lluita , en la dialèctica. • Els éssers són resultat de l’esdevenir. Camí ascendent per dilatació: terra,aire,aigua,foc. Descendent per condensació:foc,aigua,aire,terra

  27. Logos • La lluita o dialèctica es realitza conforme a una llei, un ordre, una mesura: el Logos, la raó • Logos és llei natural però també llei humana, evita que el món sigui un caos, un producte de l’atzar • L’home ha d’investigar el Logos i s’ha d’esforçar per a conèixer-lo i viure conforme a ell • Ha d’estar despert mitjançant la investigació i la intercomunicació: no absent tancat en el propi pensament

  28. Coneixement • La concepció de la realitat distingeix dos ordres de coneixement • Sensible: font d’opinió, les coses com semblen ser. No ens permeten conèixer la natura de la realitat, però són necessaris, són font de saber quan estan controlats per la raó • Racional: Font de veritat, capaç de conèixer que el Logos governa les coses

  29. Ètica • Individus fets de cos i ànima (dualisme) · Ànima immortal i cos mortal (coincidirà amb Sòcrates,Plató i Pitàgores) · Tasca de l’ànima és el coneixement de la llei, Logos i l’auto-coneixement · Ésser humà responsable dels seus actes. Som nosaltres qui qualifiquem les coses de bones o dolentes.

More Related