El modernisme
This presentation is the property of its rightful owner.
Sponsored Links
1 / 19

EL MODERNISME PowerPoint PPT Presentation


  • 85 Views
  • Uploaded on
  • Presentation posted in: General

EL MODERNISME. ÈPOCA DE TRANSFORMACIONS. DARRER QUART DEL SEGLE XIX. Important procés d’industrialització. Gran desenvolupament de Barcelona Noves classes socials: la burgesia industrial i la classe obrera que s’organitza en sindicats. Naixement d’un ampli moviment cultural

Download Presentation

EL MODERNISME

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation

Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author.While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Presentation Transcript


El modernisme

EL MODERNISME


Poca de transformacions darrer quart del segle xix

ÈPOCA DE TRANSFORMACIONS. DARRER QUART DEL SEGLE XIX

  • Important procés d’industrialització.

  • Gran desenvolupament de Barcelona

  • Noves classes socials: la burgesia industrial i la classe obrera que s’organitza en sindicats.

  • Naixement d’un ampli moviment cultural

    (el Modernisme).

  • Voluntat de construir un país autònom.


Desig de modernitat i reacci rom ntica

DESIG DE MODERNITAT I REACCIÓ ROMÀNTICA

  • Moviment que pretén expressar el desig de modernitat.

  • El seu objectiu: transformar la societat a través de l’art i l’acció política.

  • Aquests propòsits ja són presents durant la Renaixença, però els modernistes canvien el lema de pàtria, fe i amor pel de joventut , progrés i innovació.

  • El modernistes rebutgen el Realisme (objectivitat, realitat immediata, la ciència...)

  • Els ideals modernistes s’adiuen al moviment romàntic:

    _ Món ideal.

    _ Sensibilitat.

    _ Llibertat

    _ Imaginació.

    _ Espontaneïtat

    _ Atracció pel misteri i l’espiritualitat.


El modernisme

MODERNISME

  • Moviment cultural, artístic i literari.

  • Europa: Judgenstyl, Art Nouveau, Modernismo...

  • Inserir l’art a la totalitat de la vida social: arquitectura, pintura, literatura, escultura, moblisme, orfebreria, cartellisme...


El modernisme

CARTELLISME


El modernisme

ARQUITECTURA


El modernisme

ESCULTURA


El modernisme

FORJA


Cronologia i difusi del moviment

CRONOLOGIA I DIFUSIÓ DEL MOVIMENT

  • El Modernisme s’inicia públicament el 1892, any de la celebració de la primera festa modernista i finalitza el 1911, any de la mort de Joan Maragall.

  • Els principals mitjans de difusió del moviment:

    _ Les festes modernistes de Sitges.

    _ Diferents publicacions: Avenç, Pèl i Ploma...

    _ Les tertúlies en locals públics ( Els Quatre Gats)


El modernisme

CORRENTS IDEOLÒGICS I ESTÈTICS

  • a) Regeneracionisme (Vitalisme o Voluntarisme):

    Literatura compromesa Confrontació amb la burgesia

    Renovació de la societatIndividualisme

    Radical i anarquitzantConservador

    Jaume Brossa, A. Cortada,Joan Maragall

    Ignasi Iglésias, Pere Coromina.Miquel dels Sants Oliver

  • b)Esteticisme (Decadentisme, Simbolisme o Art per l’Art)‏

    Art = Refugi, religió, valor absolut

    Postura apolítica

    Santiago Rusiñol, Raimon Casellas i Adrià Gual.


El modernisme

CENTRES DE COHESIÓ DEL MODERNISME

  • 1a etapa (1892-1900)‏

    L’Avenç

    Fundador: Jaume Massó i Torrents

    Joaquim Casas-Carbó i Pompeu Fabra: Campanya lingüística (reforma ortogràfica).

    Programa modernista: <<Viure del passat>> de Jaume Brossa (1892).

    Introducció de les novetats literàries europees: Ibsen, Maeterlinck, Nietzsche...

    1983: Radicalització de la revista (Brossa i Cortada).


El modernisme

Les Festes modernistes de Sitges

Impulsor: Santiago Rusiñol.

1a. Festa (1892): Exposició de pintura.

2a. Festa (1893): Discurs de Rusiñol.

Concert d’Enric Morera.

Representació de La intrusa de Maeterlinck.

Inauguració del Cau Ferrat.

3a Festa (1894): Partidaris de l’Art per l’Art.

Processó amb els Grecos.

Presentació de La damisel·la santa de Raimon Casellas i

Les estrofes decadentistes de Joan Maragall.

4a. i 5a. Festes:Sense tanta repercussió social ni literària.


El modernisme

Els Quatre Gats

Famosa cerveseria situada al carrer Montsió.

Lloc de reunió dels artistes modernistes.


El modernisme

Catalònia

1898-1900

Vitalistes moderats i decadentistes.

Col·laboració amb la burgesia catalanista.


El modernisme

  • Segona etapa: Consolidació i triomf (1900-1911)‏

    Pèrdua d’agressivitat.

    Modernisme = Literatura habitual dins la societat burgesa

    Joventut (1900-1906)‏

    Nacionalista i individualista.

    Temàtica ruralista.

    Víctor Català.

    1911: La mort d’Isidre Nonell i Joan Maragall marca la data de dissolució del Modernisme.


L artista modernista

L’ARTISTA MODERNISTA


L artista modernista individu rebel

L’artista modernista, individu rebel

  • Individu insatisfet que rebutja la cultura anterior (vella i caduca)

  • Actitud bel·ligerant envers la pròpia classe social, la burgesia, i els negocis familiars.

  • Adopció d’una vida bohèmia.

  • Dues actituds diferents o tendències:

    _ REGENERACIONISTA: l’art i la cultura són els mitjans per crear una societat nova.

    _ ESTETICISTA: aïllament respecte de la societat i refugi en l’Art.


El modernisme

La novel·la modernista

Els novel·listes busquen noves formes per superar el realisme.

El Modernisme assigna a l'artista una nova missió: l'escriptor ha de plarmar la realitat exterior i la vida interior que s'hi amaga a través de la transmissió de tota la seva intensitat dramàtica.

El 1901 apareix la primera novel·la modernista: Els sots feréstecs de Raimon Casellas, amb un estil narratiu nou i una visió diferent de la realitat.

La novel·la modernista pretén relectir el xoc emocional que sent l'artista en contacte amb la realitat amb un llenguatge colpidor, suggeridor i rar, amb visions subjectives i personatges singulars que simbolitzaran les forces ocultes de la natura i l'esperit.

Escenaris rurals

i personatges simbòlics


  • Login