Joan Carbonell Manils Ex-vicerector d’Estudiants i de Cultura (2003-2009)

1. VERITATS I MALENTESOSSOBRE L’ESPAI EUROPEU D’EDUCACIÓ SUPERIOR (BOLÒNIA)Una visió pràctica des de l’experiència en la gestió Joan Carbonell Manils Ex-vicerector d’Estudiants i de Cultura (2003-2009) Universitat Autònoma de Barcelona

2. El passat… Tenim un sistema universitari amb greus mancances: És centrípet en relació a Espanya És poc autònom en relació a la resta d’universitats i no permet desenvolupar les diferències de les universitats en positiu És autista en relació a Europa Discrimina els estudiants en relació a la seva formació (Diplomatures) Penalitza la creació de títols nous a preu públic(Biotecnologia, GAer., CCAA) No facilita el reconeixement de la formació triada inicialment, si l’estudiant decideix fer un canvi Afavoreix un sistema de formació continuada basat en oferta a preu privat Penalitza la mobilitat internacional dels estudiants No té en compte l’esforç de l’estudiant Dificulta la compatibilitat de la vida acadèmica amb la vida laboral No té un bon sistema de beques En molt casos està mancat de la vessant pràctica

3. … vs el futur Tindrem un sistema universitari que: Serà menys centralista en relació a Espanya Serà més autònom en relació a la resta d’universitats i permetrà diferenciar l’oferta formativa entres elles. Tindrà reconeixement recíproc amb les universitats europees No discriminarà els estudiants en relació a la seva formació Permetrà la creació de títols nous a preu públic(GAer., Arqueologia, Prevenció i SI) No gravarà els canvis en relació a la formació triada inicialment Afavorirà la formació continuada basada en oferta a preu públic Afavorirà la mobilitat internacional dels estudiants Tindrà en compte l’esforç de l’estudiant Establirà vies que permetin compatibilitzar la vida acadèmica amb la vida laboral (Document de la UAB: Marc d’actuació per a facilitar la compaginació de la vida acadèmica i la vida laboral dels estudiants) Establirà programes de pràctiques en tots els títols

4. Estructura del pla d’estudisd’un títol de Grau UAB 60 cr. de formació bàsica 120 cr. de formació nuclear ( 18 cr. Optatius). Entre 6 i 15 cr. de TFG Entre 54 i 45 cr. de formació complementària.

5. Les oportunitats de l’EEES Potencia l’autonomia universitària, basada en un sistema de retre comptes a la societat, Impulsa la mobilitat internacional entre més de 1000 universitats, majoritàtiament públiques, mitjançant una estructura i una unitat de còmput homologables, Fomenta una revisió de les metodologies i dels objectius docents, Impulsa sistemes d’aprenentatge més actius, més d’acord amb les tecnologies existents, Per aconseguir una formació de més qualitat i una millor inserció laboral dels titulats

6. Les dificultats de l’EEES És necessari un pla de millora del finançament de les universitats. És necessari un pla de beques millor, similar al dels països nòrdics. És necessari establir plans d’aplicació i de seguiment dels nous sistemes d’aprenentatge. Espanya 0.08% PIB Turquia 0,15% Hungria 0,25% Dinamarca 0.85% 12% estudiants catalans reben una beca Es comencen a cobrar a partir de gener 2600 euros: beca de residència (lloguer + transport + manutenció)

7. Malentesos sobre l’EEES (1) Es privatitzarà la universitat. No hi ha cap indici que això passi. La universitat pública catalana es financia gairebé exclusivament amb fons públics. A la UAB amb: a) el pressupost aprovat en el Parlament de Catalunya, a proposta del Govern (70%), b) les convocatòries per a recerca nacionals, estatals i europees (15%), c) els ingressos propis (matrícules, taxes i serveis: 14%) i d) algunes aportacions d’entitats privades (1%) Les empreses controlaran els plans d’estudis. Els plans d’estudis han estat elaborats per comissions “ad hoc” amb presència exclusiva de professorat i alumnat. S’han consultat institucions públiques i privades i empreses públiques i privades per copsar la necessitat de formar nous perfils professionals.

8. Malentesos sobre l’EEES (2) El preu de les titulacions serà més elevat. NO 300 cr. actuals x preu/crèdit = y 240 ECTS x preu/crèdit = y En general, per obtenir un títol que permeti accedir als llocs de treball que permet el mateix títol actualment, el preu serà idèntic. Els casos en què això no és així són producte de reivindicacions reclamades des de fa temps pels professionals del sector: • Titulats en Dret, per exercir l’advocacia. • Titulats per exercir de professors /-res d’ensenyament secundari Hi ha uns casos en què això no s’acomplirà per postures estrictament corporativistes.

9. Malentesos sobre l’EEES (3) Caldrà fer obligatòriament un màster per… • … poder incorporar-se al món del treball? No, excepció feta d’algunes professions associades a determinats títols (professorat de secundària, advocacia, et.) • … poder assolir un nivell adequat de formació? No; la prova és la creació de nous títols específics de grau que actualment no existeixen com a tals, sinó només com a itineraris. Els màsters seran a preu privat? No. Fins a l’aplicació de l’EEES sí que eren a preu privat. Si es compara el preu del màster EEES amb el preu del doctorat actual (que fins ara ha estat la continuació formativa pública d’un llicenciat), la reducció és considerable. A la UAB, d’una forquilla actual per al preu d’un doctorat que es mou entre 3287 € (CCSalut) i 2372 € (Humanitats) es passa a 1800 € per al preu de qualsevol titulació de màster.

10. Malentesos sobre l’EEES (4) Baixarà el nivell de formació de l’estudiant. NO • Hi ha títols que augmenten la formació 1 any. • Hi ha títols que augmenten la formació 2 anys. • Hi ha títols de nova creació, reclamats des de fa temps pels acadèmics. • Hi ha títols sorgits de noves necessitats professionals. • Hi ha títols amb la mateixa duració que els actuals. Mestres en educació primària Mestres en educació infantil Infermeria Logopèdia Fisioteràpia Enginyeries tècniques actuals Relacions Laborals Antropologia Musicologia Bioquímica Estudis d’Àsia Oriental Criminologia Arqueologia / Antropologia Disseny Biologia ambiental Empresa i tecnologia Comptabilitat i finances Biomedecina Microbioloiga Genètica Criminologia Medecina (360 crèdits) Veterninària (300 crèdits) Història Filosofia Sociologia

11. Malentesos sobre l’EEES (5) El pla d’estudis serà pitjor que l’actual?

12. Pla d’estudis del Grau en Genètica Primer /primer Biologia cel·lular i Histologia B 9 ECTS Química B 6 Matemàtiques aplicades a la genètica B 6 Microbiologia OB 6 Laboratori integrat I OB 3 Primer /segon Biologia animal i vegetal B 9 Bioquímica B 6 Genètica OB 6 Fisiologia animal B 6 Laboratori integrat II OB 3 Segon / primer Genètica estadística B 6 Ecologia B 6 Genètica molecular de procariotas OB 6 Genètica molecular de eucariotas OB 6 Citogenètica OB 6 Laboratori integrat III OB 3 Segon / segon Genètica del desenvolupament OB 6 Genètica de las poblacions OB 6 Mutagènesi OB 6 Tècniques instrumentals B 6 Laboratori integrat IV OB 3

13. Pla d’estudis del Grau en Genètica Tercer /primer Genòmica, proteòmica i interactòmica OB 6 ECTS Bioinformàtica OB 6 Genètica quantitativa i millora OB 6 Genètica humana OB 6 Genètica i reproducció OB 3 Laboratori integrat V OB 3 Tercer/segon Evolució biològica OB 6 Diagnòstic genètic molecular OB 6 Genètica mèdica OB 6 Biologia molecular de sistemes OB 6 Bioètica i legislació OB 3 Laboratori integrat II OB 3 Quart TFG OB 6 Agrogenòmica OT 6 Biomol i biotec de plantes Biologia del desenvolupament Biologia humana Control expressió gènica eucariotes Economia i gestió d’empreses Gens i ambient Genètica del càncer Genètica i biotecnologia Genòmica microbiana

14. Pla d’estudis del Grau en Arqueologia Primer / primer Introducció a l’Arqueologia. B 6 ECTS Prehistòria. B 6 ECTS Història Antiga. B 6 ECTS Expressió Escrita. B 6 ECTS Introducció a l’Antropologia Social i Cultural. B 6 ECTS Primer / segon Introducció a la Cartografia. B 6 ECTS Lectura de la Imatge Artística. B 6 ECTS Grans Temes de la Filosofia. B 6 ECTS Història Medieval. B 6 ECTS Història Moderna i Contemporània. B 6 ECTS Segon /primer Arqueologia Prehistòrica OB 6 ECTS Arqueologia Clàssica. OB 6 ECTS Arqueologia Medieval. OB 6 ECTS Mètodes i Tècniques de Camp en Arqueologia Prehistòrica. OB 6 ECTS Arqueologia Hispànica. OB 6 ECTS Segon / segon Corrents Teòriques en Arqueologia. OB 6 ECTS Mètodes i Tècniques en Arqueologia Històrica. OB 6 ECTS Gestió i Difusió de l’Arqueologia. OB 6 ECTS Història del Mediterrani a l’Antiguitat. OB 6 ECTS El Mediterrani a la Prehistòria. OB 6 ECTS

15. Pla d’estudis del Grau en Arqueologia Tercer /primer Anàlisi dels Artefactes. OB 6 ECTS Bioarqueologia. OB 6 ECTS Paisatge i Territori. OB 6 ECTS Arqueologia Agrària. OB 6 ECTS 1 Optativa 6 ECTS Tercer/segon Arqueologia Quantitativa. OB 6 ECTS Anàlisi i Estudi dels Materials Arqueològics. OB 6 ECTS Arqueologia de l’Arquitectura i de l’Urbanisme. OB 6 ECTS Teoria Social, Econòmica i Política a l’Arqueologia. OB 6 ECTS 1 Optativa Quart TFG OB 6 ECTS Menció en Arqueologia Prehistòrica OT 54 ECTS Menció en Arqueologia Clàssica Menció en Història Antiga Menció en Història Medieval Menció en Patrimoni bibliogràfic i documentació.

16. Malentesos sobre l’EEES (6) Desapareixeran les beques i seran substituïdes per préstecs. La Declaració de Bolonya no diu res sobre les beques. El sistema general de beques no desapareix; al contrari, el Ministerio s’ha compromès a augmentar-lo per arribar en quatre anys a la mitjana del 0.25% del PIB que hi dediquen els països de l’OCDE. El curs vinent previsiblement s’augmentarà un 4% el pressupost (estava previst un ∆ 1.9%). Per primera vegada, les beques s’amplien als estudis de màster. El sistema de préstecs és complementari i s’aplica sobretot als màsters amb unes condicions molt favorables, similars a les dels altres països europeus. Tot i així, és cert que cal continuar reclamant un millor sistema de beques: que s’ augmenti el pressupost global que s’hi destina, que s’augmenti el pressupost/beca, que es pugi el llindar per a la concessió i que se’n millori la gestió.

17. Malentesos sobre l’EEES (7) L’estudiant haurà de treballar més per aconseguir superar una assignatura. L’estudiant haurà de treballar igual per superar una assignatura. El que varia no és el volum de treball, sinó la valoració i la consideració d’aquest treball. Ara no se li considera; en el futur, sí. L’estudiant pagarà per les hores que dedica al seu treball personal. L’estudiant pagarà (apx. 20% del seu cost) per la seva formació que consisteix en: la docència teòrica i pràctica a l’aula amb presència del professor (classes magistrals, pràctiques d’aula, de laboratori, sortides de camp, seminaris); les activitats dirigides pel professor (pràcticums, TFG, sortides de camp autònomes, pràctiques assistencials, tutories). Això representa unes 750 de mitjana de treball amb presència del professor o tutor i unes 750 hores de mitjana de treball personal. Actualment, si un estudiant es matricula de 75 crèdits / any rep una docència presencial d’apx. 750 hores.

18. 1 60 de la feina que un estudiant hauria de fer en un curs acadèmic (apx. 1500h.) 1 crèdit ECTS = 25 hores de treball de l’estudiant aprox. El “crèdit ECTS” 1 curs acadèmic = 35 setmanes = 60 crèdits ECTS Només una fracció són hores de “contacte” amb el professor UAB: 25 % – 35 % 6.25 – 8.75 h

20. Estudiants Avaluació: màxim 5% (75h) 75 h Activitat supervisada: màxim 17% (250 h) 150 h Activitat dirigida: referència 33% (500 h); màxim 35% (525 h) mínim 25% (375 h) 100 h 275 h 150 h Activitat autònoma: mínim 50 % (=750 h.) 750 h Distribució del temps de dedicació anual de l'estudiant

21. Els estudiants consideren positiu(apartir de l’enquesta de satisfacció realitzada a les titulacions pilot el maig de 2007) La implicació del professorat en el nou model d’ensenyament. Els canvis en la metodologia d’avaluació. L’augment de la supervisió del professorat a través de les tutories, que ha estat valorat per un 78% com a positiu o força positiu. L’enfocament més pràctic dels estudis. L’augment del nombre de crèdits superats quan l’estudiant segueix els sistemes establerts d’avaluació continuada.

22. Inquietuds dels estudiants de secundària Com afectarà la reforma dels plans d’estudis a les vies d’accés? (RD 1892/2008. BOE 24 – 11 – 08) ACCÉS Fase general OB: Llengües (catalana, castellana, estrangera) Hª d’Espanya / Hª de la Filosofia Matèria de Modalitat (a elegir per l’estudiant) Fase específica OT: Qualsevol matèria de modalitat del RD 1467/2007 ADMISSIÓ Nota d’admissió = 0.6*NMB + 0.4*NFG (+ a*M1 + b*M2) a / b = paràmetres de ponderació (0.1 o 0.2) Dret preferent lligat a la matèria de modalitat escollida per a la fase general

23. Inquietuds dels estudiants de secundària Exemple. Les següents matèries de modalitat són les que seran preferents per accedir a les titulacions associades a la branca de CC. Socials i Jurídiques. Economia de l’empresa Geografia Llatí II CC. Socials i Jurídiques Literatura Universal Matemàtiques CCSS II

24. Inquietuds dels estudiants de secundària Què passarà amb els estudis de segon cicle? • Uns s’han convertit en màsters (Teoria de la Literatura / ITM) i han desaparegut. • Uns altres s’han convertit en titulacions de grau i es mantindran fins a l’extinció de les vies que els donen entrada. És millor accedir a uns estudis no reformats, mentre es pugui?(p.e: CC. Empresarials vs. Tecnologia i Empresa). • Es perd la possibilitat de cursar nous perfils amb sortides professionals de futur. • D’acord amb el model UAB, es perd la possibilitat d’accedir a universitats europees amb garanties de reconeixement de la formació adquirida. • Es perd la possibilitat de cursar i tenir reconeguts en el títol (a través del Suplement al Diploma) itineraris formatius específics (mencions i minores) Si es pot, és millor esperar que les universitats hagin adquirit certa pràctica. • La UAB ja té prou coneixement perquè durant 5 anys ha experimentat en les titulacions pilot i ha pogut corregir les disfuncions detectades.

25. Per a més informació Pàgina web de la UAB sobre l’EEES www.uab.cat/bolonya

26. Universitat Autònoma de Barcelona Joan Carbonell Manils Ex-vicerector d’Estudiants i de Cultura (2003-2009)