1 / 21

Semiologia per TC dels Tumors de l’Estroma Gastrointestinal (GIST)

Semiologia per TC dels Tumors de l’Estroma Gastrointestinal (GIST). Anna Torramilans, Oscar Pozuelo, Eva López, Jordi Castellví*, Albert Sueiras*, Cristina Pozuelo** Hospital de Viladecans. Servei de radidiagnòstic i Servei de cirurgia *

marilu
Download Presentation

Semiologia per TC dels Tumors de l’Estroma Gastrointestinal (GIST)

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Semiologia per TC dels Tumors de l’Estroma Gastrointestinal (GIST) Anna Torramilans, Oscar Pozuelo, Eva López, Jordi Castellví*, Albert Sueiras*, Cristina Pozuelo** Hospital de Viladecans. Servei de radidiagnòstic i Servei de cirurgia * Hospital Municipal de Badalona. Serevi de radiodiagnòstic**

  2. Introducció • Els tumors de l’estroma gastrointestinal (GIST) són els tumors mesenquimals més freqüents del tracte gastrointestinal. Es poden originar en qualsevol punt d’aquest, al mesenteri o a l’epiplon. La localització més freqüent és l’estómac (60-70%), seguida del budell prim (20-30%), colon-recte (10%) i esòfag (5%). • Recentment s’ha descovert que les seves cèl.lules tenen un receptor per al factor de creixement de la tirosin kinasa, també anomenat receptor kit o CD117 i aquest fet els diferència immunohistoquímicament d’altres tumors mesenquimals. Histològicament es poden classificar segons la morfologia de les cèl.lules predominants en epitelioides (20-30 %) o de cèl.lules fusiformes (70-80%). Fins fa pocs anys tots eren diagnosticats en el grup dels leiomiomes, leiomiosarcomes , leiomioblastomes o tumors d’estirp neural.

  3. Introducció • Els criteris per a predir la seva malignitat són: • Mida • Localització anatòmica • Índex mitòtic • Segons aquestes dades, els classifiquem en : • Probablement benignes: < 5 cm i < 5 mitosi per cada camp de 50 augments. • Baix grau de malignitat: entre 5 i 10 cm però < 5 mitosi per cada camp de 50 augments. • Malignes: > 10 cm i > 5 mitosi per cada camp de 50 augments. • Els GIST de localització gàstrica, són amb major freqüència benignes.

  4. Objectius • Revisar els casos de pacients amb diagnòstic histològic de GIST dels nostres Hospitals. • Valorar retrospectivament diferents troballes semiològiques d’aquests tumors en les exploracions de TC. • Concloure quines han estat les més rellevants en cada localització.

  5. Material i mètode • Hem revisat els casos amb diagnòstic histològic de GIST dels nostres Hospitals, que disposaven de TC, des del 21.04.1997 al 16.11.2004. • Han estat 18 ( 8 homes i 10 dones), d’edats compreses entre 39 i 86 anys (mitjana 70 anys). • Les localitzacions: 9 gàstrics, 1 duodenal, 2 jejunals, 4 ileals i 2 mesentèrics.

  6. Material i mètode II • Hem revisat les exploracions de TC, valorant: • Grau de captació del contrast • alt • mig • baix • Patró de captació del contrast • homogeni • heterogeni • Mida (eix major) • Patró de creixement • exofític • mixt • endoluminal

  7. Material i mètode III • Contorn • Rodó • Lobulat • Ulceració • Àries hipodenses (necrosi, degeneració quística o hemorràgia) • Calcificació • Infiltració del greix mesentèric • Adenopaties regionals (majors de 1 cm d’eix menor). • Invasió d’òrgans veïns • Metàstasi a distància

  8. Resultats • Gàstrics (1 fúndics, 6 cos, 2 antrals) • Grau de captació del contrast (1 estudi fet sense contrast e.v) • Alt: 3 • Mig: 1 • Baix: 4 • Patró de captació del contrast (1 estudi fet sense contrast e.v) • Homogeni: 3 • Heterogeni: 5 • Mida (eix major) • Menor de 5 cm: 6 • Entre 5 i 10 cm: 1 • Major de 10 cm: 2 • Patró de creixement • Exofític: 1 • Mixt: 1 • Endoluminal: 7

  9. Resultats. Gàstrics II • Forma • Rodó: 7 • Lobulat: 2 • Contorn • Regular: 8 • Irregular: 1 • Ulceració: 3 • Necrosi: 4 • Calcificació: cap • Infiltració del greix mesentèric: 1 • Adenopaties regionals (majors de 1 cm d’eix menor): 2 • Invasió d’òrgans veïns: 2 • Metàstasi a distància: cap

  10. Figura A Figura B GIST gàstrics amb creixement endoluminal, de morfologia rodona i contorn llis. Homogeni i amb baixa captació de contrast (fig.A) i amb captació heterogènia i ulceració (fig.B)

  11. Figura A Figura B GIST gàstrics amb creixement mixt -endoluminal i exofític (fig.A)- i creixement exofític (fig.B) amb captació heterogènia i àries hipoenses.

  12. Patró semiològic més freqüent dels GIST gàstrics de la nostra sèrie: mida menor de 5 cm, creixement endoluminal, forma rodona, marge regular, sense calcificació.

  13. Resultats • Budell prim (1 duodè, 2 jejú, 4 íleum) • Grau de captació del contrast (1 estudi fet sense contrast e.v) • Alt: 1 • Mig: 1 • Baix: 4 • Patró de captació del contrast • Homogeni: 3 • Heterogeni: 3 • Mida (eix major) • Menor de 5 cm: 4 • Entre 5 i 10 cm: 2 • Major de 10 cm: 1 • Patró de creixement • Exofític: 3 • Mixt:: 3 • Endoluminal: 1

  14. Resultats. Budell prim II • Forma • Rodó: 3 • Lobulat: 4 • Contorn • Regular: 5 • Irregular: 2 • Ulceració: 1 • Àries hipodenses: 3 • Calcificació: 1 (ileal) • Infiltració del greix mesentèric: 2 • Adenopaties regionals (majors de 1 cm d’eix menor): cap • Invasió d’òrgans veïns: cap • Metàstasi a distància: cap

  15. GIST duodenal amb creixemnet exofític, morfologia lobulada, contorn regular i captació heterogènia del contrast amb àries hipodenses.

  16. GIST ileal amb creixement mixt, predominantment exofític, de morfologia rodona i contorn regular. Baixa captació de contrast i patró homogeni. Correlació amb el trànsit de budell prim on s’aprecia separació de nanses ileals i deformitat de la nansa més caudal, per l’existència de lesió submucosa.

  17. Figura A Figura B Gist ileals de mida gran i creixement exofític, morfologia lobulada, amb captació heterogènia i presència d’àries hipodenses (fig. A) . L’estudi de la figura B es va fer sense contrast endovenós.

  18. Resultats • Mesenteri • Grau de captació del contrast • Alt: 0 • Mig: 2 • Baix: 0 • Patró de captació del contrast • Homogeni: 0 • Heterogeni: 2 • Mida (eix major) • Menor de 5 cm: 0 • Entre 5 i 10 cm: 1 • Major de 10 cm: 1 • Patró de creixement (no es valora al mesenteri)

  19. Resultats. Mesenteri II • Forma • Rodó: 0 • Lobulat: 2 • Contorn • Regular: 2 • Irregular: 0 • Ulceració: 0 • Necrosi: 2 • Calcificació: 1 • Infiltració del greix mesentèric: • Adenopaties regionals (majors de 1 cm d’eix menor): • Invasió d’òrgans veïns: 0 • Metàstasi a distància: 0

  20. Figura A Figgura B Fig. A Massa sòlida, situada a l’epiplon major, de morfologia lobulada, amb calcificacions. Fig. B Voluminosa massa abdominal amb extenses zones hipodenses i component sòlid perifèric amb captació de contrast. GIST mesentèric

  21. Conclusions Les troballes semiològiques més destacables en cada localizació han estat: • Estómac: creixement endoluminal, morfologia rodona, contorn regular, mida inferior a 5 cm, sense calcificació, el 33% ulcerats. • Budell prim: Creixement exofític pur o mixt, morfologia lobulada, contorn regular, els de major mida amb àries hipodenses. • Mesenteri: mida gran, captació heterogènia, àries hipodenses, un amb calcificacions.

More Related