4.- TENSIONS INTERNES I AUGMENT DE LA MULTIPOLARITAT.

1. 4.- TENSIONS INTERNES I AUGMENTDE LA MULTIPOLARITAT. • 4.1.- Tensions dins del bloc comunista. • 4.2.- Tensions dins del bloc capitalista. • 4.3.- El moviment dels no-alineats.

2. 4.1.- Tensions dins del bloc comunista. “Si ens esforcem avui en eliminar les tendències igualitaristes i en valorar els principis de rendiment, no creiem que creem així una nova capa de classes privilegiades. Volem que, en tots els sectors de la nostra vida social, la remuneració de les perso- nes depenga de la importància social i de l’eficiència del seu treball (...). Açò està d’acord amb l’interès del desenvolupament de tota la nostra societat. (...) El socialisme no pot suposar significar sols l’alliberament dels treballadors de la dominació de els relacions de classe i de l’explotació, sinó també un ple desenvolupament de la persona- litat. Ha d’oferir més que qualsevol democràcia burgesa.” A. DUBCEK: Programa de “Renovació del Socialisme”, 5 d’abril del 1968. Iugoslàvia: el mariscal Tito rebutja el model soviètic i aplica el socialisme autogestionari o capitalisme d’estat Xina (Mao) i Albània (Hoxha) trenquen relacions amb l’URSS en 1959 i obrin una via pròpia de desenvolupament socialista Protestes violentes als carrers demanant més llibertat El primer ministre (Nagy) inclou liberals i socialdemòcrates al govern, s’allunya de l’URSS i abandona el Pacte de Varsòvia La revolta d’Hongria (1956) El Partit Comunista d’Hongria demana ajuda a l’URSS, que envia tropes, acaba amb les protestes, canvia el govern (totalment comunista) i executa Nagy Les protestes als carrers fan que el govern de Dubcek done més llibertats i traga presos polítics de la presó La “Primavera de Praga” (1968) Les tropes del Pacte de Varsòvia intervenen per aturar les reformes i tornar a la situació anterior amb la teoria de la sobirania limitada Pàg. 223 Doc. 18

3. 4.2.- Tensions dins del bloc capitalista. Amèrica Llatina: Estats Units intervé directament o amb armament i assessorament militar (Nicaragua, Bolívia,...) per acabar amb els intents de revolució comunista, recolzant colps d’estat i dictadures a través de la CIA ( Pinochet, Videla,...) França es nega a acceptar les ordres dels EUA a l’OTAN i estableix relacions amb la Xina comunista Les dissidències a Europa La RFA arriba a acords amb la RDA i inicia relacions amb Polònia i l’URSS Es crea la Comunitat Econòmica Europea (CEE, 1957), amb l’objectiu de convertir a Europa en una potència mundial Contra la Guerra de Vietnam: moviment pacifista El moviment pels drets civils que demana la fi de la discriminació racial als EUA Protestes socials Les protestes estudiantils del 1968 El moviment feminista, que lluita per una igualtat plena Els inicis del moviment ecologista

4. 4.3.- El moviment dels no-alineats. Alguns dels nous països (descolonització) es neguen a prendre partit per un dels bàndols i creen el moviment dels països no-alineats: conferència de Bandung (1955) Principals líders: Tito (Iugoslàvia), Nasser (Egipte) i Sukarno (Indonèsia) Convoquen conferències periòdiques i el nombre de països passa de 25 a més de 100 Dues qüestions principals: mantindre la independència dels dos blocs i lluitar contra el desenvolupament i els seus efectes Ajuden a reduir les tensions a nivell mundial Positiva Són la veu dels més pobres, que es fan escoltar Potencien la descolonització de les colònies Valoració Reben pressions dels dos blocs, dels quals depenen econòmicament Problemes Es produeixen conflictes entre els seus membres