1 / 32

BARROC S. XVII

BARROC S. XVII. Guerres. SEGLE XVII. Descens de la població. Agricultura medieval. Manca alimentària. Adversitats climatològiques. Inestabilitat dels preus. Epidèmies. Crisi econòmica. - Producció agrícola. Mal desenvolupament de la economia.

lysander
Download Presentation

BARROC S. XVII

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. BARROC S. XVII

  2. Guerres SEGLE XVII Descens de la població Agricultura medieval Manca alimentària Adversitats climatològiques Inestabilitat dels preus Epidèmies Crisi econòmica - Producció agrícola Mal desenvolupament de la economia + Producció manufacturera Visió Pessimista de la vida

  3. Organització Política i Social La monarquia passa per una gran transformació: • Feudalista Centralista Absoluta - Centralització dels poders en el Rei - No es reconeixen els parlaments, consells... - La noblesa passa a ser cortesana i recolza la monarquia - La burgesia té molt de poder econòmic, però no polític - Els camperols protagonitzen revoltes freqüentment

  4. El s. XVII a la Corona d'Aragó • 1609 – Felip III • - Expulsió dels moriscos: • Treballaven al camp • Suposaven la tercera part de la població Finals de segle: II Germania La rebel·lió s’inicia a Gandia, que s’enllaça amb la Guerra de successió (1701-1714). Suposa l’abolició dels Furs i la imposició de l’absolutisme al que havia sigut la Corona d’Aragó.

  5. VISIÓ DEL MÓN · L’ optimisme i l’ entusiasme Vs. La crisi i el desencís. · Visió pessimista de la vida - Desvalorització de la vida present i de la naturalesa humana. · Causes : - Problemes econòmics. - Guerres. - Estancament demogràfic. - Desconfiança en el progrés. · Conseqüències : - Sentiment de frustració. - Desengany. - Profund escepticisme.

  6. CARACTERÍSTIQUES • Reacciona contra la confiança en l'ésser humà del Renaixement, per la qual cosa les obres tenen major component religiós. • Allunyar-se de la simplicitat i de l'harmonia. • Sobrecarregar les obres. • Es busca la grandesa i l' adornació . • Es prefereixen els motius grotescos que contradiuen la recerca de la bellesa.

  7. Art

  8. CULTERANISME/CONCEPTISME

  9. POESIA • Clares influències del gran Barroc castellà • Característiques Generals: • Trencament amb l'equilibri renaixentista. • Alterna la mètrica culta procedent d'Itàlia, amb formes de la literatura popular. • Es caracteritza per perseguir l'originalitat i per buscar l'admiració del lector mitjançant l'enginy. • Poesia fosca i difícil. • Tendència al contrast • Hiperbolització

  10. POESIA • Autors destacats • Valencians/Catalans • Francesc Vicent Garcia i Torres (1582-1623) • Francesc Fontanella i Garraver (1622-1683) • Castellans (En els que es basaren els poetes catalans) • Luis de Góngora y Argote (1561-1627) • Francisco de Quevedo (1580-1645)

  11. Francesc Vicent Garcia i Torres • Fou ordenat sacerdot • Va escriure prosa, teatre i poesia. • Poesia artificiosa i elegant. En contraposició escriví sàtires violentes i composicions obscenes i grolleres. • Va ser acusat de castellanitzar la literatura catalana i de propiciar el període de la Decadència. • Visió del mòn → Teatral • El seu estil fou imitat per molts autors catalans (Vallfogonisme) • Utilitza les dues branques barroques (Culteranisme i conceptisme) • La seva obra més important va ser El Sermó (1622)

  12. Francesc Fontanella i Garraver • Escriptor i sacerdot. • Estudià dret i aconseguí el títol en Dret Civil i Canònic. • La seua poesia madurà: “A la mort de Nise” (sonets a la mort de la seua dona) • Fontanella lluità a la Guerra dels Segadors contra Castella • Arran de la derrota de la Guerra dels Segadors, fugí a Perpinyà. • La mort de la seva segona dona va fer que ingressés a l'orde dominicà • La seva poesia va canviar el tema amorós pel religiós i l'eufòria pel pessimisme.

  13. Escasses obres: Llibre de memòries Dietaris NARRATIVA

  14. Llibres de memòries • Volums que apunten notícies. • Funció pública important. • Constància de fets històrics importants. • Gran quantitat i diversos autors. • Caràcter institucional. • Eren encarregats per un organisme oficial. • “Llibre d’Antinquitats”.

  15. Dietaris • Un període de temps concret. • Permeten l’anotació del transcurs quotidià. • Successió de notícies i esdeveniments que el mateix dietarista presencià. • No preferència a cap tema en concret. • Fragmentació de les accions: reduïdes a l’espai de temps diaris.

  16. Autors • Pere Joan Porcar (1560 - 1629) • Català de Valleriola (1490–1558) • Joaquim Aierdi (1613 –1688)

  17. Pere Joan Porcar • Escriu durant 40 anys. • 3400 fragments d’un dietari. • Espill de la societat valenciana. • Notícies quotidianes sobre el món eclesiàstic. • Objectiu primorordial:donar testimoni i fer recordatori del món que l’envoltà. • Llengua popular,rica en matissos,girs col.loquials. • “Coses evengudes en la ciutat i regne de València”

  18. Català de Valleriola • Una de les mostres més completes de dietari. • Es troba a cavall dels segles XVI i XVII • Relata el seu món més pròxim per tal de deixar memòria d’uns fets determinats • Egocentrisme:relata aquells esdeveniments en què hi participa directament • “Autobiografia”

  19. Joaquim Aierdi • Millor exponent de la literatura memorialística. • Set volums (sols es conserven dos: 2º, 6º). • Catedral valenciana,festes i celebracions locals, enfrontaments i dels atacs dels bandolers… • Anècdotes quotidianes, de relacions particulars… • Models tradicionals de la prosa, però també utilitza paraules col.loquials pròximes a la oralitat . • “Notícies de València i son regne”

  20. TEATRE · En el teatre tenen especial importància les representacions religioses. - Es tracta d’ un instrument pedagògic i propagandístic. - Les obres es classifiquen en cicles. · Segons la temàtica. · Representades per clergues i feligresos. - Hi ha diversos tipus de cicles segons el motiu perquè es donen.

  21. Motiu: Festivitat religiosa Per exemple: - Cicle del Corpus. - Cicle marià: també anomenat assumpcionista. - L’ obra més coneguda d’aquest cicle és el Misteri d’ Elx. Motiu : període litúrgic Per exemple: • Cicle de Nadal • Cicle de la Passió

  22. Motiu : commemoració d’ un sant • Aquestos cicles són anomenats hagiogràfics. • El teatre hagiogràfic forma part de les representacions que envoltaven la processó de Corpus. • Els misteris més importants d’aquest cicle són: · Misteri d’ Adam i Eva. · Misteri del rei Herodes. · Misteri de Sant Cristòfol.

  23. El Misteri d’ Elx - És la dramatització de la mort i de l’assumpció de la Verge Maria al cel. - La seua creació data de l’ últim terç del segle XV, amb reelaboracions posteriors. - La representació te lloc durant els dies 14 i 15 del més d’ agost a l’ interior de l’ església de Santa Maria d’ Elx, que va rebre el 1632 un permís especial del papa Urbà VIII, quan aquest tipus de representació va haver d’eixir dels temples.

  24. La Vespra y la Festa La representació completa d’aquest misteri consta de dues parts : - La Vespra : s’ inicia quan l’ àngel anuncia a Maria que , després de la seua mort, serà proclamada reina dels àngels. - La Festa : recrea l’ enfrontament entre els apòstols, disposats a soterrar el cos de Maria i uns jueus que pretenen impedir-ho, però que a la fi es converteixen i son batejats. Després s’obrin les portes del cel i baixa l’araceli per endur-se al cel l’ànima i el cos ressuscitat de la Mare de Déu.

  25. La Festa Recuperen el cos de Maria i pugen de nou cap a la cúpula de la basílica. A mitjan ascensió es produeix l’encontre amb la santíssima Trinitat que corona Maria. http://www.youtube.com/watch?v=m5LGAPBqDfA http://www.youtube.com/watch?v=7Fzh2KukjEM

  26. Importància • Conservació i representació al llarg dels segles • Riquesa musical: cant gregorià ( textos en llatí, música vocal sense acompanyament instrumental, temàtica religiosa). • Al 2001 la UNESCO el declarà Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat. • Espectacular escènica : hi ha dos escenaris un horitzontal i un vertical.

  27. Escenificació • L’ escenari horitzontal: a terra, l’ escena horitzontal s’articula al llarg de la nau mitjançant un andador o passadís que desemboca al cadafal, tarima gran situada en el creuer del temple i que representa la casa i el sepulcre de Maria, l’ únic lloc de trobada per als personatges terrenals i celestes. • L’ escenari vertical: el món terrenal té comunicació amb el paradís situat en l’enorme cúpula que té el temple, des d’on baixen les màquines que transporten els àngels ( magrana i araceli )

  28. Teatre profà • Lope de Vega trenca amb el teatre de les tres unitats, que va crear Aristòtil. Proposa l’acció múltiple, un escenari no únic, el transcurs del temps, canvis de decorat… • Apareixen els personatges femenins. • Les representacions eren molt llargues, entre 4 i 5 hores. • Se celebraven els diumenges, entre maig i octubre. • El públic podia tirar qualsevol cosa a l’escenari si no li agradava la funció. • Abans de ser representada havia de ser vista per clergues.

  29. Autors • Francesc Fontanella: escriu obres cultes de teatre en vers com Tragicomèdia d'Amor, Firmesa i Porfia i Lo Desengany (contra les relacions amoroses entre Vulcà i Venus), protagonitzada per personatges mitològics, amb molts recursos retòrics i mètrica barroca. • Francesc Mulet: pressumpte autor de les obres burlesques La infanta Tellina i el rei Matarot (és una parodia d’intriga amorosa en una cort cavalleresca) i Los amors de Melisendra (repren el tema medieval de la rivalitat entre Garfeos i Almansor per l’amor de Melisendra)

  30. I ara…

  31. Exposició feta per: Maria Blasco MiriamCotaina Alexandra Janas Àngels Bonet

More Related