1 / 31

EL BARROC

EL BARROC. CRISTINA GARCIA PANIAGUA OLGA CARBONELL PELLICER MARIA CATALÀ SOLERA ANA CREMADES BERTÓ SARA BALAGUER HERNANDEZ. CONTEXT HISTÒRIC. Etapa de estaments socials i de crisi davant el nou estat modern.

eara
Download Presentation

EL BARROC

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. EL BARROC CRISTINA GARCIA PANIAGUA OLGA CARBONELL PELLICER MARIA CATALÀ SOLERA ANA CREMADES BERTÓ SARA BALAGUER HERNANDEZ

  2. CONTEXT HISTÒRIC • Etapa de estaments socials i de crisi davant el nou estat modern. • Des de Carles I fins a Carles II, intensifiquen les mesures per a governar com un estat unitari. • L’ expulsió dels moriscos en 1609; Els llauradors de les comarques centrals valencianes van protagonitzar la SEGONA GERMANIA en un intent d’ alliberar-se’n en 1693.

  3. La guerra contra França en 1635 comporta que arriben a la Corona d’ Aragó exercits imperials. El Comte Duc d’ Olivares tenia un projecte uniformista i centralitzador dirigit a reduir les diferències polítiques i administratives entre els diferents regnes peninsulars. La Corona d’ Aragó, perd sobirania. La Comunitat lingüística queda definitivament dividida pels Pirineus entre els dos estats.

  4. ARQUITECTURA: utilitza un estil especialment recarregat. • ESCULTURA: es caracteritza pels temes religiosos i la realització de retaules per a la iglèsia. • PINTURA: es va caracteritzar pel domini dels temes religiosos,retrats, quadres mitològics, intensos clarobscurs, realisme dramàtic i natures mortes magnífiques.

  5. CARACTERÍSTIQUES • El S. XVII és una època de crisi caracteritzada per la visió pessimista i desenganyada de la realitat. • Aquesta actitud es una conseqüència davant els problemes econòmics, les guerres de religió, l’estancament demogràfic i la desconfiança en el progrés. • La visió pessimista s’adverteix en els temes de la literatura barroca.

  6. Son freqüents els contrastos que persegueixen crear efectes sorprenents, d’ací l’ús d’un estil complex en el que abunden els recursos retòrics. • El Barroc és una corrent contraria al Renaixement, i açò afecta també al model ideal físic de dona, pell clara, cabells obscurs i ulls foscos.

  7. Corrents literaries del Barroc La distinta concepció de la llengua literària dona lloc a dos corrents: 1. Conceptisme: • Associació ingeniosa d’idees i mots. • Els escrits conceptistes expressen moltes idees en poques paraules. • Els recursos mes utilitzats eren els jocs de paraules, l’equivoc, paradoxes, paròdies, l’antítesi, la ironia, la caricatura i el doble sentit. • El resultat es un text difícil d’interpretar. • La figura mes important es Quevedo.

  8. 2. Culteranisme: • Pretén aconseguir la bellesa formal. • Els autors embellien la expressió utilitzant nombrosos recursos estilístics com la metàfora, hipèrbatons, neologismes, referències mitològiques i l’ús de cultismes. • El resultat en un llenguatge artificiós que fa un estil difícil. • Destaca la figura de Luis de Góngora.

  9. GÉNERES LÍRICA PROSA TEATRE DIETARIS COL·LOQUIS CARÀCTER. AUTORS Llibres de memories CARÀCTERISTIQUES FINALITAT PROFÀ RELIGIÓS Pere Joan Porcar AUTORS CICLES Joaquim Aierdi Francesc Vicent Garcia Francesc Fontanella MISTERI D’ ELX

  10. Lírica • Característiques: -Tendència estilística dominanten la literatura popular és la conservadora, amb la culta ocorre el contrari. -Busca models estètics nous i prestigiosos, sobretot: - En llengua castellana - En català -La poesia es divulgada en còpies manuscrites per la impremta. -És el gènere per excel·lència del Barroc.

  11. -Els temes són tòpics derivats de la inestable situació social i del desengany de les aspiracions racionalistes del Renaixement: - Pessimisme i desengany - La inestabilitat de la Fortuna - El pas del temps,mort. - La transitorietat de la bellesa i del plaer. • En els poemes hi ha una xarxa de relacions entre les paraules que va més enllà de la mera vinculació gramatical. • El virtuosisme del autors barrocs va fer del sonet una peça d’orfebreria, ornada de contrastos, paradoxes i altres figures plàstiques.

  12. AUTORS LÍRICA -Francesc Vicenç Garcia (1582-1623) • Va nàixer a Tortossa i va ser Rector de Vallfogona. • Va assolir una popularitat quasi mítica en el seu temps. • Moltes de les seues composicions de caràcter còmic o obscè es difongueren fins al punt al que hom les repetia com a anònimes. -Francesc Fontanella (1622-1701?) • Va nàixer al si d’una família de jurisconsults • Va rebre una formació humanista i va haver-se d’exiliar a Perpinyà per donar suport a França durant la guerra contra Espanya. • La seua intenció de modernitzar el teatre en català és un fet extraordinari quan el castellà era pràcticament omnipresent a la nostra escena. • Va ser conegut per els seus poemes lírics y religiosos.

  13. Sos cabells són sos cabells, i no són gens or d'Aràbia, que, a ser-ho, jo crec que algú l'hauria descabellada. Los ulls no són de safirs, sinó de cosa més blanca, puix un corb los hi trauria cada un ab una picada. La boca no és de coral ni està de perles sembrada, sinó d'una dentadura que no hi pendrà una tenalla. Les mans no són de marfil, d'alabastre ni de plata, que les olles i los plats, cert, no hi guanyarien gaire. En fi, no és feta de neu, de roses i menos d'àmbar, sinó d'ossos i de carn del capell a la sabata... REFEREIX SON AMOR, SATIRITZANT ALS POETES

  14. PROSA • Molta de la literatura escrita en valencià presenta un caràcter popular. Bàsicament, es van escriures dietaris,llibres de memories i col·loquis.

  15. DIETARIS • Les obres en prosa escrites en valencià son escasses però destaquen el dietari. • Dietari, anotacions en 1ª pers. sobre els esdeveniments socials i polítics. • Dietari personal, valor intrínsec per l’estil i l’època. Intent de salvaguardar íntimament l’ús escrit de la llengua.

  16. AUTORS DIETARIS • Pere Joan Porcar: Escriu durant 40 anys més de 3400 fragments d’un dietari títol del qual Coses evengudes en la ciutat e Regne de València. -Espill de la societat valenciana del moment. -Llengua popular, rica i amb girs col·loquials. • Joaquim Aierdi: -Escrigué un immens dietari, titulat Noticies de València i son regne. - Trobem tant anotacions referides a temes religiosos com aspectes relacionats amb la violència social.

  17. COL·LOQUIS • Majoria d’ autors anónims. • Van atraure l’ atenció d’ autors cultes especialment decantats a l’ entreteniment popular. • Destaca, Pere Jacint Morlà, va escriure nombroses poesies festives i col·loquis satírics de to costumista, sovint misogin.

  18. LLIBRE DE MEMORIES • Apunten noticies • Funció pública importante • Carácter institucional • Molts autors • Eren encarregats per una organisme oficial. • Llibre d’Antiguitats.

  19. TEATRE DEL BARROC • En aquest periode es produeix una revolució en el panorama teatral. Lope de Vega va ser el creador de la comèdia nova. LOPE DE VEGA: • Dramaturg i poeta castellà del període barroc. • Va escriure arriba a les 1.500 o 2.500 obres. Tan sols 425 han sobreviscut.

  20. Les característiques de la comèdia nova són: • Divisió de l´obra en tres actes : l´exposició,el nus i el desenllaç. • Mescla de lo tràgic i lo còmic en la mateixa obra. • Trencament de les unitats de temps i lloc : L´acció pot abarcar diferents dies i diversos llocs. Mètrica variable o polimetría. La mètrica s´adapta a les situacions • Els temes principals son l´amor i la honra . • Els personatjes seguixen uns esquemes fixes: el galan, la dama, el rei... • Tó expressiu

  21. Des de l’EM es produeix un teatre tan profà com religiós, escrit i representat en la nostra llengua. • Teatre profà: • Representacions realitzades al carrer o a les corts medievals que es troben lligades a les celebracions de caràcter no religiós. • Públic popular, cal esmentar les festes celebrades als palaus, els balls i els entremesos. • Autors: Francesc Fontanella i Lope de Vega

  22. Teatre religiós:mésrepresentat durant l’ EM i del qual es conserven més textos escrits. Dividits en 4 grups: 1.Cicle de Nadal: han perviscut Els pastorets i el Cant de la Sibil·la, cantat la nit de nadal a Malloca i reintroduït a Gandia. 2. Cicle de Pascua:han perdurat les passions (com les de Cervera) que recullen la passió, la mort i la resurrecció de Jesucrist. 3. Cicle de l’assumpció de Maria: fou representat a molts espais de l’Europa medieval. Misteri d’Elx. 4. La processó del Corpus:amb una processó que inclou dances, balls i entremesos. Foren habituals des de l’EM

  23. MISTERI D’ELX • És la dramatització de la mort, l’assumpció de la verge Maria al cel. • Té lloc als dies 14 i 15 d’ agost i corre a càrrec de la gent del poble. • La seua creació data de l’últim terç del S. XV, és una peça única del món.

  24. La vespra i la festa • La representació consta de dos actes: 1. La vespra:s’inicia quan l’àngel anuncia a Maria que, després de la seua mort, serà proclamada Reina dels Àngels. 2. La festa:recrea l’enfrontament entre els apòstols, disposats a soterrar el cos de Maria, i un grup de jueus pretenen impedir-ho, però que a la fi es converteixen i són batejats. Després s’obrin les portes del cel i baixa l’araceli per endur-se al cel l’ànima i el cos resucitat de la Mare de Déu.

  25. ESCENIFICACIÓ • Te lloc a l’ésglesia parroquial d’Elx. • L’escena horitzontal: S’articula al llarg de la nau mitjançant un passadís que desemboca al cadafal i que representa la casa i sepulcre de Maria. • L’escena vertical: Representa la unió del món terrenal amb el paradís. • Escenes aèries: - L’angel Gabriel baixa en una magrama i en el descens s’obri en huit parts mentres cau l’oripell. A l’interior un xiquet estén les seues ales i els seu cant. - Jesucrits envoltat de quatre àngels musics, baixa a recollir l’anima de Maria en l’araceli. - El moment culminant arriba quan en el moment de l’assumpció la corona voreja el cap de la Verge.

  26. FINALITAT • Finalitat del teatre religiós: -Adoctrinar els fidels en les fites més importants de la fe cristiana, pascua i nadal. -Popularitzar la devoció de la Mare de Déu. -Estimular les virtuts amb els exemples de la vida dels sants.

  27. AUTORS TEATRE • FRANCESC FONTANELLA: • La seva producció literària, influències de Góngora . • Les seves tècniques poètiques són les habituals de la poesia cultista. • Utilitza un registre lingüístic forçat i molt castellanitzat. • La principal característica de la seva poesia és l'exagerat sentimentalisme, unit a un interès per la temàtica bucòlica • Les característiques són especialment visibles en els romanços anomenats Giletes, escrits, al Rosselló en la seva joventut. Encara que el tema de la seva poesia és amorós i bucòlic, va conrear altres gèneres i temes com la paròdica, el romanç .

  28. Lo desengany: La seua millor peça dramàtica, és una obra de temàtica mitòlogica on l’autor conta les relacions amoroses entre Venus i Vulcà. • Amor, firmesa i porfia.

  29. Francesc Mulet • Escriptor satíric valencià. • Frare dominic i predicador • Va conrear la poesia satírica. • Representa respecte de la literatura valenciana l'equivalent del Rector de Vallfogona per a la catalana. Va rebre el sobrenom de "el Quevedo valencià". • Va estudiar a la Universitat d'Oriola. • La seua fama va perdurar en la memòria de la gent fins el segle XIX. • L'any 1876, Constantí Llombart va intentar la recuperació de l'obra de Mulet, basant-se en manuscrits molt corruptes i de poc crèdit, editant un volum amb el títol Obres festives compostes segons antiga, general i molt raonable tradició, del pare Frances Mulet, frare profés dominico. • És autor del famós Tractat del pet i se li han atribuït almenys dues comèdies satírico-eròtiques: Los amors de Melissenda i La infanta Tellina i el rei Matarot.

  30. OBRES DE MULET Infanta Tellina i el rey Matarot,paròdia de les intrigues amoroses en una cort cavalleresca, l’autor recorregué a un erotisme grotesc i sovint a una expressió grollera. Los amors de Melisendrareprén el tema medieval de la rivalitat entre Gaiferos i Melisendra. Paròdia grotesca i obsena d’ un romanç carolingin, ja que els personatges hi son presentats d’ una manera burlesca i desmitificada.

  31. FI

More Related