1 / 10

Literatura

Literatura . Comèdia: Plaute i Terenci. Comèdia. És un gènere que tracta sobre els problemes quotidians. Presenta uns personatges de carrer. Utilitza un llenguatge molt viu. Comèdia.

leif
Download Presentation

Literatura

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Literatura Comèdia: Plaute i Terenci

  2. Comèdia • És un gènere que tracta sobre els problemes quotidians. • Presenta uns personatges de carrer. • Utilitza un llenguatge molt viu

  3. Comèdia • Entra a Roma per influència de la cultura grega, ja que els Romans , a causa de la seva expansió territorial , van conèixer i adaptar molts aspectes hel·lenístics. • LiviAndrònic va ser el primer a adaptar comèdies gregues, però fou Plaute qui compongué un tipus de comèdies d’esperit totalment romà, i amb aquest gènere arriba a la seva màxima popularitat.

  4. Comèdia • A Roma convivien la fabula palliata, és a dir, la comèdia a la manera grega, ja que la seva acció es desenvolupava a Grècia i els seus personatges eren grecs que vestien el pallium ( nom del vestit típic grec ), però adaptada a l’ambient romà, i la fabula togata o comèdia d’ambient romà en què els actors vestien la toga ( vestit típic romà ). Les més ben rebudes pel públic eren les comèdies pal·liates.

  5. La vida i les obres de Plaute • Les dades que tenim sobre la vida de Plaute ( segles III-II aC ), les seves activitats i fins i tot el seu nom són escasses i confuses. Malgrat això, segons els estudiosos, el seu nom era TitusMacciusPlautus i va néixer a Sarsina poc abans del 250 aC. Sembla que va anar a Roma de jove, on es dedicà al món del tetre i forma part d’una companyia de còmics. Amb els diners que va guanyar amb el teatre, va decidir dedicar-se al comerç, però el seu negoci fracassà i s’arruïnà, fins al punt de veure’s obligat a treballar en el molí del seu creditor.

  6. Plaute • Desprès d’aquest període de penúries, aprofitant els seus coneixements teatrals, es dedicà a escriure i representar les seves obres, fins a l’any 184 aC, en què, segons Ciceró, morí. • Plaute va dedicar-se exclusivamente a la comèdia pal·liata. La tradició li atribueix 130 comèdies, però només 21 han estat considerades autèntiques: Amphitruo, Asinaria, Aulularia, Bacchides, Captiui, Casina, Cistellaria, Curculio, Epidicus, Menaechmi, Mercator, MilesGloriosus, Mostellaria, Persa, Poenulus, Pseudolus, Rudens, Stichus, trinummus, Truculentus i Vidularia.

  7. Plaute • Totes aquestes comèdies segueixen un fil argumental semblant: els membres d’una família es veuen obligats a una separació forçosa ( per culpa d’un segrest, de la guerra, etc. ), que porta a confondre una persona per una altra i a intercanviar-se els papers. Aquestes situacions giren entorn d’un embolic que se sol resoldre feliçment, en general gràcies a la intervenció de l’esclau protagonista. • Per a les seves comèdies, Plaute crea un tipus de personatges fixos que li serveixen per aconseguir la seva finalitat: fer riure el públic. Podem fer una classificació dels personatges en dues categories: els protagonistes i els secundaris.

  8. Personatges protagonistes • El vell • La matrona • El jove • La jove • L’esclau

  9. Personatges secundaris • El soldat • El paràsit • El prestador

  10. Comèdia • Si bé Plaute s’inspirava en la comèdia nova grega, va saber donar a les seves obres un caràcter romà i un estil personal incorporant-hi tot un seguit de característiques pròpies. Així, personifica coses inanimades, com poden ser objectes de la vida quotidiana, parts del cos, etc. Hi ha referències mitològiques amb la finalitat d’ornamentar el text; se serveix de la contaminatio ( barrejar dos arguments )...

More Related