1 / 19

Antoni Trilla Hospital Clínic - Universitat de Barcelona Investigador Institut d’Investigacions Biomèdica August Pi i Su

Reunió ACICI – 12 d’abril 2007 Com presentar un treball de recerca. Antoni Trilla Hospital Clínic - Universitat de Barcelona Investigador Institut d’Investigacions Biomèdica August Pi i Sunyer atrilla@clinic.ub.es. Que poden esperar d’aquesta xerrada?.

laszlo
Download Presentation

Antoni Trilla Hospital Clínic - Universitat de Barcelona Investigador Institut d’Investigacions Biomèdica August Pi i Su

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Reunió ACICI – 12 d’abril 2007 Com presentar un treball de recerca... Antoni Trilla Hospital Clínic - Universitat de Barcelona Investigador Institut d’Investigacions Biomèdica August Pi i Sunyer atrilla@clinic.ub.es

  2. Que poden esperar d’aquesta xerrada? • Alguns consells i reflexions, que hauran d’analitzar personalment. • Una visió “des de dins” del propi sistema, amb (cert) coneixement de causa. • Recordar algunes velles cites literàries i/o musicals. • La meva desqualificació final (afortunadament) com “expert” en el tema.

  3. Que no obtindran d’aquesta xerrada? • Una recepta infal·lible per “colar” amb èxit els seus projectes de recerca a qualsevol agencia finançadora. • (si tingués aquesta recepta ja hauria muntat una empresa consultora privada...)

  4. Fets: Els metges i les infermeres no som bons investigadors (I) • Alguns ho son, però la majoria no (y ho sabem). • Des de la Facultat o Escola ens omplen el cap amb informació científica, però la informació per si mateixa no ens converteix en investigadors. • La majoria no hem rebut coneixements i habilitats suficients per llegir críticament un article científic o redactar un projecte de recerca.

  5. Fets: Els metges i les infermeres no som bons investigadors (II) • Un bon investigador es algú que constantment està preguntant-se el perquè de las coses, generant hipòtesis demostrables i que col·lecciona i analitza dades a partir d’experiments ben dissenyats. • Es capaç, a més a més, d’explicar de manera clara, concisa i breu el que fa i perquè ho fa, i defensar-ho públicament.

  6. Algunes consideracions sobre els projectes de recerca: • L’actitud • La convocatòria • El projecte • El procés de revisió • El resultat final

  7. La convocatòria Un cop publicada la convocatòria, llegir-la i analitzar-la amb detall (varies vegades). Decidir si l’equip de recerca i projecte concret reuneix les condicions necessàries i suficients per ser presentat a la convocatòria. Cal remarcar que: En el principio era el verbo (projecte), después se hizo la luz (la convocatòria)

  8. El projecte (I) Adaptar el projecte estrictament al format de la convocatòria. Calcular be els terminis i evitar les preses de darrera hora: La majoria dels ingredients han d’estar ja preparats i llestos, només falta cuinar el plat adequadament.

  9. El projecte (II) Valorar i redactar cada apartat amb la mateixa cura, precisió, brevetat, rigor i profunditat. Ordre lògic i claredat en l’exposició. Dosi de humilitat mínima necessària.

  10. El projecte (III) Pensar en el missatge i en l'audiència: Serà avaluat durament per revisors, més o menys experts en el tema, i serà finalment prioritzat per un altre grup més heterogeni d’experts, amb un pressupost per distribuir molt limitat Han d’entendre’l i situar-lo en el context adequat a la perfecció !

  11. Exemple (I): La importancia del resum • BMJ rep 8.000 originals per any. • L'índex d'acceptació final es del 7%. • Els Editors rebutgen directament el 60-70% dels articles. • El 30% va a revisors externs. • La majoria de les decisionses de rebuig es prenen llegint únicament el resum del treball (abstract).

  12. Exemple (II): La importancia del mètode • Conceptes bàsics com disseny de l’estudi, grandària de la mostra, possibles biaixos de selecció i altres, han de ser clarament discutits i expressats. • El pla de treball i el pla d'anàlisis de dades son altres punts fonamentals, habitualment descuidats.

  13. Exemple (III): La importancia del pressupost • Es un aspecte força delicat, que exigeix encara més atenció. • Els revisors saben els costos i preus dels equips, i tendeixen a ser restrictius. • Es necessari justificar molt bé qualsevol despesa, i valorar-la en el seu preu ajustat.

  14. El projecte (IV): La prova del calaix Un cop completat el projecte de recerca, deixar-lo reposar en un calaix del despatx un mínim de 15 dies. Passat aquest període de maduració, treure’l i tornar a llegir-lo de nou sencer, i de forma exhaustiva. Introduir canvis i repetir el procés en cas necessari.

  15. El projecte (V): La prova TIRAT Un cop superada la “prova del calaix”, contactar amb un/una col·lega (millor amb dos) i demanar, sisplau: T’Importaria Revisar Aquest Treball?(TIRAT) Introduir els canvis positius i repetir la prova TIRAT. Si no hi han crítiques ni suggeriments positius, considerar canviar de col·legues.

  16. Procés de revisió de la recerca Les ajudes a projectes de recerca s’atorguen amb freqüència després d’un procés de revisió per “parells o iguals” (peer review). (primun inter pares...) El procés de peer review no está en absolut lliure de problemes.

  17. Problemes amb el peer review • Lent i costós • Una loteria? • Esbiaixat? • Es poden produir abusos • No pot detectar la existència de frau • Pot servir per millorar els projectes • Selecciona els que finalment tenen més probabilitats de rebre finançament.

  18. Peer review • Es difícil trobar una alternativa al sistema de peer review. • Es com la democràcia: The least bad system • Pot intentar millorar-se: selecció de revisors, estandardització del mètode, major transparència, major anonimat, etc.

  19. El projecte (V): La decisió final Les decisions finals sobre el finançament o no dels projectes acostumen a ser raonables i adequades. Es una competició molt dura i, fins a cert punt, injusta: tan real como la vida misma! Hi ha que saber “perdre”: sempre es pot aprendre quelcom nou que ens ajudi la pròxima vegada.

More Related