1 / 8

Curs de Llenguatge Administratiu Valencià Juli Martínez Amorós

Curs de Llenguatge Administratiu Valencià Juli Martínez Amorós. L’informe. L’informe. Definició.

kaiyo
Download Presentation

Curs de Llenguatge Administratiu Valencià Juli Martínez Amorós

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Curs de Llenguatge Administratiu ValenciàJuli Martínez Amorós L’informe

  2. L’informe. Definició • Document administratiu que emet una opinió autoritzada, especialment de l’àmbit jurídic o tècnic, per tal de basar la resolució que, sobre un tema concret, ha de dictar l’òrgan administratiu competent.

  3. L’informe. Característiques • L’informe no es genera d’ofici, sinó que ha de ser sol·licitat en el decurs d’un procediment administratiu. • La composició de l’informe no és invariable, a causa de la gran quantitat d’elements que el componen. • Tractament personal: primera persona del singular, tercera (si el fa un òrgan col·legiat) o primera del plural (si hi ha més d’un redactor). • El càrrec de la persona que redacta només s’ha de fer constar en la signatura, no en l’interior del text.

  4. L’informe. Tipus • Preceptius: són exigits per la normativa legal. • Facultatius: són demanats per l’òrgan administratiu competent. • Vinculants: determinen la decisió de l’òrgan. • No vinculants: assessoren l’òrgan. • Descriptius. • Valoratius. Els informes habituals del procediment administratiu són facultatius i no vinculants. Tipus especials: • Dictamen: informe descriptiu que conté valoracions i opinions de les persones que el redacten. • Proposta de resolució: informe que emet una proposició quant a la decisió que hauria de prendre l’òrgan competent.

  5. L’informe. Estructura. Model 1 • Capçalera. • Identificació: • Núm. de l’expedient. • Departament o persona que el sol·licita. • Assumpte que analitza. • Òrgan que l’emet, si escau. • Cos de l’informe: INFORME: INFORME Que... / 1. EXPOSICIÓ DE FETS Que... / 2. 1. (...), 2. (...), etc. Que... / 3. FONAMENTS NORMATIUS Etc. 1. (...), 2. (...), etc. • Conclusió (s’omet en els descriptius). • Signatura: [òrgan / càrrec amb article / signatura / nom i cognoms] • Datació. • Annexos.

  6. L’informe. Estructura. Model 2 • Capçalera. • Identificació: amb majúscules i negreta, reflecteix l’òrgan que emet l’informe i el motiu de què tracta: INFORME DE LA SECRETARIA DEL DEPT. SOBRE LES GESTIONS AMB... • Cos de l’informe: els diversos punts es distribueixen en paràgrafs numerats. • Conclusió (s’omet en els descriptius). • Signatura: [òrgan / càrrec / signatura / nom i cognoms] • Datació. • Annexos.

  7. L’informe. Fraseologia • Introducció al cos de l’informe: • Després de seguir tots els tràmits que exigeix la normativa legal, el Servei de Publicacions emet el següent INFORME: Que... Que.... • Després de tenir en compte les disposicions legals escaients... • Conclusió de l’informe: • Propose que... / Es proposa que... / Proposem que... • Considere que... / Es considera que... / Considerem que... • Aquest Servei / Comissió / Vicerectorat... considera que...

  8. L’informe. Esquema visual Capçalera IDENTIFICACIÓ DE L’INFORME Cos 1. (...) 2. (...) 3. (...) Signatura Datació Annexos

More Related